×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb emboscar |
Freqüència total: 53 |
CTILC1 |
d'hora a tot estirar. Allí, al peu d'unes muntanyes enselvades, s' | emboscà | dins una espessa verneda, que creixia entre uns estanyols, calçada | amb una llança que hi havia deixat un soldat dels de la lleva general, i | emboscant | -me a la cantonada del carrer, vaig atacar amb aquella arma el brigadier | el fet per invencions a priori, per raonaments personalíssims, | emboscant | -se en ell mateix i fugint sempre de l'observació objectiva de les coses. | de catalanisme i democràcia, quan a la reraguarda tants i tants es van | emboscar | per a no rebre bales. Jo crec que aquest simple fet us hauria de fer | de les conques. El "Paperaire" es perdé de vista passadís enllà i s' | emboscà | potser als soterranis del convent, lloc on s'estibaven els mals endreços | fins que el van cridar a files, ja al final de la guerra, i llavors es va | emboscar | . Gràcies a la influència del pare d'en Bernat i als meus dos cursos de | hi hauria la possibilitat, a condició de posar-s'hi abans que s'hagi | emboscat | massa, d'organitzar una cria de bestiar per a la carn, d'un tipus | fort; estan mobilitzant lleves per anar al front; alguns es presenten, s' | embosquen | , i s'amaguen; el cas és passar dies, que passi el temps per veure en què | la vall; i remunta de nou l'alta coma, s'orienta, i es torna a | emboscar | , i no troba tan sols una poma que la set li pogués | Xixilona: Mare del Cel! Mateu: La meitat dels homes ens | emboscarem | i procurarem de fer-los front. Els altres quedareu a la reraguarda, | la Delfina clavava'ls ulls en lo antich colegi de Loreto, poèticament | emboscat | per la variada arbreda que'l voltava. Mil recorts tristos y alegres de sa | doneu-me un vaixell lleuger i vint homes, que me li pugui | emboscar | pel camí quan torni, i estar-me fent l'aguait en el pas entre | cap a la bona Pilos; i ja els pretendents ufanosos són | emboscats | al seu pas, quan torni, perquè s'extingeixi a Ítaca fins el nom | es una bolva del respir de Brahma qui en els cabells d'Atili al | emboscar | -se, se pert de nou dins l'unitat sagrada. Pagana | la tragué á aixamplar sa pensa, tota soleta ab lo sèu gos s' | embosca | , per ahont la freixeda véu més fosca. S' en entra bosch endins, | Tu 'l dirás sigle de fosca, perque 'l pícaro s' | embosca | y sols en la fosca víu. Dirás que sols tres paraulas | de tub, cercar la peça llosca A l'embragat, o al coixinet que | embosca | L'eix, i engegar per l'asfalt sense falles. I enfilar colls, | a sou de fam, quan vessa la resclosa I el del Castell s' | embosca | amb la llanterna Ple del pecat, i blasma, altiu, el Nom que | de les hores— lleveu, altes, les falçs! Marideu-vos, oh verges! | Embosqueu | -vos a l'espessor del brancam dels decàlegs; Exulteu si, al port | comptables les seves legions? I contra qui no en sorgeix l' | embosca | ? I què hauria de ser just un home davant Déu i què | el lleó jove, quan s'agotnen a les lludrigueres, s' | embosquen | a la malesa? Qui prepara pel vespre la seva caça, | l'acompanya un xicot més granat amb posat de seminarista benigne que s' | embosca | rere els vidres foscos d'unes ulleres. Si escolto atent, el fons musical | d'ell mateix, el món sembla, amb tot això, fondre's, amagar-se, | emboscar | -se en la representació del món al punt que fa unes voltes de paisatge, | Llavors pitjor encara que oposar-se obertament a la normalització és | emboscar | -se en la nebulositat i en el desconcert. Sens dubte, l'estratègia de la | de Múrcia. Però, els almogàvers, assabentats d'això i cobejant el botí, | emboscaren | els desventurats murcians a dues jornades de Múrcia, fent una gran | i tapava al mateix temps, en la mateixa visió exhibia i encobria, | emboscava | i obria camins..., com una promesa que diu i no diu, com una arqueta que | til·lers i castanyers d'Índia, de washingtònies, d'oms i de plàtans, que | emboscaven | la magna domus neogòtica. Vam buscar els filats, ni que fossin | dissenyat per córrer i perseguir preses, com els guepards, sinó per | emboscar | -les i dominar-les amb la força. El tret que crida més l'atenció són els | mamífers marsupials i potser alguns dels primers humans. Probablement, | emboscava | les seves preses; alguns creuen que devia tenir hàbits aquàtics, i | una mosca, que sovint els revolters, n'han de fer per | emboscar | -se, amb la qual cosa em manté, que no puc motar | la caixa de recluta; el segon, un dels més robustos del poble, va decidir | emboscar | -se a la serralada. Miquel havia tornat viu però malalt, i Nicolau era | però fiables. Refent les passes silencioses, l'escamot de deu homes es va | emboscar | al revolt del Solanet. La metralladora i els dos homes que la servien, al | per aquesta via, on han anat a encauar-se aquells ulls, si és que s' | embosquen | i amb quin fonament i quina determinació, la dona ha de saber-ne, | un riu sempre igual, diferent, com qui travessa un cos on s' | embosca | el desig, un mateix desig sempre que en cossos diferents | de llum i enfosquides de lletra, les alzines m' | embosquen | ? Mig llenya, mig carn meva, amb un perfum de brancada penetra els | per les mans. I, entre alens i passes, els arbres surten als camps i els | embosquen | , surten al cel ■ s'hi enfilen, drets, amb un camí de tronc que ascendeix | a Les metamorfosis d'Ovidi, i tan o més espinosament, s' | embosquen | Faetusa i Lampècia davant el dol per la mort del seu germà Faetont, i | més aviat pansida —en el sentit de poc cantelluda—, com més els suros s' | embosquen | de gruix, més es deserten d'aspecte, com més s'aforesten i l'omplen, més | com un tancat definitiu que els paressin, com un gran recer d'arbres que | embosquen | les paraules espesseïts perquè el vent no els les tregui. Vaig prendre un | faig passa curta cap a les formes orals de font que el mateix text | embosca | . La primera sona d'un cap de lletra enrere, on —amb la més | els arbres van guardejant les vistes perquè no es gastin mai del tot, | embosqueu | -vos també vosaltres la mirada i poseu-vos-la a resguard. Eixorbeu, priveu | parany. El cabirol que fuig ferit d'ullada. Com tu, verb que t' | embosques | i defuges de mostrar-te i calles el que la terra et | a identificar-te? Tant se val l'audiència, verb que t' | embosques | : sense ser vist, fas. Com si tots ells fossin arrel i | i el Mílio del Virgen, casat a la masia de Laortó. El Mílio s'havia | emboscat | per no haver d'anar a la guerra. La seua mateixa dona, una bruixa que | per gent escàpols de la persecució franquista i falangista, que s'havien | emboscat | a la muntanya per salvar la pell; de manera que els que venien de França | el riu i el camp, travessar les línies, amagar-se a cases amigues, | emboscar | -se, fugir. Cadascú porta al cap un pla d'evasió. Surten com en una | esclar) i allà esperaran que arribin els seus, s'afegiran als que hi ha | emboscats | des dels primers dies a molins i cortijos. Alguns seran detinguts | d'esgarrinxada, la sargantana de la claror negra s'ha | emboscat | a les eines del camí: un clos de daines a la serralada. | gran influència a la Generalitat i capaç de fer de pont amb Madrid, el va | emboscar | de metge. Això em feia pensar en el meu pare, torturat per la FAI. | (Apunt novel·la - M'interessa imaginar situacions entre els que s'havien | emboscat | per no anar a lluitar a favor de la República, tant si quan van ser |
|