×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb creure |
Freqüència total: 58598 |
CTILC1 |
i Euforió no és mai ningú, ni per comparança amb el destí que | cregui | més humil." Ate "Si algun cop t'inclines a fer mal o a lliurar-t'hi | Mentre li llevaven la pell, durant l'esgarrifós suplici, Màrsias | creia | sentir encara la música que havia estimat tant, cada cop més apagada, | a la nostra dreta o a la nostra esquerra: uns presagis que, sense | creure | 'ls gens, ens fan somriure amb un punt de recança per haver-se esvanit | citacions. Cassandra "Se'm va concedir el do profètic, però ningú no | creu | el que anuncio", es desesperava Cassandra. "En primer lloc, perquè | dominarà. Estranya meravella per a nosaltres, els homes d'ara, que ens | creiem | doctes en llegir de biaix quatre llibres mal pensats i mal escrits i que | amb el seu caràcter, la senyora Magdalena Blasi. Una amazona No | creiem | que es tracti d'Ael·la, Celaeno o Antíope, i és evident que l'artista no | en mèrits i en subtileses. Alguns em qualificaran de simple tossuda, i | crec | que aquests tindran més raó que els qui triïn l'agraït expedient | colpeix. L'última veu que he distingit era la de la dona, i m'inclino a | creure | que ella ha estat el meu botxí, però no ho asseguraria davant cap jutge. | i secrets de les quals el destí m'ha elegit com a clauera." Teseu "No | crec | que hagi passat res de greu, és més, n'estic segur, però el cas em | que fa a l'arriet, esquerp i lleig, d'ullots malèvols, em decantaria a | creure | 'l d'un bastard llinatge. I heus aquí que, quan en el meu record reviuen | per allargassar la rosegada de la vacuïtat de l'estona. "Encara que tots | creiem | o hem cregut en un jueu o un altre. Els penúltims joves, en indis o | la rosegada de la vacuïtat de l'estona. "Encara que tots creiem o hem | cregut | en un jueu o un altre. Els penúltims joves, en indis o xinesos. Els més | més menuda, més encorbada, mirant-lo i tornant-lo a mirar, com no gosant | creure | el que veia. —Com estàs, mare? Sóc jo. —Tino, fill meu: benvingut | es redreçà, abrandat: —M'ho has tirat tu? —digué, com si no ho gosés | creure | . I féu el gest de córrer cap a ell. Tino Costa no féu el més petit | Manuel l'advertí: —Per què no et domines, Mundeta? Ell és bo i t'estima, | creu | -me a mi. ¿Per què no calles quan ell s'enfada, i no esperes que se | viure molt malament, ja del principi de casats. —I tan malament! Per què | creieu | que es queda ell tots els estius a la seva hisenda d'Argona? Per què | que es queda ell tots els estius a la seva hisenda d'Argona? Per què | creieu | que quan en torna s'entafora a la seva hisenda d'aquí i a penes el veuen | parlar de les seves disposicions per a aquell art, mai no havia pogut | creure | que fos capaç de realitzar una cosa com la que tenia al davant. Aleshores | a la plaça vull anar... —Ara cantes? Mila, Mila... Mira que acabaré per | creure | que... —Què? No li digué res. Ella va estrènyer-se de nou contra el braç | ell—, no passis pena, no et turmentis; t'ho repeteixo una vegada més i | creu | en això que et dic, Mila... Em creus? —Et crec. Mai més no te'n | t'ho repeteixo una vegada més i creu en això que et dic, Mila... Em | creus | ? —Et crec. Mai més no te'n tornaré a parlar; t'ho juro. Mila complí | repeteixo una vegada més i creu en això que et dic, Mila... Em creus? —Et | crec | . Mai més no te'n tornaré a parlar; t'ho juro. Mila complí la paraula; | -te pena. I, amb tot, des de fa poc veig quelcom que em turmenta, que | crec | que t'hauria de dir. —Em sento talment lligada a tu —contestà ella sense | fos, com ho féu aquella nit, era una cosa que ningú no hauria volgut mai | creure | . El fet succeí cap a les deu, davant la taverna del Pintat, on un grup de | Així la veig, la vida. Vós que sabeu tant d'antigues llegendes, ¿no | creieu | que és d'ací d'on els antics poetes populars, els que encantaven la | populars, els que encantaven la imaginació dels infants i dels homes; no | creieu | que és d'ací —repeteixo— d'on varen treure la idea dels monstres, dels | idea dels monstres, dels ogres feroços amb què poblaren llurs selves? ¿No | creieu | que el bosc que imaginaren és la nostra vida, sempre assetjada de | —No: casat, no ho és. —T'ho ha dit ell, està bé: vull | creure | -ho; però, amb tot, ho podries jurar? —Sí, podria jurar-ho... | pegar! I no es pot aguantar, Mila! Callà com si encara no ho pogués | creure | . En la insistència amb què el fet ressuscitava en les seves paraules | el feia cruel.) Ell aixeca la veu i fa el valent, i es gloria de no | creure | en bruixes ni en fantasmes, i es riu del diable per pura presumpció, i | s'arrencà la bosseta, la llançà per terra i la trepitjà (això, no sé si | creure | -ho). Després tragué tothom de l'habitació, car no volia veure ningú. Saps | no et domines? ¿Et penses tal vegada que ets tu sola la qui pateixes? ¿ | Creus | que a mi no em dol a l'ànima això que passa? Apa, apa, Mundeta, no | més. —Li passà el braç per l'espatlla, bo i consolant-la. —I, | creu | -me, no li diguis res. Domina com jo el teu dolor i deixa anar l'aigua pel | una resta de la seva fe d'infant, que es resistia en ell a morir, li feia | creure | que un dia havien de trobar-se tots i hi havien passat amb els millors | teu afecte de petit no s'esborrarà mai de la meva memòria, i, mort i tot, | crec | que el sentiré. Fes amb mi el que voldràs: pots censurar-me, insultar-me, | I ho havia fet fins a tal punt, que també ella havia arribat a | creure | 's sola, a sentir-se desgraciada. No seria tot un engany? Què podia tenir | ella, ¿estava sola realment, per més que ell hagués arribat a fer-li-ho | creure | ? I, encara, admetent que tot fos veritat: que ella hagués estat realment | una mica que ell fes cas d'aquelles coses i s'entristí; però el | creia | sincer i, encara que a contracor, s'hi conformà. Això no obstant, Tino | per a tot, per a suportar amb ànim tranquil la forçada separació mentre | cregué | de bona fe que la causa residia en el motiu al·legat per ell. Llavors | d'ella i el to decidit amb què les va pronunciar. La mirà com si no gosés | creure | el que sentia, com si volgués encertir-se que parlava seriosament. | silenci, i ella afegí encara: "Era tan totxa jo aleshores! Tot m'ho | creia | ." I Tino Costa veié que una llàgrima li tremolava a les parpelles. Que | posarà un fre als seus llavis, subjectarà el seu cor, procurarà fer | creure | a Mila que l'amor que sentia per ella s'esvaní, i acostumar-la així a la | seus ulls. La tenia allí al seu davant, i era ella: Mila. A penes podia | creure | en tanta ventura, i, nogensmenys, s'estava sense moure's, gairebé | de tots els seus sentits, com si no acabés de comprendre, com si no | cregués | en allò que veia. Per què no es llançava ell als seus braços? Per què no | vers ell com una nena esverada, obstinada encara, a despit de tot, a no | creure | en allò que veia. En la veu d'ell hi havia quelcom nou, quelcom que no | Amb quina alegria li hauria cridat: "Tot és mentida, Mila. T'estimo! No | creguis | res. Sigues feliç com ho sóc jo. Estreny-me! T'estimo com mai, Mila; | ella. "No és a dalt?" —li havia preguntat per fi, resistint-se a | creure | -ho, malgrat que ho llegia en ella tan clarament—. "No, no hi és" | distrets. Enfonsats sempre i obcecats amb les vostres cavil·lacions, us | creieu | que ningú no us mira. Però jo t'he observat. Ja pots prendre aquest | que va matar un home." És veritat que va matar un home? Jo no ho puc | creure | . Tino Costa callava. Havia posat novament la mirada a la mà del difunt, i | a llur nínxol, a esperar. Una nit, en una d'aquestes, Tino Costa va | creure | , de sobte, reconèixer Sia —en el fons sempre portava aquesta por—, va |
|