Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

En canvi, nosaltres hem d'assistir, de grat o a la força, als matrimonis	divins	. Hem presenciat el d'Hera amb el Moiragetes i hi vàrem haver d'entonar,
les seves fases lunars, en el seu aspecte més tètric. Hi ha, però, gossos	divins	. El constel·lat, que sembla que acompanya Orió, el gegant brutal i alhora
vessava sang, m'hauria de purificar, i les cerimònies duren, i els	divins	jutges es complaurien a dictar expiacions oneroses. La dona i el fill
hi havia llum: aquella llum que un dia hauria pogut saludar amb les	divines	paraules del poeta: "Allà baix, a la meva habitació, hi ha llum. —Que
Si no hagués arribat el seu padrí, és possible que Mila, en aquell	diví	capvespre, hagués corregut darrera d'ell per dir-li la seva tendresa i la
i de sentiment, la feia delirar. Però l'emoció més pura, la més	divina	i inefable, l'havia experimentada Mila en una o dues ocasions —no ho
cors."" I, en efecte, en aquell moment, tal vegada per inspiració	divina	, l'Infant havia esclatat a plorar i allargava, suplicant, els seus
forçat. —Potser té raó. Precisament ara necessito com mai la protecció	divina	: m'assetgen pensaments negres; pateixo d'insomnis i tinc malsons. Potser
pregària en lloança del santíssim sagrament. Era com si invoqués la mercè	divina	del son sobre tots els qui s'albergaven dins el recinte de Santa Maria,
una criatura sobre la qual, en aquesta nit, no havia de davallar la mercè	divina	del son, dolça anticipació de la mort; hi havia una criatura per a la
reminiscències i de torbadores temors, incapaç de sumir-se en aquell	diví	capficament —o alienació— sota la influència del qual havia creat els
en els Sonetti lussuriosi. Pietro Aretino, "el	diví	Aretí", humanista molt com cal i autor de distingides especulacions
societat, l'essència del pecat no és que sigui la conculcació d'una llei	divina	o d'una llei moral abstractament instaurades sobre la humanitat, sinó una
"representa una certa sinèrgia de la voluntat humana i la voluntat	divina	", i proclama la necessitat d'actuar, de preparar-nos. A la tarda anem a
1820, home de visiton, rapè, contradansa i romances del	diví	Paisiello, podia arrufar el nas, consternat, ofès, tant per la baixesa
té dos ulls que punxen, té una alegria de murri i una majestat	divina	, de nen únic, diferent de tots els nens de carn i de sang, i té encara una
definit; i descobrí una mena de nen irreal, com investit de potència	divina	. Doncs jo puc assegurar que el meu amic Henri té aquest cos musculat,
el primer clam de llibertat a Espanya; i també el sindicalisme de dret	diví	; i encara més enllà el misticisme de l'acció revolucionària i
curt, Catalunya viu perquè ha de fer quelcom a la història. Això és llei	divina	i natural, que no admet monstruositats biològiques. O surem o ens
sense presses sota mateix de la plana on els rebels solien aplegar-se. La	divina	venjança, el càstig suprem, havien estat preparats i calculats en secret
I Era secret el camí, fabulós de tristeses	divines	, fins a les aigües vivents que em recordaren un nom,
retornat a tu, dona, pel súbit esglai de tocar com un fruit la	divina	dolçor reservada d'un absolut oblit que és nodriment i valor,
que fa inútils la consulta en l'obscur, Pítia!, i l'anunci	diví	esgarriant-se en ta veu? La imatge puixant ens fou dolça
del foc que ens barra la vostra ventura, ni per l'atzur, oh	divins	indiferents, que no pot sostenir de nosaltres sinó el que en va
completava el meu compte de sofriment terrenal amb el seu propi	diví	; fins que tot fos amor. I de sobte em mostrà què seria.
teva pell immaculada en els llavis d'aquell pervers. Cap força humana ni	divina	pot guarir-me d'una tal recança. Ernestina. Sóc la mateixa,
Tinc el cor massa ple. El meu cor va dormî en la peresa de son deure	diví	des del temps que en la meva infantesa vaig mirar-me en el riu un matí.
la pena ni de morir. Golferic [(agenollant-se-li)] Dolçor	divina	! Baume sonor! Rosaura meva, Rosaura, amor. Rosaura
la pell dels homes i les dones hi ha de vegades alguna cosa de llampec	diví	, i els déus es confonen amb els monstres. Els déus se'n riuen
no per ganes d'ofendre, sinó perquè es creia posseït d'una mena de buf	diví	com si fos una pitonissa. Les persones que només depenien d'ell, per
terribles i monstruoses explosions causades pel desig del contacte	diví	. Un ésser que es troba en el cas de Ferran, cerca aquest contacte de la
Ermità En ton vol lleuger ¿Vols dur el cavaller àguila	divina	, de l'espai regina al Castell d'Iràs i no Tornaràs? [(L'àguila baixa a
les ones l'oblidat tresor. Serà ta set d'amor assaciada amb els encants	divins	de N' Estel d'Or! [(Fa signe a En Bernat que se'n vagi. Aquest fuig
en el silenci de la vasta hisenda. Li plau l'encantament i la	divina	benignitat que ve de les estrelles, i l'aspra olor
d'ençà que fou el missatger electe per acomplir la voluntat	divina	. El patriarca li diu: —Eliezer, ja és arribada l'hora
i convertí en certitud la idea rumiada, per manament	diví	. Ella fou ma primera visió quan vaig descavalcar en
car la cega reverència qui l'adula, com si fos d'una	divina	ascendència, és un encens olorós que li adorm la
posen per sobre la profanada púrpura del rei, el dret	diví	contra la força armada i la justícia per damunt la llei. Són
serà guardada pel Senyor, o rei!... serà guardada per la llei	divina	contra la potestat d'una altra llei. Mes, com pedra
neu, i en les ales de corb del cabell seu ressalta la	divina	pal·lidesa. Trista restà la viuda, mes no plora:
he confegit el salm de les estrelles; i la unció	divina	he rebuda en la pols de mon cabell, i amb sang de
i el flagell de l'home que interpreta la voluntat	divina	, tremolava; mes ara es llança, com la bèstia brava, a
i, quan es tanca la darrera flor, ella sorgeix com una flor	divina	. —Mon ànima reviu, amb ta mirada de llunyana i gentil
és el sol aquesta llum que es va tornant daurada. I la frescor	divina	del matí com venguda del cel banya les coses, i de
tu fores nit de pluges i de vent. Mes cerc, debades, un encant	diví	que solament vaig veure en tu florir. Elegia Anàvem
En èxtasi l'amada em va mirar i va dir-me, guaitant la pau	divina	: —Veus com el jorn es perd en l'aire clar i mor dins
i el meu cor devenia recelós. Mes era ple d'estels el cel	diví	: per la finestra, l'aire perfumat arribava del bosc religiós,
confosos els nostres cors amb els defalliments del	diví	paisatge moridor, i apar que nostres ulls melangiosos
l'oblit: Tu vetlles, dret a mon costat tothora, i ta	divina	claredat explora com una vigilant verge prudent, els
mai ton esguard per mi no lluu; mes sent com una mà	divina	que incessantment m'acosta a tu. No vull el foc d'altres

Pàgina 1 (de 180)

50 següents