×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb desferra |
Freqüència total: 409 |
CTILC1 |
les coses convincents i designades, porta aquesta | desferra | ? Un crit d'un gall, com un suro podrit que flota en l'aigua | Costava de creure en la nit de pas difícil, la fosca en | desferra | caient hores més tard que la nostra nit entreoberta. | la terra la nuvolada que du el vent com una fúlgida | desferra | ! L'oblit No queda res de nostra amor passada i el teu | ta mirada va veure resplendir —bandera al vent o palpitant | desferra | — ma joventut pel mar i per la terra. Si a vegades, tot sol a | dir— propens a veure'm en els personatges dels llibres, fossin herois o | desferres | malaurades, aquella lectura esdevenia un revulsiu moral d'una puixança | i la seva impotència. Ahir era un malalt, un ombrívol, una deplorable | desferra | esqueixalada pels gossos de la sensualitat, rebregada pels dubtes, | baix, trist, llòbrec. Feia pudor de brutícia. Hi havia uns quants vells, | desferres | humanes, que ja menjaven. I trinxes joves, votats a desferres, que també | vells, desferres humanes, que ja menjaven. I trinxes joves, votats a | desferres | , que també menjaven, rient i cranant. Aquests eren més repulsius | evocar l'existència dels autors d'aquests llibres. Jo, enmig d'aquelles | desferres | humanes, em sentia lligat amb el passat i l'esdevenidor de la humanitat. | facultat d'engendrar somnis, esdevingui un guillat, un fracassat, una | desferra | més de la classe dels inadaptats, dels quals són plens els rengles | —Al revés d'Espanya. Allí has de fer llàstima. Si no sembles una | desferra | , la gent no es compadeix de tu. Si els vols excitar la compassió perquè | més? ¿Per on deuré tornar a Catalunya? ¿Hi tornaré triomfant, o com una | desferra | , repatriat per un cònsol, o entre una parella de gendarmes? Si un dia sóc | en la indòmita anarquia: fins a tal punt l'afeixugà amb | desferres | l'enorme daltabaix. L'Infern, a l'últim, s'obrí, els | que, plens i farts i a punt de rebentar-se després de les | desferres | engolides, amb un sol cop de fona aquesta teva mà | on adés pasturaven les ramades és ara un camp sagnant, ple de | desferres | , armes i cossos morts, tot ell desèrtic: una forta | Pacients, els arqueòlegs treuen a llum i duen al museu les | desferres | de tants segles i de tants pobles. De la capa més superficial emergeixen | en fos testimoni!) del vandalisme de les tropes de Carles V, que amb les | desferres | del Teatre reforçaren els murs d'Ortígia. El marbre que folrava les | avui Latomia dels Caputxins foren llançats els set mil atenesos, | desferra | de l'exèrcit de Nícias: només pogueren lliurar-se'n aquells qui | una cassola al foc". "Caribdis vomita", diu Homer. | Desferres | abans engolides, herbes i algues del fons submarí (les "sorres | amb les fallides dels Bancs i per a baratar al capital foraster les | desferres | de la nostra economia. Enmig del terbolí que, ficat a la vida financera, | un esforç enèrgic per obrir-se un passatge través dels munts freqüents de | desferres | , no era cosa gens rara que la mà caigués damunt d'un esquelet, o | temps d'aturar-me a Sant Celoni per a veure al pare en mig de les seves | desferres | . Volia arribar, volia gastar, fer de ric, rompre pisa, lluir, malmetre-ho | a Zurich o a Jericó o a qualsevol altre indret; ja veig que hi haurà més | desferra | al volt d'aquest hotel, un cop l'expedició hagi... No vaig acabar, perquè | diferencien. Estava ell movent-se ràpidament d'amunt d'avall, entre les | desferres | del seu parament de casa, engegant-ne ara i adés fragments, a l'atzar, a | li féu obirar una gran bóta desfonada. Romania en abandó entre les | desferres | d'un llenyer, i evidentment podia disposar-ne. Va ajeure-la, orientant-la | pena els arbriçons raquítics, com alletats per una terra anèmica. Amb les | desferres | de les edificacions enderrocades, se fabriquen les cledes, les estacades, | porc escorxat el dia abans. S'hi amunteguen deixalles de menjar, sucs i | desferres | de totes les cases. S'empaiten els vailets amb pedres. Ressonen els | Poc a poc, la mar escopia les despulles de la seva presa. Arribaven | desferres | de llaguts, quillats, caros, sardinals, palangreres, bussis. Les barques | llurs cossos si, per a salvar-li la vida, cal fressar-li un camí d'humanes | desferres | ; tots protegeixen el seu son amb guàrdies nocturnes, tots lluiten entorn | bo i arrossegant plantes i fruits, fulles i branquillons. Semblaven les | desferres | d'un naufragi flotant damunt l'aigua terrosa. El maraamú bufava | gaudits alhora, lligats per una mateixa imprudència! I sobre aquestes | desferres | , agafa el primer tren, vés-te'n a Girona, explica als pares que t'has | d'esbrinar qui tirava més dret. A manca d'una llauna de sardines buida, | desferra | de l'àpat, o d'un tros de suro abandonat, els pagesos sacrificaven llurs | d'Israel, pobre com una rata, perdut i arreconat allà al desert com una | desferra | humana, menyspreat i befat pels romans, que en aquells temps eren els | va ser minada, eclipsada i finalment vençuda i arreconada com una | desferra | vella i arrencada de la memòria dels catalans, per la torrentada lírica i | va morir cantant, com veurem, perquè, entre el cúmul de la brossa i les | desferres | literàries que aquest mestre del renaixement literari català va deixar | degué arrasar aquestes terres. De col·legials coneixíem pam a pam les | desferres | dels baluarts, dels forts i de les muralles que Girona té en aquesta | català patillut i moradenc, amb un baf d'estable i de vellut. Les | desferres | militars, tenen també la seva emoció. Les torres i les barbacanes sense | Hi havia terrats abandonats, humits i bruts. En un d'aquests hi havia les | desferres | de la construcció d'un colomista. Un altre tenia una parra i unes | malalta d'icterícia per un carroussel, tan irrisori que sembla una | desferra | o una espina de carroussel. Aquest aparell, en tombar, fa sonar | el segon, i el convent de Blanes és el tercer. D'aquestes tres imponents | desferres | , el que s'ha conservat més és el convent de Sa Riera; els altres dos | illes que cobreixen el litoral oest de Noruega no són més que les | desferres | mig naufragades d'aquests desprendiments catastròfics. Aquesta explicació | parracs —com els captaires més o menys— surten i s'amaguen entre les | desferres | i aquí i allà encenen fogons amb llenya que despedeix un fum espès i | mansions més sumptuoses els veureu bastits damunt una solada de llot i de | desferres | humanes; la pompa augusta dels parcs i la delícia exuberant dels jardins | les voltes i que quan nosaltres hi vam anar curullaven els munts de les | desferres | . En tornar a Caldetes, regirat pel que havia vist a Barcelona, va | i tota nafrada d'injúries; Sant Pere de Roda no és més que una paorosa | desferra | ; Balaguer no us mostra més que runes de l'estatge nobilíssim dels comtes | favorita única i sobirana d'aquell pobre rei esdernegat i mig putrefacte, | desferra | corcada d'humors malignes, qui, sentint-se la mort a la gola, no volia | d'anar amb compte, pel que li pertocava, amb les fustes surants i les | desferres | . De moment la fosca era tan espessa que no podia veure cap cosa; però en | els jovencells i tot. Car malgrat tenir un peu a la tomba i ésser meres | desferres | , és tan freqüent que prenguin per muller una tendra poncelleta (àdhuc | amb els raigs de sol. A l'hora de la posta, el sol moribund dóna a la | desferra | un aire sinistre i misteriós. Es va fent fosc. El vent xiula a les | Daurella!". Quan la dolçor era esgotada, agafava amb el puny clos les | desferres | del caramel i les llençava com un pinyol d'oliva. I n'encetava un altre. |
|