Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

amor amb accent gairebé angoixós de sinceritat i de sentiment, la feia	delirar	. Però l'emoció més pura, la més divina i inefable, l'havia experimentada
la meravellosa lucidesa que l'havia assistit fins aleshores. Començà a	delirar	, i en el seu deliri pronunciava contínuament el nom del seu amic i el
—La devia estimar molt: en els seus deliris (s'ha passat moltes nits	delirant	); en els deliris sempre pronunciava aquest nom. Però, és cert que va
d'ell? Tota la seva tendresa per ell se li hauria estroncat al cor?	Delirava	. —Sileta... Sileta... Obre'm, germana meva... Obre'm, bona Sileta... Sóc
el poeta defineix la poesia. "No és pas —ve a dir— ni quan el cant et	delira	al llavi, sinó un existir, un vent en el déu." 9
se a deixar la vida sense haver-li tret tot el suc: —¿Què m'importa —	delirava	— que siga una perduda? Si ve bé, es diaris parlaran d'ella més que de mi.
l'any quaranta-cinc i els va retirar tot permís per	delirar	que les riqueses són, entre cartes de pobreses, les
! Massa poc, Ernestina, per a qui, com jo, viu febrós, cobejant-te,	delirant	en la teva proximitat! Ernestina. No em parli d'aquesta manera,
seva època. En el seu paisatge encara admetia la presència d'ànimes que	deliraven	i d'ànimes que feien delirar; ella volia ésser de les que feien delirar.
encara admetia la presència d'ànimes que deliraven i d'ànimes que feien	delirar	; ella volia ésser de les que feien delirar. Recordava vagament que el seu
deliraven i d'ànimes que feien delirar; ella volia ésser de les que feien	delirar	. Recordava vagament que el seu avi havia estat un home de principis. Els
pregon dels seculars abismes! Tornes la claredat al nostre regne, que ja	delira	dins els cants de noces. Quan, en les nits horribles de tempesta,
aire i de la pluja. Penso que ja no era jo, que ja començava a fer-me	delirar	la febre que després em tingué tres dies clavat al llit. Però recordo que
d'unes quantes nits abans? Em vaig posar al llit i començà la febre. Vaig	delirar	, i tota la nit vaig tenir la sensació que em moria. Ara! Ara! —em deia
capaços molts altres homes del meu temps. En lloc d'obrar, somniàvem i	deliràvem	. Aleshores la meva alegria esdevingué solitària. Es convertí en un
alt com sigui permès a l'home; tu sempre seràs un cuc de terra. Somniava?	Delirava	? Havia arribat a adormir-me? No en tinc una idea exacta. Algunes vegades
m'havia acompanyat perquè jo estava febrós i que havia passat tota la nit	delirant	. Un company intermitent Després d'aquesta llarga jornada d'angoixa, la
noves vibracions m'han fet estremir; en què somnis o realitats m'han fet	delirar	, en què sensacions imprevistes han arrencat de mi sons ignorats. Ara que
donchs, estimarte? Timb· Sí. Com jo t' estimo. Julia.	Deliras	. Vols mon amor y no miras qu' ets lo meu propi butxí? Escena VI
Timb· No sé si está serena avuy ma pensa, ó, boig de gelosía, ja	deliro	. [(no conventcentse)] ¿Perqué á sos peus t' he vist agenollada
Ella es meva. Roch· [(rencorós)] Qu' es teva? Tú	deliras	. Fesme veure al moment si es ta paraula un manament per ella, y ben
de les misèries del món. Es reclinà al coixí i començà a murmurar, com si	delirés	: —"Rosa Immarcescible, Terra Fecunda, Vinya, Font, Riu, Broll de
dir que la senyora Bubulina encara feia llit, el metge no hi havia anat,	delirava	i deia el seu nom. Va estrènyer els punys. —Està bé —va dir. L'endemà
apassionadament, el crucifix: —Canavaro meu... Canavaro meu... —murmurava	delirant	, i l'estrenyia contra els seus pits flàccids, suats. —Ja comença a
t'has parat? —...comença el gran perill, Zorbàs. Els uns tenen vertigen i	deliren	, d'altres tenen por i s'esforcen a trobar una resposta que els reconforti
posar una mica de gràcia, ensopiment o lleugeresa dins d'aquest aire on	deliren	els pollancres i es belluga un bé de Déu de coses entendridores. I no hi
casolà, i el baixa satisfet, amb tota la mà plena de sang. Els nens	deliren	, salten i ballen, i emboliquen la bèstia amb un davantal de les minyones.
abrusats en el clot de les màrfegues entre els gruixuts llençols de lli,	delirant	, agonitzant i morint un després de l'altre. Finalment, una tarda eixí de
ésser enganyat i burlat, errar, equivocar-se, tan indecorós és com	delirar	o perdre el seny. Tot el que és just és decorós, i per contra, tot el que
en les teves galtes. Oh, no, no pot ésser el que dius. Digues-me que	delires	, que en el teu enteniment les idees s'hi embullen i et fan dir aqueixes
camí ens escalda la planta dels peus i que l'obsessió de la set ens fa	delirar	..., sentim al dins del dins del cor una tendríssima admiració per aquesta
front, abandonar els acerats principis i, per una estona, desvariejar i	delirar	. En resum, caldrà que el savi esmentat acudeixi a mi, sí, a mi, us ho
de l'esperit i es vagin rejovenint. Ara bé —direu—, el que fan és	delirar	o desvariejar. Ho admeto. Però tornar a la infantesa és precisament això.
o desvariejar. Ho admeto. Però tornar a la infantesa és precisament això.	Delirar	i desvariejar, ¿no és el mateix que ésser infant? La manca de seny, ¿no és
semblants? Així, el vell desvarieja gràcies a mi. Emperò el qui amb mi	delira	està lliure mentrestant de les cabòries que turmenten l'home de seny. I
són desassenyats (més ben dit, no hi ha ningú que d'alguna manera no	deliri	) i els lligams d'amistat només es traven entre semblants. Si mai es
els seus músculs lassats no trobaven el repòs, i la seva imaginació	delirava	. D'una revolada, enfellonit es llevava i es passejava una estona, sempre
se n'adonava i enraonava alt en el seu idioma que jo no comprenia. Lídia	delirava	, sens dubte, i jo, cada vegada més, m'adonava de la temeritat d'haver
com tinc Judit tan a la vora... I et parlo de Judit, i pensaràs que	deliro	. És cert: tu no saps qui és, encara, Judit, i sento que no tinc gaire
-se a deixar la vida sense haver-li tret tot el suc. "Que m'importa,	delirava	, que siga una perduda? A lo millor es diaris parlaran d'ella més que de
en acabat em deia a mi mateix amb un surt: —Ara, ara sí, que començo de	delirar	. Van cercar que estigués ben quiet tot el dia, i em van anar metjant el
la meva amistat amb tu, que ells creuen una "amistat perillosa", els fa	delirar	d'indignació. No em menyspreen: m'odien. Sí, m'odien. El dia que
i, no cal dir, de mi també, a velocitats extremes. La imaginació em feia	delirar	, i a vegades m'he cregut incapaç de saber destriar entre les coses del
los i desplaçar-los; i una volta a la mar lliure —què és ço que sempre ha	delirat	el rús— degueren devallar corrent-se cap en el Sur arribant en
no ha mort i que l'ha vist muntat en un cavall rodejat de flames, tot	delirant	, sense fixar-se en ningú. Un altre diu que ha vist un fum rar a les valls
a vessar generosament damunt d'ells. Aspriu n'era embriagat.	Delirava	. Amb la filla i l'esposa ben a prop, sota el tenderol, es sentia capaç de
en realitat, per dies i dies de lluita sota aquest clima xuclador...	Deliro	, somnio?... Vull reaccionar. Cal dissipar el xoc de la seva aparició
aparició inesperada, l'estranyesa de la seva aparença. Tot és normal: ni	deliro	, ni somnio... Una descendent de la colònia francesa de Sant Rafael, què
seu marit és la terra on ha viscut. Però, què dic?... La meva fatiga em fa	delirar	... Per què hauria de triar? Però ella, ¿què sent, què pensa?... —Està
Llença la que li daves abans. Ara ens arriben els crits del malalt.	Delira	. Ella em mira esporuguida. —Fa dos dies que està així, senyor... Faig un

Pàgina 1 (de 6)

50 següents