Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

compten els néts. Sí, ho endevinen, perspicaços, la foto del meu. Tendre,	eixerit	, bonic, mon petit chou, mon chou d'amour, un sol. I dolent,
enllà, el noiet davalla les escales corrent, amb els papers a la mà. —És	eixerit	, oi? —comenta l'home, al qual aquell guany de temps no sembla pas
recloure's amb catorze més i un levita retòric i	eixerit	vuit dies a Vallsoma, alè de pins i cuina sanitosa i
Té establiment, mentre que en Pere és persona manada. En Quimet és més	eixerit	i més busca vides. —Però alguna vegada respira trist i diu, pobra
fems per les carreteres de les quatre províncies. Un que va sortir més	eixeridet	que els altres, anà a un seminari, i amb el temps va escriure un /Mes
l'àvia mig santa, ell aconseguirà la prebenda que més li convingui. —Són	eixerits	, els Vilella —insinua el senyor Llibori, amb un posat d'home que sap
efecte. Això són mentides que feu córrer els homes al cafè, per semblar	eixerits	. Val més parlar de les nostres coses. Vull dir que hem de tenir la bona
Tomàs i que duu agafada al llavi. —Sort tindrà del seu pare, que és molt	eixerit	. —N'ha sabut, l'avi Gifreda, de fer negoci! —Prou!; amb els
i es troben amb dos altres amics, solters, hereus i caps de colla dels	eixerits	. —És massa d'hora per a pujar al cafè de la Pica-pica —observa
bon ull á la patrona, qu' aquells voltants estavan plens de menestraletas	aixeridas	, y quan eixí al balcó de son estatge y sentí grinyolar las llimas,
porta qu' un buf movía, no s' obría may pera dar pas al estudiant	aixerit	. Oh, lo prés absolt no espera ab major dalé lo dring-dring de las
del Born, en una parada de fruita recollia el segon noi, que era molt	eixerit	, em posava a parlar amb aquest i ja no em preocupava més de l'altre, que
amb els dits—. Amb això en tindré tantes com voldré; no cal ser jove, ni	eixerit	, ni ben plantat. Que surti qui em doni d'això, i a veure... Feia
sempre tenia les mans al cap, atuït de migranya. El dia que estava	eixerida	, els nois li pujaven a la falda, per darrera la cadira on seia, muntaven
a qualsevol hora li venia bé fer una becaina. Després es desvetllava	eixerit	, garlaire. Jo no he vist un home amb els nervis més ben equilibrats que
Ningú no té dret a entrebancar el rodatge de la màquina social. Es creurà	eixerit	el qui compri un objecte bo i l'hagi tret barat. És de la mateixa
de cervesa i ve't aquí que ve i s'asseu al meu costat una polleta,	eixerida	, moreneta, empastifada de pintura." "—Em permets, avi? —em fa, rient
i una casa de dos pisos, sóc un home de posició. Em va tocar una dona	eixerida	i dòcil que només m'engendrava nois; mai no alçava la vista per mirar-me
amb oli de la xinxeta, li he donat una copeta de rom, i demà estarà	eixerida	com una perdiu. Ah, no li manca humor, a la malvada: mentre li feia
una minyoneta que em portava les cartes del poble: galtaplena, descalça,	eixerida	. Em donà una carta i se'n va anar corrents. Vaig comprendre. O almenys em
sota l'espés fullám, duyent en el cós blanc mantellina	aixerida	... La nit era callada, á fora de reclám que al maig
declarin. —Mireu aquestes minyones de l'hostal —observà l'hereu—, si van	eixerides	i netes amb el davantal blanc! —Sempre tan amable, l'hereu! —responia la
Que baixin a la parreguera. No trigarà a venir el meu nebot, que és més	eixerit	que un pèsol, i els sabrà divertir. Li puc assegurar que no n'hi ha
i els músculs van carregats d'anys, la fantasia els sobreviu, més	eixerida	que mai, amb les seves experiències traduïdes en memòria punyent... I,
pla, llevat de Brigitte Bardot, que va néixer l'any tal i continua tan	eixerida	. Cal reconèixer que ni als mateixos francesos se'ls ha acudit de
i del mal i hom mesurava amb la mateixa mesura les entremaliadures dels	eixerits	i la caritat sublim d'aquell que sap sacrificar-se pel proïsme." "I
els nois passaven de llarg fent riota del mestre. Conten també que un	eixerit	, fill del cacic del poble, enlairà una nova cucanya posant a dalt un
davant teu no hi veuràs més que acataments i cortesies. Diran que ets un	aixerit	, un financier, un home de cabals, que res fa doblar la espinada com les
Ha cantat un ocell Ha vingut volant i s'ha parat, petit i	eixerit	, en un fi branquilló de pollancre. És tan menut i pesa tan poc, que
encaixada, típica—, un cap perfecte per un cos que podríem dir-ne petit i	eixerit	. Per quin estrany misteri hi ha hagut després, de sobte, una tan gran
qu'ell ho fassi, Deu me'n guart. Però no's tracta d'axò. Ell es molt	axerit	... y el bon exemple... lo dit... sempre pot aprofitarli." Però ja a la
d'altres. —Que s'expliquin aquestes paraules, que s'expliquin! —cridà l'	axerit	d'en Mora, qu'era dels a quins plau sempre axecar la llebra. —Potser hi
deya tot sol: —¡Carat de xicots! ¡Quín espant que me han donat! ¡Qu'	axerits	son! Vès per què fugen. ¡Plagues, plagues, plaguetes!
tenien tota mena d'atencions. Per això els matins anava escapada, i més	eixerida	que un pèsol, a fi de no perdre el premi de puntualitat. Aquelles monges
del matí, quan es rentava i es pentinava, i es posava un llaç ben	eixerit	. I el pressentiment i el desig eren més vius després de la buidor del
teoria absurda? No era cap mal esperit, el que el dominava: era el cos	eixerit	de la vídua, la seva conversa, les seves mans fines i les seves ungles
que han de menjar insectes. Si som en una masia aquells dies fresquets i	eixerits	del mes de març, veurem com cada matí sentim una passada nova; si anem
mosquits i papallonetes de tota mena. Al món no hi ha pas ocell més	eixerit	que l'oreneta. És tan bona per al pagès, i fa tan profit i dóna tanta
aquell paisatge, el color virolat de la puput i la seva cresta, tan	eixerida	, donaven una joia tan especial, que no és comparable a la que us dóna una
l'aliment amb un desfici que enamora. És un dels ocells més vius, més	eixerits	i més àgils del món. No para del matí al vespre, i de vegades fins volta
més encara en aquell temps de la cria dels petits. D'aquestes busquetes	eixerides	i vives, de la finor de llur ploma, de la gràcia de llur moviment i de la
tardor pren comiat de les serres fins a l'estiu següent, i compareix, tot	eixerit	i refet, a Perpinyà, a fer-hi hivernada. Em vaig determinar de seguir
se separaren. El noi de l'ermità, d'uns deu anys escassos, espigadet i	eixerit	, a bon pas se'n va tornar a ca seva. En Roc es va endinsar en la fageda
com volent aclarir el concepte: —De cap i de lletra. Entremig de l'	eixerida	tornada del bolangé i del tralarà, les noies acabaven la
Com aquell qui no fa res, sempre feia alijos que ni el més	eixerit	carrabiner li endevinava que portés contraban. Jo fruïa interessant-me
Jungla. El gran ós bru, seriós i vell, estava tot joiós d'un deixeble tan	eixerit	, perquè els llops jovençans no volen apendre més enllà del que en la Llei
jugant o bé que el matin per mandra, no tinc cap por per l'homenet. És	eixerit	i ben ensenyat, i, sobretot, té els ulls que espanten tot el Poble de la
És un homenet com mai n'hi ha hagut —digué Baloo. —El més bo, el més	eixerit	i el més valent de tots els homes-cadells; el meu deixeble que farà famós
que una branca morta o bé semblant a un tronc corcat, talment que els més	eixerits	podien enganyar-s'hi, fins que la branca els agafés. Kaa era allò que els
jo? —Mira enrera! Mira enrera! —cantà Darzee. Rikki-tikki era prou	eixerida	per no perdre temps mirant. Féu un salt en l'aire, tan alt com pogué, i

Pàgina 1 (de 16)

50 següents