Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

diuen, una munió d'altres divinitats. Per la meva pròpia reflexió he	deduït	, tanmateix, que la Moira, sorda, cega, inexorable i tranquil·la, va
per la concupiscència dels béns materials. Però crec que el fet pot	deduir	-se d'unes quantes observacions òbvies. Aquest curiós pecat capital que
si no m'enganyo, tractava de confrontar don Quixot amb Ulisses, a fi de	deduir	-ne, és clar, una mena de contrast afalagador per a la gent del
definitiva. La idea que es tracta d'una còpia d'un text definitiu es	dedueix	de la lletra amb què està escrit, ben feta i pausada, diferent de la
primers poemes. Naturalment, se'ns podrà dir, que no és raó suficient per	deduir	-ne una elevada categoria mental de part de Luciènne, car no hi ha dubte
sortí de casa, per a no tornar mai més. El que va passar després, cal	deduir	-ho dels fets. En arribar al tros, Quico degué escollir el garrofer que
disposar-se a fumar la seva darrera pipa. Això és, si més no, el que vaig	deduir	, per la manera com el trobaren. Fet això, degué agafar la ventrera per
un plor nerviós, inestroncable. Poia em va explicar que en el moment que	deduïen	que va morir Timi, aquella nit mateixa de la setmana de Nadal, havien
el lector, que a la fi de la sèrie ja no sap quines conseqüències ha de	deduir	. La comtessa de Pardo Bazán declara ingènuament la seva perplexitat en
i pels draps negres, es torcaven els ulls amb el davantal i d'aquest fet	deduïen	a /El Adalid\ que el poble mallorquí és dinàstic i conservador.
l'odi sistemàtic a la simplicitat i el classicisme, l'observador pot	deduir	que Mallorca és cosa perduda. Però jo us assegur que un poble que encerta
a captar les elegàncies opaques. S'equivocaria, però, de mig a mig qui	deduís	del que anam dient que Dona Obdúlia sentia una estimació serena i
per a formar una existència de la qual, esbrinades les causes, podrem	deduir	-ne immediatament els efectes. No obstant, això és només aparent. En
acabà de situar i reproduir les escenes mentalment. De tot plegat en	deduïa	que havia fet una gran bestiesa. De la cambra de Rosa Trènor n'anava
És tradició que fra Angelico s'agenollava per pintar el cel. No es pot	deduir	, és clar, d'aquesta anècdota més importància de la que té com a símbol.
són els qui "volen i dolen", i en veritat estan més a prop del que es	deduiria	de les paraules precedents. És més que possible que fra Angelico dibuixàs
lleis internes, formula. La bellesa, els renaixentistes la volgueren	deduir	de la realitat; els barrocs, la creien veure en la realitat (que
pàg. 16). Ambdues peces, però, eren feixugues, com es	dedueix	d'aquesta observació, sobre uns moros: "éls eren pus leugers que
cap. 43). Aquest text castellà, però, no ens permet de	deduir	a quina de les dues menes d'elm es refereix. Entre els cascos citats a la
cosa que és una definició d'aquesta defensa, però sense que puguem	deduir	si era feta de cuiro o de ferro, materials tots dos usats en testeres a
del cos, incloent-hi extremitats i cap. En el nostre cas, pel context es	dedueix	que no entren dintre de l'accepció cossellet els escarsellons ni el casc
sabem que la cota d'armes de Curial era blanca amb creus de Sant Jordi,	deduïm	que aquesta túnica també era dita sobrevesta gràcies a aquest text:
Un text de Lo cavaller de Ponç de Menaguerra permet de	deduir	que l'esmotxadura que apareix en la part superior d'alguns escuts, amb la
dubte cal considerar molt antiga per aquest casc, i res no ens permet de	deduir	quant temps feia que eren en poder del Príncep. Les partides diuen:
axes, bastons e visarmes", car tot seguit divisa l'atxa i no podem	deduir	què entenia per visarma, terme que ja hem trobat al segle
que hi penso, i em serveix per a explicar cada vegada més coses. D'on	dedueixo	que deu ésser certa. Serveix, per exemple, per a explicar que, durant
jugadors que han vist jugar sovint. Ahir, per exemple, de la radiació es	deduïa	prou el magnífic partit que va jugar el defensa central Gensana —l'he
D'haver trobat l'Anglada i de la poca gent que prenia cafè, n'he tornat a	deduir	que era una mica més tard que els altres dies, però tampoc no he alçat la
mentre que la del signe és limitada. La diferència i la semblança es	dedueixen	clarament de l'exemple del bricoleur. Contemplem-lo quan treballa:
i tot si s'escau. Si aquest principi d'interpretació és exacte, se'n	dedueix	que la importància ritual de la caça d'àligues entre els hidatsa prové,
relacions d'oposició, de correlació o d'analogia; però d'això no es	dedueix	pas que aquestes relacions hagin d'ésser homogènies: cada lògica
llengua aranda, n'hi hauria prou de saber el nom de cada indígena per a	deduir	-ne el tòtem." (Pink, pàg. 176.) Una altra observació fa ressò a
italians. Després, més tard, pel que vaig veure en altres indrets, vaig	deduir	que el dallaire de la Camarga era l'encarregat de raure els recons on no
estadística dels processos atòmics i les conseqüències que hom podia	deduir	de la teoria clàssica, conseqüències que han d'ésser vàlides al límit,
radiatiu, on mostrava que la llei de Planck de la radiació tèrmica podia	deduir	-se de manera simple a partir de suposicions d'acord amb les idees
i que ja abans de l'adveniment de la Mecànica quàntica havia estat	deduït	per Pauli de l'anàlisi dels espectres atòmics. El fet d'explicar
i la distribució d'aquestes taques obeeix a una llei simple que hom pot	deduir	de l'anàlisi ondulatòria. S'ha de tornar a trobar la mateixa distribució
pugui ésser estimat l'impuls que li ha estat transferit i que hom pugui	deduir	-ne una avaluació de la deflexió soferta per la partícula en passar a
després de recordar les conclusions que Einstein, Podolsky i Rosen havien	deduït	de llur criteri: "Una tal argumentació, malgrat tot, difícilment sembla
moviment de cadascuna d'aquestes partícules innumerables, sinó solament	deduir	les regularitats estadístiques aplicables al moviment tèrmic dels
objecte directe la formulació de les regularitats estadístiques que es	dedueixen	dels resultats d'experiments realitzats en condicions d'observació ben
núvol de pols. Aleshores, de les conseqüències subjectives del núvol, en	deduirem	l'existència d'uns elements, que potser no veurem mai. Ciutadà.
i sensacions, no ho sabrem mai. Ciutadà. —Ni tampoc no ho podeu	deduir	? Einstein. —Ens seria tan difícil explicar com són les coses en
—De totes aquestes meticuloses observacions, vosaltres en	deduíeu	una primera sentència. /Natura non facit saltus\. És a dir, que
ha pensat mai; cal només anar al corrent de les seves publicacions per a	deduir	-ho. El pecat comès és degut a la nostra intenció de donar els motlles
en conseqüència, hi ha una lluita per l'existència sovint repetida, hom	dedueix	que qualsevol ésser, si varia ni que sigui lleugerament en qualsevol
la gran batalla de la vida. Un corol·lari de màxima importància pot ésser	deduït	a partir de les observacions precedents; és a dir, que l'estructura de
major entre espècies? Que això és així habitualment, és cosa que cal	deduir	de la majoria de les innombrables espècies que, en la naturalesa,
de vida pot ésser suportada per una gran diversificació d'estructura es	dedueix	de moltes circumstàncies naturals. En una àrea extremadament petita,
per tal d'obtenir un avantatge sobre els altres natius; i podem almenys	deduir	amb seguretat, crec, que la diversificació d'estructura, comportant noves

Pàgina 1 (de 76)

50 següents