Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Per fi, un matí es posà la mantellina i se n'anà a veure el seu	confessor	. S'agenollà davant seu; plorant li descobrí el seu estat i li pregà que
amb lentitud, tremolosa, sense una gota de sang als llavis. —El teu	confessor	m'ha fet cridar. ¿És veritat el que m'ha dit de tu? —i la mirà
de la Història, i sospito que la majoria dels contemporanis del referit	confessor	de l'optimisme no l'haurien subscrita. I el disgust davant la realitat
Freda... Et dic que es mor. La domèstica volia cridar el metge i el	confessor	, però Na Remei Huguet la refrenava. Sí, calia fer-ho, però amb ordre i
aficadís, cobejós. El Món... Na Remei sospirà. Acabava d'entrar el	confessor	de la malalta. Era un jove fosc, amb les celles juntes. Feia una estona
—digué enfadada— no me fa cap falta. ¡Se'n vagi! Seguia arribant gent. El	confessor	sortia de la cambra i tot d'una es veié rodejat de sis o set senyores.
l'havia vist— m'assegura que no passarà d'aquesta nit. —Igual ha dit es	confessor	. —És que Don Valentí té molt bon ull. A l'alcova, Dona Maria Antònia
no hi va més que genteta; heu perdut sa idea de ses classes. Es	confessor	em deia que una criada pot valer tant com una senyora. Jo no dic que, al
es revoltà: un cotxer ha de menjar amb coberts de fusta. Dubtà entre el	confessor	i la neboda. Es decidí per aquesta, que a la fi era baronessa. Volgué
sostenia una llarga conferència en un confessionari de la Seu amb el	confessor	de Dona Obdúlia, que des d'algun temps ho era també d'ella. Per primera
ses coses justes. Seguiren conversant llargament. D'una manera tàcita el	confessor	i la penitent es posaren d'acord. Com quasi sempre, Dona Maria Antònia
insòlit i canviava els papers, convertint la penitent en directora i el	confessor	en dirigit; amb la qual cosa l'harmonia de les coses quedava restablerta
entendre es desassossec que porta a s'ànima no fer ses coses bé. El	confessor	semblava dubtar, confós, torbada la consciència per no sé quins escrúpols
Les persones a les quals menys rancor tenia en aquells moments eren el	confessor	, perquè quasi no el veia, i Na Maria Antònia, de la qual respectava,
a còpia de santa paciència anà adquirint (a baix preu i a l'ombra d'un	confessor	mitjancer) els béns que l'amo Terra Negra es malvenia. I mentre el gran
Terra Negra s'ofengué molt quan varen saber que Laura s'havia triat per	confessor	un sacerdot que no era cap dels amics de la casa, des del solemne doctor
de la casa, des del solemne doctor Grau fins a l'humil mossèn Rovira,	confessor	de minyones i asilades; sinó un pare de l'Oratori de Sant Felip Neri,
de cap retret interior dels seus actes. Mossèn Joan Serra somreia; el seu	confessor	, també. Però la naturalitat i la força d'ella, confrontades amb la
revoltava, aconsellada pel seu amic mossèn Joan Ferro Vell i pel	confessor	, el pare Comerma; no fos cas que la clarividència de la família
Senyor la guardi de saber allò horrible que no pot dir ni al	confessor	, i ni ella, per a ella sola, no hi ha de pensar. No vol pensar-
com un ocell, allí al banc de pedra. Teresa el deixa a la guarda del seu	confessor	i de les altres persones bones, que no l'abandonaran mai més fins que
formal i de la rutina de les àvies, de les ties, de la mare, del	confessor	de monges vuitcentista. Laura té un moment de vacil·lació, de pietat a la
mig sants; pels convents hi són a vessar. Hem tingut beats dubtosos;	confessors	de magnats i repartidors de miracles casolans, que escampen la
tumultuosa dels primers mesos. Fins l'una i l'altra tenen el mateix	confessor	. En acabat de les lleus tasques de cada dia, encara li resten hores
fé y de desitj; aquella era, donchs, l' hora qu' anessin á cercar lo pare	confessor	. La Madrona previngué al capellá que no li parlés de combregarla, ja que
goig qu' obra dols pas á las llágrimas, invadí tots los esperits; lo	confessor	, tothom eixí de l' alcova, sense dirse un mot; tots anaren escampantse
semblava un somni. —Y bé, qué li sembla á vosté? —preguntava D. Miquel al	confessor	al peu de l' entrada, mentres Da. Mercé desapareixía dins de la fosquedat
tant com podia al model de perfecció que m'havien pintat el mestre i el	confessor	, m'omplia l'esperit de força i d'alegria. Aviat, però, vaig adonar-me de
de remordiment. Es confessa, diu que vol emparar-nos la mare i a mi. El	confessor	, joiós del seu triomf, anuncia la bona nova a la meva mare. Tot era obra
català de la esglèsia catòlica, Sant Ramon de Penyafort, que era	confessor	del rei En Jaume, i que també va ésser confessor del Sant Pare de Roma,
de Penyafort, que era confessor del rei En Jaume, i que també va ésser	confessor	del Sant Pare de Roma, com diu molt bé la cançó popular antiga que avui
piadosa d'un vell retòric, escrita sota la comanda insistent del seu	confessor	, sorgida d'aquest romanticisme francès amb el qual la nostra modernitat
gat groc de l'abat Séguin En el prefaci, Chateaubriand ens parla del seu	confessor	, l'abat Séguin, per ordre del qual, com a penitència, ha escrit la
"Entrar en els esborraments de la seva província", que és un estil de	confessor	). El llenguatge elevat no és solament una manera de sublimar la
del simple discurs literari, que, aquest, és assumit pel segon narrador (	confessor	del primer i autor del llibre). Hi ha, en aquesta novel·la, un darrer
meva... idiosincràcia. L'higiene és l'esca del pecat pels pecadors i pels	confessors	, és un pegat pels malalts i un bàlsem pels que l'administren i són una
una dona dirigida? Ja us entenc, és una dona que té un director. Si el	confessor	i el director no concorden en regla de capteniment, ¿quin serà el terç
viure tan simplement que se'n pugui passar. Si una dona pogués dir al seu	confessor	, amb les seves altres febleses, les que té pel seu director i el temps
que la meva franquesa serà útil a aquelles que no tenint-ne prou amb un	confessor	per llur conducta, no usen de cap discerniment en la tria de llurs
!... En fi, que hi vagi —vam dir nosaltres, morts de riure y pensant que'l	confessor	, en tot cas, sabría perdonarli la raresa que li fes ò l'estirabot ab que
Ben diferent fora que jo, prenéntmel en serio, l'agenollés als peus del	confessor	, ignoscent y nap com es encara. Axò sí que no ho faré ni permeteré
Paulina no has d'enganyar-la. Estem soles, Isabel: em pots parlar com al	confessor	. Creu-me, és per a tu; et resultarà que és el teu marit que torna;
llurs cabals entre la noieta soltera, el sant de llur devoció, el	confessor	i l'obra pia que instauraran; redacten l'esquela mortuòria que pensen
del vell Israel. Processó de màrtirs, de guerrers, de penitents, de	confessors	, de pontífexs, tots d'una íntima i escollida beatitud. En el cim
cops insulteu el bon Déu d'un cap de dia a l'altre?, va preguntar-li el	confessor	—Què sé jo, va fer-li de resposta. —Cinc o sis? —Més.
altres persones fora de nosaltres. No hi hauria obstacle més que amb el	confessor	, però el dia abans de sortir nosaltres del castell, ens arribà la trista
nosaltres del castell, ens arribà la trista nova de la mort del Pare	confessor	de Marciana, ocorreguda al seu convent... ¿No veus, Marianneta? Tot
deixa mai; de vegades hi entra el jesuïta del quart pis. Deu ésser el seu	confessor	... —I per què viu aquí? Podria viure, probablement, a un gran hotel...
és molt atrevit —em digué després d'un moment de reflexió. He sigut el	confessor	d'ella. Li he donat, moltes vegades, l'absolució. Era piadosa, gairebé
d'una manera sacrílega el sagrament de la penitència, penitent i	confessor	a la vegada, s'havia donat una fàcil absolució o, pitjor encara, de la

Pàgina 1 (de 14)

50 següents