×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb emissió |
Freqüència total: 2664 |
CTILC1 |
tenir lloc, generalment, abans de la unió carnal, mentre els copets i l' | emissió | de diferents sorolls acompanyen normalment aquesta unió. Vatsyayana, per | suposat. Aleshores, he anat buscant altres emissores —l'himne era final d' | emissió | — i ho he trobat en les del país. Era previst fa dies, però fa, així i | interlocutor per tal de comprendre'ls després: l'interlocutor parla i l' | emissió | sensible aporta amb ella la seva significació. I és que el llenguatge | i sacsejada com si tingués un embús a la gorja que li dificultés l' | emissió | de la paraula. —Tu ets "Joanet de la Selva"? —em va dir.— Saps que si | d'un dels estats anomenats estacionaris a un altre d'aquests estats, amb | emissió | de l'energia despresa en forma d'un simple quàntum de radiació | a la conclusió que qualsevol procés de radiació implica l'absorció o l' | emissió | de quanta de llum individuals o "fotons" amb energia i impuls | per un procés en esglaons, en el qual cada transició va acompanyada de l' | emissió | d'un quàntum de llum monocromàtica d'energia exactament igual a la d'un | un estat excitat tingués, en general, la possibilitat de transicions, amb | emissió | de fotons, tant cap a un com cap a un altre qualsevol dels seus estats | a un camp de radiació tindran lloc tan aviat processos d'absorció com d' | emissió | , amb una probabilitat per unitat de temps proporcional a la intensitat de | i tot en absència de pertorbacions externes, es produiran processos d' | emissió | espontània en una proporció corresponent a una certa probabilitat a | de cap preferència per una direcció determinada en un procés d' | emissió | . La pròpia actitud d'Einstein davant aquestes astoradores conclusions | Einstein per a les probabilitats d'ocurrència dels processos d'absorció i | emissió | . Aquest formalisme de la Mecànica quàntica, com provà poc després | Admetent, a més, que tota reacció atòmica radiativa implica l' | emissió | o absorció d'un sol quàntum de llum, els valors de l'energia dels estats | bancs feien "favors" als "Guillems", i els Guillems autoritzaven l' | emissió | de moneda fiduciària, moneda sense cobertura metàl·lica. Més | I des d'aquest moment, es diu oficialment que les "reserves cobreixen l' | emissió | de paper" si aquesta reserva arriba a sumar la cinquena part de la | "inconvertible". I aquí comença la bancarrota. La desconfiança, la nova | emissió | , fuga de capitals... inflació! Crèdit financer A cap de taula de | restriccions. Per un costat la "reserva" restringeix l' | emissió | de paper. Per altre, el "deute" amb el Govern restringeix l'emissió | l'emissió de paper. Per altre, el "deute" amb el Govern restringeix l' | emissió | fiduciària. Calia inventar la manera de fabricar diner sense | referíem al sistema monetari que acompanya l'or. La moneda. El règim d' | emissió | i cancel·lació. Per què? Perquè hi ha el fet inversemblant que ara que | codificació. L'ús té a veure amb els elements que habitualment envolten l' | emissió | d'un signe no verbal. I aquests elements poden ser: a) | o no si emeto una expressió no verbal. I puc recordar després o no l' | emissió | . Una persona pot tenir consciència de la realització d'un acte encara que | en els altres. El que parla (Loti) no és el que escriu (Pierre Loti); l' | emissió | de la narració emigra, com en el joc de penyores, de Viaud a Pierre Loti, | i tot molest. Ara cada emissora té la seva sintonia, i sovint la té cada | emissió | ; d'aquesta manera rebem una informació ben concreta sense necessitat de | voler analitzar el contínuum fonètic van aïllar els mots sil·làbics i l' | emissió | fonètica més simple, la lletra. Aquest és un problema que la semiologia | una ametralladora contínua. Tot ell es donava aleshores a la frenètica | emissió | de la paraula vehement, que se li engargussava en la gola i l'ennuegava, | de dinar, prendrà aquest xaropet amb una culleradeta...". Acompanya l' | emissió | d'aquests diminutius amb inflexions de veu dolces, persuasives, | Ara bé: una qualsevol al·lusió a la música —encara que no sigui més que l' | emissió | d'un simple tòpic— té la virtut d'animar-lo ràpidament. Tots els sentits | li escapa. La seva imaginació camina a una velocitat molt més forta que l' | emissió | dels mots. I tot acaba en un punt d'incoherència: paraules soltes, | altres vegades es formen barres als cims, amb la característica | emissió | de petits núvols solitaris que campen arrossegats pel vent. En aquest cas | de les perfeccions morals i intel·lectuals. Tots els éssers aspiren a l' | emissió | d'aquesta "fluència" rítmica pròpia, per a enllaçar-la amb la dels seus | pedagògicament els malalts que se'ns presenten. 17. Per a l' | emissió | d'una frase, d'un vocable, i encara diríem d'un simple fonema, | els la donem. Fixem-nos en l'espiració i recordem com és possible l' | emissió | forçada de paraules i frases per via inspirada, i com certes | qual, fonològicament, és a dir, atenent a l'audició i a les condicions d' | emissió | de la paraula, se'ns ofereix com a integrada per frases, grups | poden ésser tivants i relaxades. Són tivants, quan llur | emissió | va acompanyada d'una intensitat muscular suficient per a assegurar la | volent deixar-nos enganyar pels signes /i-u\, escoltem atents l' | emissió | d'aquells grups fònics, ens convencerem aviat de que existeix un frec | podem verificar encara observant les de caràcter tèrmic que acompanyen l' | emissió | de cada consonant. Un altre mitjà senzill de demostració el podem tenir | de repòs. Figurant-ho d'un mode esquemàtic, tindrem, per exemple, en l' | emissió | de /p\, netament assenyalades les tres dites fases (fig. | primer període, on podem ja constatar l'enorme riquesa de possibilitats d' | emissió | fònica i vocàlica. Perquè, deixant de banda antigues i peregrines | de la paraula ©. El caràcter tímbric de la veu que acompanya les | emissions | d'aquells infants, revela, però, sovint, ço que hi ha de purament | fins del parlar. Hi ha subjectes per als quals resulta un impossible l' | emissió | d'una senzilla vocal, sostinguda durant mitja dotzena de segons. Ja podem | per exemple, de la /f\. Si el subjecte posseeix un bon domini d' | emissió | , notarem que la durada de la vocal és, aproximadament, el doble de la | cal ponderar quina és la importància de la respiració. Sense absorció i | emissió | d'aire suficient, la paraula no és possible. La gimnàsia respiratòria és | catalans d'ensenyament especial. En principi, ens acontentem amb l' | emissió | , el més allargada possible, de les vocals, combinada amb el descens dels | que el subjecte sigui capaç d'emetre els fonemes i sostenir-ne l' | emissió | durant uns 6-8 segons. Prèviament, doncs, s'imposa la llur | Així veiem que tota la gama de les consonants plosives es resisteix a una | emissió | correcta perllongada. Per aquesta raó, iniciem la tasca amb les vocals, | intensament, i amb un menor esforç per al subjecte, la continuïtat de l' | emissió | en profit de les mateixes articulacions. No negligirem aquí tampoc | afectant indistintament a les consonants sonores i a les vocals, és en l' | emissió | d'aquestes on més clarament es manifesten, i per bé que podem considerar | casos molt especials que consignarem oportunament (© i segs.), l' | emissió | de les vocals no acostuma presentar defectes sensibles. Malgrat d'això, | dels quals no ha estat possible consolidar un hàbit prou bo d' | emissió | de les vocals en el cos dels vocables: Les consonants podran ésser tan | i de les mandíbules poden explicar, d'altra banda, gran quantitat d' | emissions | falses de les vocals, la de la llengua essent generalment responsable |
|