Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

l'amagà tres mesos. Emperò no podia ella ja escondir-lo; i agafà una	corbella	de jonc, i la untà d'asfalt i de pega; i, metent l'infant dins, la
s'emportà, a coll, abans que no llevés, la seva pasta, dins de llurs	corbelles	embolcades amb les mantes llurs. I els fills d'Israel havien fet com
ací! —exclamà segur el vell Feliu. —Si vingueren al mas, jo d'un cop de	corbella	... —insinuà un altre llaurador al mateix temps que feia un moviment com
"cara" (però tu fas del verb fer), façana, falç "	corbella	" (però fals "contrari a la veritat"), força, glaç, jaç, llaç,
que ell i la caixeta no han recorregut; lo sinyô Mingo, llaurador de tres	corbelles	, acomodat, de la quinta del quaranta, lliberal fins la paret d'enfront,
de qui ja hem parlat. Era una volta un bon llaurador, i no dels de tres	corbelles	, sinó ans al contrari de falç canemera i bona llegona, aixada de gavilans
), (els que l' alçen paguen). Bòle l' abella. Bòle la sistella. Bòle la	corbella	, etc.; com es diu apresa es fácil la equivocació. Agulles Son dos les
van guiats per l' espardenyer, en processó, els vehíns: uns ab astrals,	corbelles	, forques i còrdes; atres, ab atges de vent, precidint al retor, que baix
era l' albarseral, i allí a treballar hòmens ab els astrals, aixades i	corbelles	per a traurer a aquell desgraciat qu' estava en pena. —Ja 's meneja...—,
les campanes anaven al bòl; en forques anaven i també en	corbelles	. Tallaren l' albarser, ixqué aquell animal com un
se la emportaren, i valga qu' el marit no estava, puix segur que ab la	corbella	havera tractat de deféndrela i li haveren embainat en el còs algún
Segaven amb falç. En el juny, la falç al puny, la faucella, la	corbella	o la dalla representaven per segar el màxim progrés. Sembraven per
de a dotze per a desfer la pólvora, un morter per a picar el sofre, una	corbella	per a tallar les canyes, unes tisores per a tallar el paper, un embudet
arrossers; qui sap si un dia faran un concurs de segar a mà i les	corbelles	les vendran a les joieries o a les cases d'art, etcètera. Cada any en un
á destarrosar, que es lo que fa falta. Y aneu preparat l'alfals, la	corbella	, el retaco ú más que siga el garrot, que tot se té de nesesitar pronte,
i petites. I cresols, bona cosa de cresols. D'ací d'allà, penjaven falçs,	corbelles	, madeixes de corda. A la dreta de l'entrada, una porta donava pas al
digau-me, el clam de la donzella?) La lluna va del marbre a la	corbella	; de la corbella al marbre, el juny del blat. ¡Oh tu, ciutat o
La lluna va del marbre a la corbella; de la	corbella	al marbre, el juny del blat. ¡Oh tu, ciutat o el Paradís perdut!
cor? III Com un cercle de cans o martells o	corbelles	o furiosos batalls, les preguntes que mai no m'he
susdit; i com es quasi tot ell massa estret i, a rodals, més tort que una	corbella	, no es extrany que en ell siguen molt freqüents les voltes de carros i
de les visarmes, relles, de les espases ne farèm	corbelles	; lo blat avuy son sarrahins, seguèm! Chor final
Mesp. (Repartix la sopa á tabes, qu' así estic yo en la	corbella	.) Sim. A la guardia...! así...! qu' es maten! Merg.
i feia voltes entorn del recinte humit, i tot d'ombres clavaven forques,	corbelles	i ganivets al gràcil cos de la marquesa, i la bandera anava omplint-se de
per meitats indivises és una institució en certa manera tradicional.	Corbella	afirma que una tal pràctica era corrent ja en els primers segles de la
Per fer executar el seu projecte, fabrica d'amagat un estri, una	corbella	o harpé de metall blanc, i la posa en mans del jove
a l'esquena, la kybissis; finalment, en una mà, esgrimeix la	corbella	d'Hermes. Amb aquest equip, s'envola a la recerca de les gorgones. ¿Què
i de vacances, em posava darrere i mirava com anaven passant la llarga	corbella	esmolada (una gran falç de segar cereals que no era com la nostra, més
tan íntimament, les aixades i aixadetes, llegones i llegonets, falçons i	corbelles	, garbells, entauladores, forçats i xarugues, la infinita i refinada
branca, bresquilla, cadernera, carabasa, carchofa, clocha, codoñ,	corbella	, chulaíno 'teuladí', dasa 'dacsa', destralica, esbararse,
'algeps', ameráse, badallá, bambolla, baladre, calbisón, camallá,	corbella	, corriola, desfisio, durullón, empeltar, empomar, flama, fotudo, galtá,
part més efímera que la dels normals sinó que, a més, la seua forma de	corbella	els dificulta el pas a través dels capil·lars sanguinis més menuts,
fusta que s'obrien cap a fora i que servien per transportar llenya, o les	corbelles	, conjunt de bastons corbats units amb travessers que anaven penjats a
que no acabin de desaparèixer mots com fanga, arpiots, dalla, falç,	corbella	, ensofradora, arreu, ensulfatadora, aixada, forca, semal, portadora,
tot a mà... tot a mà i ara agarraves i féem garbes fetes, i agafaves unes	corbelles	que se dien corbelles, i tallàvem en lo que era l'espiga, l'espiga i un
ara agarraves i féem garbes fetes, i agafaves unes corbelles que se dien	corbelles	, i tallàvem en lo que era l'espiga, l'espiga i un poquet més i se quedava
com no sabien llegir i escriure, cadascú ficava un senyal ficava una	corbella	, l'atre se ficava una fitora i cada un una cosa, però des que les
portada provocativa dins d'un recinte militar: dos obrers amb martell i	corbella	. Com a mínim esperava que l'arrestarien o el destinarien a l'illa
dins d'una mena de nostàlgia espessa de la sang, de martells, ganivets i	corbelles	. El pare no va voler contestar-li de seguida. Es rumià en silenci una
et penetra l'ossada, sempre tallant-te els dits amb els guaixos o amb la	corbella	de desbarbar. Ara fred, ara calor. És un mal viure! Ni hui en dia, amb