Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

més que Clavell i és un home apagat, sense relleu. Parla amb una gran	desesma	i es mou lentament, com presoner d'una fatiga perenne.] [Anguila té vint
de glaç que ja no li pot contenir els peus. Els armaris tancats; la	desesma	d'obrir cap llibre; la por d'acostar-se al piano: de fullejar ni una
la mare se'n tornava al poble i jo em quedava submergit en una pregona	desesma	. No vaig poder plorar en acomiadar-la, i els seus besos i plors
Als primers temps, sense la seva companyia, vaig viure en una mena de	desesma	enyorívola, com un orfe. Després vaig aferrar-me a poc a poc a la vida, i
renéixer. La Pàtria no hauria pogut ressuscitar si hagués caigut per	desesma	o vilipendi. És inquietant, doncs, que el catalanisme, en el seu
i què hi triomfa. Segur hi ha, només, que cada dia bordà amb més desmai i	desesma	, fins que lladrà poc i de mala gana, per compromís solament, sense fer
va voltar-li un moment pel cap. Després, perdent de sobte l'atuïda	desesma	, Arnau va sentir un desig vehement d'alçar-se i córrer, de barrejar-se i
en mica, jo enraonant i vostè escoltant-me. I aquí em té, com una gran	desesma	, amb aquest rodet de fusta als dits que no sé d'on ha sortit, i això que
podríem dir si ens n'alegrem o no. Preparem les maletes i els paquets amb	desesma	i ens agafa una rara pruïja d'apinyar-nos damunt el marxapeu del vagó.
de raça, hem vist el mateix tarannà i la mateixa aptitud per a superar la	desesma	i reaccionar a temps. Ens han deixat a Minas de Libros. Ja és de nit i
i si jo hagués pogut creure aquella acció compatible amb una absoluta	desesma	, hauria dit que la senyoreta Skiffins l'havia performada mecànicament. Al
desplaer, desordre, desavantatge, desafecció, desamor, desgrat,	desesma	, desmesura. dis. Ex.: discontinu, discontinuïtat;
a la inquietud i a l'evolució de l'home modern —iguals, en vital	desesma	, a les de Terenci o a les de Job—, com els resultats d'aquest "examen de
mentre que el remordiment, que denuncia el mal de culpa, comporta una	desesma	espiritual, un esquinç de la consciència altrament profund que el de la
però si la seva dona hagués estat a la conversa s'hauria sorprès de la	desesma	a defensar les seves teories. Pogué precisar i tot des d'allí, al costat
¿Per què Raya insisteix, fa uns quants dies, a prendre el posat de	desesma	quan quedem sols? La meva companyia, l'enutja? ¿No s'esforça a voler-me
manera. Cercaria més aviat de desencisar-la, s'hi comportaria amb una	desesma	que la fes comprendre. Espaiaria les seves visites i procuraria
havà. Però havia perdut el seu fervor i ho feia tot amb una estranya	desesma	. L'única idea que expressava amb força era la d'acabar alguna de les
Jo atribueixo al seu decandiment físic, que vull creure temporal, la	desesma	que mostrà dies enrera. Ja tornem a ésser dalt dels carruatges. Quan el
lluna de mel agitada, indigesta. Enllaçaven els dits de les mans amb	desesma	, sumits en un embadaliment candorós, una mica intranquils, malfiant-se de
Jo sentia una buidor immensa, dintre meu i en el paisatge. Recordo una	desesma	com la que prové de dues nits seguides passades en blanc. Vam caminar
ja em va caure l'ànima als peus. Va entrar i va tancar la porta amb una	desesma	tan grossa que, de moment, em vaig pensar que estava malalt. Va anar cap
de trencar aquell cristall de felicitat trista i fràgil. Com si la meva	desesma	pogués fer durar aquella tarda anys i anys. Quan vam sortir al carrer ens
de sang a les orelles. Tot d'una s'adonà que treballava amb una gran	desesma	i es va estranyar que el vell no li digués res. El tenia dret davant
fet un viatge a Itàlia? —Què dieu? —No, no res. Tenia dies d'una	desesma	total. Llevar-me, vestir-me, equivalia a un suplici. Per què havia permès
i tanta consigna ens fa perdre el fervor i fa actuar els soldats amb	desesma	! I s'amagà el diari dessota el jersei, dient: —Aquests partits volen que
Empèdocles, el fecund entusiasme dels seus defensors aristotèlics i la	desesma	progressiva amb què l'obra dels anteriors fou continuada pels pensadors
i arribà al fons en tres minuts i mig. Allà es trobà presa d'una gran	desesma	. El ganivet tallava poc, o ell havia perdut la força; el fet és que trigà
apoderant dels dos membres de la cordada subaquàtica; una misteriosa	desesma	, que en Dumas es convertí en una pèrdua quasi total de la consciència.
de patriotisme i pel treball fet a consciència, i amb una mica de	desesma	, de la meuca mig verge i insòlitament coneixedora de l'ofici; rostres
de pà quan la cosa es produí. A Josep de Moragues li semblà com si la	desesma	i la inquietud que es compartien el seu esperit s'haguessin resolt de
com aquell que camina sobre brases. S'hi ha detingut, només, amb una	desesma	voluptuosa, un company de darrera hora famós, sobretot, pel seu plor
Verdaguer en condicions de més intimitat que no les de veure'l, en	desesma	, pel carrer de Pelai, en un enterrament de gran luxe. La posició del pare
També a ella la mira, estranyament, la nit, sense	desesma	ni fatiga; li és mig confident, mig enemiga. D'un
un' ombra i un alè, i tot us brunz i tot us desempara. Jo per	desesma	flacament traïa, no per un brau deler que fos en mi.
o viure malastruc. Va bandejar la lletra de sa vista com amb	desesma	de girar-ne els fulls. Hi havia en els seus ulls la
concèntrics dins els quals l'oblit divaga amb la	desesma	dels records antics, que tornen com si fossin enemics
tot entenebrit de por, en ordre del teu missatge? ¿	Desesma	tindrem llanguent i la passa fóra cauta? Només sé que
blancoses. Or i tarda em són lleus. Ah! Rendit de	desesma	, m'endormisco per perdre'm dins un doll de murmuris.
ara jo, no es perdi per camins massa intricats ni el venci la	desesma	. No confegeixo signes, displicent. En cada mot m'hi
Passaves Tu darrera finestres entelades fluix, amb	desesma	de colpir. I crides justament Jonàs? Só una deixia del temps,
em faci curt. I amb mon enyor per únic adjutori, a la	desesma	teva: la sort, obedient, d'allí viatjaré fins que m'exori
ara. És el defecte d'estimar sense reflexió, com si es pogués admetre la	desesma	substituint l'amor... No féu qüestió de la meva partença fins que
que van tenir! En algun moment, vaig estar a punt de sucumbir a la	desesma	, com en el cas dels ulls de vidre. En tenim un calaix ple de la mida de
activa —de primer per la força del canvi polític, però després per pura	desesma	de vell precoç—, passava cada dia prop de dotze hores al llit, abaltit
Bolós és parlar de mi. —Bé. De l'època que us fèieu més. Vaig mirar amb	desesma	la carta. Podia explicar tot allò a la Júlia? —Estic desanimat. Ara la
colze li assenyalava cap a un altre home solitari que arrossegava la seva	desesma	per l'andana, segurament encaboriat a saber com s'ho faria per arribar a
i puntuar segons les facultats de lloro de l'alumne. L'avorriment i la	desesma	dels que omplien l'aula i de qui seia enfront d'ells quedaven garantits,
plenes de vagues confidències, com una crònica esmorteïda de la seva	desesma	i del seu desencís. Així, al juliol de 1907 em deia: «No hi ha cap dona
fuig el desig i arriba l'esma que obre la porta a la	desesma	, i tot s'enfonsa en el costum de cada dia, i, en

Pàgina 1 (de 2)

50 següents