Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

cel, la campana del maître d'hôtel —un marsellès oscat, torrat,	desmanegat	, més boig que una cabra— m'ha submergit dins la zona temperada i honesta
sorprendria massa que se li trobés, en algun racó, algun text més o menys	desmanegat	, però ric de personalitat i de forma. Tant de bo! I que al cel sigui. I
a fer nosa. El mestret lleidatà, un home fort? Jo no he vist ningú més	desmanegat	. Tenia, com tothom, les seves contradiccions. Fi de rostre, vermellet,
necessària per a desfogar-se." Josep tornava de l'escola ronsejant,	desmanegat	, empetitit per l'esclat del migdia. Mònica considerà aquella fràgil
les sopes. No estaria malament, jo pensava, que m'emportés aquest vell	desmanegat	cap aquella llunyana costa solitària. Sopes, rialles, converses... Tenia
Cobert de fang, empastifat de carbó, amb el seu caminar llarg i	desmanegat	, el veia arribar com un ratolí gegant que sortís de les entranyes de la
i calia arrencar-li les paraules; i els seus gestos eren lassos i	desmanegats	. Però, així que ficava, com ell deia, carbó a la màquina, tota la fàbrica
d'unes formes arcaiques de l'estoïcisme enfront de l'escolàstica —força	desmanegada	a l'hora del Renaixement— va ésser un aspecte de la recerca d'una
amb un caient de llavis que semblava que llepés cordills tot el dia.	Desmanegat	i de poques paraules, s'encantava amb qualsevol motiu, davant un aparador
un dia no va pas comparèixer al ròdol de sos amics ben bé com solia, tot	desmanegat	i amb les mans a les butxaques. Anava singularment erecte i movia la
amb el nom de Ramona Moreu i la migrada orquestra s'engegava en la música	desmanegada	del cant de la picor. Les amables sirenes i els pacients consumidors
llit de posts en companyia d'una mesura, d'un garbell i d'unes arpelles	desmanegades	, i el seu barret tou penjat d'un clau, enfront de les restes d'un pernil
cubistes d'una agudesa extraordinària, i Joan Rebull, més agitanat,	desmanegat	i desorganitzat que mai. A Rebull se li va ocórrer la idea de fer-me el
una viva resplendor entra pels ulls de bou de la capella i un tro	desmanegat	rodola per la teulada. El pare impàvid. L'àvia se senya. L'oncle Agustí
de l'Eixamplis i arriba fins a Sarrià, era un paratge desequilibrat i	desmanegat	, ple de camps d'escombreries tancats amb llaunes de petroli i d'esquelets
diligència. Eren unes diligències curtes i ventrudes que semblaven dides,	desmanegades	, d'un groc superat per la pols, els coixins esbotzats que deixaven veure
el vaixell, es passegen indefectiblement per Port-Vendres colles d'homes	desmanegats	i greixosos. Altres es posen a jugar a cartes asseguts a les cantonades.
de rovell d'ou; un altre dia li feien encolar els braços d'un sant	desmanegat	o les potes d'una taula coixa; d'un munt de draps i ferro vell que ell
en el Cafè de Llotja l'oració fúnebre d'En Savalls, i no aquell	desmanegat	enze sensual que ella coneixia. El gest actual de l'estrenu filàntrop
—digué la mare:— no fa cap mal. —Ben segur que no; però és tan	desmanegat	i estrafalari! —digué el mossegaire.— Cal aporrinar-lo. —És una bella
però ja no era un ocell matusser i d'un gris ombrívol, tot lleig i	desmanegat	: ell també era un cigne! No hi fa absolutament res que sigueu nats en un
i, sota el davantal, el paraigua: un paraigua com de joguina, destenyit,	desmanegat	, amb una borla esfilagarsada. Climent, baixo a buscar la llet. Plovia:
el nas aquilí a semblança d'un bec d'au caduca; i tot ell devastat,	desmanegat	, l'armilla mal cordada, mig desfet el plastró... Passa entre dues
arrapades a la pedra aspriva, vermellosa. A la dreta, muntanya amunt, una	desmanegada	caravana de pins pel fil d'un espadat ronyós, rosegat, com una monumental
la ploma a la mà donen als seus escrits un aspecte de monòleg descosit,	desmanegat	, d'elucubració inconscient. ¿Té alguna cosa a veure la literatura amb la
la realització completa de Palafrugell —un poble de gent lliure,	desmanegada	i primigènia. Un dels personatges del poble és el meu vell amic Brincs.
plena de curiositat: —Digui, digui... La senyora Carolina és alta, negra,	desmanegada	, ossada. És, al mateix temps, la persona més melosa del país. Té alguna
en res. La sensació d'inseguretat que em dóna el fet de trobar-me un	desmanegat	bohemi m'és molt desagradable. Però no hi ha res a fer... 6
de vint anys enrera o em submergeixo en algun racó de polca anacrònica i	desmanegada	. 10 De novembre. Diumenge. Trobo la senyora Carme Girbal
una franja de color de quitrà, tenen un aspecte misèrrim, inconsistent,	desmanegat	. Torno al llit tremolant. L'escalforeta em torna lentament. Penso que es
la llengua pels llavis secs. L'ambient de la casa és incòmode i	desmanegat	. L'estudiant Guardiola, d'Esparreguera, és un murri de les muntanyes de
deu consistir a estar gairebé sempre rodejat de senyores, una mica	desmanegades	i estranyíssimes, que parlen posant la boca en forma de cul de gallina.
ordre molt més visible i eficient. Aquella era una dispesa d'estudiants	desmanegats	. Aquesta és una casa poblada d'empleats i de gent de despatx —i ja se sap
Joan Sacs. A les Galeries Dalmau, hi fa cap la joventut més turbulenta i	desmanegada	de l'ambient artístic de Barcelona i els més estranys estrangers de
d'una aixeta que hi havia prop de la barrera. Els diàlegs eren breus i	desmanegats	, però entre paraula i paraula, aprofitant els silencis, es miraven
a pam i mesurant el moviment com el carril de qualsevol nació petita i	desmanegada	, tan allunyada de la guerra com nosaltres ho estem de la pau. Els
entrés on ell era. —Bé —digué el senyor Trabb, en un to de confiança	desmanegada	.— ¿Com ho tenim i què puc fer per vós? El senyor Trabb havia llescat el
que bella: extremadament amable i alegre. La seva figura era una mica	desmanegada	, com en aquella època en què els nusos dels meus dits s'hi havien pres
ho sabeu, que ho és. —I bé? —féu ella. —Sabeu que és tan	desmanegat	per dins com per fora. Un minyó estúpid, vulgar, violent, deficient. —I
índica; Ada no era supersticiosa). Presonera d'un pijama blanc i carmí,	desmanegat	, la mossa, entre garbes esfèriques i (espai blanc). I és aleshores
en un broc d'ampolla per tal de tenir llum a les nits, una cadira mig	desmanegada	, si no desmanegada del tot, per a seure, i els llibres, en un desordre
per tal de tenir llum a les nits, una cadira mig desmanegada, si no	desmanegada	del tot, per a seure, i els llibres, en un desordre apocalíptic, apilats
De vegades hi ha gent estrangera que té els ulls molt blaus i camina	desmanegada	; i una allau de cirabotes i de dones que venen rifa. Això sí, que ho sap.
per a saber. —Fins demà. Haurà endevinat el seu secret? Sota aquest posat	desmanegat	, haurà intuït...? Bé demostra ésser malpensat. Aloma va al jardí. Dintre
la mitja llum del vespre lluitant amb la claroreta d'oli d'aquell vagó	desmanegat	, la pudor del carbó, l'obsessió del desencís amb Raya, el record d'Irma
tendiren a fer llinatge a part sistemàticament. La història de la	desmanegada	romanalla visigòtica és un procés caòtic, d'anarquia i d'afebliment. Una
de setembre, a Cadaqués, sol ésser finíssim. En contrast amb l'agost, tan	desmanegat	, ventós i brúfol, és una fràgil delícia fugitiva. Hi ha anys que
del qual sovint no hi ha res concret. El seu llenguatge, incoherent,	desmanegat	, sense il·lació visible, com el de les criatures, podria ésser la
per la carretera els ciclistes d'extracció industrial, pàl·lids i	desmanegats	, dedicats a la busca i captura d'un pa o de mig quilo de mongetes, deien,
i morint. Homes alts i escardalencs, de pell blanca i cabell llis,	desmanegats	i cantelluts, amb les dents friables. La tia Gabriela ni era catalana.

Pàgina 1 (de 4)

50 següents