Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

viure el "desenrotllament cel·lular" dels grans fets històrics. Aquesta	conjunció	de quotidianitat lenta, vulgar, i de mudança profunda és, a moments,
de flor de prunera, que voleiaven com irisades bombolles, s'atansaven en	conjunció	sideral, vives estrelles de plata. Endut per aquelles subtileses
El marquès, consagrat, volia comportar-se com un lleó generós. La	conjunció	s'havia verificat en un ball del /Círculo\ la nit de Sant
de primer antuvi, que el viure català no sigui sinó la confluència o	conjunció	d'aquestes tres maneres diverses de vida, el punt on tres mons diferents
estètica, no menys important que la de l'ordenació del quadre. De la	conjunció	del sensual i l'intel·lectual naix, per a l'art europeu, un imperatiu
ja fora de la bossa i més alta, evidentment apuntalada en la	conjunció	del gosset estintolat sobre la part superior del triangle que forma el
seran escanyades sense efusió de sang—; l'una, que consisteix en una	conjunció	pròxima del caçador i de la presa, proporciona el terme mediador d'una
pròxima del caçador i de la presa, proporciona el terme mediador d'una	conjunció	tan llunyana que es presenta, d'antuvi, com una disjunció insuperable,
almenys en el pensament dels indis d'Amèrica del Nord, consisteix en una	conjunció	massa estreta de dos termes que estaven destinats a romandre cadascun en
pròxima, les regles femenines perillen sempre d'introduir un excés de	conjunció	que arrossegui, per redundància, la saturació de la relació primitiva i
neutralitzi la virtut dinàmica, en la caça llunyana ocorre al revés: la	conjunció	és deficient i l'únic mitjà de posar remei a la seva feblesa consisteix a
i la del menjador i allò que és menjat és que l'un i l'altre operen una "	conjunció	per complementarietat": "Allò que està privat de moviment és l'aliment
espinosa. La dona apareix, d'aquesta manera, com el producte d'una	conjunció	negativa entre una natura hostil a l'home (la bardissa d'espines) i una
en sextil i quadrat i trin i opòsit, i llurs	conjuncions	desfavorables; van ensenyant a les estrelles fixes
naval demà o no hi haurà una batalla naval demà", com la negació d'una	conjunció	"No és veritat que hi haurà una batalla naval demà i que no hi haurà una
batalla naval"— perfectament inútil. Si prenem cada un dels termes de la	conjunció	com a veritables, la conjunció serà necessàriament veritable, sempre que
Si prenem cada un dels termes de la conjunció com a veritables, la	conjunció	serà necessàriament veritable, sempre que (també per convenció) els dos
als "ciutadans honrats", ara anihilava l'altre rival en potència: la	conjunció	dels burgesos i els menestrals, el "poble", que, de sobte, s'havia fet
que li són estranys. Solament la inèrcia històrica fa suportable la	conjunció	de grups tan dissímils. Però la presència alògena no desapareix perquè no
francesa. Ara: els anys situats pels volts de 1850 ocasionen la	conjunció	de tres grans fets històrics nous: el capgirament de la demografia
Aquest pas del discurs a la punta ve d'ordinari assenyalat per una humil	conjunció	: i; aquesta i no afegeix res,
la lectura de Sèneca. Però un corrent popularista s'hi barreja. De la	conjunció	d'aquests dos corrents, amb el consegüent triomf o predomini del segon
coses d'ordre diferent. La manca de millors rendiments és deguda a la	conjunció	d'una sèrie de causes, de caràcter tècnic i social, independents del
i llatina contra la y grega en funció de	conjunció	copulativa; batalla que ha durat fins als darrers temps. La gentil
Salvatella accentuà la nota republicana, i arribà fàcilment a cap de la	Conjunció	republicana-socialista. Mentrestant, des de la mort de Vallès i Ribot
Com si calgués aixecar-se en peu de guerra quan algú es pren com a	conjunció	una expressió que pertany a la categoria dels adverbis! Per això,
els raigs del sol, fa esclatar trons i llampecs, i llamps si es troba en	conjunció	amb Mart. [3] A més, diu, una és la matèria dels llamps, altra la
nova forma d'estrella arrossegant entorn seu un foc dispers. Teoria de la	conjunció	de dos planetes. Refutació XII. [1] Abelleix a alguns antics la
a alguns antics la següent explicació. Quan una estrella errant està en	conjunció	amb una altra, confonent-se en un sol astre la llum de totes dues, donen
que un cometa, de què resulta ben clar que el cometa no es forma per la	conjunció	d'elles, ans té una existència pròpia i independent. [3] Encara,
en una mateixa constel·lació. [4] Si un cometa es formés per la	conjunció	d'un planeta amb un altre desapareixeria a la poca estona, perquè corren
ans llur aparença és donada per la reflexió de planetes veïns, o per llur	conjunció	quan coincideixen. [2] Alguns creuen que realment existeixen,
precedida de la preposició pera (= per a) o de la	conjunció	encara, sol ajuntar-se a aquests mots: "peraque tinguin",
del Romanticisme a Catalunya. Quant als altres representants de la	conjunció	Romanticisme-Renaixença —com Joan Cortada, M. A. Martí, Jaume Tió, Pau
elaborant el llatí clàssic, i, abans que res, el delicat sistema de les	conjuncions	. És una època de decadència de la cultura intel·lectual. D'aquesta faisó
necessita en la Crónica un matisat sistema de	conjuncions	. La petita diferència cronològica dels dos textos castellans no
en un moment donat, la relació entre dues oracions en absència d'una	conjunció	explícita; la flexibilitat de la melodia idiomàtica pot substituir,
la melodia idiomàtica pot substituir, doncs, tot un sistema elaborat de	conjuncions	, ni més ni menys com avui, en el llenguatge paratàctic popular, són també
de trobar menys prescindibles aspectes com ritme i melodia que la pròpia	conjunció	gramatical. L'aparició tardana de la conjunció romànica ha estat
i melodia que la pròpia conjunció gramatical. L'aparició tardana de la	conjunció	romànica ha estat documentada especialment en francès, però gairebé totes
fàcil d'exemplificar resulta l'etapa següent, en què ja és coneguda la	conjunció	gramatical; però la llengua hi és tan novícia, que empra repetidament la
però la llengua hi és tan novícia, que empra repetidament la mateixa	conjunció	per als nexes sintàctics més diversos. No cal dir que, en aquests casos,
més diversos. No cal dir que, en aquests casos, la presència de la	conjunció	no sols no excloïa els procediments anteriors de matisació, sinó que
concretament en el llenguatge del Poema del Cid; és	conjunció	anunciativa en "bien lo veedes que yo no trayo nada"
conjuntiu del castellà més antic era pobre, però l'ús reiterat de la	conjunció	que no sembla pas que obeís a una manca d'altres
a una manca d'altres recursos, ja que existien i anaven apareixent altres	conjuncions	, com ca, porque, maguer,
matisos, sinó que aquesta precisió no era forçós que s'obtingués per la	conjunció	. Com ocorre sempre en història lingüística, també ací els límits
s'interfereixen llargament durant una època en la qual una sola	conjunció	, com la que hem exemplificat, s'encarregui d'introduir qualsevol oració
escollit per l'autor va a càrrec, com quan encara no existien les	conjuncions	, de la velocitat d'articulació i de la tonètica de la frase. El fet de
la tonètica de la frase. El fet de l'aparició relativament tardana de la	conjunció	gramatical a la Romània lingüística, permet de seguir amb facilitat com

Pàgina 1 (de 30)

50 següents