Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

"Ah, perdonin, les senyoretes Eumènides", rectificava amb	displicència	el jurisconsult. Va semblar que les esmentades apaivagaven una espurna la
massa bons ulls. De vegades, més aviat ens obsequien amb una ostentosa	displicència	. ¿Potser perquè és l'única manera que tenen de vèncer el seu complex de
dit; però, com que ningú no escolta, cal tornar-ho a dir." La tediosa	displicència	de l'Eclesiasta —nihil novum sub sole— hi queda redimida.
d'esborrar de la realitat tot el que la molestàs. —No sé —digué amb	displicència	— com parlau d'aquestes coses. Per ventura exageren. No en parleu més. Jo
tia! La senyora, que no s'havia dignat mirar la seva cosina, murmurà amb	displicència	: —Oh, Jesús... L'altra se sentí picada i reaccionà amb un discurs massa
I tu com estàs Ernestina? [(Li allarga la mà, que ella pren amb	displicència	.)] Hauria, donya Rosa, de subjectar-la a un règim sever. Molta carn
estalviar, quan els arriba el moment de reduir-se, senten una mena de	displicència	elegíaca que els estova els ossos i s'encomana a tots els detalls que els
el gest d'inclinar el cap a l'esquerra, com un pintor, i amb una certa	displicència	de professional segur, i per sobre dels quals pugen uns castells de
salut robusta "car no els agradava gens de fatigar-se". Es movien amb	displicència	, persuadits de tenir tota la vida davant d'ells; homes i dones
minúcies. Humbert no queda satisfet, insisteix. Gaspar respon amb	displicència	: —No pateixis, no n'hi ha cap, de disposició especial. —Potser que
intrigats per saber si s'ha adormit o no s'ha adormit—, o llegeix amb	displicència	algun paper que duu a la mà. L'acció El "misteri" s'inicia amb
no pas les seves pressumptes eufòries polítiques, no pas la seva	displicència	moral. La seva joventut: el seu cos "capaç". Honradament, hauríem de
bo i millor grupuscular, intel·lectual o no, es deixa endur per l'àcida	displicència	dels seus rebesavis. El mercat suggereix artefactes, al·lucinacions i
una làpida. Agricultura per a ornat dels marbres i entreteniment de la	displicència	patrícia. Versos que l'or no ruboritzaria. Sonors amb ressò de lletra
ordre de la conversa feia d'oient. I l'altre: —No podràs desmentir amb	displicències	picades de malícia les meves afirmacions. Et traeix, ens traeix, cada
casa. Els moments subsegüents a l'escena foren de murries, de silenci y	displicencies	. L'Antolí's sentía contrariat, estava enutjat de debò per les sospites y
m'amoines dient que s'ha esquerdat. María Gloria s'aixecà amb aire de	displicencia	i, acostant-se on en Blai i dòn Aureli l'esperaven de peu dret, digué: —
Si el mot francès repetit fos el /vous savez\, amb una lleugera	displicència	expectant i suspensiva, don Paco afirmaria: —Aquest és un empleat amb
i de la colònia no lliguen. Hi havia una festa. Fent un esforç damunt sa	displicència	habitual, els solitaris han acudit a la invitació de la festa. Una gran
noies; aleshores portàveu un paraigua anomenat anglès amb una estudiada	displicència	. Després vau festejar, i, certament, una de les proves més heroiques que
seu davant altra cosa que antílops. Així doncs, anava marxant amb certa	displicència	, per bé que amb dificultat, perquè l'herba és allí molt forta i atapeïda.
guardada per porters que posin en ordre la munió de visitants amb venal	displicència	, però per aquest llindar buit i lliure de porters no passa la fortuna:
majestuós de qui llença una fortuna. En Bonosi anava brandant el cap amb	displicència	, però ull-alerta, espiant la cara del seu interlocutor, amatent a
el fum de la seva pipa. Acabat, brandant el cap d'ací d'allà en senyal de	displicència	, —Ai vatua en Bonosi! —exclamà. Va fumar una estona en actitud pensativa,
focus infecciosos. La vida estreta i anguniosa sol engendrar un estat de	displicencia	crònica. No tots tenen la virtut de resignar-se tranquilament a les
un cadell, com un be, com un ase. Alícia m'allargava la mà, i obria amb	displicència	la porta del número 14. —Bona nit, caríssim: descanseu de gust.
Però el conserge ja tornava i, de mig passadís estant, li feia amb	displicència	: —Passi! Amb una empenta li va obrir la porta lateral, des d'on l'havien
que hem de fer! —Ah!... Així no ho sabem, encara? —observà ella amb	displicència	. —Bé, doncs; quan em necessiti, m'avisa. Jo l'esperaré en aquell bar...
senyor Girbal escolta aquests insignificants deliris amb un punt de muda	displicència	, mig adormit. Però de vegades vol establir exactament la jerarquia de les
acabar. Assistí a l'adaptació de l'establiment a l'època nova amb una	displicència	que dissimulava, a penes, una irreductibilitat total. A la taverna nova,
marins. Quan les senyoretes arriben a mig llonguet, els ve una mena de	displicència	invencible a les dents; subratllen la indiferència que senten davant de
és antiquíssima, més vella que l'anar a peu. El fons de fatxenderia, de	displicència	i de visible vanitat en la passió dels jugadors prové potser del fet que
cosa inconfessable suavitza la veu, abaixa les parpelles i fa un gest de	displicència	amb la mà. És un home realment d'època, d'un caràcter enorme —com el que
mica pedant. Parla de les coses intel·lectuals com si en tornés, amb una	displicència	molt acusada. Tot això, no ho critico pas. Al contrari. Implica una
del seu matrimoni la fa viure en un estat d'excitació nerviosa, de	displicència	incontrolable. Per la més petita cosa es dispara i les faccions —tot el
esplèndida. La senyora, alta, rossa, evanescent, té un aire evaporat de	displicència	. L'ambient general és de reserva i de fredor. Fa l'efecte que tots estan
de l'aristocràcia vingué a exposar al senyor Codina, amb una altiva	displicència	, el que li havia ocorregut aquell matí. —És la segona vegada que em passa
es menyspreen. Algunes discussions entre Ors i Pujols han contingut les	displicències	més sanguinàries, les incisions més diabòlicament impertinents que de
la vida de poble. Joan B. Coromina s'ha considerat obligat a parlar, amb	displicència	—i en nom de la religió— de les beates. En el moment que es disposava a
de matinejar que tenia. Escoltà la meva observació amb una notòria	displicència	i fins diria amb mala cara, donant-me a entendre —potser— que considerava
amples. Crec que es pot afirmar que el senyor Dalmau vesteix amb una	displicència	absolutament notòria. Però aquesta displicència en el vestir és una cosa
Dalmau vesteix amb una displicència absolutament notòria. Però aquesta	displicència	en el vestir és una cosa ben pàl·lida al costat de la displicència
displicència en el vestir és una cosa ben pàl·lida al costat de la	displicència	diguem-ne física del senyor Dalmau. És un home d'una veu tan evaporada i
encara l'hi deu tenir. Una certa nasalitat de paraula, una notòria	displicència	; educació francesa. Sospito que manté el seu horror per la frivolitat que
parla, donant a la seva dialèctica un aspecte de raonament construït, la	displicència	és visible. Parlar d'aquestes coses un diumenge a la tarda, un diumenge a
sentit de borrar de la realitat tot quant la molestàs. —No sé, digué amb	displicència	, com parlau d'aquestes coses. Per ventura exageren. No en parleu més. Jo
d'anar a la guerra —que es traduïa en aquelles freqüents expressions de	displicència	, perquè no se sabia què se'ls havia perdut en el famós corredor de
molt, avança esveltament, i amb una veu i un aire on posa una mica de	displicència	o de fatiga somrient, raona: "Vulgueu-me excusar si no parlo gaire: cal
Al capdavall, l'home es gira, agafa la matriu del segell i l'estampa amb	displicència	en cada un dels dos passaports. Ens expliquem que al carrer hi hagi,
de l'aigua. El vent, que amb la fosca augmenta, es fa brúfol, la seva	displicència	ens sembla —¡pobres de nosaltres!— immoderada. En el camí del retorn, la

Pàgina 1 (de 4)

50 següents