Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

cops, sentits novells, transfiguradors. Així les salvem de l'oblit i l'	eixorquia	, que són la mort. Per aquest moviment ascensional de tot Ressorgiment, el
poesies dels mallorquins, en aquests segles, és la delació més franca d'	eixorquia	. De 1840 ençà, Mallorca ha produït infinitament més del que
de les meditacions ascètiques corre el perill de manca de fermesa, d'	eixorquia	. Com aquells "núvols aparatosos que no porten aigua; arbres
havia estat retardada. De bell antuvi semblava condemnada a una trista	eixorquia	. Els Jocs Florals, suscitadors de tants versos de diversa qualitat, i,
lícit, licitud. ia. Ex.: alegre, alegria; eixorc,	eixorquia	; cuguç, cugucia; covard, covardia; foll, follia; groller, grolleria;
col·lectiva sovint els enlaira amb lloances estridents. I a despit de l'	eixorquia	intel·lectual d'aqueixes figures trencadisses que de vegades amb llengua
del nostre poble? Evitem-lo, si és possible, car els pobles també moren d'	eixorquia	. I per corregir-nos reflexionem primer, sense prejudicis ni odis, sobre
va tenir descendència. Tot, per a aquest príncep allunyat, fou fracàs i	eixorquia	. I, a començaments de l'any 1260, va extingir-se, com per deixar
en actuar entre els homes se l'oblida, entra en un món d'irrealitats i d'	eixorquia	.
el seu criteri, l'insigne analfabet Romeu, parla en la seva nota de l'	eixorquia	d'institucions o branques de l'Institut, tals com el Laboratori de
estat per a En Cambó una deu d'ensenyaments que l'haurien convençut de l'	eixorquia	dels seus entusiasmes per l'Espanya, indolent i irredimible, i que
consolidada. Comprensió i col·laboració interior i evitar caure en l'	eixorquia	, però també cooperació internacional, tot cercant allò que pugui servir
per a la descomposició, puix que duu el germen del desprestigi i de l'	eixorquia	. El sindicalisme, que fou una força que ben encarrilada hauria pogut
i de la desavinença entre els treballadors, signe inconfusible de l'	eixorquia	que colpeix la plèiade d'homes d'actuació sublimada pel dolor, que ara
fertilitzadors del sòl; la vegetació no ha pogut establir-s'hi, l'	eixorquia	subsisteix i dóna lloc a un paisatge ombrívol i pedregós. La Vora Tosca,
lloança especial els pocs que floriren en el camp erm a desgrat de l'	eixorquia	general. Dionís Areopagita. Hi ha una col·lecció de quatre
precisament a base d'aquestes dues condicions; una que en manqui, i ve l'	eixorquia	docent. La tercera modalitat que hem distingit de seny teològic és la
de la meva vocació, i em condemnava al silenci, a la inactivitat, a l'	eixorquia	? La reflexió em donà la resposta i esvaí els neguits de la meva
devers l'altra". Aquesta divisió interior porta la mort lenta o	eixorquia	d'una i la pobresa, en força i en articulació, de l'altra. La teologia —i
evita el suïcidi per la guerra, camina cap a la degeneració gràcies a l'	eixorquia	dels grups humans més forts i més intel·ligents. Mai no admirarem prou
engendrat, directament o indirectament, per la ciència. Val a dir que l'	eixorquia	voluntària de les dones no és pas cap cosa nova en la història dels
part, inutilitzada; i, en efecte, és ben difícilment utilitzable. La seva	eixorquia	es tradueix en la pobresa dels esquemes clàssics que són la base de la
la confusió de conceptes que ja hem assenyalat com una de les causes de l'	eixorquia	de les recerques mèdiques. A la ciència suprema, la psicologia, li calen
Coneix, així, tota mena de mixtures capaces de provocar malalties,	eixorquies	o d'emmenar el futur cap allà on ella pretén. Shakespeare ens ha deixat
pel diàleg el que ens duu a l'eixerreïment egoista, explicació de tantes	eixorquies	professionals i humanes. Ens cal evidentment acoblar-nos, però la primera
sense fer testament i tenia fills, i la meitat si no tenia fills. L'	exorquia	era la facultat que tenia el senyor quan el pagès moria sense fills de
usus de que s'ha fet menció, i explicat en que consistien intestia,	exorquia	i cugucia. (Vegis Ensaig Històric de Banyoles, página
eren en nombre de cinc: tres de dret escrit —intèstia, cogúcia i	eixorquia	— i dos de dret consuetudinari —l'àrsina o àrcia i la firma d'espoli
del Ampurdán, "otro tálamo, nido o familia". De l'	eixorquia	en tracta l'Usatge De rebus. "De les coses e de les
romanguessin procreats dels eixorcs." Al senyor no li corresponia l'	eixorquia	sobre la dona que tenia fills il·legítims, si moria sense descendència
Segons Marquilles, era costum general que els drets d'intèstia i d'	eixorquia	no recaiguessin més que sobre la tercera part dels béns mobles i caps de
bestiar, però no sobre els crèdits del pagès existents a la seva mort. L'	eixorquia	era coneguda a Lleó i Castella amb el nom de mañería, i
si es donava el cas de deixar fills, i la meitat sinó en deixava.	Exorquia	, que era el dret que tenia el senyor, quant el pagès moria sense fills,
toltes, fòrcies, plets, establiments, redempcions d'homes, intèsties,	eixòrquies	, cugúcies, homicidis, àrcies, terç dels honors, albèrgies; i, encara, el
Quatre d'ells: la remença pròpiament dita, la intèstia, la cogúcia i l'	eixorquia	, eren de dret escrit; l'àrcina o àrcia i la firma d'espoli forçat eren de
nido o familia". L'Usatge De rebus tracta de l'	eixorquia	. "De les coses e de les facultats dels pagesos que moren exorchs...
Segons Marquilles era costum general que els drets d'intèstia i d'	eixorquia	no recaiguessin sinó damunt de la tercera part dels béns mobles i caps de
però no damunt dels crèdits del pagès existents a la seva mort. L'	eixorquia	era coneguda a Lleó i Castella amb el nom de mañería i la
caricaturesc, topar amb ruïnes d'arreu, retreure en llengua estranya l'	eixorquia	del mar, palpar el refrec dels misteris, per acabar amb un ressò cantant
sobtada. Possiblement ja la primera lectura li suggerí la idea d'	eixorquia	. Certament, crec que hi és, com a fons, en el poema, on es fa sentir
que s'hi apropa bastant, que en tot el poema hi ha certament conceptes d'	eixorquia	, més abundants en el darrer cant, "Allò que va dir el tro", on
encara que només en aparença, perquè el diccionari no nega que l'	eixorquia	pugui ésser tan sols temporal. Però, acceptem l'efecte que produeix el
que acaben creant cercles viciosos i exposen l'obra a degenerar en	eixorquia	. Lletres, al contrari, prova amb aquest fet que té
més antigament, d'Ephrata (terra de feconditat) responen per res a la	eixorquia	i dessolació del seu sòl, que en els temps bíblics era fertilíssim,
el riure del clavell encès aquest plor de cadell, plany d'	eixorquia	: justificâ amb la queixa el no ser res! Que els que
quin so de cosa bàrbara i rebel! Jo em sento dins de tu, dins l'	eixorquia	que fa un perfum d'embriagadora flô, galiot, fill
directe que era del mas Heras, lo dret corresponent per la Intestia y	Exorquia	de Berenguer y Alemanda Heras sos germans fills dels dits Guillem y
ha final per a nosaltres. Llevat d'aquesta remor. Blai: Remor d'	eixorquia	. Lena: De matriu dolorosa. Blai: De record marcit.
com fa la neu als Alps quan para el vent. Així com Alexandre en l'	eixorquia	d'Índia, va veure sobre el seu estol caure flames de
la saba, sota el glaç, només malviu al regne de la neu i l'	eixorquia	. Si de l'estiu no perdurés l'essència entre murs

Pàgina 1 (de 2)

50 següents