Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

dels homes, qui gosarà en cap ocasió, fins a la meva segona remota mort,	desobeir	-me? Manaré tothom, sense rèpliques, i exerciré el poder, del qual ningú
sense paraules! Sóc de cera blana, dòcil a les seves mans, i no podré	desobeir	la cruel ordre d'uns malignes ulls. I jo l'estimo, de debò l'estimo, a
d'anar a ell encengué la seva ànima. Mila després ja sabia que no podia	desobeir	la seva crida, que també aquesta vegada, sobretot aquesta vegada, havia
Adam! Adam! Caín. Jo no he fet cap mal... Quer· Has	desobeït	Jahvè. I ja és la segona vegada. [(Cridant.)] Adam! Caín.
de Barcelona— amb un apassionament tocant al frenesí. Sentia un goig a	desobeir	mestres i família. Tots em semblaven igualment opressors. Ningú més apte
res. Endurides, com una fusta, cuixa i cama es resistien a caminar,	desobeint	, com si no fossin meves, la meva voluntat. Jo les copejava fort per fer
et dic. El Pedagog. —Aquesta vegada m'hauràs d'autoritzar que et	desobeeixi	. Et dic que et lapidarien. Orestes. —Sóc el teu amo, ancià, i et
que d'aquest meu perdó seran exclosos. Però encara no és fet.	Desobeint	-me, romp l'home, deslleial, la fe jurada, i peca
o no amar: aquí s'és, d'aquí es pot caure: van caure alguns,	desobeint	; caigueren del Cel fins a l'Infern. Quina caiguda! De
com si tots fóssiu un, sempre feliços. A mi em	desobeeix	qui no l'acati, i trenca la unió, i, en aquell dia,
es mostra una verga de ferro per fer trossos el teu	desobeir	. Ja m'ho adverties; no és per l'advertiment, però, que fujo,
escàpols amb afront, emmenats a tal desfeta per llur	desobeir	, fins a aquella hora no exposats a dolors, ni espant, ni
conèixer, per un exemple esgarrifós, el premi que té	desobeir	: tots ells podien mantenir-se prou ferms, però caigueren:
No et cal ajut extern, de dins perfecte; si res et duu a	desobeir	, rebutja-ho." Digué, i s'alçava; Adam va anar seguint-lo amb
molt savi, o no constret com tu i com jo, o tal volta	desobeint	, menjà del fruit tot d'una, i són en ell, no pas la mort, el
car ja l'enteniment no governava, i ja la voluntat	desobeïa	el seu senyor, tots dos estant subjectes al desig
¿I ets tu qui em fa retret de ser la causa del teu	desobeir	? Vaig ser poc rígid en el constrenyiment, així t'ho sembla!
sota pena de mort: sofrint el càstig del teu	desobeir	, mort merescuda per tu i per tots els qui de tu han de néixer:
reiterava l'ordre de compondre música com l'entén el poble, convenia no	desobeir	-lo i compondre-la. Perquè resultava més segur no anar-me'n sense abans
i per això tenia aquell mal gènit; i els amenaçà amb càstigs severs si	desobeïen	aquestes ordres. Paulina anà més endavant. En les converses era d'una
a l'altre vers —repetí el Grifó:— digueu-ne un de Guimerà. Alícia no gosà	desobeir	, baldament estés segura que tot eixiria malament, i continuà en veu
dispost pel rei. Aquest, en un esclat d'ira, manà que tots els que havíen	desobeít	les seves ordres fossin damnats a dures penes. Peró hi ha encara una mena
amb raó a la justícia, perquè no creuria en els déus per tal com hauria	desobeït	l'oracle i temut la mort, i m'hauria pensat ésser savi no essent-ho. Car
Hades no m'imagino de saber-ho. Però el que sé, és que fer el mal i	desobeir	al millor, sigui déu o bé home, és dolent i vergonyós. Davant del perill
difícil de fer entendre a alguns de vosaltres. Car si us dic que això és	desobeir	al déu, i que per tant aquest estar tranquil m'és impossible, no em
tots els altres. C. —Així és, en efecte. S. —Bé; i si	desobeeix	i no atén el parer i els elogis d'aquell i fa cas de les raons de la gent
Ho ha de fer. S. —Partint d'això, fixa't bé: si fugim d'aquí	desobeint	a la ciutat, fem cap mal i justament a qui menys cal fer-lo, o no?
pares d'Innocenci l'admetessin per nora, ni que ell fos prou gosat per a	desobeir	-los. L'infant, amb el temps, oblidaria, i ella, també. Possiblement ella
i un sac posat al cap! En Peret no sap què fer. Si va a cercar caragols,	desobeeix	a la mare, i si no hi va, també li dol. I pensa: —Hi aniràs
se n'admira i En Tom li fa: —Caragolins vols collir? No valia la pena de	desobeir	la mare per portar-li un cistell d'aquests caragolins que mengen els
a la vora i desembarquem! —va fer Lau donant una ordre que ningú va	desobeir	. Silenciosament varen desembarcar tots sobre la riba en què tenien
prefix negatiu des-; exemples: desacord, desembocar, desigual,	desobeir	, desunió, deshabitar, deshonor, etc.. No entren, naturalment, en esta
temps de pau i fixa per les cantonades papers de colors vius, incitant a	desobeir	les ordres de l'Estat Major. Diu que la defensa passiva és injusta. La
d'aigua, la guàrdia, les dones, les criatures i un dels nostres que havia	desobeït	l'ordre del capitost, es retorcien per terra amb els espasmes de la mort,
seva rancúnia, culpable únicament de no haver tingut prou coratge per a	desobeir	el manament disfressat de suggerència. Aspriu ignorava totes aquestes
al marge, indecisos. Molts disparaven els fusells, enlaire o bé on fos,	desobeint	l'ordre per fer cas d'un impuls interior inexplicable. Aleshores fèiem un
callar amb un crit poc galdós: —Merda!— Després ens dolíem d'haver-lo	desobeït	, perquè resultava que hi havia hagut repartiment de pastilles de sabó
per al president del Directori, general Primo de Rivera, i haver	desobeït	al consell permanent de la Mancomunitat. La solidaritat de la
substitució de l'idioma català, com venia fent-se. La Junta del Col·legi	desobeí	l'ordre del governador i posà els càrrecs a disposició dels col·legiats.
us vam manar encendre la teia i fumar les fulles de tabac? Com és que heu	desobeït	? —Com ens ho vas manar, ho hem fet talment —va contestar-li l'Espurneta—
. Ara bé: ¿si el poble té el dret de conferir el poder, té dret també de	desobeir	quan li convingui? No. Primerament perquè conferir el poder és una funció
cosa sería fer-se complix de l'infracció. Respecte a la manera com déu	desobeir	-se, la jurisprudencia s'ha decantat sempre —sentencies de 12 de
fes comparèixer davant del tribunal per no creure que hi ha déus, ja que	desobeiria	l'oracle i temeria la mort i em pensaria ésser savi no essent-ne. Perquè
les misterioses estalactites excèntriques que semblen créixer	desobeint	les lleis de la gravetat, i les concrecions plàstiques anomenades
Tots els pecats mortals són contra l'amor de Déu; no estima Déu qui el	desobeeix	i el crucifica. Però no tenen pas per això una malícia especial. El pecat
qui ridiculitzen els seus mestres, en diuen mal, els provoquen a ira, els	desobeeixen	, i no estudien. II. Societat patronal: patrons i obrers.
virrei prenguin colors religioses. Perquè obeir un fals virrei és	desobeir	el veritable; és, doncs, impietat, com a desobediència a Déu.
penes eternes, ni que sigui fins i tot un esperit que voluntàriament el	desobeeixi	, és bandejada per sempre de la ment i del cor. Pren el seu lloc la
cristianisme. Sant Pere, en l'Epístola, no ens diu que venim obligats a	desobeir	l'autoritat, quan aquesta ens commina a dir o a fer contra consciència o
que Crist ha de dur a terme. L'àngel dolent, la serp, havia induït Eva a	desobeir	les ordres del Creador; l'àngel bo, Gabriel, el nunci de Déu, tracta amb

Pàgina 1 (de 6)

50 següents