×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb desolació |
Freqüència total: 672 |
CTILC1 |
les ales d'or, si no és per escampar amb els nostres vols l'esglai i la | desolació | ? Qui ens mira es torna pedra o de pedra. D'aquí va venir l'estúpida dita: | hagués corregut darrera d'ell per dir-li la seva tendresa i la seva | desolació | . La nit va transcórrer-li lenta, sense son. L'endemà, cap al capvespre, | accents en el seu esperit: "Ai de l'home sol!" Des del fons de la seva | desolació | el pensament li tornava sense treva a la graciosa i delicada figura, | ; que el bressol, a la tornada del rei, era buit, i que només hi havia la | desolació | i les llàgrimes de la dida. He perdut el pomell d'or, la | la forma rebel i el misteri; el combat portat sense desmais enmig de la | desolació | de la seva ànima, després de la renúncia d'ella. I allí hi havia el | arrossegava el seu entorn! En aquesta ombra hi havia latent tota la | desolació | de la nit sense companyia i l'ansietat infinita d'un cor que cerca i que | l'expressió del seu rostre li arrabassà l'ànim, i es sentí envaïda d'una | desolació | tal, que en aquell moment hauria desitjat morir. Li semblava talment | pàl·lida com una morta, preguntar-li per ell. Aleshores advertí tota la | desolació | que es reflectia en el rostre de la noia; endevinà tot d'una el que havia | Costa res no anunciava la nova estació; la seva ànima era com un llac de | desolació | i de tristesa. Un dia —feia ja uns quants mesos— es dirigí a l'obrador | resplendia en el rostre eixut i demacrat alçat per damunt de la infinita | desolació | que la vista de les misèries del món, el dolor del pecat i les llàgrimes | vivent, i a penes si es veia camí, però ella continuava caminant. Com més | desolació | veia al seu entorn, com més perduda es sentia, més desesperadament | tota la tendresa insatisfeta i el dolor; tota la immensa i definitiva | desolació | del seu cor. Treballarà, veurà Quim, escoltarà el vell professor. | passà com una visió inabastable, com un somni. Sentí tanta angoixa, tanta | desolació | , que abandonà la balma on estava i començà a caminar sota la pluja. | només van enrunar una torre i la casa conservà el seu aire de | desolació | , d'arbitrarietat, però, cal convenir-hi, de noblesa. Una torre esvelta i | la crueltat d'ella, per omplir el ritme d'uns versos, per reflectir la | desolació | incurable del seu esperit. I encara no li bastava negar una felicitat que | una malaltia d'un altre planeta, que hagin estat hospitalitzats en la | desolació | mineral i gelada de la lluna. Chrichton, mentre jo escric aquestes | irreal... Tornant a la Pointe à Pitre hem passat uns barris de | desolació | , enmig de la magnificència vegetal: els barris dels pobres negres més | viciosa, feien l'efecte d'una gran pobresa, d'una gran brutícia, d'una | desolació | resignada i humil. Al carrer de Perecamps, que baixa cap al carrer del | Anàlisi musical. [En una trista i apassionada ària En Bernat canta la | desolació | i la seva impotència. N' Estel d'Or es presenta (13) i en extens | moguessis mai! I sent un gran daler de companyia, de suport, que minvi la | desolació | de la seva vida inútil. Ah!, poder recalcar el cap, profundament, com en | que es manifesta sota l'aspecte d'obediència absoluta. Es submergí en la | desolació | d'aquell paisatge, sense cap llibre ni cap periòdic, sense el repòs de la | entrat en aquella casa amb una gran buidor al cervell i una horrible | desolació | al cor. Jo m'adonava que no vivia i envejava la miserable existència que | Un tumult dolorós, una allau de tenebra m'envaïen. Per instants la meva | desolació | augmentava. Tot, al meu dintre, apareixia devastat. Si jo no era un geni, | perdut la part divina del meu ésser. M'aclaparà una terror immensa, una | desolació | com deuria sentir el cristià davant la certitud de perdre el cel. És | en aquesta taverna on no he entrat gairebé mai, sinó en moments d'extrema | desolació | o d'extraordinària alegria, en hores en què es decidia quelcom | lladruc d'un gos, ni una llum incerta no vénen a fer companyia a la teva | desolació | . Les coses encara semblen més sordes que els homes. Ja no demanaries | —/Il est parti, monsieur\. —/Parti?\ Faig una veu de | desolació | . —Ha sortit de bon matí. Com que avui és diumenge... —Ah, és diumenge, | muller. ¡Si jo m'hagués imaginat una cosa així! Ella endevina la meva | desolació | . Em vol fer menjar alguna cosa. Ha posat viandes a taula. Jo refuso. Ella | agror en el cor ni en el cervell, res d'aquells abatiments, pessimismes i | desolacions | que a Barcelona tant m'havien disminuït. Com un sportman joiós i | Lo solar de la Frábica s' habia convertit en un verdader camp de | desolació | . Desde sota aquells munts de ruinas se notaba algun qu' altre crit sort y | sempre!... ¡Malhehits sian tots asessins! Vaig fugir d' aquell lloch de | desolació | . No vaig tenir valor per sentir la descarga qu' habia de posar fi á l' | historieta que acababa de sentir, lo canó seguia retrunyint y sembrant la | desolació | pe 'ls carrers de Barcelona. Fi de La Xinxa. | tot d'una: la lava queda petrificada, el cràter convertit en imatge de | desolació | i de terrible tristesa. Gairebé la palpava en ell, aquella transformació | és aquest!" El tenia davant seu. No era possible avançar enmig de tanta | desolació | , i en canvi aquella dona caminava resignadament sense tombar el | braços. El va mirar al fons dels ulls: ni una guspira de despit; només | desolació | i buidor; no es rebel·lava contra una justícia que podia considerar | dels personatges cèlebres d'aquell temps ofereix un variat repertori de | desolacions | , directament vinculades a la malenconia. Unes vegades, són episodis que | estat un refugi afectuós, i permanent, per als aragonesos que defugien la | desolació | de llurs terres. Tots ells s'assimilaven, eren assimilats. Ells mateixos, | luxuriant de la Conca d'Oro i del pla de Catània, ni l'africana | desolació | de la costa de migjorn. Sicília té les seves terres altes, que la neu | en l'horitzó limitat per un cel baixíssim, sembla un desert. Sentiment de | desolació | , gairebé d'angoixa. Deixem el vehicle trontollant en el camí malsegur. La | a pols per la tristesa, no vaig poder soportar per més temps l'abandonada | desolació | del meu estatge a l'ombrívola i rònega ciutat vora el Rin. Jo no tenía | amb què l'ànima reb generalment les imatges naturals més severes de la | desolació | o de la terror. Jo mirava l'escena de davant meu —només que fos la casa i | furtivament en nosaltres és quelcom del nocturn i de la neu, una certa | desolació | dura, grisa, freda, en una paraula, altra cosa que l'oblit, que | de la paciència. Revelació de l'amistat que fa de guia pels camins de la | desolació | , i fa companyia pels camins de l'esperança. El treball del Verdaguer i | com una Niobe sublim que en la maternitat adoptiva dels altres superés la | desolació | de la seva maternitat natural. Prou i massa que li restaria encara, si, | casa del viudo amb un fill, quan aquest sols té vuit anys, ja és casa de | desolació | ; però si aquest viudo és un secretari que fòra de secretaria no té ganes | i el bordegaç està en una edat que té dalit d'esgarriamenta, la | desolació | es torna uns encants, el pis un bullit i la casa un antro. El | arribar, vaig mudar-me, vaig anar a casa del meu oncle, i allí... la gran | desolació | . Segons varen dir-me uns veins, a la tia l'havien enterrada un dia | a edificar, un calvari sense creus o una maleta sense roba. An aquella | desolació | de lògia sense francmasons començava a arrepentir-me d'ésser ric, quasi | la gran capa felpuda del teu menut, innombrable fullatge. Damunt la | desolació | de la terra, nua o coberta de neu, vora dels prats amb l'herba rostida, | a dintre serà dolcesa; la fortalesa de fòra, a dintre serà suavitat; la | desolació | , companyia, i la severitat, perdó, i tot el poder que representa aquell |
|