×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb dispersar |
Freqüència total: 807 |
CTILC1 |
el carro aparegué envoltat en una alta foguera crepitant. Els nois es | dispersaren | aterrits i donant veus que a dintre hi havia nois. L'aigua era lluny, i | no ha sabut endegar les seves grans facultats cap a un fi concret; les ha | dispersades | follament, i dubto que pugui ja retrobar-se. Un dels seus pitjors enemics | el to de l'existència del poble. Cada matí es veien els camperols | dispersar | -se a peu, o amb els carros pels camps d'olivers o per les hortes; cada | tracen un parell de corbes, quasi perfectes, quasi rodones i es van | dispersant | a poc a poc... Si escolt amb atenció sent el bategar de les seves ales o | traçaven un parell de corbes, quasi perfectes, quasi rodones i s'anaven | dispersant | a poc a poc. Amb el frec de les seves ales tornaven els records, les | es feia molt més llarg. Jo no entenia que volgués | dispersar | -ne la concisa virtut, però ara sé de què es tractava: | la concisa virtut, però ara sé de què es tractava: de | dispersar | una boira que la veu no havia traït gens, però que els ulls | nosaltres i encara els eixams d'ànimes abelles se'ls | dispersen | i brunzen flama, llengües de l'esperit del foc: però des d'ara | concordants. Per una banda, es tracta de no confondre i de no | dispersar | -se; l'espai, de vegades ben reduït, que acota la mesura exclou de primer | fora del seu propi reducte, l'home surt de si mateix i sembla disposat a | dispersar | -se. Però es tracta d'una dispersió aparent, perquè no té per fi la | que impera damunt la terra. Vents de maledicció els llinatges | dispersaren | , i els fills de Caín fundaren la primera nació. | i el pensament indígenes. L'estació de les pluges obliga els murngin a | dispersar | -se. En petits grups es refugien a les zones no submergides, on tenen una | a la tartana. Els qui no teníem en què treballar al poble, ens vam | dispersar | en un campi qui pugui pintoresc. Jo vaig continuar els estudis a | eren prou per a fer-me passar els dies en inefable i constant delícia. Em | dispersava | en un èxtasi permanent dels sentits. Fora d'aquesta vida, tota sensorial, | llibres, que desfeia un niu on els ocells no tornarien a criar, que | dispersava | una família que no es reuniria mai més, o que jo era com el tesauritzador | agafaran el taüt i l'encabiran en el nínxol de la família. La gent es | dispersarà | ; i ell quedarà sol, dins una ombra absoluta, sense aire, sense llum. No | i aparentment semblants als de la seva impaciència. Quan tots s'havien | dispersat | , quan l'única nota que centrava la seva atenció era el ressol que | de llum. La gent l'acomiadava amb delirant entusiasme; després es | dispersava | i l'escena, sobtadament ombrívola, quedava desolada, deserta... ¿Qui | encoratjats per esperances fàtues i enganyoses, els rengles es | dispersen | , i cadascú, seguint distinta via, d'acord amb el | bé, i si reunia la nit res de dolent, o ho amagava, | dispersa | -ho com la llum fon les tenebres." Resaren innocents, i va tornar-los | vaig tallar. Es va pondre el sol, la mar calmà una mica, els núvols es | dispersaren | . Brillava al cel l'estrella del vespre. Vaig mirar la mar, el cel, vaig | de nou, amarada de suor. Zorbàs agafà de terra una pedra; els marrecs es | dispersaren | xisclant. —Continua, nereida meva, continua, mon tresor! —va fer Zorbàs, | temia que, de cop i volta, aquell vell cos no resistiria tanta fúria i es | dispersaria | en mil trossos pels aires. Jo prou cridava, però ¿com podia sentir Zorbàs | , al cap d'una mica, treu foc. Per què? Perquè la força del sol no es | dispersa | , s'ajunta tota ella sobre aquest punt. Així també l'esperit de l'home; | perquè ella, en el moment suprem, no fos presa del pànic de la mort i | dispersada | a l'aire. Potser, pensava, corre el perill d'esvair-se, perquè no tingué | la llum que es retira. Quan l'esquellejar de la vacada es desvetlla, es | dispersa | en l'altitud, durant una estona. I aquella estona, com no la recordaria? | foren introduïdes des d'Europa; i les plantes de l'Índia que ara es | dispersen | des del Cap Comorin fins a l'Himalaia (així m'ho ha dit el doctor | ja està atapeït d'altres plantes; i, d'aquesta manera, les llavors poden | dispersar | -se àmpliament i anar a caure en una terra desocupada. En l'escarabat | o de fred, o d'humitat o de sequedat, per tal com en altres llocs es | dispersa | per zones lleugerament més caluroses o més fredes, més humides o més | tenim raons per a creure que solament algunes plantes o alguns animals es | dispersen | tant que només el rigor del clima ja basta per a destruir-los. Ni quan | però que una altra petxina adquirí colors vius, per variació, quan es | dispersà | per aigües més tèbies o menys profundes. Quan una variació té per a un | moviments prodigiosos, car la pila de roques d'ambdues bandes ha estat | dispersada | i allisada. La consideració d'aquests fets m'impressiona quasi de la | aquesta flora fos exterminada per l'època glacial, algunes formes foren | dispersades | àmpliament a punts diversos de l'hemisferi sud, gràcies a mitjans de | no queda limitada a les seves costes. Ara bé: encara que no sabem com es | dispersen | els mol·luscs, poden veure tanmateix que llurs ous o llurs larves, potser | enyorança es comenta que falta tot un any per tornar-hi. La gentada es | dispersa | . L'alegria de la festa trigarà a dissipar-se una mica més que el fum de | problemes en joc ens advertirà de seguida fins a quin terrible extrem es | dispersen | en un casuisme pràcticament inesgotable. I a dos nivells. Un: el dels | laboral. En la majoria dels matrimonis, pensar que marit i muller puguin | dispersar | -se en condicions paral·leles, seria com somiar. Cal "renunciar-hi" per | que l'ànima, després de sortir del cos, el vent de fet no l'esvaeixi i la | dispersi | , sobretot si un mor no havent-hi calma, ans enmig d'una grossa | en l'Esperit, en la Idea; ara, amb el sol nivell material, es | dispersa | dins el gran quadre de la Naturalesa. "Tota la concepció que fins | Die materialistische Geschichtsuffassung! No podem ací | dispersar | la nostra anàlisi assenyalant totes les implicacions que l'argument | amb el positivisme la via del simple descriptivisme històric, es | dispersava | ací en la pluralitat de les causes i, per tant, en el càlcul de | nostra limitació fins ara? ¿Serà cert que el mestissatge ens encongeix i | dispersa | ? ¿Tindran raó els racistes com el bon Rossell i Vilar, de poc traspassat? | podria encara malgastar. No hi ha prou herència per a exercir el deure de | dispersar | -la. I no ens entristeixi que triguin força a venir les grans | sacrificar-ho tot al propi egoisme, és ensems estimar-se massa poc per a | dispersar | -se i perdre's en tot el restant. Però, no és possible de no actuar? I | de la salvació era arribat. A un gest de la meva mà, els deslliuradors es | dispersaren | tumultuosament. Amb un moviment segur —caute, oblicu— lentament i | ni repòs a l'hora del malastre, fins que l'engrunen i esmicolen i en | dispersen | la pols als quatre vents, i del seu pas pel món no en queda ni rastre ni | és com aquella fina sorra de la platja, que avui el vent ajusta i demà | dispersa | . Res no pot durar que no descansi en l'equitat i la mesura. L'àguila. Si | 2.15. Elefant estat aquí, tot empastifat de rètols de circ, i | dispersà | la concurrència d'una festa religiosa, aporrinant i fent mal a moltes de | de prismàtics. S'aixecaven a distàncies enormes, després peonaven | dispersant | -se com els de la partida d'En Serrallonga encalçats pels "Cadells". | Està bé: si sóc un home, home tinc de tornar-me, tanmateix. L'estol es | dispersà | , mentre Messua deia amb senyals a Mowgli que la seguís a la seva cabana, |
|