Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Sísif, que no es va pas descoratjar. Nosaltres, els homes, tampoc no ens	desanimarem	i ajudarem Sísif en la seva cruel lluita, en el seu esforç. A veure si
al pessimisme... Per això no podreu res contra nosaltres, que no ens	desanimem	mai. Ja ho heu vist, ara... —Indica el munt—. Vós des del primer moment
i els estalvis per al futur, tot se li tornaven coses sense sentit, i es	desanimava	, i se sentia enfonsada en un mar de temors que no hauria sabut definir,
En canvi, l'Estat, la política oficial, maldà tant com pogué per	desanimar	i encara destruir una de les poques minories realment actives aparegudes
érem ell i jo sols es mostrava molt sever amb els meus treballs i jo em	desanimava	, em deia a mi mateix que mai no faria res de bo. Quan entrava a la botiga
una empenta, fugia de sos brassos. L' Esparver, per xó, no 's	desanimá	. —¡Valgam Deu! —digué.— Vetaqui lo que sou totas... Al principi tot
investigava amb dits sensibles... No trobava res, encara, però no es	desanimava	. "Són astutes les dones!" Revisà els calaixos del tocador, un per un.
una mica? Electra. —Ni això. Pregunta-ho a la meva mare:	desanimo	els cors més afectuosos. Orestes. —I penses passar-te tota la
qui per una raó, qui per una altra, es feien els desentesos. Mes que es	desanimés	tot un sant Pere, ni el pensament! La fe, l'esperança i la caritat no el
de la sort. Fins avui res no fa pensar que sigui al final, però això no	desanima	. Em comentava Giner-Sorolla que cada deu anys aproximadament varien les
que la plètora demogràfica és un "fet" difícil de superar. No pretenc	desanimar	-los. Però les coses són com són. Abans que "dialèctic" i "històric",
an ell. El que aquesta no hagués fet cas dels que l'havien pretesa, no	desanimà	el metge: seria, com deien, que la xicota aspirava a quelcom millor;
: "Ay Valeri, ahont arribarèm, Deu meu, si axò dura més?" "No'm	desanimis	, —feu ell,— no'm destarotis pas, que prou pena'n tinch! Lo del pare
altura consirable, pel qual era impossible pujar a terra. En Boi no es	desanimava	. Ell tenia l'esperança que allí on la costa tombava endins, trobaria
qui sap el què pot passar d'ací a allà. —És cert, Bau; i no vull	desanimar	-te ni desanimar-me. Crec que Déu s'ha valgut de tu per treure'ns de moment
pot passar d'ací a allà. —És cert, Bau; i no vull desanimar-te ni	desanimar	-me. Crec que Déu s'ha valgut de tu per treure'ns de moment d'aquest mal
la gola del llop. —No ho creguis. Tot està previst —explicà en Bau sense	desanimar	-se. —Ja faré per manera que no em coneguin. Em posaré el vestit d'Erbok i
"els meus pocs anys", podrà dir ell— no decau, no es detura, no es	desanima	, no es deixa passar al davant, i esdevé a l'exili un dels més sagaços i
donant la mà a la gent i incrustant-se en el pit dels ciutadans, és per	desanimar	a l'home d'estómac més ben constituït. El candidat és una mena d'esponja
tal que treballés serenament, sense presses. —Els grans, els genials em	desanimen	i torturen, pertorben la meva vida —digué Saumell— però els imbècils que
Doloretes—, vostè aconsella...? —Ja ho he dit: simplement esperar, no	desanimar	-se... aguantar! El procurador prengué encara unes gotes de cafè i un glop
a on poguera ésser. Ells tan sols havien sentit parlar-ne. —No et	desanimes	, encara podem fer altra cosa. Jo et donaré un parell de botes que
aquella ciència ens semblarà una cosa pueril i insignificant: no ens	desanimem	per això, sinó al contrari, reflexionem seriosament que començant pel més
és que el romanço de tot això no en diu res; però el nostre autor no es	desanima	i, posat a basar teories sobre fets inexistents, omple pàgines i més
és perquè ho sento. I, sobretot: diguin el que diguin els crítics, no us	desanimeu	! —No, si per ara m'han tractat bé... —No us en fieu ni en feu
... —No, senyor Nonell. Si Déu vol, no serà res. No s'afecti ni es	desanimi	, que ara és ben poca cosa... —No, amic, no. S'ha repetit i es
però, per a replantar les vinyes. Davant de la malvestat, la joventut es	desanimà	i sentint que el seu avenir havia quedat considerablement limitat prengué
de guardapols... o, simplement, vendre empanades... —Anna! No hem de	desanimar	-nos de cap manera, abans de començar. ¿No ens havíem juramentat que
són el mateix. D'idiotes n'hi ha a tot arreu, és pega, però seria injust	desanimar	-me. I també potser podria buscar feina com a venedora. No hi deu haver
de Nebraska...— Si li digués que sóc català i el nom del meu poble, es	desanimaria	. Els berguedans no tenim pas fama de periodistes: ans de pagesos i de
passar. La Marta es va sentir més desemparada, però no era moment per a	desanimar	-se; amb una mica d'embranzida, deixant-se empènyer per la multitud,
es posa a córrer per tal de petjar-los l'ombra, però aviat el passen i es	desanima	. Potser la diversió de fer campana ha de trobar-la si s'enfila a dalt
que exhala massa escalfor. La taula, amb tantes baixes, comença a	desanimar	-se. En Cruells i la Trini s'han embrancat de nou en la seva conversa
que tens i que em manquen. Ha insistit, ha insistit sense deixar-se	desanimar	. Per això, i no pels exàmens, se t'ha fet escàpol aquests darrers dies.
—la denominada de Bordeus— partida de França el 25 d'octubre,	desanimada	a la seva arribada per l'estat en que trobava els membres de les dues
lo mal, nota lo pacient com una mena de tristesa, pesadesa, se	desanima	, pert les ganes de treballar i la intel·ligencia sembla que se
i en fervor; allí va sofrir contrarietats i greuges que no arribaren a	desanimar	-lo ni a fer-li perdre la fe de la nova croada que havia emprès per a la
en res del que demanava amb evident justícia; però no era home que es	desanimés	. D'antuvi, puja i engrandeix la casa del carrer d'en Trentaclaus que, des
desnonat del local que ocupava feia vint-i-tres anys; però en lloc de	desanimar	-se, es va establir a la Rambla, qui sap si amb avantatge, ja que aquesta,
i faldellins de moletó, i tota mena de tela brodada a mà. Aquesta mesura	desanimà	en gran manera els fabricants, i no deixà realment de causar-los
d'estos tres elements res práctich es podrá fer. Ara be, no hi ha que	desanimar	se, precisa seguir avant y escriurer en valenciana pròsa, si no millor,
i el rendiment obtingut hi hagi grosses diferències. No ens hem de	desanimar	. Les variacions que trobem, un cop analitzades degudament, ens han de
i procura posar-los en pràctica. Si no ho consegueixes de moment, no et	desanimis	, prega, repeteix-los sovint: ja ho conseguiràs després. Has de saber que
introduir una pràctica, una institució caritativa o piadosa, no cal que't	desanimis	. La prudencia requereix que tu no demostris que vols fer alguna cosa; en
l'admiració de l'assistència. I encara continua fent el seu camí, no	desanimant	-se mai a causa dels fracassos, no estranyant-se mai dels obstacles, home
món aleshores conegut, i a aquest "petit ramat" els va manar que no es	desanimessin	(Lluc 12, 32), perquè havien d'obtenir amb Ell i per Ell,
no feia gaire gràcia el projecte. Aquest home féu mans i mànigues per a	desanimar	Vallespinosa, dient-li que no ho aconseguiria pas. En passar el temps se
però que no aconseguim mai perfectament en aquest món. Així no ens	desanimarem	i sabrem alimentar les motivacions fondes de la nostra opció, després de
en aquest diàleg de Pascal: "—Si coneguessis els teus pecats, et	desanimaries	(diu Jesús). —Doncs ja podeu estar ben segur que em desanimaré, Senyor,
et desanimaries (diu Jesús). —Doncs ja podeu estar ben segur que em	desanimaré	, Senyor, perquè estic convençut de la seva malícia, més del que em pugueu

Pàgina 1 (de 6)

50 següents