Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

defugia Pulcre, una mica vermell. I va engegar sense avís previ, amb una	declamació	de festa de final de curs en un col·legi de jesuïtes pre-conciliars,
educació i matar-nos amb art els uns als altres, amb l'acompanyament de	declamacions	d'alta escola, una delícia. En canvi, avui, tot presses, i total per res.
curació de tuberculosi. Potser aquesta mateixa eufòria el llançava a la	declamació	retòrica, que tan poc agradava al seu amic Erasme, i que és també
i que és també específica de l'artista tuberculós, car en aquesta sonora	declamació	, en aquesta afirmació cridanera de vida deu trobar una defensa contra la
el curs d'una sobretaula animada, vaig sentir a Josep Pla unes trèmules	declamacions	sobre el particular. Pla hi comentava l'últim llibre de Mme. Beauvoir, en
l'espai, al·legoria de la profunditat del temps; la dansa, el gest, o la	declamació	dels còmics, si heu entrat en un teatre; la primera frase que us trobeu
poeta Aribau el féu esclatar per suggestió de la seva presència, en la	declamació	dels versos de l'/Oda\. /Adéu-siau, turons, per sempre
agradable a tothom. Accepta de bon grat, per consegüent, aquesta breu	declamació	, com a record del teu amic, i encarrega't ensems de protegir-la perquè,
Al camp, 10 de juny del 1508 Això és elogi de la Follia	Declamació	d'Erasme de Rotterdam Al·locució de la Follia I. Baldament els
que en la seva alimentació tenen les sardines. Després d'una infinitat de	declamacions	humanitàries i cordials, tornem a la matinada —una matinada fina,
—Frase. {El marroquí.} —[(Jugant a	declamació	.)] Quant a les idees, el benestar té més força que una revolució.
haguérem assegut a taula. El senyor Wopsle recità l'acció de gràcies amb	declamació	teatral —jo diria, ara, com d'una religiosa combinació de l'Espectre de
—Quins temes? —Diversos. Per exemple, sobre indumentària, massatge,	declamació	... —També? —A propòsit! Per que vegi que no som fanàtics, li diré que
de Barcelona. Esvelt de figura, jove, amb un talent remarcable per la	declamació	, arribà a desempenyar papers d'importància al costat de Vico, Zamora,
l'Edat Mitjana l'epístola amorosa. Ovidi n'havia estat el mestre. És una	declamació	. Pensem en els diàlegs de Panfilio i Fiametta. La seva lògica evolució
d'Itàlia té gran interés en la façana, en allò que és un crit, una	declamació	dirigida al passant, i arriba a caure en l'escenografia, emmascarant el
massa en la força pròpia i en el respecte aliè. Havíem acceptat totes les	declamacions	líriques i totes les declaracions d'amor. Davant qualsevol paraula
primer amor d'Urània, el jove ex-estudiant poeta, li havia encomanat la	declamació	d'Oxford, lenta i arrossegada, sostinguda i noblement monòtona, sovint
al teatre, al cant, a la cacera, a la cuina, a la beguda, a la	declamació	i en general a totes les maneres de passar la vida agradablement. És un
les coses poden ésser molt complexos i diversos. De vegades porten a la	declamació	. Sovint, a aprofitar la vida fins a l'última gota del sensori, a
dels nostres sentiments, dels nostres desigs, de les nostres pomposes	declamacions	moralitzants. Aquesta llei, haurien pogut forçar-la, acusar-la, fer-la
de tant de pobles, objecte de tant d'examen, i fins tema fecund de tantes	declamacions	fastidioses? Dir que no, semblaria gairebé paradoxal; i és ben bé que no.
el pas del temps agafa un aire elegíac, aquestes aparicions susciten la	declamació	elegíaca. Ara, les elegies acceptades poden cobrir-se d'un vel d'humor o
com una de les belles arts, amb estret parentiu amb la música i la	declamació	, tant si hom perora en el parlament, com si ho fa el tribunal, en els
en aquesta estació es tapaven els espais laterals. S'hi feien funcions de	declamació	, sarsuela, balls i àdhuc s'hi representaven òperes a preus populars. Hom
de la nació o del concepte dels ciutadans ens semblaría ascoltar les	declamacions	idíliques entre les quals foren decretats els Drets del Home. Així mateix
populars, que té una tendència cap a l'austeritat i no adopta la patètica	declamació	constant ni l'embutllofament, gairebé fisiològic, de l'art churrigueresc
còmic i de lamentable, perquè contemplar les senyoretes de Urrea en plena	declamació	de glòries mundanes, i considerar aquells dos ous fregits, més aviat
cecs particularment dotats podrien tenir aspiracions en el terreny de la	declamació	i àdhuc en el de l'oratòria, en els quals el gest té tanta importància
les que tenen més elevat llur nivell general de cultura. Totes aquestes	declamacions	, tractant-se de la materia que'ns ocupa, o no volen dir res o signifiquen
més adelantada. Aixís la conseqüencia natural i lògica de semblants	declamacions	hauría estat que'ls homes que diuen interesar-se per la cultura dels
que aquests, predicant als heterodoxos, substitueixin el sil·logisme a la	declamació	, per tal com naturalment és preferit comprendre a creure. Per dur a terme
Manera de parlar en públic Tractat teòrico-pràctic de	declamació	oratòria escrit per a utilitat de tota mena de declamadors Preliminars
volem fer nosaltres al moment de començar d'escriure aquest tractat de	declamació	oratòria. Si de cop i volta ens posàvem a desenrotllar-lo de ple sense
de les paraules bàsiques del present tractat, en matèries com és ara la	declamació	oratòria, se solen presentar certs problemes la solució dels quals,
En el primer d'aquests Capítols arrodonirem bé el concepte de	declamació	oratòria a base d'estudiar i entendre clarament què és eloqüència,
oratòria a base d'estudiar i entendre clarament què és eloqüència,	declamació	i oratòria, amb llurs corresponents divisions i subdivisions. En el segon
i pràcticament tan debatuda del natural i de l'estudi en la	declamació	oratòria; i en el Capítol tercer perfilarem la figura de l'orador
Capítols preliminars que, naturalment, encapçalen el present tractat de	declamació	oratòria. Capítol I Quina cosa és declamació oratòria
present tractat de declamació oratòria. Capítol I Quina cosa és	declamació	oratòria Preàmbul. Eloqüència. Mitjans de l'eloqüència. Divisió de
de l'eloqüència. Divisió de l'eloqüència. Subdivisió de l'eloqüència.	Declamació	. Característiques de la declamació. Divisió de la declamació. Subdivisió
Subdivisió de l'eloqüència. Declamació. Característiques de la	declamació	. Divisió de la declamació. Subdivisió de la declamació. Diferències entre
Declamació. Característiques de la declamació. Divisió de la	declamació	. Subdivisió de la declamació. Diferències entre la declamació literària,
de la declamació. Divisió de la declamació. Subdivisió de la	declamació	. Diferències entre la declamació literària, oratòria i teatral. Oratòria.
de la declamació. Subdivisió de la declamació. Diferències entre la	declamació	literària, oratòria i teatral. Oratòria. Orador, discurs i públic.
literària, oratòria i teatral. Oratòria. Orador, discurs i públic.	Declamació	oratòria. Preàmbul. Per entendre ben bé quina cosa és
oratòria. Preàmbul. Per entendre ben bé quina cosa és	declamació	oratòria, primer de tot ens cal estudiar separadament el significat de
el significat de cadascuna d'aquestes paraules: eloqüència,	declamació	i oratòria, per tal que llur coneixement ens faciliti el de tot
ens faciliti el de tot allò que pròpiament entra en el concepte de	declamació	oratòria. Eloqüència. L'eloqüència és el do de comunicar
fer-li aconseguir la seva finalitat més vivament i amb més eficàcia.	Declamació	. Anomenem declamació la recitació de prosa o vers amb entonació i

Pàgina 1 (de 8)

50 següents