Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

potser un llenyater o un habitant de les masies la miraren travessar el	congost	. Un que la veié ho explicà després: amb el seu caminar fatigat, amb el
teixien i desteixien la vida de cada dia, mentre a l'entrada dels	congostos	els altívols castells i les places fortes, entre les quals la humil
lo d' en Guardia, que, d' aquell pis, se veyan á vol d' aucell, com un	congost	desde un cimal. Passavan per abaix obrers y carros qu' anavan á
remor de les seves fàbriques, atrafegada i impersonal, i penetrareu en un	congost	petri. El paisatge, fet amb una pedra grisa i un cel clar i il·luminat al
al damunt, pren unes tonalitats dures i acerades. Així que sortireu del	congost	, i a mà dreta de la carretera, us trobareu amb una de les poblacions més
no torna. Benhaja l'ombra quieta dels tarongers de Sòller. Pel	congost	que s'enfila com una escala, he pujat a la tristor encastellada del
o l'interès estratègic —un riu, un turó, una cadena de muntanyes, un	congost	— poden aconsellar el traçat d'una línia de frontera política que es
de Sant Aniol de les Agujes, xamosa vall tancada entremig de cingles,	congostos	i canals, paradís de frescal verdor que es troba al sortir d'un infern
davallà per l'altra vessant i atenyé una magestuosa roureda, que des d'un	congost	s'estenia per una amplíssima vall. Havia seguit la ruta, que s'havia
a Vilablanca. Cap a la dreta, les feixes escalonades de la Quintana i el	congost	de la font dels Lliris, abeuratge dels bous del mas. País de somnis! Allí
Aleshores sonà un esquelleig apagat i melangiós, i les blavors del	congost	es clapejaren d'unes taques rosses. Era que els bous i les vaques, menats
entre còdols enormes. Ací escumejava discretament en lliscar per un petit	congost	, allà s'estenia manyaga i birbillejadora per un sorral i després
és un espectacle delirant. Així i tot, quan la carretera ha sortit dels	congostos	de la ruta i entra de sobte de cara a la llum gloriosa dels termes de la
de "La Blanca" i de seguida en Martí i jo ens hem entaforat pel llòbrec	congost	del torrent. He dit llòbrec, no? És clar: la primera impressió és de
de bellesa imponderable. Àdhuc us dol de sortir tan prest del fons del	congost	. Ara us hi gronxeu plàcidament tot travessant-lo. Hi ha una frescor
de les cales i badies. La carretera ja té més desembaràs. Hem sortit dels	congostos	que formen els darrers estreps dels massissos de Massanella i
el filet d'aigua verda del Francolí llisca tot gansoner pel fons d'un	congost	ombriu que desemboca de seguida a la menuda i gemada vall de la Riba,
esberlades com una sardada d'esquelets gegantins... Després de la Riba el	congost	s'escanya més i els alts talussos agafen un to d'angoixa. Del cim de la
amb agulles a la corba arrugada de les dues muntanyes de suro on acaba el	congost	, us anuncia l'aparició del Camp. Picamoixons! Hola, això ja és una altra
com immenses flamarades petrificades? Què l'espera part d'allà d'aquests	congostos	roquissos imponents i pelats? Què vol dir aquest silenci tràgic que van
d'amunt i d'avall, escaldufa tot el què toca. Mentre davallàvem pels	congostos	de Lloberola, estàvem pensant, precisament, en aquesta curiosa virtut. Al
Tornem a emprendre el camí, ens enfuranquem altra vegada pels feréstecs	congostos	que fa el riu, arribem dalt d'un serrat que es va blincant com un torn, i
d'una hora més de caminar, l'estreta sendera que seguíem s'esmunyí per un	congost	, format per dos talussos molt alts i feréstegament emboscats, al fons
que li hauria pogut envejar Epicur. Quan hagueren eixit del	congost	i caminaven per un ample paisatge descobert, on les aigües, d'un cristall
la velocitat del corrent augmenta d'una manera prodigiosa; entrem en un	congost	... El riu que tenia uns minuts abans més de vint toïsses, de cop i volta
i vaig remuntar el riu, pressentint alguna desgràcia. En arribar al	congost	que ha descrit M. Godin, els remers em varen dir que era impossible de
de seguir embarcats. Per un corriol obert en la roca vàrem vorejar el	congost	... Els meus ulls, amb una curiositat infatigable, escorcollaven els
ulls eixuts de l'estupor. Vaig traspassar serralades i sots feréstecs i	congostos	i cimals. I quan arribí a ma casa, tota consternada i negra, plena de
i en aquestes condicions el terral arriba a fresquejar de valent en els	congostos	que desemboquen en mar, però sense arribar mai gaire lluny. De dia, si el
al lèxic mariner, que a tota la costa catalana anomena afraus els	congostos	terminals de les torrenteres, caracteritzats quasi tots per terrals
sentit d'estratificació. Gaudí ha fet una transcripció arquitectònica del	congost	de Fra Guerau, que havia admirat en les seves correries excursionistes;
carrucada de gossos que menaven. En obrir-se l'alba, feien via vers els	congostos	nevats de Fontgitó a encalçar la llebra. La gossada ha clapit tot d'una,
en un punt geogràficament tan decisiu, i encara ha trobat, dins d'aquest	congost	terrible, una fita més precisa: el Barranc de l'Infern, una monumental
de referència per a saber que ja sortim del Collegats; sembla com si el	congost	, sempre auster, tingués abans de morir un rampell de frivolitat. I de
vers on coincideixen tots els elements de la vida, com al pas d'un	congost	inevitable. I ell s'empara en el recurs de figurar-se que tot allò
del meu Pallars, com la de les grans tronades que retrunyen en els seus	congostos	, i com la de l'esclat de la primavera a les seves belles fondalades. El
amb les acostumades balles i fent "feixina" a la font "picant" del "	Congost	", al terme de Campdurà, en el congost que comunica el Gironès amb
a la font "picant" del "Congost", al terme de Campdurà, en el	congost	que comunica el Gironès amb l'Empordà, vora la carretera de França i a
promesa a la qual festejaria aquella nit a Girona, quan en passar pel	congost	per on el riu es fica a l'Empordà, veié volar una coloma blanca per entre
dia abans, sense haver estat malalts. I des de llavors, a l'indret del "	Congost	", al peu d'una alzina centenària, brolla un doll d'aigua picant. Els
la imatge fou arrossegada per les aigües fins més enllà del "	Congost	", al terme de Sant Jordi Desvalls; després fou tornada a l'església en
a una robusta barrera, a través de la qual s'obren pas excavant llargs	congostos	. Les gorges, entre expansions successives de les riberes, han facilitat
és oportú d'esmentar l'embassament de Santa Anna, situat a l'últim dels	congostos	oberts a les serres transversals a la conca del riu entre Castillonroy i
bellesa (poden ser-ho roques, arbres gegants, cascades, grutes, baumes,	congosts	...) (de l'art. 189, 3 del Reglament de la Llei de Monts). L'Estat
era l'única fressa que sentían. Anavan deixant el tou del bosch, y el	congost	, ja de sí estret, s'estrenyía més a mida que'ls pins s'esclarían,
de la canícula; part d'ell penetra abans del migdia per l'esvoranc o	congost	de Capellades-La Pobla de Claramunt, i escampa la seva influència
el secundari és probable que ja aquesta depressió donés origen a un llarg	congost	orientat N. E.-S. O., el riu del qual venia a vessar-se als voltants del
a Manlleu, i la seva prolongació natural a través la vall de Gurri, del	Congost	i el riu Besós. Hi ha, doncs, en realitat, dos nivells de base diferents,
el Vall del Segre entre el Pla de Sant Tir i Organyà. Les calisses del	congost	de Tres Ponts formen una gorja estreta, com serrada per una serra
del Segre i que remuntà la vall fins a Organyà, sense poder travessar els	congostos	d'Hostalets. Organyà fou cobert d'una espessa capa de neu; en canvi, a la

Pàgina 1 (de 10)

50 següents