×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb conjunció |
Freqüència total: 1452 |
CTILC1 |
viure el "desenrotllament cel·lular" dels grans fets històrics. Aquesta | conjunció | de quotidianitat lenta, vulgar, i de mudança profunda és, a moments, | de flor de prunera, que voleiaven com irisades bombolles, s'atansaven en | conjunció | sideral, vives estrelles de plata. Endut per aquelles subtileses | El marquès, consagrat, volia comportar-se com un lleó generós. La | conjunció | s'havia verificat en un ball del /Círculo\ la nit de Sant | de primer antuvi, que el viure català no sigui sinó la confluència o | conjunció | d'aquestes tres maneres diverses de vida, el punt on tres mons diferents | estètica, no menys important que la de l'ordenació del quadre. De la | conjunció | del sensual i l'intel·lectual naix, per a l'art europeu, un imperatiu | ja fora de la bossa i més alta, evidentment apuntalada en la | conjunció | del gosset estintolat sobre la part superior del triangle que forma el | seran escanyades sense efusió de sang—; l'una, que consisteix en una | conjunció | pròxima del caçador i de la presa, proporciona el terme mediador d'una | pròxima del caçador i de la presa, proporciona el terme mediador d'una | conjunció | tan llunyana que es presenta, d'antuvi, com una disjunció insuperable, | almenys en el pensament dels indis d'Amèrica del Nord, consisteix en una | conjunció | massa estreta de dos termes que estaven destinats a romandre cadascun en | pròxima, les regles femenines perillen sempre d'introduir un excés de | conjunció | que arrossegui, per redundància, la saturació de la relació primitiva i | neutralitzi la virtut dinàmica, en la caça llunyana ocorre al revés: la | conjunció | és deficient i l'únic mitjà de posar remei a la seva feblesa consisteix a | i la del menjador i allò que és menjat és que l'un i l'altre operen una " | conjunció | per complementarietat": "Allò que està privat de moviment és l'aliment | espinosa. La dona apareix, d'aquesta manera, com el producte d'una | conjunció | negativa entre una natura hostil a l'home (la bardissa d'espines) i una | en sextil i quadrat i trin i opòsit, i llurs | conjuncions | desfavorables; van ensenyant a les estrelles fixes | naval demà o no hi haurà una batalla naval demà", com la negació d'una | conjunció | "No és veritat que hi haurà una batalla naval demà i que no hi haurà una | batalla naval"— perfectament inútil. Si prenem cada un dels termes de la | conjunció | com a veritables, la conjunció serà necessàriament veritable, sempre que | Si prenem cada un dels termes de la conjunció com a veritables, la | conjunció | serà necessàriament veritable, sempre que (també per convenció) els dos | als "ciutadans honrats", ara anihilava l'altre rival en potència: la | conjunció | dels burgesos i els menestrals, el "poble", que, de sobte, s'havia fet | que li són estranys. Solament la inèrcia històrica fa suportable la | conjunció | de grups tan dissímils. Però la presència alògena no desapareix perquè no | francesa. Ara: els anys situats pels volts de 1850 ocasionen la | conjunció | de tres grans fets històrics nous: el capgirament de la demografia | Aquest pas del discurs a la punta ve d'ordinari assenyalat per una humil | conjunció | : i; aquesta i no afegeix res, | la lectura de Sèneca. Però un corrent popularista s'hi barreja. De la | conjunció | d'aquests dos corrents, amb el consegüent triomf o predomini del segon | coses d'ordre diferent. La manca de millors rendiments és deguda a la | conjunció | d'una sèrie de causes, de caràcter tècnic i social, independents del | i llatina contra la y grega en funció de | conjunció | copulativa; batalla que ha durat fins als darrers temps. La gentil | Salvatella accentuà la nota republicana, i arribà fàcilment a cap de la | Conjunció | republicana-socialista. Mentrestant, des de la mort de Vallès i Ribot | Com si calgués aixecar-se en peu de guerra quan algú es pren com a | conjunció | una expressió que pertany a la categoria dels adverbis! Per això, | els raigs del sol, fa esclatar trons i llampecs, i llamps si es troba en | conjunció | amb Mart. [3] A més, diu, una és la matèria dels llamps, altra la | nova forma d'estrella arrossegant entorn seu un foc dispers. Teoria de la | conjunció | de dos planetes. Refutació XII. [1] Abelleix a alguns antics la | a alguns antics la següent explicació. Quan una estrella errant està en | conjunció | amb una altra, confonent-se en un sol astre la llum de totes dues, donen | que un cometa, de què resulta ben clar que el cometa no es forma per la | conjunció | d'elles, ans té una existència pròpia i independent. [3] Encara, | en una mateixa constel·lació. [4] Si un cometa es formés per la | conjunció | d'un planeta amb un altre desapareixeria a la poca estona, perquè corren | ans llur aparença és donada per la reflexió de planetes veïns, o per llur | conjunció | quan coincideixen. [2] Alguns creuen que realment existeixen, | precedida de la preposició pera (= per a) o de la | conjunció | encara, sol ajuntar-se a aquests mots: "peraque tinguin", | del Romanticisme a Catalunya. Quant als altres representants de la | conjunció | Romanticisme-Renaixença —com Joan Cortada, M. A. Martí, Jaume Tió, Pau | elaborant el llatí clàssic, i, abans que res, el delicat sistema de les | conjuncions | . És una època de decadència de la cultura intel·lectual. D'aquesta faisó | necessita en la Crónica un matisat sistema de | conjuncions | . La petita diferència cronològica dels dos textos castellans no | en un moment donat, la relació entre dues oracions en absència d'una | conjunció | explícita; la flexibilitat de la melodia idiomàtica pot substituir, | la melodia idiomàtica pot substituir, doncs, tot un sistema elaborat de | conjuncions | , ni més ni menys com avui, en el llenguatge paratàctic popular, són també | de trobar menys prescindibles aspectes com ritme i melodia que la pròpia | conjunció | gramatical. L'aparició tardana de la conjunció romànica ha estat | i melodia que la pròpia conjunció gramatical. L'aparició tardana de la | conjunció | romànica ha estat documentada especialment en francès, però gairebé totes | fàcil d'exemplificar resulta l'etapa següent, en què ja és coneguda la | conjunció | gramatical; però la llengua hi és tan novícia, que empra repetidament la | però la llengua hi és tan novícia, que empra repetidament la mateixa | conjunció | per als nexes sintàctics més diversos. No cal dir que, en aquests casos, | més diversos. No cal dir que, en aquests casos, la presència de la | conjunció | no sols no excloïa els procediments anteriors de matisació, sinó que | concretament en el llenguatge del Poema del Cid; és | conjunció | anunciativa en "bien lo veedes que yo no trayo nada" | conjuntiu del castellà més antic era pobre, però l'ús reiterat de la | conjunció | que no sembla pas que obeís a una manca d'altres | a una manca d'altres recursos, ja que existien i anaven apareixent altres | conjuncions | , com ca, porque, maguer, | matisos, sinó que aquesta precisió no era forçós que s'obtingués per la | conjunció | . Com ocorre sempre en història lingüística, també ací els límits | s'interfereixen llargament durant una època en la qual una sola | conjunció | , com la que hem exemplificat, s'encarregui d'introduir qualsevol oració | escollit per l'autor va a càrrec, com quan encara no existien les | conjuncions | , de la velocitat d'articulació i de la tonètica de la frase. El fet de | la tonètica de la frase. El fet de l'aparició relativament tardana de la | conjunció | gramatical a la Romània lingüística, permet de seguir amb facilitat com |
|