×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb despenjar |
Freqüència total: 847 |
CTILC1 |
de les seves maneres. El veia, després d'haver begut i parlat, | despenjar | la guitarra, puntejar-la amb la seva gràcia única, amb el rull de cabell | vegada en una altra companyia o en una ocasió diferent Tino Costa hauria | despenjat | la guitarra i hauria entonat a les seves notes una vella i alegre cançó | amb això, Mila —li digué, tot allargant-li la seva pellissa, que havia | despenjat | d'un clau—. Abriga't amb això, que no et refredis. I la hi posà sobre | de la dona. —Sí. I els altres de la casa també. —Per què no els | despengeu | ? —És obligatori tenir-los. Si us ajudava ens farien una d'aquestes coses | de nou sense esperar resposta. —Ràpid, desem tot això. Tu, el llum... El | despenja | mentre els altres dos traslladen el caixó a tocar del forat de l'altre | i produïen una dissonància alegre, pròpia de fira o de mercat. Es | despenjaven | els cistellets, amb cordes, des de les finestres enreixades. El noi | res. Jaume entrà a la masia; s'adreçà a la cambra de darrera, i del racó | despenjà | l'escopeta. Va obrir-la i la tornà a tancar, comprovant-ne tal vegada el | feia tot maquinalment, sense poder allunyar el pensament d'aquella idea. | Despenjà | el cistell de la berena, penjat en una branca, i s'assegué damunt | saludà breument, sense mirar-lo; baixà al riu a rentar-se i tornà a pujar; | despenjà | el cistell i s'assegué a menjar, una mica allunyat. Jaume sentia que | Gustave. Tant se val! Ha perdut tota esperança. | Despenja | el rètol, passa la balda, apaga el foc. Bones festes | elèctric. El favorit, el dolç monopolista | despengen | un estel —tal com ho dic— si volen, per al fill | cuina i torna tot seguit amb el paraigua, donant-lo a en Pepe. Ell | despenjarà | l'impermeable, posant-se'l tranquilament. Ernestina, abraçada a Víctor, | que al vent de Déu van brandant; ja no hi ha braç, que els | despengi | ; amb els anys que els van penjar, les forques s'han | La carn és massa pesanta per a poder-hi pujar. Ja els | despenjarem | el dia que ens en sabrem despullar. Aquestes són les | clar, els sis penjats encar pengen, no els volem pas | despenjar | , que ens recordin nit i dia els tractes que ens vas | i abans de caure s'estirava i s'estirava, perquè es veu que li costava de | despenjar | -se. Plovia ja feia vuit dies; una pluja petita, ni massa forta ni massa | sopat a casa, va dir que li semblava que havia vist en Quimet com la | despenjava | del clau de darrera de la porta del pis, que era on estava sempre, i que | nit que amb el tebi llençol de nuviances aidava a | despenjar | -se el seu marit del niu de ses amors, voltat de llances... Mes | divertit de debò. —Escolta!... —intenta d'objectar Laura mentre Tomàs | despenja | la maleta i l'abric. Baixen. Els bitllets; la humitat a l'andana; els dos | , y jo pensava (¡ara veyeu ab qué m' encaparrava!): cóm la deuhen posar al | despenjar | la, ¿dreta ó ajeguda?... Un dia, tot mirantla, ixen de tras cantó dos gats | hora. I l'endemà hi tornàvem. De tant en tant, però, i tot de sobte, | despenjava | el fuet, posava cara de jutge i ens preguntava la lliçó un per un, | que ja havíem tocat per tal de saber-ne la qualitat i veure si es podia | despenjar | fàcilment, posar-me-la al braç amb tota la naturalitat, com si l'hagués | fer posar nerviós, excitat. En fi, em van fer dubtar. Em semblà que quan | despenjaria | la capa tothom es fixaria en mi, que algú cridaria des d'una finestra, | que mai no hauria esperat tenir per una cosa semblant, vaig | despenjar | la capa, exactament la mateixa que havíem triat, me la vaig penjar al | i les alcen fins l'any següent. Després van a casa del mestre, qui | despenja | el pobre gall que està ja mig mort pels sangoleigs i els colps que ha | enforna. [(Lo demés ho diuhen dintre del portal del forn mentres ván | despenjant | las palas.)] Xich. Apa. Pep. Vinga aquesta pala. | o a despit de tot, i afortunadament, el temps passava. El temps, sí... | Despenjà | el barret d'un gest brusc. Va sortir empès per la seva impaciència. Es | acostuma a esdevenir-se. Ford. —La idea de Pro-grés cadascú la | despenja | al seu gust. Per a nosaltres, renunciar al Pro-grés és renunciar a | com més vell més ferotge. No em dono, vull cruspir-me el món. S'aixecà, | despenjà | el santuri de la paret. —Vine aquí, dimoni —digué—. ¿Què fums, callat | peus i es posà a clavar amb grossos claus l'encavallada del sostre. Vaig | despenjar | d'un pilar una llanterna d'acetilè, anava i venia pel llot, mirant el | Sospirà. —Ah, ah! En altre temps jo també era una gran potència... | Despenjà | un mirallet rodó que tenia damunt el llit, vora la gàbia del lloro, i | els tancà, i d'una gambada arribà a la paret i s'alçà de puntetes per | despenjar | el santuri. Així que s'apropà a la llum de la llanterna, li vaig veure | és Simbad el Mariner, i no en vaig treure gaire profit. | Despenjà | el santuri, va despullar-lo tendrament, quietament. —Anem fora —digué—. | va sentir. La desgraciada s'agitava per prendre alè, s'ofegava. Zorbàs va | despenjar | un barretet adornat amb roses de tela per fer-li aire; feia anar la | tremoloses, talment campanetes de plata; tota la nit repicaren. Zorbàs | despenjà | la gàbia del lloro de damunt el llit de la difunta. L'ocell orfe estava | no arribava a comprendre; ficà el cap sota l'ala i s'arrufà. Quan Zorbàs | despenjà | la gàbia, el lloro es redreçà. Volia parlar, però Zorbàs li allargà la | de vi i una mossada i brindarien desitjant-nos bona sort. Zorbàs havia | despenjat | de la barraca la gàbia del lloro i l'havia posada amb molt de compte dalt | oblidat el seu primer ofici. No para mai de moderar la ventada que es | despenja | de les neus. T'encomanaràs, doncs, al pobre pilar i, deixant que la ruta | perdre temps a contemplar-la, perquè al cap de poca estona, i com si es | despengés | dels aires, va arribar en un poble de la Marenda, just al moment que els | podia perjudicar. I a les escoles "progres" es feien un tip de penjar i | despenjar | santcrists i retrats. La visita de la inspecció. Diu en Miquel Porter que | que es veu que vol mantenir una posició neutral, un municipal | despenja | un micròfon que capcineja a l'extrem d'un cable. L'ambaixador recita la | Inquisició cada vegada que l'avalot té una inspiració lliberal. Penjant i | despenjant | les "gramelletes", els mallorquins consumeixen la primera meitat del | ni penso que més tard ho conservés: ho feia servir els estius per a | despenjar | algun premi metàl·lic en els Jocs Florals, epidèmia poètica de les festes | a fer servir el mot coqueteria en dos projectes diferents, a | despenjar | , per dir-ho d'alguna manera, l'un de l'altre, de forma que no fer | damunt de la sorra, ara saltant i rient per entre els còdols, i es | despenja | daltabaix de les cascades tota escabellada i remorosa, i juga amb les | com tothom, de la bella molinera, tampoc no sent cap gelosia i es | despenja | rient per les pales de la roda i fuig avall, acompanyat un tros pel | ." I el seu riure era en el vent, tot-d'una tebi, campanetes d'or | despenjant | -se del cel a la terra en folla cascada. No et conec, primavera. | urpes. I tot era córrer alienat i no saber ningú què es feia. Alguns es | despenjaren | muralla avall, exposant-se a un dany segur per a fugir d'un perill | Hi ha també paisatges que dóna goig de veure'ls, amb el torrent que es | despenja | per les roques, els arbres tan naturals que sembla que l'oreig joguineja | resolis i confitures, a espolsar i desar les robes d'hivern, a penjar i | despenjar | cortines, a fer la matança del porc... I, per sa banda, la jove, que sabia |
|