Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

àdhuc en el cas d'haver-li'n fet, qualsevol altra persona s'hauria sentit	desarmada	, i més, tractant-se d'un infant. Em donà una forta empenta que em llançà
fes un esforç. Surt al seu encontre i demana-li perdó. Es sentirà	desarmat	al moment. Però ella no podia demanar perdó al seu pare. —No puc, padrí.
clapotejar entre el fang i les herbes, i aixecant els braços, se sentí	desarmat	. No féu, però, res per ajudar-lo; es girà d'esquena i s'allunyà cap
impuls foll, de la mateixa còlera homicida, Jaume es llançà sobre ell	desarmat	, sense pensar en res. Desgraciat! Fou cosa d'un instant, una imprudència
mans tota la passada grandesa, per trobar-se convertit en un pobre home	desarmat	, gris, amb la seva mole insignificant, gairebé anònim dintre la geometria
fals i covard, amb les il·lusions més quixotesques i més sublims,	desarmat	per a la vida com ningú, fracassat i ple d'orgull. La seva influència en
la platja... Amor, com m'has deixat lluny tota sola i	desarmada	!... Passa el temps oblidadís, un clavell a cada galta,
enclou una preparació per a ésser valent, i el segon pot conduir a quedar	desarmat	i pot produir la covardia, és tan evident que no cal continuar el
a la clarté i a la mésure, i la reacció que els portava	desarmats	a agafar-se a allò que els semblava tan mesurat, tan net, i que,
la paraula. —La Sofía! —exclamá aquest, mort de riure. —La Sofía! Y	desarmat	de tot enfado, s' abalansá demunt de la Toneta, li aixecá 'l cap á la
als ulls dels altres com un home dur, egoista i cruel. Però en un home	desarmat	com jo ha estat la meva sola defensa contra la meva innata feblesa. Per a
i una terrible soledat als ulls. Vora d'aquests jo em sentia feble,	desarmat	. Mai no tindria llur força tranquil·la i inconscient, aquella mena
que li havia suggerit Ramona, però era inútil: ara es trobava sol i	desarmat	. —Per començar, m'hauries d'haver confiat que festejaves. —I què n'hauria
i li caldrà rendir-se ingloriosa, del seu fibló mortífer	desarmada	; i jo pels aires, en triomf esplèndid, duré l'Infern
fent a bocins allò que se'ls oposi, que, el Tonant,	desarmat	d'aquell seu únic temible giny acabaran per creure.
abstret del propi mal, per una estona bo com un neci,	desarmat	d'enveja, d'enemistat, engany, venjança i odi. Però
derivacions dels esdeveniments. L'historiador sol, fins i tot, trobar-se	desarmat	i sense saber quina serà en el nostre cas la metodologia adequada. Els
valenciana "hauria d'ésser" qualsevol cosa que no fos la societat	desarmada	i subalterna que avui és. La comparació, doncs, té la seva vigència. No
valencianes, de cap instrument sòlid de defensa. S'ha trobat sempre	desarmat	davant la pressió de l'altra llengua. La qual, és superflu de dir-ho, ha
seria ja desarmar-lo. ¿No recordem tots la malaurança de les vocacions	desarmades	? Aquells poetes sense poesies, aquells novel·listes d'enginy de tertúlia,
si refermat el règim autocràtic de l'Espanya vella, ens trobàvem sols i	desarmats	i desqualificats, davant de la seva omnipotència única! I si, malgrat la
darreres paraules era d'una ingenuitat tan llastimosa, qu'en Solà quedà	desarmat	del tot. Dir que nó, li semblà ja tan violent com la matexa sorpresa ab
Jo em trobava davant d'ella sense saber a què atenir-me, completament	desarmat	. Es clar que ella sentia per mi una admiració sincera; però quina llei
perdut entre les mantes i ensumant vapor d'eucaliptus. En Melrosada està	desarmat	entre els seus companys; no gosa aixecar els ulls de la vianda; menja amb
—Així mai haguésseu vingut, pare! Al sentir-ho en Miqueló, va restar	desarmat	: una espurna del bon sentit d'altre temps, en mig del seu magí tèrbol, el
inconegut, però en mirar-lo no es va saber estar de somriure-li,	desarmat	. El caracteritzen uns quants trucs adorables. L'un és el seu silenci
dels combats socials. Sí, aquests són els vençuts en la lluita impía, els	desarmats	de l'existencia, els paries de la societat, les víctimes del sacrifici,
la sola força del pensament, convertint-se en servidor armat d'un poble	desarmat	, la missió catalana és la de donar una concepció completament nova,
del govern de la nostra terra i havia acabat vivint entre les armes	desarmat	, encoratjant a tots sense més defensa que els hàbits sacerdotals que
hagué de callar. Resistir, hauria estat igualment temps perdut. Ell sol i	desarmat	, ¿què podia fer contra tots aquells soldats? Confiant que podria provar
vull dir? Vet-ho aquí. —No és cosa de riure, això. I ja és prou que vagis	desarmat	per aquests deserts: no faries cap desencert d'anar acompanyat d'un bon
a sa germana. Davant les paraules de l'amic, Joan Antoni sentia's	desarmat	. Copsava la sinceritat d'elles i se n'exagerava l'abast. No sabia que la
els costés la túnica, perquè preferia de veure'ls partir nus abans que	desarmats	. Sota el nom d'"espasa" el torsimany del pensament diví entén els
sota i treballar a la callada. Gervasi no sabia què dir-li, quedava com	desarmat	. Se'l mirava una estona sense dir res, entre encuriosit i indignat. Li
com si representés una comèdia. Impossible de no somriure. Hom queda	desarmat	—i totalment a les fosques, com el començament de la conversa. Pujols
atapeïda i densa, una legió d'abelles noves; arribava en so de pau i	desarmada	, arribava joiosament, amb l'agulló escondit. He dit que era inexpert,
semblava abocar la humanitat. Napoleó havia posat el mos a la fera	desarmada	; Napoleó era la força que doma amb el fuet a les mans; Napoleó era
superior amb el poder i la impunitat a la mà, i les altres inferiors	desarmades	sota d'ella. El desequilibri entre les classes socials divideix el país,
evolució, especialment quan existeix gas fins a l'arrel del membre, estem	desarmats	gairebé del tot. L'amputació o els grans desbridaments es parteixen les
de les carreteres de sang. La República es veu deshonrada i impotent, i	desarmada	de tots els símbols de la pau, de la justícia i de la ciència. Els
tots els que es troben a bord fins al jorn en què les galeres quedin	desarmades	, afegint a això els "privilegis, guiatges e alongaments que son
tan profunda, amb tanta riquesa de detalls, que tothom es trobava	desarmat	per a oposar-hi el dubte. ¿Què podia ésser, que ho haguessin somniat?
simple vida quotidiana, es sentia com baldat, balbucejador com un infant,	desarmat	com un arbre sota el pas del bufarut, devastat com una estàtua esmicolada
i no deixaven de voltar, fins a deixar-lo a la vora del mar. Aleshores,	desarmats	de talles, els aparells eren units a l'anguila. Tot seguit, per a
a vèncer el feixisme criminal que ataca amb bombes de mà el poble gairebé	desarmat	. Els militars de València, en assabentar-se de la victoriosa jornada de
sedants i reguladors del sistema nerviós. Com es pot veure, ens trobem	desarmats	i hem de recórrer a les mesures profilàctiques per a evitar
possehint-ne dugues a fi de que la práctica d'una operació no'm deixi mai	desarmat	per a fer-ne inmediatament una altre d'urgencia que pogués presentar-se.
fallar un mitjà mecànic. L'individu fort, robust, i vigorós, no se sent	desarmat	del tot si en disparar la seva pistola contra un suposat agressor, li
d'antílop africà una mica nebulós, una mica absent i bastant paradisíac;	desarmat	per a tot el que fos agilitat i violència i fins per als més simples i
la involució, contra la qual tenim la sensació de trobar-nos ara com ara	desarmats	." Amb aquestes paraules obria el qui us parla el Col·loqui que la

Pàgina 1 (de 6)

50 següents