DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
desolació F 672 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb desolació Freqüència total:  672 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

les ales d'or, si no és per escampar amb els nostres vols l'esglai i la desolació? Qui ens mira es torna pedra o de pedra. D'aquí va venir l'estúpida dita:
hagués corregut darrera d'ell per dir-li la seva tendresa i la seva desolació. La nit va transcórrer-li lenta, sense son. L'endemà, cap al capvespre,
accents en el seu esperit: "Ai de l'home sol!" Des del fons de la seva desolació el pensament li tornava sense treva a la graciosa i delicada figura,
; que el bressol, a la tornada del rei, era buit, i que només hi havia la desolació i les llàgrimes de la dida. He perdut el pomell d'or, la
la forma rebel i el misteri; el combat portat sense desmais enmig de la desolació de la seva ànima, després de la renúncia d'ella. I allí hi havia el
arrossegava el seu entorn! En aquesta ombra hi havia latent tota la desolació de la nit sense companyia i l'ansietat infinita d'un cor que cerca i que
l'expressió del seu rostre li arrabassà l'ànim, i es sentí envaïda d'una desolació tal, que en aquell moment hauria desitjat morir. Li semblava talment
pàl·lida com una morta, preguntar-li per ell. Aleshores advertí tota la desolació que es reflectia en el rostre de la noia; endevinà tot d'una el que havia
Costa res no anunciava la nova estació; la seva ànima era com un llac de desolació i de tristesa. Un dia —feia ja uns quants mesos— es dirigí a l'obrador
resplendia en el rostre eixut i demacrat alçat per damunt de la infinita desolació que la vista de les misèries del món, el dolor del pecat i les llàgrimes
vivent, i a penes si es veia camí, però ella continuava caminant. Com més desolació veia al seu entorn, com més perduda es sentia, més desesperadament
tota la tendresa insatisfeta i el dolor; tota la immensa i definitiva desolació del seu cor. Treballarà, veurà Quim, escoltarà el vell professor.
passà com una visió inabastable, com un somni. Sentí tanta angoixa, tanta desolació, que abandonà la balma on estava i començà a caminar sota la pluja.
només van enrunar una torre i la casa conservà el seu aire de desolació, d'arbitrarietat, però, cal convenir-hi, de noblesa. Una torre esvelta i
la crueltat d'ella, per omplir el ritme d'uns versos, per reflectir la desolació incurable del seu esperit. I encara no li bastava negar una felicitat que
una malaltia d'un altre planeta, que hagin estat hospitalitzats en la desolació mineral i gelada de la lluna. Chrichton, mentre jo escric aquestes
irreal... Tornant a la Pointe à Pitre hem passat uns barris de desolació, enmig de la magnificència vegetal: els barris dels pobres negres més
viciosa, feien l'efecte d'una gran pobresa, d'una gran brutícia, d'una desolació resignada i humil. Al carrer de Perecamps, que baixa cap al carrer del
Anàlisi musical. [En una trista i apassionada ària En Bernat canta la desolació i la seva impotència. N' Estel d'Or es presenta (13) i en extens
moguessis mai! I sent un gran daler de companyia, de suport, que minvi la desolació de la seva vida inútil. Ah!, poder recalcar el cap, profundament, com en
que es manifesta sota l'aspecte d'obediència absoluta. Es submergí en la desolació d'aquell paisatge, sense cap llibre ni cap periòdic, sense el repòs de la
entrat en aquella casa amb una gran buidor al cervell i una horrible desolació al cor. Jo m'adonava que no vivia i envejava la miserable existència que
Un tumult dolorós, una allau de tenebra m'envaïen. Per instants la meva desolació augmentava. Tot, al meu dintre, apareixia devastat. Si jo no era un geni,
perdut la part divina del meu ésser. M'aclaparà una terror immensa, una desolació com deuria sentir el cristià davant la certitud de perdre el cel. És
en aquesta taverna on no he entrat gairebé mai, sinó en moments d'extrema desolació o d'extraordinària alegria, en hores en què es decidia quelcom
lladruc d'un gos, ni una llum incerta no vénen a fer companyia a la teva desolació. Les coses encara semblen més sordes que els homes. Ja no demanaries
—/Il est parti, monsieur\. —/Parti?\ Faig una veu de desolació. —Ha sortit de bon matí. Com que avui és diumenge... —Ah, és diumenge,
muller. ¡Si jo m'hagués imaginat una cosa així! Ella endevina la meva desolació. Em vol fer menjar alguna cosa. Ha posat viandes a taula. Jo refuso. Ella
agror en el cor ni en el cervell, res d'aquells abatiments, pessimismes i desolacions que a Barcelona tant m'havien disminuït. Com un sportman joiós i
Lo solar de la Frábica s' habia convertit en un verdader camp de desolació. Desde sota aquells munts de ruinas se notaba algun qu' altre crit sort y
sempre!... ¡Malhehits sian tots asessins! Vaig fugir d' aquell lloch de desolació. No vaig tenir valor per sentir la descarga qu' habia de posar fi á l'
historieta que acababa de sentir, lo canó seguia retrunyint y sembrant la desolació pe 'ls carrers de Barcelona. Fi de La Xinxa.
tot d'una: la lava queda petrificada, el cràter convertit en imatge de desolació i de terrible tristesa. Gairebé la palpava en ell, aquella transformació
és aquest!" El tenia davant seu. No era possible avançar enmig de tanta desolació, i en canvi aquella dona caminava resignadament sense tombar el
braços. El va mirar al fons dels ulls: ni una guspira de despit; només desolació i buidor; no es rebel·lava contra una justícia que podia considerar
dels personatges cèlebres d'aquell temps ofereix un variat repertori de desolacions, directament vinculades a la malenconia. Unes vegades, són episodis que
estat un refugi afectuós, i permanent, per als aragonesos que defugien la desolació de llurs terres. Tots ells s'assimilaven, eren assimilats. Ells mateixos,
luxuriant de la Conca d'Oro i del pla de Catània, ni l'africana desolació de la costa de migjorn. Sicília té les seves terres altes, que la neu
en l'horitzó limitat per un cel baixíssim, sembla un desert. Sentiment de desolació, gairebé d'angoixa. Deixem el vehicle trontollant en el camí malsegur. La
a pols per la tristesa, no vaig poder soportar per més temps l'abandonada desolació del meu estatge a l'ombrívola i rònega ciutat vora el Rin. Jo no tenía
amb què l'ànima reb generalment les imatges naturals més severes de la desolació o de la terror. Jo mirava l'escena de davant meu —només que fos la casa i
furtivament en nosaltres és quelcom del nocturn i de la neu, una certa desolació dura, grisa, freda, en una paraula, altra cosa que l'oblit, que
de la paciència. Revelació de l'amistat que fa de guia pels camins de la desolació, i fa companyia pels camins de l'esperança. El treball del Verdaguer i
com una Niobe sublim que en la maternitat adoptiva dels altres superés la desolació de la seva maternitat natural. Prou i massa que li restaria encara, si,
casa del viudo amb un fill, quan aquest sols té vuit anys, ja és casa de desolació; però si aquest viudo és un secretari que fòra de secretaria no té ganes
i el bordegaç està en una edat que té dalit d'esgarriamenta, la desolació es torna uns encants, el pis un bullit i la casa un antro. El
arribar, vaig mudar-me, vaig anar a casa del meu oncle, i allí... la gran desolació. Segons varen dir-me uns veins, a la tia l'havien enterrada un dia
a edificar, un calvari sense creus o una maleta sense roba. An aquella desolació de lògia sense francmasons començava a arrepentir-me d'ésser ric, quasi
la gran capa felpuda del teu menut, innombrable fullatge. Damunt la desolació de la terra, nua o coberta de neu, vora dels prats amb l'herba rostida,
a dintre serà dolcesa; la fortalesa de fòra, a dintre serà suavitat; la desolació, companyia, i la severitat, perdó, i tot el poder que representa aquell

  Pàgina 1 (de 14) 50 següents »