DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
credo M 430 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb credo Freqüència total:  430 CTILC1
  Mostra sobre el resultat   línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació: referències integrades

fet restà enrunada després de deu anys de lluita. Però la vitalitat del credo pactista era tan considerable, que, malgrat la derrota del partit
de certes Senyories italianes. Nobles i clerecia comparteixen llur credo; no tots els aristòcrates i els eclesiàstics, però sí la major part. Els
Altrament, no dura. Jo he vist dos revolucionaris predicant el mateix credo humanitari odiar-se feroçment entre ells. Tota autoritat, àdhuc la del
nostre entorn. Sempre em venien als llavis aquests versos, que prenia pel credo goethià: "Vosaltres seguiu un rastre fals, no us cregueu pas
La meva generositat, aquell "humanitarisme" que havia d'ésser el meu Credo vital, el meu suport moral i estètic, s'havia convertit en egoisme i
els conflictes que s'acosten. I va afegir: A part de les doctrines i els credos socials extremats. Tot plegat és una qüestió d'amor, i si l'amor no
moltes vòltes... lo que no cal nomenar. Veus com no ignore el teu crèdo? Serap· Ya hu vech, pero anem al cas. Barbes, son en llengua
Marquesa de la granera! Pilar. Huí se queda sense moño. Rese el credo. Mer· Soltam, hiena! Serapio, ix. Pilar. D' ahón vol l'
fi d'eternitat. Ciutadà. —El que jo sento és que heu passat del credo materialista al credo mentalista. Einstein. —I, si
—El que jo sento és que heu passat del credo materialista al credo mentalista. Einstein. —I, si voleu dir-ho d'una altra
i filosòfic. Darwin. —¿Per tant, avui ningú no discuteix el credo transformista? Morgan. —Sí. I en la discussió queda molt enrera,
al revés; segons l'òrgan, hi ha la funció. I, per tant, s'enfonsa el credo de Lamarck! Ja era hora! Morgan. —Just. Cada estructura és
de gran conciliació de contraris, puc donar entrada al meu següent credo de servei, no de servitud, de la poesia: 1. Entre l'home del
arrabassar el seu patrimoni sense oferir pràcticament resistència, fent credo pragmàtic de l'evidència que qualsevol intent en tal sentit hauria estat
el temps perdut voldrà agranar tots els obstacles que s'oposen al seu credo materialista. Serà aquesta mateixa indolència la qui en 1838
ofèn menys que ésser "renegat" i tenir fama pública d'haver canviat de credo amb malcreguda facilitat. I és aquesta societat camperola, formada
de casa nostra presumeixen fins i tot d'ésser mallorquinistes, credo polític que, pel que he pogut comprovar, consisteix en dir en to dogmàtic
Tarongí. Apatia que no sabem si ve de resultes de la marginalitat i del credo paternalista o bé és un pressupòsit del "renec" i, en definitiva, no fa
de la Part Forana, la història i l'atzar del qual reflexa més que res els credos preponderants a cada instant. Només de vegades aleteja una protesta dels
retracció irreductible. Van preservar-se la llengua —l'algaravia—, el credo, les lleis, els vestits, contra qualsevol mira absorcionista dels
diu en l'únic moment que la seva poesia troba la fòrmula exacta del seu credo estètic, quan diu allò de: "Frai Garí clou les parpelles "I la veu
tribunal d'aquestes tres nacions, perquè cada una d'elles imposés el seu credo, sinó fos que succeieix que cada una d'aquestes nacions té una ratlla de
de Lo Catalanisme de Valentí Almirall, tots van trobar un credo comú a La Nacionalitat Catalana de Prat de la Riba. Per a
les robes." El poeta, que declarava com a norma fonamental del seu credo estètic: "En coses d'art só partidari de la llibertat
i tangible. Gent de Parenostre, a la fi, més que gent de Credo. Gent del regne de Déu a l'abast de la mà com un conreu, i que no
procediments peculiars a cada bàndol. L'evangeli de la llum intensa, el credo del paroxisme solar, és el que professen, amb certa uniformitat, els
que hem suggerit al començament, es manté força constant en els grans credos religiosos de la Mediterrània, i en conseqüència en els panteons que els
mort condueix l'ànima desencarnada al reialme dels difunts on, segons els credos animistes, regeixen unes volicions, i unes ambicions, no gaire diferents
no obrí els ulls a la llum per la voluntat de Fortuny ni pel seu credo estètic, sinó per la seva reputació de virtuós i per la imposició de
us isola dins una infinita planúria... ¿És aquesta, la llibertat que el credo comunista tenia emparaulada? ¿És aquesta la pau icariana? Un, sec com un
. Jo, a remolc d'ell, també. Li vaig preguntar: —Per on comencem? Pel Credo? —No, pobres. Tenen gana. —Doncs? —Mirarem de dir alguna cosa. I
mossèn Eudald, Déu el tingui, que totes les coses modernes són com el credo: comencen amb "crec en un Déu" i acaben amb "la
desvetllaren els ecos d'una primera reforma substancial al marge dels credos col·lectivistes. Escoltem a Duguit: Els caràcters generals de la
amb una refundició dels fruits de l'Esperit Sant i les veritats del Credo jerarquitzades sinòpticament. De semblant manera, en altres planes hi
els campanars de la façana principal hi ha esculpides les veritats del Credo. Façanes. Així com les parts elevades del Temple constitueixen un
s'esmunyen blancs núvols cumuliformes, ostentant les veritats del Credo, que és la resposta dels homes a la Revelació i a l'Ensenyament del
no mouen l'esperit d'Ezequiel Llorac. Els seus contemporanis en fan un credo. Ell, en tot cas, no el vincula al sentit de la seva poesia. Això no vol
admesa des de bon principi, com ho demostra la inserció en el Símbol, o Credo, de la clàusula natus ex Maria Virgine, almenys des del
sobra de diners i de bones intencions. La massa burgesa, seguidora del credo polític del fundador, corresponia a la seva iniciativa patriòtica amb la
sentia més l'anglesa que l'escriptor d'abans de conèixer-la, amb estil i credo marcadíssims. Jacobé, malgrat la constatació visible que jo havia fet en
reconegudes serien practicades lliurement, públicament; especialment els credos ortodox, catòlic i mahometà. És un cas isolat, i encara desconeixem les
a conèixer-la i a incorporar-se-la a la seva conducta. Per damunt dels credos religiosos, existeix una ètica superior; uns principis universals que
en els darrers vint anys ha fet molt de camí. D'ell han sorgit diferents credos polítics que l'han fet conèixer i fins podríem dir reconèixer per l'Estat
pedretes codises de les que per allí abunden, y algúns resen trenta tres crèdos, atres diuen la seguent oració: "Benet San Cristòfol, Vèrge
en santa pau, sense que la deserció dels homes o de les classes, d'un credo polític, signifiqui gran cosa. A Espanya i a Catalunya a on tot està per
en el qual Cabet historia el procés que seguí l'el·laboració del seu credo. En aquest assaig el mestre insisteix en posar de relleu la profunditat
del 1828, la qual devingué molt popular ací i a fora, el Credo dit de l'"harpa", abundós en passatges de sublim inspiració,
que es celebraven a l'església, a resar a casa seva el sant rosari, el Credo, la Salve i les altres oracions explícitament aprovades. No volem pas dir
En arribar la processó a la porta principal de la Seu, durant el cant del Credo de l'ofici major, el bisbe, acompanyat del Capítol, surt a rebre la
característica individual del cas digestivo patològic. Inspirat en aquest credo com idea directriu de mes humils ilustracions clíniques, vaig a tractar

  Pàgina 1 (de 9) 50 següents »