DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
condolit A 28 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb condolit Freqüència total:  28 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

per veure si eren meves i si jo era jo. Quan em llevava tenia els ossos condolits. I en Quimet es va posar, amb una gran fúria, a queixar-se de la cama
casa, carretera de Mataró enllà, amarat de la fortitud del meu company i condolit de la meva feblesa moral i creadora! Jo mai no escriuré aquestes coses
mare hauria pogut odiar-los i els veia fugir amb llàgrimes als ulls, més condolida que jo mateix de llur partença. "Quin altre cervell d'adolescent anireu
mare'l vestía ab el mateix dolor, y jo'ls ajudava ab el mateix respecte, condolit fins a lo més pregon de l'ànima. Un cop vestit, la mare's posava darrera,
la broma les enfonsa. El xiscle esquerdat d'una graula propera, l'ahuc condolit i tetric d'un mussol o duc llunyedà, ajuden a donar un to misteriós al
que anunciaven una mudança. Déu ho fés! Recordava esgarrifada, veient-lo condolit davant la mort de la tia, el comportament del seu fill llavors de
entre les orelles, que la bèstia espolsa tot aixecant-se. Té una pota condolida que arronça cada cop que toca a terra. El cavall petit encara jeu sota
del que suposen els ciutadants espanyols que ens escriuen, de sentir-se condolit per la dissort que encara pateix Espanya mercè els errors polítics dels
cura y ordenació que deu tenir un arxiu tant rich. En 1822, condolit D. Joan Maimó de l'abandonament y desorde, presentà un plan d'ordenament
qui humilment ab l' exercit confós marxava. Desesperançat ja 'l poble y condolit, sa causa fia á les virtuts del Emeri, qui sostengut ab les sobrehumanes
amorosida á aquell nin, al fillet seu, y ab terror y condolida ausili demana á Deu. De sopte un fort suspir llansa
Miquela. L' avi Lluch, al véurerla y sentirla, tot conmogut, deya ab condolida veu: —¡Válgam Dèu y l' arcángel Sant Gabriel! ¿Que pot ser ja l' hora de
y la visita que solen fer á la cantina contígua'ls passatgers, que baixan condolits á desentumir los membres, á fer lo quarto en lo taulell apegalós, plé de
va cullí 'l xavo —deyan sos companys. —¡Pobre minyó! —exclamavan ellas condolidas. No passá un mes, que tornava ja á corre, rebent mil enhorabonas per tot
No senyor la que enrahona es fora de la gabia... Allavors fentme 'l condolit y sempre cridant vaig esclamar: Malaguanyada cotorra, 's coneix que es de
suau que sembla que 'ns hi rellisqui seda, y que ben segú que Deu, condolit de tan congoixós traball, nos la envía per aconhortarnos, ab l' aleteig
van allunyar la tempestat. —Però, y que creus que tornará? —preguntá, condolit, l' Armengol. —Indefectiblement; un día ò altre ha de caure, no ho
ja tením en dansa al senyor gobernador, ja no pot dormir aquí —afegí, ab condolida veu, D. Ramon, cada volta més plé d' enuig. —Cóm! —saltá Da. Isabel—
abandonar aquella maneta, comensá, encare plena de llágrimas y en veu condolida, l' historia d' aquell dia. —Los nens s' havian llevat bé, inclús en
y ab la fredor de la mort encara á la boca, digué la Caterina tota condolida: —¡Mira, sembla que dorm!— Tornaren á córrer lo vel, se persignaren y
negre y níkel, ab la tapa encara per colocar. En Francesch, las Foix, que condolidas del abatiment del jove havían passat la nit ab ell, maldormint per las
llevat, fill? ¿Encara no t'has ficat al llit?— preguntá la muller ab vèu condolida y arribantli á l'ánima l'aspecte cada cop més desencaixat y ullerós que
sembla enmortallada. Alta, magestuosa, severa y dolsa alhora, ovira ab condolit esguart aquellas forcas y trencant, potser per primera volta, sa
farém, Olaguer, si no crían d' altra manera? —exclamava la Tuyas ab veu condolida. —Quántas, ne tens de perruca? —Jo, duascentas. —Ey, que te n'
en sa falda de perles la copsaren: y bressantla, bressantla condolides, y amorosint ab besos ses ferides, en los jardins de
dret als aurífichs porxes endomassats de l' alba, desde ahont, condolides, allárganli la ma. Senglotejant les altres aguaytan la coloma,
i va sentir-se avergonyit, perplex, confós i condolit. Després va anar a veure la Laura amb la prova que era
la mort. Heus aquí que, al cementiri, els sepulcres condolits obren la boca amb deliri per lliurar els seus