DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
dirigir V 11325 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb dirigir Freqüència total:  11325 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

interlocutor. Acota el cap davant la Moira, però no perdis el temps a dirigir-li pregàries, perquè la seva sordesa a la veu humana és total. Pesca i
m'amoïno tant per ell, quan el nostre parentiu és força llunyà." I es va dirigir al seu dormitori, es va despullar i es va ficar al llit. "Per sort, la
dins la cova, ha begut un glop de l'aigua gelada de la seva font i s'ha dirigit, per camins magnífics, a través del bosc de roures i d'alzines, al riu
d'esperit més profunda, amb un desengany més. Tino Costa aquesta nit es dirigia a casa seva. Hi havia deixat sa mare, ja vella, i, això no obstant, a
indicació i a punt també d'enrojolar-se a la menor paraula amable que els dirigien. Es desdejunaren a l'ombra de la figuera d'ampla copa, prop del porxo
es perdé. Va transcórrer una llarga estona, i fins llavors Mila no gosà dirigir la mirada vers allí. El seu cor tremolava dins el seu pit com un ocell
, en direcció a casa seva. A poc a poc s'anà deturant, i a la fi es dirigí recte cap a ella. —Mila, no et recordes de mi? Ella el mirà tremolosa, amb
sí ni que no, però nosaltres endevinàrem que la proposta li plaïa. Ens dirigírem a casa de Mila, on ens rebé amb la seva dolcesa de sempre. ""Mila —li
amb tot, que cada tarda el vell Costa havia de deixar Santa Maria per a dirigir-se a una hisenda que posseïa no lluny del poble, amb una masia on criava
la mercaderia. Parlà amb la noia un moment en veu baixa, mentre ella dirigia mirades freqüents i esglaiades al vell xarlatà. A la nit, en absència del
t'agafà després pel vestit, però tu te'n vas deseixir sense girar-te, i dirigint-te a Rita, i bo i deixant-li lloc al teu costat, li vas pregar que
bufava: —Ja el tenim aquí! Mal llamp el parteixi! Quan rebentarà! Ell es dirigia a sa cunyada. —No em trobo bé, avui, cunyada. —Ja sé de quin mal
Li entrà por, i aquella mateixa nit, acompanyada de la pròpia veïna, es dirigí a les Roques a consultar-ho a la Ruda. Allí, en aquella habitació que té,
Mila es sentí profundament apesarada veient plorar sa mare, però no li dirigí cap paraula, car ja sabia que tot era en va. Va aixecar-se en silenci i es
no, endevinava: que Sileta estava enamorada del seu fill. Tino Costa es dirigí a la seva habitació per esperar-hi l'amic. —Quan arribi, faci'l passar.
Bisa, absorbit per la seva idea, féu un signe afirmatiu. Tino Costa es dirigí a la finestra (és possible que el fet d'obrir-la fos una excusa amb
poc, com sempre; acollia com sempre, amb disgust les preguntes que li dirigien a propòsit del fill i d'allò en què s'ocupava. Maria Àgueda s'excusava
com si una mà freda li oprimís el cor. Era tanta la seva angoixa, que es dirigí a la seva habitació i, agenollada davant la imatge del Crist, es posà a
tristesa, pena, indecisió... S'aixecà sense pressa, i a passos lents es dirigí devers la porta. Mila ara tenia els ulls secs. Tino Costa la mirava
desig inconfessat de saber de la noia. Tot just arribat a la capital, es dirigí a la casa on havien viscut; hi anà, amb tot, una mica commogut; preguntà
un llac de desolació i de tristesa. Un dia —feia ja uns quants mesos— es dirigí a l'obrador d'imatgeria per al qual havia treballat abans, quan estigué a
perquè entre els seus ascendents es comptaven mariners—, Tino Costa es dirigia cap al moll. El mar sempre, i ja des de petit, havia exercit en ell una
s'amagà al pit el retrat de la nena. Tino Costa s'alçà sense presses, es dirigí a la porta i donà una volta a la clau. Al seu davant tenia un home alt,
deixà el seu vestit, i, oblidada del fred i dels insults que ell li havia dirigit, s'inclinà sobre l'embriac, li aixecà el cap i el cridà amb veu
Així Tiago un dia que encertaren a encreuar-se tots dos pel carrer es dirigí a Quim espontàniament. Li allargà la mà... —Quim, et prego... Quim Bisa
dins el local de la Societat de recent creació, amb la batuta a la mà, dirigia els primers assaigs: Era la seva il·lusió que el cor comencés a actuar
sinó que no volgué esperar ni un dia més; i, acompanyat de la noia, es dirigí de seguida a la casa on ell es trobava. Es muntava per una escala
. "És ella —es digué la mare— ja és aquí! —I en veu alta, dirigint-se a la noia, afegí—: Vés tu a rebre-la, Maria del Carme, jo m'
noia, i veient com movia el cap i el mirava amb ulls de desesperança, es dirigí a l'habitació on ella descansava. Però en arribar-hi, el padrí trobà que
aterridor pressentiment als ulls. Per fi ella articulà: —La porta?... Es dirigí plena de temor devers allí seguida per ell; s'aturà davant la porta, va
i constata que els règims autoritaris guanyen terreny perquè els dirigeixen uns quants big men, de singular decisió i energia. 11
Terol hi ha encara forts nuclis de resistència. Diu que el general Aranda dirigeix l'operació de socors. Torno a Viladrau, en cotxe. Dia gris, però no pas
W. Lewis veu el seu país com un gran proletariat ingenu, una mica absurd, dirigit per una aristocràcia lúcida i enèrgica. 22 desembre.
que l'acabament de la guerra és qüestió de dies. El general Rojo va dirigir una al·locució als militars /de la zona rebelde\ dient que cal
dos individus llargs i prims que semblen bessons, tots dos albins. Es dirigeixen directament al toll, es descorden. Ell s'admira: —Per què no ho fan a les
em trobin a casa. Ja no puc perdre res, jo! —També? —pregunta ell, dirigint l'esguard de l'una a l'altra. —Sí —diu la dona—. Totes les de
—Sortim —fa ell, incapaç de resistir-ho més. L'home salta al seu costat, dirigeix una darrera mirada al carner sota la llum baixa, es frega les mans d'on
no tindrem cap dificultat. No n'hi ha hagut en cap dels barris que jo he dirigit. —Ja se us veu, que sou competent —ironitza ell. —Qüestió de pràctica —s'
—Sí, ho exigeixen —confirma ella sense separar-se-li, tan a prop seu i dirigint-lo tan destrament que ara el noi pot sentir la breu pressió de l'entrada
cridaria amb tota la seva ànima, Mestre Frigola entraria en escena i dirigiria, llavors, l'espectacle. Però no es va sentir cap crit, un silenci potser
de Luciènne, perquè si va ser sàviament dòcil per amor, el seu amor es dirigia intel·ligentment a allò que hi havia de més admirable en l'esperit de
la raó de la seva existència: el domini del mar, quan Napoleó, furiós, dirigia als Doghi —esporuguits, obligats a escollir entre les armes i les idees
per pentinar-la, per vestir-la, per acompanyar-la a Trissagi, com per dirigir la gran bugada de cada mes. Va ser en un acte de generós despreniment que
agafaren la tartana que anava a la Ràpita, arribaren ja fosquejant i es dirigiren cap a la part alta. Ell hi tenia una caseta, una planta; l'havia heretada
i de tant en tant s'aturava. Es redreçà, de sobte, mirà el gos i dirigí les passes cap a l'arbre on havia deixat l'escopeta; agafà l'arma, la
Ell, satisfet, s'empassava d'un glop el got d'aiguardent: després es dirigia a la seva taula, on tenia guardat el lloc i on ja l'esperaven els seus
Borra ni del que pogués pensar. Borra, en el seu racó, voltat dels seus, dirigia fosques mirades a la parella. —Veureu "este guapo" —murmurava en veu
sempre, sense violències, quan, d'improvís, Borra s'avançà devers ells i, dirigint-se a Jaume, sense més ni més, li digué que mentia, que, d'aquell assumpte
cap al tard les fines aletes del tauró— una mena d'angúnia, i es dirigeix a la dutxa de l'hotel, més civilitzada i més hospitalària, pròdiga en
boig. El gran déu Taoroa, omnipotent, irritat amb les cinc llunes, els dirigí paraules duríssimes i amenaçadores. I totes varen tremolar; foren

  Pàgina 1 (de 227) 50 següents »