DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
desbarrar V 78 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb desbarrar Freqüència total:  78 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

hores llegint el diari a la taverna o a la barberia, fumant quan podia i desbarrant contra els rics, cosa que començava a posar-se de moda. De tant en tant,
els de països més avançats que aquest... —Estàs desconeguda, Fe!... Desbarres! —observà Gibert, congestionant-se. Pels ulls d'ella passà una indecisa
i, fent un esforç dels seus, sobreposant-se, contestà amb decisió: —No desbarro, no!... Sé el que em dic! I si no, contesti'm qui són aquests estrangers
afluixen. Se'ls entén més quan callen, diu, que no pas quan, excitats, desbarren. La sap llarga; no porta pressa: el cafè, carregar la pipa, encendre-la
li feren perdre la plaça. Valga'm la mare de Déu! Fa cinc anys que desbarra, dia a nit, sense parar, contra la vexació. S'ha aliat amb tots els
gelosia pel seu germà Lari, que havia de fer de motorista, l'exasperà per desbarrar contra seu i després de romandre vora del foc fent el bot i no voler anar
vocals o darrere /s\; exemples: acabar, roba, cubell, cabiró, desbarrar, esberla, havent-hi vacil·lació entre l'oclusiva i la fricativa quan va
ximpleries. Feia riure, la Roseta, quan s'embalava furient. Quan podia desbarrar, la dona feliç. Quantes vegades la seva mare l'havia haguda de cridar a
que sigui així. No vulgui fer cor al costat de tots els insensats que desbarren sobre el meu art i la meva carrera... Parlem de coses més agradables...
els situats més al sud —que són glacials. Fer-se alguna altra il·lusió és desbarrar. En segon lloc, es dóna per cert que al carrer hi ha sempre una
i escrit coses d'una ingenuïtat infantil, com pretenem demostrar, no s'ha desbarrat menys en definir els "becos". Encara hi ha qui vol fer creure que hom
dotzenes de paraules seguides, i m'hauria agradat, només per sentir-li desbarrar les seves raons. però ell semblava que sentia una aversió natural a tots
venguda després d'una guerra en què els vencedors no acabaven mai de desbarrar contra els vençuts. Tots plegats teníem el cap ple de paraules inflades.
coses són com són i vosaltres, a l'estranger, no les veieu igual i potser desbarràveu una mica. I, sense una visió clara de la realitat, és natural que fiqueu
gresca. Una manera de dir-me que ho saben tot. Que pari compte. Que no desbarri. És un delicte demanar semàfors? No, és clar que no. Tot ciutadà té dret
es traslladà al carruatge. Al carrer hi havia grups de curiosos que desbarraven contra la reacció. Una gallinaire oferí a Montpalau, amb insistència
y admirable serenitat, y sang freda, pera no imutarse poc ni molt, ni desbarrar en la conversasió, á pesar de les galoches é indirectes del Pare
á Deu y á l' ánima, cal confesarho, la filosofía no ha fet sinó desbarrar quan s' ha desviat del Catecisme. (/Historia de la Filosof·\, LXIII.
coses només per haver-les sentit dir. I, és clar, moltíssimes vegades desbarra. Així i tot, la seva influència s'estén ben bé fins al segle
coneix la veritat s'expressa d'una manera general, elevada i imprecisa. Desbarra contra "els" alemanys, es queixa "del" mal, i el qui l'escolta no sap
no em sentireu renegar, que el fetge pel que vulguin no em desbarra. I allà, al camp de cotó, se'n tornarà com una vaca
seguirà essent un gall, però un gall sense cresta. Bernat No desbarris així! Rafeques Li'n demano perdó, però vostè no entén res de la
Quin parany de femella! ella amb el seu marquès! Valentí No desbarris. No sé ben bé el que ella es proposa; però estic ben segur que és tota
ha estat molt llarga i m'ha cansat molt. És per això sens dubte que desbarro. Amb el vostre permís, pare, seguiré el vostre consell i prendré un xic
entrar. No tenen prou força. Estem salvats. Estem salvats. Tomàs Desbarreu la porta! Obriu de bat a bat! No vull que la casa d'oració, l'Església de
de posar-se al nivell de les bèsties. Senyor! Senyor! Tomàs Desbarreu la porta! Em preneu per temerari, desesperat i boig. Vosaltres jutgeu
la meva vida per la Llei de Déu, que està per damunt de la Llei de l'home. Desbarreu la porta! Desbarreu la porta! No estem pas aquí per a vèncer amb lluita,
de Déu, que està per damunt de la Llei de l'home. Desbarreu la porta! Desbarreu la porta! No estem pas aquí per a vèncer amb lluita, estratagemes o
va descriure el meu pare. Eh! [(L'Artur s'aparta i de seguida el Fantasma desbarra la porta sense esforç. Es presenta triomfal davant d'Artur.)] Hola, m'heu
has trobat altres coses, altres persones, i jo no. Sebastià: No desbarris! M'acabes de dir que hi ha el teu home, que tens dos fills. I jo,
els culpables de la nostra misèria. Vella: Ca, ca, ca, ca, ca...! Desbarra. Jutge: [(Assenyalant els guàrdies, enutjat).] No deuen esser
vells d'entre tots els homes més fàcils d'induir a bogejar, confrares de desbarrar i de delirar: si succeís això que vosaltres desitgeu, us ben dic que no
vi vi; no hi ha mes; aixó es la veritat; lo demés es desviarse, es desbarrarse, es perdrer l' esma; es precipitarse en lo fondo. ¿També se hauria
en mitx del mon. Si l' assolia prop d' un mas, trucava, y la bona gent desbarrava la porta y sempre li obrien. Una vegada que havia dormit entremitx d' un
que llensá com á la ventura cert comensal de son costat. Alló era desbarrá. Diu cert autor "que si las donas poguessen sorpendrer las conversas
una xalera. Y cóm s' exaltava la imaginació de no pochs, y cóm desbarrava la fantasía de tots, respectant la veritat!... Si 'ls objectes, las
y aplicarli sols una tela de moltó y acudir á simples sudorifichs, no es desbarrar? No es matar la malalta? Lo que calia era un tractament tot oposat; bons
mentre ella fa el sopar. C. Cadiç-Literat Azorín El pensament no desbarres, puix són escenes portades per motius de botifarres.
pots venir? Vols perdre't La Traviata? No, no pot ser, tu desbarres, estimada. Et cal aprendre molt, encara, ja veuràs què sentiràs quan el
és equívoc, tu! —Reconec que sona malament. La gent murmura, especula, desbarra. És cert que l'afalago, el trec a passejar, el porto al cinema un parell
sembres el passat de dubtes. Vell [(A la Dona.)]: Ho veus? Sempre desbarres. Home: I si dius que em mataren, qui em matà? Dona
la mà als amics de l'altra banda de la nit sideral. "Ai, ja començo a desbarrar! Me'n vaig a casa." Miro el programa de cines per aquest cap de setmana,
de les que un home, per dignitat, no pot sentir. Va ser el to amb què desbarrava, aquell aire desafiant, aquella irreverència amb què ell, un noningú més
Paco. Clara... no ho sé. Ferran. Bunyol! Ja torna á desbarrar. Paco. La vaig coneixe á Caldetas. Anaba ab la seva tia. Després
los banys de Caldetas lo mes passat. Ferran. Com! Vosté també desbarra?... Ah! Llamps y trons! Vosté no es lo metge. Vosté es un boig de l'
Ho heu tingut tot prou més fàcil que nosaltres. Agnès: No desbarres, Ignasi. Quan dius nosaltres estàs referint-te a ma mare i a tu. I tu no
havien de ser generosos i donar el seu cor a Déu, van pensar que l'home desbarrava. Després s'hi van acostumar, i quan els van portar a l'església una
Magdalena ho havia callat per fer-ne un drama.» «Ai, calla, calla, que desbarres.» Però allò rai; allò no era l'important. Després venia l'altra història,
de la calentor pura i dura. Que d'altra banda és la que m'importava, no desbarrem. Uns coloms que no eren, però, les aus del regne gargantí d'Horta, sinó
de les bèsties, i van començar a xumar. Com que no hi havia cap superior, desbarraven per les butxaques en la llengua del país. De cop i volta, un d'ells

  Pàgina 1 (de 2) 50 següents »