Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

de les seves maneres. El veia, després d'haver begut i parlat,	despenjar	la guitarra, puntejar-la amb la seva gràcia única, amb el rull de cabell
vegada en una altra companyia o en una ocasió diferent Tino Costa hauria	despenjat	la guitarra i hauria entonat a les seves notes una vella i alegre cançó
amb això, Mila —li digué, tot allargant-li la seva pellissa, que havia	despenjat	d'un clau—. Abriga't amb això, que no et refredis. I la hi posà sobre
de la dona. —Sí. I els altres de la casa també. —Per què no els	despengeu	? —És obligatori tenir-los. Si us ajudava ens farien una d'aquestes coses
de nou sense esperar resposta. —Ràpid, desem tot això. Tu, el llum... El	despenja	mentre els altres dos traslladen el caixó a tocar del forat de l'altre
i produïen una dissonància alegre, pròpia de fira o de mercat. Es	despenjaven	els cistellets, amb cordes, des de les finestres enreixades. El noi
res. Jaume entrà a la masia; s'adreçà a la cambra de darrera, i del racó	despenjà	l'escopeta. Va obrir-la i la tornà a tancar, comprovant-ne tal vegada el
feia tot maquinalment, sense poder allunyar el pensament d'aquella idea.	Despenjà	el cistell de la berena, penjat en una branca, i s'assegué damunt
saludà breument, sense mirar-lo; baixà al riu a rentar-se i tornà a pujar;	despenjà	el cistell i s'assegué a menjar, una mica allunyat. Jaume sentia que
Gustave. Tant se val! Ha perdut tota esperança.	Despenja	el rètol, passa la balda, apaga el foc. Bones festes
elèctric. El favorit, el dolç monopolista	despengen	un estel —tal com ho dic— si volen, per al fill
cuina i torna tot seguit amb el paraigua, donant-lo a en Pepe. Ell	despenjarà	l'impermeable, posant-se'l tranquilament. Ernestina, abraçada a Víctor,
que al vent de Déu van brandant; ja no hi ha braç, que els	despengi	; amb els anys que els van penjar, les forques s'han
La carn és massa pesanta per a poder-hi pujar. Ja els	despenjarem	el dia que ens en sabrem despullar. Aquestes són les
clar, els sis penjats encar pengen, no els volem pas	despenjar	, que ens recordin nit i dia els tractes que ens vas
i abans de caure s'estirava i s'estirava, perquè es veu que li costava de	despenjar	-se. Plovia ja feia vuit dies; una pluja petita, ni massa forta ni massa
sopat a casa, va dir que li semblava que havia vist en Quimet com la	despenjava	del clau de darrera de la porta del pis, que era on estava sempre, i que
nit que amb el tebi llençol de nuviances aidava a	despenjar	-se el seu marit del niu de ses amors, voltat de llances... Mes
divertit de debò. —Escolta!... —intenta d'objectar Laura mentre Tomàs	despenja	la maleta i l'abric. Baixen. Els bitllets; la humitat a l'andana; els dos
, y jo pensava (¡ara veyeu ab qué m' encaparrava!): cóm la deuhen posar al	despenjar	la, ¿dreta ó ajeguda?... Un dia, tot mirantla, ixen de tras cantó dos gats
hora. I l'endemà hi tornàvem. De tant en tant, però, i tot de sobte,	despenjava	el fuet, posava cara de jutge i ens preguntava la lliçó un per un,
que ja havíem tocat per tal de saber-ne la qualitat i veure si es podia	despenjar	fàcilment, posar-me-la al braç amb tota la naturalitat, com si l'hagués
fer posar nerviós, excitat. En fi, em van fer dubtar. Em semblà que quan	despenjaria	la capa tothom es fixaria en mi, que algú cridaria des d'una finestra,
que mai no hauria esperat tenir per una cosa semblant, vaig	despenjar	la capa, exactament la mateixa que havíem triat, me la vaig penjar al
i les alcen fins l'any següent. Després van a casa del mestre, qui	despenja	el pobre gall que està ja mig mort pels sangoleigs i els colps que ha
enforna. [(Lo demés ho diuhen dintre del portal del forn mentres ván	despenjant	las palas.)] Xich. Apa. Pep. Vinga aquesta pala.
o a despit de tot, i afortunadament, el temps passava. El temps, sí...	Despenjà	el barret d'un gest brusc. Va sortir empès per la seva impaciència. Es
acostuma a esdevenir-se. Ford. —La idea de Pro-grés cadascú la	despenja	al seu gust. Per a nosaltres, renunciar al Pro-grés és renunciar a
com més vell més ferotge. No em dono, vull cruspir-me el món. S'aixecà,	despenjà	el santuri de la paret. —Vine aquí, dimoni —digué—. ¿Què fums, callat
peus i es posà a clavar amb grossos claus l'encavallada del sostre. Vaig	despenjar	d'un pilar una llanterna d'acetilè, anava i venia pel llot, mirant el
Sospirà. —Ah, ah! En altre temps jo també era una gran potència...	Despenjà	un mirallet rodó que tenia damunt el llit, vora la gàbia del lloro, i
els tancà, i d'una gambada arribà a la paret i s'alçà de puntetes per	despenjar	el santuri. Així que s'apropà a la llum de la llanterna, li vaig veure
és Simbad el Mariner, i no en vaig treure gaire profit.	Despenjà	el santuri, va despullar-lo tendrament, quietament. —Anem fora —digué—.
va sentir. La desgraciada s'agitava per prendre alè, s'ofegava. Zorbàs va	despenjar	un barretet adornat amb roses de tela per fer-li aire; feia anar la
tremoloses, talment campanetes de plata; tota la nit repicaren. Zorbàs	despenjà	la gàbia del lloro de damunt el llit de la difunta. L'ocell orfe estava
no arribava a comprendre; ficà el cap sota l'ala i s'arrufà. Quan Zorbàs	despenjà	la gàbia, el lloro es redreçà. Volia parlar, però Zorbàs li allargà la
de vi i una mossada i brindarien desitjant-nos bona sort. Zorbàs havia	despenjat	de la barraca la gàbia del lloro i l'havia posada amb molt de compte dalt
oblidat el seu primer ofici. No para mai de moderar la ventada que es	despenja	de les neus. T'encomanaràs, doncs, al pobre pilar i, deixant que la ruta
perdre temps a contemplar-la, perquè al cap de poca estona, i com si es	despengés	dels aires, va arribar en un poble de la Marenda, just al moment que els
podia perjudicar. I a les escoles "progres" es feien un tip de penjar i	despenjar	santcrists i retrats. La visita de la inspecció. Diu en Miquel Porter que
que es veu que vol mantenir una posició neutral, un municipal	despenja	un micròfon que capcineja a l'extrem d'un cable. L'ambaixador recita la
Inquisició cada vegada que l'avalot té una inspiració lliberal. Penjant i	despenjant	les "gramelletes", els mallorquins consumeixen la primera meitat del
ni penso que més tard ho conservés: ho feia servir els estius per a	despenjar	algun premi metàl·lic en els Jocs Florals, epidèmia poètica de les festes
a fer servir el mot coqueteria en dos projectes diferents, a	despenjar	, per dir-ho d'alguna manera, l'un de l'altre, de forma que no fer
damunt de la sorra, ara saltant i rient per entre els còdols, i es	despenja	daltabaix de les cascades tota escabellada i remorosa, i juga amb les
com tothom, de la bella molinera, tampoc no sent cap gelosia i es	despenja	rient per les pales de la roda i fuig avall, acompanyat un tros pel
." I el seu riure era en el vent, tot-d'una tebi, campanetes d'or	despenjant	-se del cel a la terra en folla cascada. No et conec, primavera.
urpes. I tot era córrer alienat i no saber ningú què es feia. Alguns es	despenjaren	muralla avall, exposant-se a un dany segur per a fugir d'un perill
Hi ha també paisatges que dóna goig de veure'ls, amb el torrent que es	despenja	per les roques, els arbres tan naturals que sembla que l'oreig joguineja
resolis i confitures, a espolsar i desar les robes d'hivern, a penjar i	despenjar	cortines, a fer la matança del porc... I, per sa banda, la jove, que sabia

Pàgina 1 (de 17)

50 següents