Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

els déus i tots els homes plegats. Per tant, era un perill i una grossa	desgràcia	. De jove, però, era bonica, i ens imaginem que amagava la seva enorme
del ferrer no va servir la teva venjança. Et senties culpable de la	desgràcia	. Sabies, gegant delicat, que sense raó no es té mai força. Ara som a
va aclarir Pulcre Trompel·li. "Bah, no hi ha ningú que no ignori la seva	desgràcia	final", menyspreava la vella dama. "No, el casc n'és l'única causa. Ha
recordar l'oncle Nicolau Mutsu-Hito. "En segon lloc, perquè només prediu	desgràcies	, i a qui interessen, si no es poden evitar?", filosofava l'anomenat.
encara que silenciós i drapat, endevino esplèndid. La meva, una notable	desgràcia	, gratuïta, absurda, i milers de vegades em repeteixo l'obsessiva
en madurar, fins avui, com a memòria perpètua de tantes desassenyades	desgràcies	. I, per damunt de tot, el record del nostre llunyà coneixement de la
s'indignava el meu oncle Lluís Castelló. "Tots tenim dret al que aquella	desgràcia	amb tanta educació demanava. I per què no envestia l'escorxador amb les
mental de la reina. "I això que havia pres mesures perquè una tal	desgràcia	no em sobrevingués, però ja se sap com és de cec el cor d'una mare. No
gran per aprendre erudites novetats. Minos, Pasífae, Androgeu, aquella	desgràcia	del Minotaure i les dues noies, Ariadna i Fedra. Deixaré de banda els
ni un bri de la roba. Si cometia amb les meves mans els homicidis, si per	desgràcia	i per escreix vessava sang, m'hauria de purificar, i les cerimònies
bèsties, i àdhuc les plantes li despertaven amor. Es compadia davant tota	desgràcia	, posseïa una fe sincera, assistia a l'església amb fervor i ajudava els
inigualada de música i de paraules amb què la bona dida va referint la	desgràcia	: —He perdut lo pomell d'or, la prenda que més valia... I el
la memòria de tothom, encara que molts el culparen aleshores de la pròpia	desgràcia	. Antoni Costa —així anomenaven l'avi— pertanyia a una de les famílies més
de caràcter, i sabia plaure a les dones. Fins que un dia la sort o la	desgràcia	el posà en el camí de la filla d'Antoni Costa. Maria Àgueda tenia
la perdonés i li donés ajut. —Ell —digué—, si no hagués ocorregut aquella	desgràcia	, s'hauria casat amb mi. M'ho tenia promès: m'ho jurà per la memòria de la
en una riuada, en una sortida del barranc, un incendi o qualsevulla altra	desgràcia	, que fos, en preferència, col·lectiva, ja es sabia que el Sagristà havia
d'un enemic; ningú tampoc com ell no hauria sabut ajudar cadascú en les	desgràcies	particulars, i la seva impassibilitat i la seva fortalesa haurien estat
la presó. Davant la reixa, per tot el carrer, es veien grups comentant la	desgràcia	. Quan aparegué Sileta, un murmuri va córrer de grup en grup: "psss...
comte al mig, ja amb els cabells blancs, amb la figura ennoblida per la	desgràcia	, pàl·lid i angoixat; veia els dos joves al seu costat, son fill i son
tard, el veié aparèixer, en el rostre d'ell llegí ja clarament la pròpia	desgràcia	: no calia pas que la hi digués. Ell entrà de nou a la seva cambra, i poc
del camp i a l'aire lliure i al sol, doblement abatut ara per la	desgràcia	del fill, la presència d'aquella filla, que ja de nena deixava els jocs
hisenda. A casa de Sileta les coses anaven a mal borràs. Tot seguit de la	desgràcia	del pare les terres quedaren a cura de Candi, i el patrimoni començà a
quedaren a cura de Candi, i el patrimoni començà a minvar. Darrera la	desgràcia	de Candi quedà tot en mans d'un conegut i de la vella criada, i es
tancada en aquella casa on havia estat tan feliç, enfosquida ara per la	desgràcia	; aquella casa on havia estat l'amanyagada i la consolada i on havia ara
i contusions per tot el cos, talment, que al cap de tres dies morí. La	desgràcia	causà una profunda impressió, ja que la víctima era un home casat i
i deixava la muller amb tres fills petits. No obstant això, d'aquella	desgràcia	, se n'havia de derivar una altra, encara més sensible, que havia
traslladats al poble. L'animal fou portat a la quadra, i el carro, per	desgràcia	, fou deixat darrera la "fàbrica", en aquell espai on cada capvespre, a
ella i la mare, totes dues soles com sempre. El record de la passada	desgràcia	—la visió dels infants cremats— semblava pesar entorn d'elles en
no he pogut dormir. —El mateix m'ha passat a mi; em recordava d'una altra	desgràcia	igual que succeí quan jo era joveneta... Callaren. Ni l'una ni l'altra a
la tempestat es barregés una mena de temor originada en el record de la	desgràcia	, i semblava que també aquest record havia determinat una debilitació en
—Pobra Mila! —Diuen que Tiago... —Sí. Déu faci que no succeeixi alguna	desgràcia	. Com no el va matar Déu, quan pensà en tornar? Quantes llàgrimes hauria
ella, més sola i desemparada que un petit infant a qui, de sobte una	desgràcia	inesperada hagués arrabassat pare i mare. I la ment en aquella terrible
De moment, la noia havia passat a viure amb Maria Àgueda; dins les seves	desgràcies	el fet representà un consol per a totes dues. Fou desembarassada de vells
a casa, a les faldilles de la mestressa, i que ni Déu l'en treurà. Una	desgràcia	. Això és el que he tret d'aquest assumpte. Però, paciència. Què vols que
però crida que la deixin, que vol veure el seu fill. —Senyor! Quantes	desgràcies	! Pel carrer aparegué Maria Àgueda, els cabells caient-li per l'esquena,
germà, content de veure'ls per fi units, baldament fos sobre la terrible	desgràcia	, i se n'anaren cap a Argona; s'instal·laren a la vella masia, i Munda del
també, per tant— considerin la separació o la no possessió com una gran	desgràcia	o potser com la més gran de les desgràcies. No cal dir que aquest
o la no possessió com una gran desgràcia o potser com la més gran de les	desgràcies	. No cal dir que aquest "amor" havia de ser una mena de repte a la
a les vores del Ganges, el braman en qüestió no hagués relliscat. Per	desgràcia	, en relliscar, el sacerdot oriental va fer caure al riu el seu amic
la desviació del respatller pot determinar l'absoluta bondat o l'absoluta	desgràcia	d'una cadira. Però, torno a dir-ho, allò que fins fa poc s'ha aconseguit
a costa de l'individu "particular" que consideren culpable de les seves	desgràcies	terrenals. En un pla més elevat, gairebé polític, el Dant és una genial
britànics, que es passà la joventut a l'Amèrica del Nord. Al·ludeix la "	desgràcia	" d'Aragó, i diu que buscar els culpables —si tal o tal altra divisió ha
el poeta Ros-Artigues. Diu que suporta amb admirable resignació la seva	desgràcia	(ha perdut l'ull esquerre a la guerra). És un minyó modest, interessant,
oradors... —insinua ell, secretament irònic. —Ja hi hem pensat. Per	desgràcia	cap d'ells no hi entén, en qüestions tècniques. Això els elimina
poder matar. Totes les boques es baden i, momentàniament oblidats de les	desgràcies	recents, exclamen: —La volien matar! —Sí —confirma ell—, no fan més que
Ja sabíem que quan es pren possessió de les cases sempre hi ha	desgràcies	. La paret de pedra s'ha interromput bruscament i ara cedeix el pas al
Vam assaltar una camioneta quan se'ls enduien a cremar-los, però per	desgràcia	ja era la segona... Calla, perquè ara el carrer es converteix en una mena
la mà, li engrapa els dits en una encaixada que es perllonga—. Per	desgràcia	, en perdrem molts, encara —diu. —Et porto un company —contesta el xicot—.
havia llegit que l'arbre aquell podria portar mala sort, potser, alguna	desgràcia	, i, segons com, la mort i tot. Ja ho veus, a les estrelles! Tan
iniciatives, a causa de les quals més d'un any s'hagueren de lamentar	desgràcies	. Després, arribada la nit, es divertien tots i reien referint els

Pàgina 1 (de 108)

50 següents