Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

amb la pagesia, encara que, de fet, aquestes famílies en l'època de la	crescuda	de Barcelona, s'haguessin construït llurs grans casalots —molts d'ells
de Maria Lluïsa era inconcebible. De fet, allò no era res més que una	crescuda	ràpida i al·lucinant dels gèrmens que Maria Lluïsa duia sense
en alçaria i en intel·ligencia. Estranya, tant mateix, fou la seva ràpida	crescuda	en grandaria de còs, però terribles, oh! terribles eren els pensaments
els altres que els anaven naixent com un brot, a diferents mides de	crescuda	, en els quatre cantons del cos tot ventre. I tinguérem consell i fou
a l'ombra de Santa Maria del Mar, com un rierol que no ha torbat cap	crescuda	ni cap secada, amb la companyia sempre igual dels arbres que s'aprimen a
depauperada. I més, encara: davant d'ells, la gent es plany que facin la	crescuda	. "Eren tan bufons!" Ni el dret fisiològic d'arribar a grans els
si més no, de les seves exigències i fretures passionals, cada dia en	crescuda	i més insuportables d'ençà que estava idiotament encaterinada amb mi. La
en els rius i en el mar, on cada vegada que un vaixell va a fons, la	crescuda	de l'aigua es veu sobretot en els flancs. I finalment, l'erupció de
penya-segat.— Anem a veure els cavalls... No fos que amb l'enrenou de la	crescuda	del riu, s'hagin esverat. Començaren a caminar vers un grup d'arbrissons
de Valldigna) "la séquia soterrània", Alfait (Alberic) "la	crescuda	", Alcodre (Alacant) "les aigües tèrboles", Algoder
se li han convertit en un altre ferment de descomposició, provocant la	crescuda	de dos crancs que el devoren. El primer, el d'haver provocat l'aparició
caiguda, estada, pedregada, gebrada, gelada, ploguda, suada, dormida,	crescuda	; pensada, errada, xerrada, badada; guisat, sofregit, rostit,
el model prussià les diverses organitzacions militars, i un altre, la	crescuda	del socialisme internacional, que fa pendre una actitut de defensa a tots
riu, no arrivà mai a semblant volúm, ni de molt. Solzament en les grans	crescudes	, quan les aigües venen enllotades e inaprofitables per a abocar-les al
al descobert. Un any, en el seu moment àlgid, sobrevingué una sobtada	crescuda	del riu que produí moltes víctimes entre la gent desprevinguda. Els qui
moda, el qual conjunt, ajudat pel desús de la perruca i el foment de la	crescuda	del pèl en el rostre, donen un caràcter singular, completament nou, al
d'ametllers empeltats de pua o de tascó. Abans de començar la tercera	crescuda	s'empelten durant el mes de desembre o gener de pua o de tascó, procedint
si el patró és molt jove, però, si és vell, fa de moment una gran	crescuda	i queda estacionat, o al menys així ens ha passat diferents vegades que
i un cert augment de responsabilització cultural, han motivat una gran	crescuda	del nombre d'estudiants universitaris. D'altra banda, la recent demanda
les serres terciàries són els temporals i les grans pluges que produeixen	crescudes	importants del riu principal. Durant l'estiu, un bon nombre d'aquests
ha el llit major, on es dipositen els al·luvions durant els períodes de	crescudes	, el qual està generalment eixut, ple de palets de grandàries diverses i
normal. L'aigua no arriba a aquesta terrassa sinó rarament, en les	crescudes	més grosses. Hom pot veure-la en tots els rius de Catalunya, com també
En el tros mitjà del seu curs el riu posseeix encara, durant les	crescudes	fortes, una força activa que li permet de transportar al seu llit
tots els materials que troben per deixar-los més avall. Aquestes	crescudes	sobtades dels rius de Catalunya, que així depenen de les precipitacions
seriosos i tot. Hom podria citar com especialment típiques les dues	crescudes	sobtades i violentes del baix Llobregat en agost de 1926. Hom
i que són molt irregulars. A aquests afluents es deuen en part les	crescudes	ràpides del Ter que envaeixen la plana de Girona i hi deixen al·luvions
curs, conserva encara un poder marcat de sedimentació i que durant les	crescudes	diposita encara força al·luvions. El Fluvià. El Fluvià, veí del
en segon lloc entre els agents causants d'accidents. Ja es tracti de	crescudes	de rius subterranis, de forçament de sifons per bussament, o de simples
metres en poques hores i que aquest règim hidrològic és normal en les	crescudes	que experimenten tots els conductes kàrstics, comprendrem fàcilment el
actiu de quedar empresonats, darrera d'una porta d'aigua, quan la	crescuda	arriba al sostre de les voltes baixes de les cavernes. És clàssic
els espeleòlegs han quedat incomunicats amb l'exterior per causa de	crescudes	del riu que ocupa l'interior de la caverna. Els exploradors de l'any
(Doubs, França), quan l'exploració fou interrompuda per una sobtada	crescuda	subterrània que els bloquejà al peu d'una cascada sorgida tot d'una. Amb
i el Güell del Jueu (Vall d'Aran, Lleida) es trobà en una cova amb una	crescuda	de l'aigua que l'obligà a retirar-se precipitadament amb perill de quedar
ofereix un greu perill per a l'espeleòleg, no solament en els casos de	crescudes	, sinó també en tots aquells avencs que quan plou es converteixen en
tard. Realment hi ha un seriós perill en la navegació subterrània, i les	crescudes	dels rius i els naufragis han produït molts accidents. Però què dir de
aquesta vegada a la plena llum del dia, que bullen de sobte en una	crescuda	imponent, obeint a un ocult mecanisme hidràulic. En realitat, són també
sifons, en comunicació amb un possible llac o dipòsit interior, i llur	crescuda	s'explica en part per l'acumulació de les aigües de pluja, que sobreïxen
han tractat d'arribar fins al misteri de la font i de les seves	crescudes	anuals sobtades. No hi han reeixit, però. Possiblement l'espadat abriga
dels seus companys moriren negats, immediatament després de produir-se la	crescuda	del riu subterrani, en voler tornar pel camí que havien pres en entrar;
segons la importància del riu, després d'algunes tempestes, pot produir	crescudes	més o menys violentes que poden, com l'Alt Segre, créixer fins a omplenar
créixer fins a omplenar gairebé d'un cop tot el llit major. Aquestes	crescudes	de sobte, per la seva força mecànica de transport, acceleren el treball
d'aigua normal i també de la importància i de la impetuositat de les	crescudes	del riu. Els al·luvions, en acumular-se, formen les terrasses, la
terrassa Wurmiana no és mai envaïda per les aigües, ni durant les grans	crescudes	, al contrari del llit major del riu amb el qual es relliga sovint. El
llit major, essent contínuament envaït per les aigües fangoses de les	crescudes	, quan el riu entra en període sec, es veu clarament com els dipòsits
la força i el volum del riu actual, i també durant les seves més fortes	crescudes	. Aquests al·luvions testimonien, per contra, la importància considerable
la secció més baixa, o part inferior, en la qual el riu, durant les	crescudes	, s'estén amplament fora del seu llit menor i pot omplenar tot el seu llit
ni excavacions. El riu té encara prou força, sobretot durant les	crescudes	, i treballa a realitzar un perfil d'equilibri allargant el seu trajecte
seu trajecte per mitjà de meandres. Transporta encara durant les	crescudes	al·luvions llotosos, sorrencs, i també còdols rodats de poca grandor. En
el seu curs i a formar en la plana meandres divagants. Durant les	crescudes	el riu pot ocupar momentàniament algunes parts del seu llit major, que
corrents no dipositen grans quantitats d'al·luvions, exceptuant les	crescudes	, perquè les aigües corrents en període ordinari no tenen la força

Pàgina 1 (de 6)

50 següents