Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

tenir lloc, generalment, abans de la unió carnal, mentre els copets i l'	emissió	de diferents sorolls acompanyen normalment aquesta unió. Vatsyayana, per
suposat. Aleshores, he anat buscant altres emissores —l'himne era final d'	emissió	— i ho he trobat en les del país. Era previst fa dies, però fa, així i
interlocutor per tal de comprendre'ls després: l'interlocutor parla i l'	emissió	sensible aporta amb ella la seva significació. I és que el llenguatge
i sacsejada com si tingués un embús a la gorja que li dificultés l'	emissió	de la paraula. —Tu ets "Joanet de la Selva"? —em va dir.— Saps que si
d'un dels estats anomenats estacionaris a un altre d'aquests estats, amb	emissió	de l'energia despresa en forma d'un simple quàntum de radiació
a la conclusió que qualsevol procés de radiació implica l'absorció o l'	emissió	de quanta de llum individuals o "fotons" amb energia i impuls
per un procés en esglaons, en el qual cada transició va acompanyada de l'	emissió	d'un quàntum de llum monocromàtica d'energia exactament igual a la d'un
un estat excitat tingués, en general, la possibilitat de transicions, amb	emissió	de fotons, tant cap a un com cap a un altre qualsevol dels seus estats
a un camp de radiació tindran lloc tan aviat processos d'absorció com d'	emissió	, amb una probabilitat per unitat de temps proporcional a la intensitat de
i tot en absència de pertorbacions externes, es produiran processos d'	emissió	espontània en una proporció corresponent a una certa probabilitat a
de cap preferència per una direcció determinada en un procés d'	emissió	. La pròpia actitud d'Einstein davant aquestes astoradores conclusions
Einstein per a les probabilitats d'ocurrència dels processos d'absorció i	emissió	. Aquest formalisme de la Mecànica quàntica, com provà poc després
Admetent, a més, que tota reacció atòmica radiativa implica l'	emissió	o absorció d'un sol quàntum de llum, els valors de l'energia dels estats
bancs feien "favors" als "Guillems", i els Guillems autoritzaven l'	emissió	de moneda fiduciària, moneda sense cobertura metàl·lica. Més
I des d'aquest moment, es diu oficialment que les "reserves cobreixen l'	emissió	de paper" si aquesta reserva arriba a sumar la cinquena part de la
"inconvertible". I aquí comença la bancarrota. La desconfiança, la nova	emissió	, fuga de capitals... inflació! Crèdit financer A cap de taula de
restriccions. Per un costat la "reserva" restringeix l'	emissió	de paper. Per altre, el "deute" amb el Govern restringeix l'emissió
l'emissió de paper. Per altre, el "deute" amb el Govern restringeix l'	emissió	fiduciària. Calia inventar la manera de fabricar diner sense
referíem al sistema monetari que acompanya l'or. La moneda. El règim d'	emissió	i cancel·lació. Per què? Perquè hi ha el fet inversemblant que ara que
codificació. L'ús té a veure amb els elements que habitualment envolten l'	emissió	d'un signe no verbal. I aquests elements poden ser: a)
o no si emeto una expressió no verbal. I puc recordar després o no l'	emissió	. Una persona pot tenir consciència de la realització d'un acte encara que
en els altres. El que parla (Loti) no és el que escriu (Pierre Loti); l'	emissió	de la narració emigra, com en el joc de penyores, de Viaud a Pierre Loti,
i tot molest. Ara cada emissora té la seva sintonia, i sovint la té cada	emissió	; d'aquesta manera rebem una informació ben concreta sense necessitat de
voler analitzar el contínuum fonètic van aïllar els mots sil·làbics i l'	emissió	fonètica més simple, la lletra. Aquest és un problema que la semiologia
una ametralladora contínua. Tot ell es donava aleshores a la frenètica	emissió	de la paraula vehement, que se li engargussava en la gola i l'ennuegava,
de dinar, prendrà aquest xaropet amb una culleradeta...". Acompanya l'	emissió	d'aquests diminutius amb inflexions de veu dolces, persuasives,
Ara bé: una qualsevol al·lusió a la música —encara que no sigui més que l'	emissió	d'un simple tòpic— té la virtut d'animar-lo ràpidament. Tots els sentits
li escapa. La seva imaginació camina a una velocitat molt més forta que l'	emissió	dels mots. I tot acaba en un punt d'incoherència: paraules soltes,
altres vegades es formen barres als cims, amb la característica	emissió	de petits núvols solitaris que campen arrossegats pel vent. En aquest cas
de les perfeccions morals i intel·lectuals. Tots els éssers aspiren a l'	emissió	d'aquesta "fluència" rítmica pròpia, per a enllaçar-la amb la dels seus
pedagògicament els malalts que se'ns presenten. 17. Per a l'	emissió	d'una frase, d'un vocable, i encara diríem d'un simple fonema,
els la donem. Fixem-nos en l'espiració i recordem com és possible l'	emissió	forçada de paraules i frases per via inspirada, i com certes
qual, fonològicament, és a dir, atenent a l'audició i a les condicions d'	emissió	de la paraula, se'ns ofereix com a integrada per frases, grups
poden ésser tivants i relaxades. Són tivants, quan llur	emissió	va acompanyada d'una intensitat muscular suficient per a assegurar la
volent deixar-nos enganyar pels signes /i-u\, escoltem atents l'	emissió	d'aquells grups fònics, ens convencerem aviat de que existeix un frec
podem verificar encara observant les de caràcter tèrmic que acompanyen l'	emissió	de cada consonant. Un altre mitjà senzill de demostració el podem tenir
de repòs. Figurant-ho d'un mode esquemàtic, tindrem, per exemple, en l'	emissió	de /p\, netament assenyalades les tres dites fases (fig.
primer període, on podem ja constatar l'enorme riquesa de possibilitats d'	emissió	fònica i vocàlica. Perquè, deixant de banda antigues i peregrines
de la paraula ©. El caràcter tímbric de la veu que acompanya les	emissions	d'aquells infants, revela, però, sovint, ço que hi ha de purament
fins del parlar. Hi ha subjectes per als quals resulta un impossible l'	emissió	d'una senzilla vocal, sostinguda durant mitja dotzena de segons. Ja podem
per exemple, de la /f\. Si el subjecte posseeix un bon domini d'	emissió	, notarem que la durada de la vocal és, aproximadament, el doble de la
cal ponderar quina és la importància de la respiració. Sense absorció i	emissió	d'aire suficient, la paraula no és possible. La gimnàsia respiratòria és
catalans d'ensenyament especial. En principi, ens acontentem amb l'	emissió	, el més allargada possible, de les vocals, combinada amb el descens dels
que el subjecte sigui capaç d'emetre els fonemes i sostenir-ne l'	emissió	durant uns 6-8 segons. Prèviament, doncs, s'imposa la llur
Així veiem que tota la gama de les consonants plosives es resisteix a una	emissió	correcta perllongada. Per aquesta raó, iniciem la tasca amb les vocals,
intensament, i amb un menor esforç per al subjecte, la continuïtat de l'	emissió	en profit de les mateixes articulacions. No negligirem aquí tampoc
afectant indistintament a les consonants sonores i a les vocals, és en l'	emissió	d'aquestes on més clarament es manifesten, i per bé que podem considerar
casos molt especials que consignarem oportunament (© i segs.), l'	emissió	de les vocals no acostuma presentar defectes sensibles. Malgrat d'això,
dels quals no ha estat possible consolidar un hàbit prou bo d'	emissió	de les vocals en el cos dels vocables: Les consonants podran ésser tan
i de les mandíbules poden explicar, d'altra banda, gran quantitat d'	emissions	falses de les vocals, la de la llengua essent generalment responsable

Pàgina 1 (de 54)

50 següents