×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb desgràcia |
Freqüència total: 5395 |
CTILC1 |
els déus i tots els homes plegats. Per tant, era un perill i una grossa | desgràcia | . De jove, però, era bonica, i ens imaginem que amagava la seva enorme | del ferrer no va servir la teva venjança. Et senties culpable de la | desgràcia | . Sabies, gegant delicat, que sense raó no es té mai força. Ara som a | va aclarir Pulcre Trompel·li. "Bah, no hi ha ningú que no ignori la seva | desgràcia | final", menyspreava la vella dama. "No, el casc n'és l'única causa. Ha | recordar l'oncle Nicolau Mutsu-Hito. "En segon lloc, perquè només prediu | desgràcies | , i a qui interessen, si no es poden evitar?", filosofava l'anomenat. | encara que silenciós i drapat, endevino esplèndid. La meva, una notable | desgràcia | , gratuïta, absurda, i milers de vegades em repeteixo l'obsessiva | en madurar, fins avui, com a memòria perpètua de tantes desassenyades | desgràcies | . I, per damunt de tot, el record del nostre llunyà coneixement de la | s'indignava el meu oncle Lluís Castelló. "Tots tenim dret al que aquella | desgràcia | amb tanta educació demanava. I per què no envestia l'escorxador amb les | mental de la reina. "I això que havia pres mesures perquè una tal | desgràcia | no em sobrevingués, però ja se sap com és de cec el cor d'una mare. No | gran per aprendre erudites novetats. Minos, Pasífae, Androgeu, aquella | desgràcia | del Minotaure i les dues noies, Ariadna i Fedra. Deixaré de banda els | ni un bri de la roba. Si cometia amb les meves mans els homicidis, si per | desgràcia | i per escreix vessava sang, m'hauria de purificar, i les cerimònies | bèsties, i àdhuc les plantes li despertaven amor. Es compadia davant tota | desgràcia | , posseïa una fe sincera, assistia a l'església amb fervor i ajudava els | inigualada de música i de paraules amb què la bona dida va referint la | desgràcia | : —He perdut lo pomell d'or, la prenda que més valia... I el | la memòria de tothom, encara que molts el culparen aleshores de la pròpia | desgràcia | . Antoni Costa —així anomenaven l'avi— pertanyia a una de les famílies més | de caràcter, i sabia plaure a les dones. Fins que un dia la sort o la | desgràcia | el posà en el camí de la filla d'Antoni Costa. Maria Àgueda tenia | la perdonés i li donés ajut. —Ell —digué—, si no hagués ocorregut aquella | desgràcia | , s'hauria casat amb mi. M'ho tenia promès: m'ho jurà per la memòria de la | en una riuada, en una sortida del barranc, un incendi o qualsevulla altra | desgràcia | , que fos, en preferència, col·lectiva, ja es sabia que el Sagristà havia | d'un enemic; ningú tampoc com ell no hauria sabut ajudar cadascú en les | desgràcies | particulars, i la seva impassibilitat i la seva fortalesa haurien estat | la presó. Davant la reixa, per tot el carrer, es veien grups comentant la | desgràcia | . Quan aparegué Sileta, un murmuri va córrer de grup en grup: "psss... | comte al mig, ja amb els cabells blancs, amb la figura ennoblida per la | desgràcia | , pàl·lid i angoixat; veia els dos joves al seu costat, son fill i son | tard, el veié aparèixer, en el rostre d'ell llegí ja clarament la pròpia | desgràcia | : no calia pas que la hi digués. Ell entrà de nou a la seva cambra, i poc | del camp i a l'aire lliure i al sol, doblement abatut ara per la | desgràcia | del fill, la presència d'aquella filla, que ja de nena deixava els jocs | hisenda. A casa de Sileta les coses anaven a mal borràs. Tot seguit de la | desgràcia | del pare les terres quedaren a cura de Candi, i el patrimoni començà a | quedaren a cura de Candi, i el patrimoni començà a minvar. Darrera la | desgràcia | de Candi quedà tot en mans d'un conegut i de la vella criada, i es | tancada en aquella casa on havia estat tan feliç, enfosquida ara per la | desgràcia | ; aquella casa on havia estat l'amanyagada i la consolada i on havia ara | i contusions per tot el cos, talment, que al cap de tres dies morí. La | desgràcia | causà una profunda impressió, ja que la víctima era un home casat i | i deixava la muller amb tres fills petits. No obstant això, d'aquella | desgràcia | , se n'havia de derivar una altra, encara més sensible, que havia | traslladats al poble. L'animal fou portat a la quadra, i el carro, per | desgràcia | , fou deixat darrera la "fàbrica", en aquell espai on cada capvespre, a | ella i la mare, totes dues soles com sempre. El record de la passada | desgràcia | —la visió dels infants cremats— semblava pesar entorn d'elles en | no he pogut dormir. —El mateix m'ha passat a mi; em recordava d'una altra | desgràcia | igual que succeí quan jo era joveneta... Callaren. Ni l'una ni l'altra a | la tempestat es barregés una mena de temor originada en el record de la | desgràcia | , i semblava que també aquest record havia determinat una debilitació en | —Pobra Mila! —Diuen que Tiago... —Sí. Déu faci que no succeeixi alguna | desgràcia | . Com no el va matar Déu, quan pensà en tornar? Quantes llàgrimes hauria | ella, més sola i desemparada que un petit infant a qui, de sobte una | desgràcia | inesperada hagués arrabassat pare i mare. I la ment en aquella terrible | De moment, la noia havia passat a viure amb Maria Àgueda; dins les seves | desgràcies | el fet representà un consol per a totes dues. Fou desembarassada de vells | a casa, a les faldilles de la mestressa, i que ni Déu l'en treurà. Una | desgràcia | . Això és el que he tret d'aquest assumpte. Però, paciència. Què vols que | però crida que la deixin, que vol veure el seu fill. —Senyor! Quantes | desgràcies | ! Pel carrer aparegué Maria Àgueda, els cabells caient-li per l'esquena, | germà, content de veure'ls per fi units, baldament fos sobre la terrible | desgràcia | , i se n'anaren cap a Argona; s'instal·laren a la vella masia, i Munda del | també, per tant— considerin la separació o la no possessió com una gran | desgràcia | o potser com la més gran de les desgràcies. No cal dir que aquest | o la no possessió com una gran desgràcia o potser com la més gran de les | desgràcies | . No cal dir que aquest "amor" havia de ser una mena de repte a la | a les vores del Ganges, el braman en qüestió no hagués relliscat. Per | desgràcia | , en relliscar, el sacerdot oriental va fer caure al riu el seu amic | la desviació del respatller pot determinar l'absoluta bondat o l'absoluta | desgràcia | d'una cadira. Però, torno a dir-ho, allò que fins fa poc s'ha aconseguit | a costa de l'individu "particular" que consideren culpable de les seves | desgràcies | terrenals. En un pla més elevat, gairebé polític, el Dant és una genial | britànics, que es passà la joventut a l'Amèrica del Nord. Al·ludeix la " | desgràcia | " d'Aragó, i diu que buscar els culpables —si tal o tal altra divisió ha | el poeta Ros-Artigues. Diu que suporta amb admirable resignació la seva | desgràcia | (ha perdut l'ull esquerre a la guerra). És un minyó modest, interessant, | oradors... —insinua ell, secretament irònic. —Ja hi hem pensat. Per | desgràcia | cap d'ells no hi entén, en qüestions tècniques. Això els elimina | poder matar. Totes les boques es baden i, momentàniament oblidats de les | desgràcies | recents, exclamen: —La volien matar! —Sí —confirma ell—, no fan més que | Ja sabíem que quan es pren possessió de les cases sempre hi ha | desgràcies | . La paret de pedra s'ha interromput bruscament i ara cedeix el pas al | Vam assaltar una camioneta quan se'ls enduien a cremar-los, però per | desgràcia | ja era la segona... Calla, perquè ara el carrer es converteix en una mena | la mà, li engrapa els dits en una encaixada que es perllonga—. Per | desgràcia | , en perdrem molts, encara —diu. —Et porto un company —contesta el xicot—. | havia llegit que l'arbre aquell podria portar mala sort, potser, alguna | desgràcia | , i, segons com, la mort i tot. Ja ho veus, a les estrelles! Tan | iniciatives, a causa de les quals més d'un any s'hagueren de lamentar | desgràcies | . Després, arribada la nit, es divertien tots i reien referint els |
|