Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

seva condició, però l'havia estimat principalment per l'alegria pura que	emanava	de la seva persona, pel seu optimisme inextingible, per aquella feliç
"hàbits". Només així escaparem a la suggestió adormidora que n'	emana	. Hem de tenir sempre present que existeix la "possibilitat" contrària:
només la bruixeria admet una intervenció correctiva, puix que només ella	emana	d'una persona. Contra el búfal i el graner, hom no hi pot pas intervenir.
forma de ritus. S'imagina, doncs, que l'observa des de fora, i com si no	emanés	d'ell. Aquesta rectificació de les perspectives tradicionals permet
citar provinents d'altres regions del món, en el mateix sentit, perquè	emana	d'un etnòleg nascut i criat entre els indígenes, que parlava amb
de les pal·lideses ulleroses i displicents del matí. Una tendror de rosa	emanava	de la seva cara dolça i somrient. Devia tenir uns vint-i-cinc anys, i el
i els tarongers perfumaven l'aire, i més enllà, de la mar infinita,	emanava	una inexhaurible poesia. —Creta —vaig mormolar—, Creta... —i el cor em
dubtoses, i més encara el fet comprovat que porten verí sota de la pell.	Emana	de llur cos una suor llefiscosa, i és, doncs, natural de pensar que no
ho és —i no l'únic— la "classe". De manera explícita els programes que	emanen	de Marx, i de manera implícita tots els altres, descansen sobre la noció
fou la seva resposta al moviment. Volent refusar l'extracció pagesa d'on	emanava	, es decantà progressivament de tot l'autòcton. Curiosament, emperò, com
de la qüestió morisca, i que omple tants prestatges dels arxius públics,	emana	quasi exclusivament de plomes castellanes. El rei —Felip III ja— i els
arreu; i gracies a aqueixa lívida llum que, fins i tot a mitja nit,	emana	sempre d'una atmòsfera vaporosa i pestilencial, s'hauría pogut destriar,
revelació llur els queda agraïda la humanitat moltes centúries. Però, si	emana	d'una d'aquestes naturaleses genials i hàbils qualsevol desvari que no
prenyades del sentit més profund, idees concordants amb les que	emanen	de la meravellosa harmonia del món; harmonia reflexada sempre en la vida
per la seva part, contemplant el seu vell mestre, sentís la melangia que	emana	de les coses que podien haver estat però que no són. Per ventura en
aqueixa afirmació que sorgeix de mi? De quina facultat de la meva ànima	emana	? És evident que no em ve dels sentits ni de l'enteniment, perquè ni els
del Bell absolut; de la plenitud de la forma espiritual que és acció pura	emana	la Bondat, resplendor del Bé absolut. De la segona volada et trobaràs
És de remarcar que, essent quatre les virtuts elementals de les quals	emanen	l'honestedat i el deure, el que apareix als ulls de tothom com a més
la seva fluència perennal d'idees i aquell vigor intel·lectual que	emanava	; es confessava que si havia vingut al seu encalç fins allí, no era perquè
tinguessin relació amb aquell roure. Resultava magnífic tot el que d'ell	emanava	; repulsiva cada una de les coses que semblava rebutjar. L'adorava. Tant
que la terra i l'aigua emeten durant més temps els corpuscles que solen	emanar	-ne i exhalar-se'n. [3] El sol ixent, d'altra banda, dóna
concentrades, que és el que afirmen la nostra vista i fins la llum que n'	emana	i la calor que ens baixa, o si no són globus flamejants, sinó cossos
oficial i litúrgica que envoltà al Congrés de Saragossa, la decisió que	emanava	del consorci sentimental i reflexiu en defensa d'uns principis similars
s'uneix amb aquella pitagòrica música de les esferes que d'ell	emana	i que el cel li confirma, com una garantia de la seva salvació i
rítmica, misteriosa, que escapa a l'anàlisi, com tots els ritmes que	emanen	de l'absolut, que reflecteix tot l'infinit, i que és un fragment de
i conflictes venidors. Tot el que sabem de font segura, documental —	emanant	del legat pontifici, Jean d'Abéville— és que, a Taraçona, a les acaballes
ens referíssim a l'home, a l'amic. Dels escriptors —en tots els temps—	emanen	dues lliçons: una ens la donen llurs llibres; l'altra ens l'ofereixen
als nostres òrgans; és a dir, que la malaltia ve sempre de fora i no	emana	d'ells mateixos. Anota com a causes principals de les malalties la manca
més grans poetes i prosistes anglesos del segle passat. La poesia que	emana	de les aigües quietes, de les valls frondoses, dels cims solemnes, ha
A la simpatia que es desprenia del seu físic calia unir la que	emanava	de la seva conversa i del seu somriure. Conversant i somrient amb tot
En conjunt, d'aquelles esteses, escata de rusticitat, diria's que	emanava	un suau efluvi reviscolador de l'esperit aclaparat per tanta de pedra,
ell i Anna es sentia emparada per una sola carícia. El seu pit creixia i	emanava	una suavitat que la seda destorbava. El foc interior havia deixat
en les assemblees electives que deliberen; unitat en el Govern, que	emana	de la majoria d'aquestes assemblees i que obra sota el seu control". No
a la nació: "cap cos, cap individu pot exercir autoritat que no	emani	expressament d'ella", diu la declaració dels drets de l'home. El
és una República democràtica de treballadors i els poders de tota classe	emanen	del poble. Essent així, si els poders deriven del poble, el poble dirà el
temps moderns, que el poder a Catalunya, i per tant, el poder legislatiu,	emana	del poble, que l'exerceix per mitjà dels organismes de la Generalitat;
espigues que lluïen com si fossin d'acer, de la terra cremant als peus,	emanava	un perfum indefinible, dens i massís, que creixia i s'esllanguia com un
popular? La persona que encarna la suprema autoritat executiva. D'ella	emana	el mandat de complir les lleis. ¿És el Cap de l'Estat la suprema
monarquia? Absoluta, en què el monarca assumeix tota la sobirania,	emanant	d'ell els tres poders, legislatiu, executiu i judicial. L'absolutisme és
per a engendrar calor i treball mecànic sense desgastar-nos. D'aquí	emana	la importància de la digestió en el magne procés nutritiu, i com és una
i amb elles es compleix la neutralització dels productes àcids que	emanen	de la catabolia albuminosa i grassosa, i que, imperant en excés, porten a
empíric— hagués admès com a pressuposat un principi intel·ligent d'on	emanaria	, com de sa deu natural, la comprensió de les premisses amb la de la
sovint amb hipertensió vascular, amb tot l'acúmul de trastorns que	emanen	de la gran malaltia arterial, cardíaques, renals, digestives, nutritives,
antisifilítica de l'anginós. Ja's comprèn quina derivació terapèutica	emana	netament d'aquest concepte. La medicació antisifilítica immediata
b de les peces polars (fig. 9) és d'on les línies de força	emanen	en direcció radial amb una densitat quasi uniforme, car a les vores dels
presenta una comuna característica funcional. D'aquests nuclis grisos n'	emanen	axons que es dirigeixen cap a centres inferiors i que estableixen
pot ésser una persona individual o col·lectiva i que és l'autoritat d'on	emana	tot el poder legal per a l'acte industrial, i /b\) El subjecte
de l'esperit i de les coses, el savi comprèn quina potència d'irradiació	emana	de la ciència, com ella introdueix la serenitat, l'unitat en les coses
falsos i arbitraris; ¿no matarem justament aquella resplendor qui n'	emana	i esborra tota demarcació massa estricta, no ofegarem la ressonància
no s'estava de res. Dec fer constar que les meves preferències per ella	emanaven	d'un clima purament bíblic. Ja he dit que don José tots els dissabtes ens

Pàgina 1 (de 10)

50 següents