Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Potser no del tot encara. Si la Junta de defensa á pena de mort me 'l	dampna	, tot s' ha perdut, l' amor d' ella y ab son amor, ma esperansa.
d'ira, manà que tots els que havíen desobeít les seves ordres fossin	damnats	a dures penes. Peró hi ha encara una mena de gent que's mira el problema
que dintre aquella bèstia s'encarnava Satanàs interessat a fer-los	damnar	a còpia d'enrabiades. En Ponsa era un estratega nat. Ningú no li
al cel quan encara ací baix, el pobre Aspriu —fill de llur nebot— es	damnaria	a força de maleir-los els ossos. Abans d'entrar en possessió del
romandre sense il·lustrador. La fatalitat clavava l'urpa en el cos retut,	damnant	-lo a viure una mísera vida vegetativa. La boca torpe i bavosa va perdre
jo, per la meva edat, fos més aviat menut i sense gens de força. —Que em	damni	si no em vagaria prou de menjar-les —digué l'home, amb una sacsada
el sergent, batallant al fons d'un fossat.— Doneu-vos d'una vegada, i	damnats	sigueu per la vostra fera salvatgia! Descompartiu-vos! Entre esquitxades
(ació, ició). Ex. aprovar, aprovació; avaluar, avaluació;	damnar	, damnació; dissimular, dissimulació; destinar, destinació; evacuar,
i forçar, ventejar i ventar, damnejar i	damnar	), altres cops la diferència de significacions és petita o nul·la. Ex.:
clarament: el passat i el futur d'aquest amarg aparegut. Però, per què es	damnà	? La cançó és ben explícita en aquest punt: —Per soldades mal
dels apareguts; nosaltres, almenys, no recordem cap aparegut que s'hagi	damnat	per una causa igual, quan precisament la majoria dels altres tenen
dret de cuixa en el Castell de les Dames i en el de Sant Amanç. Arnau es	damnà	per haver intentat violar una monja morta, en el convent de Sant Joan.
a la seva vídua en el castell de Sant Amanç, després d'haver-se	damnat	per les obres de les escales de Montgrony, i sobretot per les visites
que en traguessin; però els estafà, com en les escales de Montgrony, i es	damnà	. Observi's que és la mateixa tradició indicada en parlar del focus de
prou per a fer d'aquest Artau, senyor de Mataplana, el comte Arnau que es	damnà	per pagar malament les soldades d'uns mossos. Tot el que acabem de dir
hi insisteix després quan ens diu que per unes soldades mal pagades s'ha	damnat	. La cançó ens parla d'un cavall infernal, d'un aparegut voltat de flames
la damnació té aquí un sentit distint del tradicional, perquè Arnau es	damna	per un pecat amorós. Amb això es va fent més complex el mite. Arnau
amor fet de renúncia i de sacrifici: segons com és cantada, una cançó pot	damnar	o pot redimir. I sota el cant de l'esposa Arnau s'abalteix. Però Adelaisa
com una conseqüència d'aquesta, com un complement obligat. Si Arnau es	damnà	, fou perquè no complí en la vida terrenal la llei de l'amor, i quedà
i la reacció han mútuament transigit. I fem remarcar essencialment que	damnar	l'odi no és pas damnar la lluita. Ens referim únicament a l'actitud
transigit. I fem remarcar essencialment que damnar l'odi no és pas	damnar	la lluita. Ens referim únicament a l'actitud cordial dels antagonistes:
d'alguns teoritzadors— l'honor mateix de les dones? Repeteixo que al	damnar	la revolució i damnar al mateix temps els procediments revolucionaris, la
l'honor mateix de les dones? Repeteixo que al damnar la revolució i	damnar	al mateix temps els procediments revolucionaris, la impossició per abús
potser la tortura més gran, tanta munió d'ànimes estimades que encara es	damnarien	per obstinació a no voler acceptar el fruit del seu sacrifici. Hi ha dos
no es va balancejar, com la meva. El que a mi em féu sant, a ell el	damnà	. Els dos germans occits, al revés de jo, foren declarats sants pels
de l'esclavitud, i de la diferència de castes, que per si sola	damnava	una bona partida de la humanitat a les majors misèries i sofriments, i
el meu coixí. Aquella i no una altra. Per poder-la sentir meva m'hauria	damnat	, si fos possible de damnar-se a dinou anys pel pecat de somniar una noia
una altra. Per poder-la sentir meva m'hauria damnat, si fos possible de	damnar	-se a dinou anys pel pecat de somniar una noia i voler-la amb un desesper
de les belles danses tradicionals de la terra catalana, noble exercici, i	damnant	el ball de parelles, dit de societat, estimulador de passions
serà demanar vergonya i confusió de mi mateix, veient quants han sigut	damnats	per un sol pecat mortal, i quantes vegades jo mereixia ser condemnat per
pas el filantròpic de salvar les ànimes dels que altrament haurien estat	damnats	—ja que hom permetia al no creient un ajust— sinó el purament religiós de
impetrar-la; per això és ver que "qui prega se salva i qui no prega se	damna	(o se condemna d'ell mateix a les penes eternes)". 138) y.
uns grans rosaris de la paret negrosa,— mes no resem per l'ànima	damnada	; mal profit li faria al Comte Arnau! Si la nostra terra té muntanyes
l'afavorir els corrents imperialistes italians és sant; el contrari és	damnat	. El Vaticà paga amb béns del cel les compensacions terrenes que li ha
Iglesia ha condempnat per heretges, als qui blasfemavan de la carn y la	damnavan	com cosa diabólica; y al revés, ella, á la carn de cristiá, als cossos
Colonna; tu, quina mà s'aixecà irada sobre el maternal ventre y vagares	damnat	pels amples camps florits; tu, qui acabares ab ta rassa y en ton rostre
i encara no hi ha un llamp que l'hagi mort! I si la gent el	demna	i el bescanta no gosa a dir-li res perquè és més fort.
el menjâ. Però nosaltres passem i ella dura i la tronada no	demna	el séu front, i el séu Infant no té mai cap malura, i
n'hi ha prou, ja, de tisores? —Mireia respongué.— Un sant fóra	damnat	! No! no em veureu mai, mai, casada! Més tost que
que el segueix allà on va. Diu tothom, a veu alçada, que ès	damnat	de viu en viu, que sota sa capa arnada son cos llû
jardins del paradís. Potsê el vostre envaniment, que	damnà	tanta de gent, es tornà dolça puresa i colliu amb
ara ja és lliure l'univers —com jo. Sobre ma vida, per ton pas	damnada	, sento la prometença de l'oblit i en tota la planura
blanc, damunt el negre cos tot redreçat, a punt de	damnar	-me a les cendres i al dejuni. ¿O dol duríeu per mon cor difunt,
esponsalici, com podràs reconèixe'm, o Senyor? Jo sé que em	damnaria	ta justícia Oh, quina cosa meva millor t'implorarà?
la fumera t'engoleix, i la mort ara t'encalça com un màrtir. Màrtir	damnat	pel nostre delit —covard, plore—, delicte d'amor que tu pagues joiós amb
cristal·linament encès té son, i jo, el despert, som el que Tu	damnares	: aquest que fuig de si mateix, que està a damunt el
casa. Jo ja no visc tal com Tu me plantares. Com me	damnares	visc, encès de tedi, morint desficiós damunt cada acte. No
ràbia)]: D'aquesta feta el mataré! Aase: Ah, no! ¡Que Déu em	damni	si us ho permeto! Acte segon [Un senderó de muntanya. Molt de matí. Peer
de Roc Creieu que un cavaller renegaría l'honor del séu acer sense	damnar	-se? Rigobert Parla bé Cap de Roc, i jo'm disposo a jurar, si
pastor? Pastor Perquè de certs auguris la remor sola fa fugir i	damna	! Anunciata No eres tu son amic? Pastor I a fe me'n

Pàgina 1 (de 2)

50 següents