DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
desdenyar V 257 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb desdenyar Freqüència total:  257 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

ja no resulta tan senzill, en canvi, reprimir el nostre desdeny. I desdenyar el proïsme és —almenys per a mi— una operació més aviat enutjosa, o en
la nostra ximpleria, allò que desperta el menyspreu del proïsme. I si desdenyar un altre resulta sempre molest, ser desdenyat per ell ens angunia més
menyspreu del proïsme. I si desdenyar un altre resulta sempre molest, ser desdenyat per ell ens angunia més encara. La malícia del filòsof ben bé podia haver
de fa quatre dies. L'intel·lectual d'aquestes etapes àrides i definitives desdenya les especulacions "transcendents": home de mentalitat crítica, opina
humà més orgullós que el de les anteriors: orgullós, en el sentit de desdenyar els vincles de solidaritat social i cordial que han constituït sempre la
i si atribuïm a la literatura una funció activadora i responsable, no desdenyarem aquest recurs. La contrapartida és imaginable. Per a plagiar, per a
sexe referida amb una objectivitat implacable. Ell se sentirà temptat de desdenyar-ho com a pornografia. Llibres com els de Henry Miller —/Tropic of
humana. La paraula hedonisme ens surt al pas, de nou. Hedonisme. No podem desdenyar el vocable. Desconnectat de qualsevol implicació transcendent, el sexe
que el toleren fins els infants de pit i que les senyores més senyores no desdenyen de tastar alguna vegada. Malgrat el llinatge impur, perquè "era xuetona,
acabar el cantet no se li acabàs també la situació social, que ella deia desdenyar i que la feia estar magra com un dragó de tant de desitjar-la. El marquès
maniosa abans, amb tanta por a la mort, es negà a seguir cap tractament, desdenyant les drogues inútils dels dos metges, que es mantengueren en la més
ja a tenir alguna cosa a perdre amb els escàndols. Famílies importants no desdenyaven de saludar-la en públic. En general, degut al fet que era devota i vestia
gràcia i de naturalitat, com sol ocórrer als qui saben que no poden esser desdenyats. Proust parla en alguna banda de la seva presentació a una princesa de la
més inconvenients a sostenir el seu estat, tot i essent econòmica i desdenyar els viatges i els espectacles. Darrerament, per si la tia Obdúlia tardava
sesta. Els metges de moda (Barcelona n'ha tengut sempre de bons i cars) desdenyaven la sagacitat clínica dels mestres francesos i eren tots germanòfils. El
mai no havia de sortir. Per completar les seves dissorts (després d'haver desdenyat de jove els amors d'un missatge de carn i ossos i d'haver intentat, ja
tot altre pixa-tinta, vull subornar la joventut però desdenyo aquest recurs. D'aquells anys que són els quarantes
tot el contrari de l'estèril conservadurisme. En realitat, aquest seny no desdenya res, perquè res no pot ser-li indiferent. Molt menys encara el que es
que quan algú es gloria —i es vanagloria— de saber-la dibuixar, hom el desdenya: es tracta, al capdavall, d'una destresa a l'abast de qualsevol deixeble
Teresa se'n va sense fer soroll. La seva mà resseca, de senyora que no desdenya de feinejar com una minyona, mà de verge de quaranta anys, gira el
rutilants davant aquella dona blanca, vestida com una dama que no ha desdenyat de passar una mà tendra, desavesada, per les cares brutes. —No veus,
els pocs productes que, per ara, proporcionen un avantatge financer i desdenya i destrueix sovint tota la resta." (Handy i Pukui, pàg. 213)
sospitaven vagament. (Thomas, pàgs. 34*35.) No s'han de desdenyar aquestes institucions, que preserven la frescor i la vivacitat d'una
del curs, sinó que no he repassat res. Valia la pena? Dins el meu cor he desdenyat els estudis oficials, he menyspreat els professors. Per què estudiar,
on, sota uns pobres exercicis literaris, hi ha el meu nom. Ell no desdenya de mirar-los. Prova de llegir. És natural que entén el català, i jo
van ser fatals, causant només malícia; tan alt endut, vaig desdenyar sotmetre'm, i, ascendint un graó, m'afigurava que
i Andramelec, fortíssims l'un i l'altre, ambdós Trons, que desdenyaven ser menys que déus, per bé que van aprendre
els seus tics mentals i les seves enyorances: allò que oficialment es desdenya amb el nom de "prejudicis". Els minyons els hereten, els han heretats,
de cintura cap avall. Ningú que tingui ulls en la cara no sabria desdenyar-la. Tanmateix, la cosa no acaba ací. Ben al contrari: hi comença. Unes
Fins i tot quan es tracta de "superfluïtats", no seria just de desdenyar-les. La "societat de consum" no és cap arcàdia, certament: però si no ho
o les malalties. La "revolta juvenil" d'avui dia no solament nega o desdenya la cultura estricta dels poemes, de les partitures i dels llenços
i dels llenços pintats. O potser sigui això el que menys negui o desdenyi. El seu rapte o la seva deserció es formalitza primer que res enfront de
tindrien?... La hipòtesi semblarà absurda —i ho és—, però no seria just desdenyar-la. Afegim al repertori Madame Recamier, o una tísica de
"penja-fones", "porta-destrals de sílex", etc.— tampoc no és de desdenyar. La vida de l'home ha estat fins ara un tràmit de tostorros, i guanya el
regular. Però tot això són peccata minuta. Monsieur Chauvin no els desdenya, és clar. De tota manera, el neguit té unes altres causes. Si més no, té
de cap a peus. Però la seva insinuació —maliciosa— no ha de ser desdenyada. El "món feliç" que ell pintava, venia deduït de serioses savieses
que jo devía la meva seguretat a la mestría d'aire del copista, el qual, desdenyant la lletra (que en una pintura és tot el que les ments obtuses poden
que hem rebut ens ha fet creure que ens hem de menysprear, que ens hem de desdenyar, i que la humilitat consisteix a rebaixar-nos. En nosaltres mateixos i en
de rebuig. Tant aquell qui es complau en si mateix, com aquell qui es desdenya i s'odia, es fa centre. I fer-se centre sempre limita; aquell que es fa
tothom el savi que el metge envers els seus malalts, dels quals no es desdenya de tocar les parts obscenes, si freturen de medicina, ni d'examinar les
el porter, qualsevol que sia, amb un mos, com un ca felló, i no es desdenyarà de fer una despesa per passar la llinda, pensant que també en els ponts
té d'haver-los afligits. A uns perdona'ls de bon grat, als altres desdenya't de castigar-los, i retira'n la mà no altrament que dels insectes, que
Però si aquells per a qui cap causa d'aquestes no existeix afecten de desdenyar allò que la majoria admira, els comandaments i les magistratures, això no
a les més àrdues disciplines de la intel·ligència, era pastisser i no desdenyava d'exercir l'ofici en una acreditada pastisseria propietat del seu pare.
amb uns divertiments com els esmentats. XIX. Potser també algú desdenyarà aquesta mena de plaer i trobarà solaç en l'estimació i el tracte amb els
per unes tals sotileses, no els basta de menysprear l'altra gent que es desdenyen entre ells mateixos i, baldament siguin homes que professen la caritat
Els justs, en canvi, com més una cosa té relació amb el cos més la desdenyen, i es lliuren sencers a la contemplació de les realitats invisibles. La
les delícies celestials. Semblantment ocorre amb la missa: no cal pas desdenyar-ne —diuen— el cerimonial; però el consideren de poca utilitat o fins
sols podem anar allà on ens sentim cridats. Bé, ja tornava a fer el que desdenyes ara i abans t'agradava de mi: "filosofies barates". Perdona'm, però sóc
que el toleren fins els infants de pit i que les senyores més senyores no desdenyen de tastar alguna vegada. Malgrat el llinatge impur, perquè indicava un

  Pàgina 1 (de 6) 50 següents »