Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

saber! Instants després, unes tenebres espesses, llefiscoses, pudents ens	embolcaven	, mentre la potentíssima ventada ens empenyia vers l'extrem dels camps on
i amb negre i blau la mirada, amb un mantell de setí	embolco	sa carn nevada i sota un polsim molt fi esdevé
, sabia el secret de cobrir-s'hi el cos amb el gest noble de la dama que s'	embolca	amb el mantell de zilel·lines; en seure en una pedra del camí, la roba li
les muntanyes. ¡Qui tingués una casa sota aquesta puresa i flonjor que	embolca	la terra, una casa blanca per fora blanca per dintre, sola i perduda sota
de les coses finites, sosllevant aqueixa cobertora de l'infinit que les	embolca	, m'entra la frisança de variar la direcció del pensament, l'enveja de
solatge d'infinit damunt el qual reposa el pensament humà. L'infinit	embolca	l'espai per on floten i s'harmonitzen les coses limitades, com la idea de
limitades o toparàs amb el no-res i el seu horror, o hauràs d'	embolcar	-les amb l'Infinit per al teu descans espiritual. Aqueix Infinit és una
tota vela per aqueixa nostra mar llatina, tan rica de salabroses aromes,	embolcat	per l'alegra xerradissa dels meus fills, em sobtà aqueix altre neguit
eternitat necessària. En el fons de la meva ànima l'Infinit i l'Eternitat	embolquen	piadosament les representacions sensuals de la meva experiència, alè
del meu tresor extretes ara de la confusió, separades de la ganga que les	embolcava	en el meu enteniment. I com si aqueixa ganga fos talment matèria feixuga
meu esguard es capbussa confiadament en cerca de repòs, ai font que has	embolcat	fins ara d'una dolça remor la fluència del meu pensament! Arrepengeu-vos
em parlen de Déu i així com no compendríem l'astre sense el cel que l'	embolca	, jo no compendria ni els éssers ni les coses sense Déu. August
homes i que fins quan el veuen puguin aquests gràcies a les imatges que l'	embolquen	, recordar-se de la bellesa i unir-se a ella. August Però si
de la Bellesa i de la Bondat absolutes encerto a fer altra cosa que a	embolcar	l'essència inefable de Déu en la miserable i espellifada vestidura del
posa a son fill petit Jacob; després, amb les pells dels cabridets, li	embolca	les mans i les llisors del coll i dóna a son fill Jacob, a la mà, el
homes que amb la vista escampada correran com orats. Les tenebres	embolcaran	les valls del Segre i del Noguera i no hi haurà claror de foc que
seny, la qual el desmai interior que li provenia dels desenganys polítics	embolcava	a estones de somniadora melancolia. —No estranyaria que tornessin a
dies de la seva nova posició, quan el Bajalta, que ara entrava, sense	embolcar	-se la capa ni tapar-se la boca amb el mocador, en la casa on tots els
que tots rebutjarien púdicament, perquè en fer-se amb ella no els	embolqués	en l'estigma del Saló de la Senyora Remei. ¿No et sembla,
el sentiment de gelosia, no es fan en la vida subterrània que encara	embolcava	amb la boira del seu record les relacions dels dos amistançats, i les
el propi encís damunt el paisatge! Perquè hi ha efluvis interiors que	embolquen	tota la realitat d'una eixarpa fascinadora, i no sols embelleixen l'ésser
al contrari, en la recíproca fluència dels honestíssims efluvis de què l'	embolcaven	els emigrats, el seu retorn era l'habitual en la dona de la vida, talment
li amagués la cara del seu Rafel, sentí que una fosca recança li	embolcava	el cor. El terrible Quica no volgué de cap de les maneres abandonar el
pedrís de cara a l'aigua, i el dolç esplai sense un objectiu immediat els	embolcava	l'ànima de vagarosa melancolia. La cascada, que fou en el seu temps
de burles, de misteris, de menyspreu, i de luxúria i d'acordonaments que	embolca	la família de la dona adúltera. No hi fa res que la Lluïsa no hagués
vistes mai, i la romàntica caminada de la nit sota els estels que us	embolcaven	amb un tissú d'argent, havia fet brotar moltes gèmoles noves en el cor de
en el sepulcre, pellofa impúdica del nostre filàntrop, tavella que l'	embolcava	i no permetia que li toqués l'aire ni el sol. Figureu-vos un egipci
dels infants, ho coneixia i em complaïa fora mida en aquest afecte que m'	embolcava	com dins la carícia d'un vellut preciós. Què voleu? /Amabam
no es troba tampoc en els personatges sinó en les descripcions que els	embolquen	i en moltes imatges i versos feliços que contínuament donen testimoni de
i en Toni van haver aspirat a boca plena l'ambient de benestar que els	embolcava	, el noi va ficar-se entremig del tou de verdor que tancava la vora dreta
mirava de fit a fit, el pobrich va heure una bella vergonya, y ell que s'	envolca	ab la seua cabeyera y's posa les mans devant la cara. Mes s'havía
Qui ha comprès l'altre és el seu vencedor, ja que aquí, comprendre, és	embolcar	, dissoldre, sobrepassar. El nostre propòsit, en aquest breu assaig, serà
així tan dependent de l'una com de l'altra? ¿Com no se sentiria aleshores	embolcat	per una potència misteriosa de la qual desconeix l'origen, de la qual no
llur valor rebutjant i blasfemant incessantment l'Ésser impossible que	embolca	la inexistència amb la seva essència. Se senten invectives contra
efecte, forta la temptació de tractar la naturalesa com un gran ésser que	embolqui	tots els éssers, i per tant l'home, com una figura sagrada que mereixi
a cercar en la profunditat dels seus sentiments, en la contradicció que	embolcava	les seves idees. Temperament impetuós com era, si no hagués estat aquest
el setial deixat pel traspàs d'una alta figura, les velles frisances m'	embolquen	de bell nou. Convençut de la niciesa de les humanes ostentacions, no em
la comprensió de la totalitat. A fora, més enllà de la seva òrbita,	embolcant	-la i contenint-la, hi ha una existència i una realitat més grans,
moment de gran crueltat. Les dones parteres, tot just nascut el nadó, l'	embolcaven	dins una manta i, a peu o a cavall, fugien de la ira d'un rei tan terrible
davant. Llavors, arramassant la basarda damunt d'ella, com si s'hagués	embolcat	amb una manta, avançà cap a la feresa dels pins que li udolaven a la
una varietat dispersa. Així l'ànima humana encongida en el misteri que l'	embolca	es retrau de tota confiança exterior i no troba marge per a desplegar les
del fons del plet. Culpes de qui? Tels de secret van	embolcant	la veritat. Avui me'n vinc al lloc pelat. Dalt de
sembla que envoltall (format parallelament a embolcall d'	embolcar	) no oferiria cap dificultat de comprensió, i jo ja m'atreviria a
lluna serena, jo blanca boira em tornaré: t'	embolcaré	." "—Mes, si la boira m'emmantella, encara presa no em
lloar la puresa t'han els àngels cridat a llur cor, i	embolcat	amb les sedes sagrades aquí baix defallia ton cos. —És el temps
ara l'un dels dos convidant, ara l'altre, fins que ens hagués	embolcat	la negra nuu de la mort. Però per ventura ha degut
sense llum per veure-s'hi: perquè una calitja pregona	embolcava	les naus, i la lluna no feia claror des del cel, tapada com era
van degollar i escorxar, tallaren bocins de les cuixes, i els	embolcaren	amb greix, plegant-los doble, i damunt hi posaren bocins de
galtes amb les mans i digué: —"Tot i ma pena terrible un flonjo son m'ha	embolcada	. Així em donés una mort tan flonja Àrtemis casta, ara
El seu cos aromat deixàrem al sepulcre; dins un sudari pulcre l'havíem	embolcat	. El vas és buit! ¿L'has vist, o poble, el nostre Crist? Cor

Pàgina 1 (de 2)

50 següents