×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb damnar |
Freqüència total: 77 |
CTILC1 |
Potser no del tot encara. Si la Junta de defensa á pena de mort me 'l | dampna | , tot s' ha perdut, l' amor d' ella y ab son amor, ma esperansa. | d'ira, manà que tots els que havíen desobeít les seves ordres fossin | damnats | a dures penes. Peró hi ha encara una mena de gent que's mira el problema | que dintre aquella bèstia s'encarnava Satanàs interessat a fer-los | damnar | a còpia d'enrabiades. En Ponsa era un estratega nat. Ningú no li | al cel quan encara ací baix, el pobre Aspriu —fill de llur nebot— es | damnaria | a força de maleir-los els ossos. Abans d'entrar en possessió del | romandre sense il·lustrador. La fatalitat clavava l'urpa en el cos retut, | damnant | -lo a viure una mísera vida vegetativa. La boca torpe i bavosa va perdre | jo, per la meva edat, fos més aviat menut i sense gens de força. —Que em | damni | si no em vagaria prou de menjar-les —digué l'home, amb una sacsada | el sergent, batallant al fons d'un fossat.— Doneu-vos d'una vegada, i | damnats | sigueu per la vostra fera salvatgia! Descompartiu-vos! Entre esquitxades | (ació, ició). Ex. aprovar, aprovació; avaluar, avaluació; | damnar | , damnació; dissimular, dissimulació; destinar, destinació; evacuar, | i forçar, ventejar i ventar, damnejar i | damnar | ), altres cops la diferència de significacions és petita o nul·la. Ex.: | clarament: el passat i el futur d'aquest amarg aparegut. Però, per què es | damnà | ? La cançó és ben explícita en aquest punt: —Per soldades mal | dels apareguts; nosaltres, almenys, no recordem cap aparegut que s'hagi | damnat | per una causa igual, quan precisament la majoria dels altres tenen | dret de cuixa en el Castell de les Dames i en el de Sant Amanç. Arnau es | damnà | per haver intentat violar una monja morta, en el convent de Sant Joan. | a la seva vídua en el castell de Sant Amanç, després d'haver-se | damnat | per les obres de les escales de Montgrony, i sobretot per les visites | que en traguessin; però els estafà, com en les escales de Montgrony, i es | damnà | . Observi's que és la mateixa tradició indicada en parlar del focus de | prou per a fer d'aquest Artau, senyor de Mataplana, el comte Arnau que es | damnà | per pagar malament les soldades d'uns mossos. Tot el que acabem de dir | hi insisteix després quan ens diu que per unes soldades mal pagades s'ha | damnat | . La cançó ens parla d'un cavall infernal, d'un aparegut voltat de flames | la damnació té aquí un sentit distint del tradicional, perquè Arnau es | damna | per un pecat amorós. Amb això es va fent més complex el mite. Arnau | amor fet de renúncia i de sacrifici: segons com és cantada, una cançó pot | damnar | o pot redimir. I sota el cant de l'esposa Arnau s'abalteix. Però Adelaisa | com una conseqüència d'aquesta, com un complement obligat. Si Arnau es | damnà | , fou perquè no complí en la vida terrenal la llei de l'amor, i quedà | i la reacció han mútuament transigit. I fem remarcar essencialment que | damnar | l'odi no és pas damnar la lluita. Ens referim únicament a l'actitud | transigit. I fem remarcar essencialment que damnar l'odi no és pas | damnar | la lluita. Ens referim únicament a l'actitud cordial dels antagonistes: | d'alguns teoritzadors— l'honor mateix de les dones? Repeteixo que al | damnar | la revolució i damnar al mateix temps els procediments revolucionaris, la | l'honor mateix de les dones? Repeteixo que al damnar la revolució i | damnar | al mateix temps els procediments revolucionaris, la impossició per abús | potser la tortura més gran, tanta munió d'ànimes estimades que encara es | damnarien | per obstinació a no voler acceptar el fruit del seu sacrifici. Hi ha dos | no es va balancejar, com la meva. El que a mi em féu sant, a ell el | damnà | . Els dos germans occits, al revés de jo, foren declarats sants pels | de l'esclavitud, i de la diferència de castes, que per si sola | damnava | una bona partida de la humanitat a les majors misèries i sofriments, i | el meu coixí. Aquella i no una altra. Per poder-la sentir meva m'hauria | damnat | , si fos possible de damnar-se a dinou anys pel pecat de somniar una noia | una altra. Per poder-la sentir meva m'hauria damnat, si fos possible de | damnar | -se a dinou anys pel pecat de somniar una noia i voler-la amb un desesper | de les belles danses tradicionals de la terra catalana, noble exercici, i | damnant | el ball de parelles, dit de societat, estimulador de passions | serà demanar vergonya i confusió de mi mateix, veient quants han sigut | damnats | per un sol pecat mortal, i quantes vegades jo mereixia ser condemnat per | pas el filantròpic de salvar les ànimes dels que altrament haurien estat | damnats | —ja que hom permetia al no creient un ajust— sinó el purament religiós de | impetrar-la; per això és ver que "qui prega se salva i qui no prega se | damna | (o se condemna d'ell mateix a les penes eternes)". 138) y. | uns grans rosaris de la paret negrosa,— mes no resem per l'ànima | damnada | ; mal profit li faria al Comte Arnau! Si la nostra terra té muntanyes | l'afavorir els corrents imperialistes italians és sant; el contrari és | damnat | . El Vaticà paga amb béns del cel les compensacions terrenes que li ha | Iglesia ha condempnat per heretges, als qui blasfemavan de la carn y la | damnavan | com cosa diabólica; y al revés, ella, á la carn de cristiá, als cossos | Colonna; tu, quina mà s'aixecà irada sobre el maternal ventre y vagares | damnat | pels amples camps florits; tu, qui acabares ab ta rassa y en ton rostre | i encara no hi ha un llamp que l'hagi mort! I si la gent el | demna | i el bescanta no gosa a dir-li res perquè és més fort. | el menjâ. Però nosaltres passem i ella dura i la tronada no | demna | el séu front, i el séu Infant no té mai cap malura, i | n'hi ha prou, ja, de tisores? —Mireia respongué.— Un sant fóra | damnat | ! No! no em veureu mai, mai, casada! Més tost que | que el segueix allà on va. Diu tothom, a veu alçada, que ès | damnat | de viu en viu, que sota sa capa arnada son cos llû | jardins del paradís. Potsê el vostre envaniment, que | damnà | tanta de gent, es tornà dolça puresa i colliu amb | ara ja és lliure l'univers —com jo. Sobre ma vida, per ton pas | damnada | , sento la prometença de l'oblit i en tota la planura | blanc, damunt el negre cos tot redreçat, a punt de | damnar | -me a les cendres i al dejuni. ¿O dol duríeu per mon cor difunt, | esponsalici, com podràs reconèixe'm, o Senyor? Jo sé que em | damnaria | ta justícia Oh, quina cosa meva millor t'implorarà? | la fumera t'engoleix, i la mort ara t'encalça com un màrtir. Màrtir | damnat | pel nostre delit —covard, plore—, delicte d'amor que tu pagues joiós amb | cristal·linament encès té son, i jo, el despert, som el que Tu | damnares | : aquest que fuig de si mateix, que està a damunt el | casa. Jo ja no visc tal com Tu me plantares. Com me | damnares | visc, encès de tedi, morint desficiós damunt cada acte. No | ràbia)]: D'aquesta feta el mataré! Aase: Ah, no! ¡Que Déu em | damni | si us ho permeto! Acte segon [Un senderó de muntanya. Molt de matí. Peer | de Roc Creieu que un cavaller renegaría l'honor del séu acer sense | damnar | -se? Rigobert Parla bé Cap de Roc, i jo'm disposo a jurar, si | pastor? Pastor Perquè de certs auguris la remor sola fa fugir i | damna | ! Anunciata No eres tu son amic? Pastor I a fe me'n |
|