×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb desunir |
Freqüència total: 55 |
CTILC1 |
" —Ja no sou dos, sinó una sola carn. El que Déu ha unit, no ho | desuneixi | l'home... Però l'home havia desunit l'obra de Déu, desunit per sempre. No | carn. El que Déu ha unit, no ho desuneixi l'home... Però l'home havia | desunit | l'obra de Déu, desunit per sempre. No era amb pètals marcits que | unit, no ho desuneixi l'home... Però l'home havia desunit l'obra de Déu, | desunit | per sempre. No era amb pètals marcits que reconstituirien la flor: | per part d'Espanya, de la secular tradició assimilista que els | desuní | . 3 Nosaltres creiem que no podem refiar-nos de la integració de | ja no sembla impossible separar l'home de l'ambient que l'envolta, ni | desunir | la vida de la humanitat dels resplendors del decorat universal. La | i resulta superflu de dir: això és meu, això és teu. La propietat separa, | desuneix | , suscita enveges, odis. Viure en plena natura, ser un element vivent de | enllaços, les fines correspondències, els subtils contactes que uneixen i | desuneixen | el món interior amb el món exterior, la naturalesa amb la | l'ordre. Cal, doncs, que l'home s'esforci a aplegar-les, no pas a | desunir | -les, que és el que sol fer. La llibertat és, ans que tota altra cosa, | s'acollien a la caritat de la casa, als quals no era lícit ni moral de | desunir | , i per a obviar aquest inconvenient, va decidir donar, tant al marit com | l'himne de la llibertat. És l'Estat Català que uneix i agermana. No | desuneix | perquè, si hi ha germans que pateixen en aquelles terres, la separació | o destrueixin amb rivalitat l'amor conjugal. És un crim intentar de | desunir | allò que Déu ha unit, encara que siguin els pares o aquells qui pel propi | depassat el darrer. Cada un dels cinc, en aquell moment, sense haver-se | desunit | , feia mitja volta sobre si mateix, pit a terra i, en una pressió de | Méndez, així, foren reduits a cinc, tots ells del gènere masculí. Sense | desunir | -se, es convertiren en pallassos musicals i com a pallassos continuaren | buit i roman agafada de mans amb el que es balanceja. Es realitzen, sense | desunir | -se, diversos vols o passades i vé, després, el canvi de mans a peus. L' | i venent-lo a preus desorbitats. Aquí cal parlar d'ACACESA, que intenta | desunir | les cooperatives brindant ofertes monetàries immediates. És a partir | un sonat em consideraran més inofensiu que si em perdo de vista. Cal | desunir | de sota mà l'exèrcit: ¿en això no hi heu pensat? Afavoriré els uns per | adormit, donava voltes sobre els matalassos de plomes. ¿I si en lloc de | desunir | l'exèrcit allò que es proposava Miquel II fos unir-lo per després anar | no lligaran mai amb Cara de Gos de Presa! Miquel II els ha acabat de | desunir | . —¡Al contrari! ¡Els ha agrupat! L'exèrcit forma ara un sol tot. — | que es duu contra el moviment sindical del nostre país per tal de | desunir | -lo per avui i per demà. Avui, perquè cessi en la seva resistència contra | roca, com havem dit. La violencia dels vents, intervenint després, remou, | desuneix | y llença lluny els restos granítichs, y aquesta arena, dura y angulosa, | lo santuari ab lo poble, aquest y lo sacerdot, á pesar de tant empenyo en | desunir | los y crear entre ells tant violent antagonisme! Observis, sino, que quant | prosperitat. Per lo demés, ni una paraula de política, res que conduís a | desunir | voluntats o despertar passions, trobarèu en els mólts y útils treballs | altíssims, separats pel Rhin, més que'l Rhin, als burgraves | desunía | feya sigles, un odi sense fí. El burgrave del Rhin de l'una | d' eixa baixa política de partit que enlloch d' agermanar als homens | desuneix | á n' els germans, d' eix monstre afamat de sanch y llágrimes que enjendra | jugadors han de procurar que es deixin de les mans, això és, que es | desuneixin | , i aleshores els empaiten pegant-los a l'esquena, si és que no han | defuncions. Per què portar un registre de les parelles que s'uneixen i es | desuneixen | oficialment? Això interessa només les famílies i els venedors de mobles. | van pactar el tractat que separà uns germans que no tenien cap interès a | desunir | -se i la separació dels quals anà contra les constitucions i nosaltres no | de feblesa, quan gairebé m'insereixo en el seu tall, i obligar-la a | desunir | -se, però he oblidat que, sota meu, les cames no trobaran cap obstacle; | vostres xiquets sou els dos. Roseta va fer un gest indesxifrable. —Si us | desuneixen | , esteu perduts per sempre. Ja sé que tu i el teu home, encara sou un | peró, pérfida maniobra ab que sols pretenguéren (y ho han lograt en part) | desunir | nos y paralisarnos. ¿Qué havém de pensar, puig, de tals conatos unionistas | nit", et diran tots els àngels amb mi. Albert I han volgut | desunir | -nos! Francina Separar-nos voldrien! Albert No podran. | Ara, ells. Clergue: No. Allò que Déu uneix, els homes no ho | desuniran | . Ermengol: Uneix en nom de Déu o en nom del que sigui! | una finestra, pera no ohir mes tantas imprudencias, que sols conduhian á | desunir | mes lo Rey y'l poble. —Ara es la ocasió! digué pera sí'l donzell, | ls' cristinos posarlos mes confussions, que ve á las tropas leals per | desunir | nos á tots? ¿Que hi dit yo? diguia que hi dit? ¡Oh! que m' | personas que ploran y pateixan per sa causa, mòltas las familias per ell | desunidas | , mes per çó segueix ab tota tranquilitat caminant ab péus de plom y | la pell, penetrava, s'endinsava entre'ls brins de la carn, els | desunía | , fiblava com un fibló d'avespa, ab una picadura petita però viva, llarga, | dir que aixís com jamai podran unir-se aquells troços, tampoc ells podran | desunir | -se. Aleshores quedaren ja ben casats. El nuvi ja era marit, i, celebrant | passada —infidel, irresponsable—, que li cauria damunt com un cos celest | desunit | per una pertorbació gravitatòria. Però de sobte, per damunt del | feu desbotar als amples Mediterrá y Atlántich per | desunir | los mons! Al temps que 'l gran Alcides anava per la terra, tot | Jo, mes que tu coneixentlos per du á cap la meva trama, vaitg veurer que | desunint | los los meus propósits lograva; y fentne creixer entre ells de los partits | os ha faltat. Negre. Ja comprench: aixó es intriga per | desunir | nos á tots. Orellut. No, la intriga está en los vots... | miseria ben mesquina; mes nostres cors, saps be nina que ni un punt se | desuniren | , y recorda que ja gran los jorns que mos ulls no 't veyan tant llarchs y | pau a la terra. No he vingut a portar la pau, sinó l'espasa. He vingut a | desunir | el fill i el pare, la filla i la mare, la nora i la sogra. Els enemics | de veure'm amb l'amat meu. Va enviar la pluja a | desunir | -nos i com un espia vingué el vent. Dolors Bramón fa la | un dels meus objectius prioritaris, i no he entès mai tot allò que ens | desuneix | , sigui d'ordre físic o ideològic. En aquest sentit, podríem dir que | socialitza, fraternitza: s'oposa a tot allò que fragmenta, disloca, | desuneix | (trenca tota comunicació), tanca (ignorància de l'altre, del veí, de | com els homes i les dones—, estan units Ares, déu de la guerra que | desuneix | i oposa, i Afrodita, deessa que concilia i uneix. L'amor, la passió, la | que hi hagués una explicació. Ni la tensió dels pitjors moments no els va | desunir | . Plegats com en el moment de concebre-la i portar-la al món, van escapçar | però no és cert: duraneja com sempre fa. Significa | desunir | el nom d'Unió. Duran fa veure que sí, | estava malament, però s'enganxava moltes vegades i aleshores calia unir o | desunir | els ganxos un per un. Al final no resultava pràctic i va acabar per |
|