×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb empedreït |
Freqüència total: 141 |
CTILC1 |
de fang, que ell es treia després amb els dits. Aquest meu cosí era un | empedreït | fumador; era aquest l'únic vici que tenia, era l'únic plaer, em penso, | tot el poble acudia a veure'l i a comentar. He dit que el meu cosí era un | empedreït | fumador i que fumava sempre en pipa. L'afició de Quico a la pipa era tan | petit avenç polític i social, força de resistència al corrent històric, | empedreïts | en llur tibant arrogància, en la seguretat de llurs prejudicis. Aquests | El soroll de la falleva al rodar la sorprèn i resta quieta com | empedreïda | , mirant amb desconfiança a l'entorn. Es revé tot seguit i obre d'una | del microscopi, poden revelar-nos un espectacle bell: el realista més | empedreït | no sabria negar-los la bellesa, si en tenien; no la podria negar tampoc, | el farmacèutic m'hi estimulava amb el seu exemple, puix que era un lector | empedreït | i formidable. Sovint ell mateix em triava els llibres. En tenia la | mateix, immòbil, amb els llavis contrets en una sola ratlla i la mirada | empedreïda | , fixada en el rostre de Lluís... A la casa del costat van tancar una | les miserables febleses de la carn, feia quinze anys que l'espiava | empedreït | al cancell d'un ombrívol portal... De l'ànima d'ella, ¿què en coneixia? | que ens afligeixen. I un d'aquests mals seria la dispersió lingüística: l' | empedreïda | Babel en què estem inserits. L'esperança d'una "llengua universal" | "¡Beneïda tu, que ets la mare dels meus fills!" Si sentiu un renovador | empedreït | preguntar per què ens havem de sacrificar per la pàtria i tolerar | mentre dura, temps enllà fa riure; la recepta i l'escola donen fruits | empedreïts | i amb gust de cendra. No és pas en els accidents fugissers, en les | covarda, miserable, podrida fins el cor de grollera sensualitat, | empedreïda | d'egoisme, l'Europa vil deixava fer. Al capdavall eren espanyols els que | perdre: n'hi ha prou que es pleguin de mans i deixin fer. L'home de cor | empedreït | caminarà dret al cingle on ha d'estimbar-se, que no hi ha millor bena als | semblà aquelles onejants, arrossegadisses llenques de lava que hom troba | empedreïdes | en els baixos nivells de la sina del Vesuvi. Mai no havia vist abans un | una mica. No podia estar-se a la cuina perquè en mirar la salsa freda i | empedreïda | li venia una suor d'angúnia. No podia entendre que es trigués més enllà | cantaria el llumí com emblema de la fraternitat humana: l'egoista més | empedreït | no nega pas un llumí a qualsevol inconegut; el llumí és el nex momentani | les mateixes preguntes que acabàvem de fer-nos? Fóra un jugador de borsa | empedreït | ? Fóra el rei dels cigrons remullats? Fóra el propietari d'una quadra amb | groc brut, com el que deixa la nicotina en el bigoti blanc d'un fumador | empedreït | . Era el cos estenallat d'un garrí salvatge. Tenia dos esvorancs sagnosos, | Ell mateix m'ho ha contat. En confessar-se s'acusà d'ésser un renegaire | empedreït | . ¿Quants cops insulteu el bon Déu d'un cap de dia a l'altre?, va preguntar | política, llevat de certs moments en què les espurnes del foc sofrenat, | empedreït | , saltaven com de la pedra foguera colpejada per l'acer, no és altra cosa | i fangosa que davalla dels tossals arrossi aquests terrossos aspres i | empedreïts | i t'amari tota de força fecundant... Ah, quin rejoveniment, aleshores; | d'ençà que tresquem per Catalunya. Tenen una solidesa secular, una crosta | empedreïda | , un arrodoniment geomètric, una parença de quadro d'exposició. Els veieu? | més que la família territorial, entrellat d'interessos i de sentiments | empedreïts | en la casa, sots el domini d'un sol senyor. El cas és que no havent-se | que sigui l'experiència, posar d'home que torna de tot, completament | empedreït | . Observo amb horror que tot em porta al ressecament i a la indiferència, | personalitat autèntica de penetrar jo en les vides amb la vida meua | empedreïda | de tendreses arraconades. Jo mateix ignorava ja l'existència en mi | Wemmick era a la seva taula, tot esmorzant, i petant un bescuit eixut i | empedreït | , del qual es tirava de temps en temps algun tros a la clivella de la boca | manquen mai indicis psicològics, diguin el que vulguin els logicistes més | empedreïts | . La tranquil·litat que acompanya una recerca científica i el repòs que | gràcia alada. En el litoral de la Mediterrània, tan pobre, muntanyós, | empedreït | i sobtat, l'olivar evoca sempre la idea d'un superjardí, d'un parc | de forma familiar. Són petites. Estan situades en terrenys magres i | empedreïts | , en els vessants dels pujols àrids —les primeres terres que perderen els | feren, més pels poetes assedegats que pels vinyerons de rost solitari i | empedreït | . Davant del mar de setembre, en la vinya assolellada i lànguida, sota el | en la majoria dels casos és un atenuant. (Rumors). Només el criminal | empedreït | mata sense pensar-s'hi, perquè no té cap dubte moral a resoldre. | el cabell no evocaria les trenes daurades d'un temps, corona d'il·lusions | empedreïdes | com els rams de petxines de sobre la cònsola. La túrgida senyora Mata es | i pel silenci nocturn de l'estiu, amb les estrelles com aturades, com | empedreïdes | , sense un alè d'aire que les amorosís; distraccions que haurien | que'ls ulls d'en Baldiret, rodons com els d'un peix, semblavan talment | empedrehits | . —¿Y el va haver?— preguntava'l baylet anhelant. —Just, just pel coy | un recó, de trasmudar son ésser ple d'inquietuts en quelcòm insensible, | empedrehit | , mort en vida... —Quí fos com elles!— se deya tristament, tot guaytant de | y sanglots de dòna, y els musichs, blanchs com la paret, ab els ulls | empedrehits | en les conques y les ganyotes emmotllades en la cara, ni tingueren esma | de grossos crostons que ressortían uns dels altres com una granansa | empedrehida | en la pell escatosa d'un gran monstre, regalavan d'aygua mateix que | d'una bellesa una mica monstruosa: bandolers de llegenda, burgesos | empedreïts | , noies hipòcrites. La unitat dels tres primers llibres d'Espriu radica, | l'infern etern, és l'home qui dirà l'últim mot. Suposem un criminal | empedreït | : Déu li ofereix tots els mitjans per a convertir-se. El criminal refusa | de presa estan molt especialitzats, però la majoria són oportunistes | empedreïts | , conformant-se amb el primer que poden agafar, insectes, rosegadors, | vegetal, els comerciants en bestiar que són els gitanos, els turistes | empedreïts | que estiuegen tot l'any, anant de l'un a l'altre dels frescals refugis de | vas néixer... Però et vas estimar més predicar als moros que als mesells | empedreïts | de la teva nissaga. Jo he estat agraït amb tot el que m'ha fet servei. | ab forsa el conjunt d'impressions que'ns el feren familiar. Un rahonador | empedreit | , de la casta dels qui prescindeixen dels fets quan els fan nosa, diría | salvades. Aquest clam universal, perô, no ha paralitzat els assassins | empedreïts | , mercenaris ahir de Hitler i Mussolini, mercenaris avui de la reacciô | la guerra al Japó, fidel als seus solemnes compromisos, els buscaraons | empedreïts | es posaren les mans al cap. Que vol Stalin? Ja està vist: cerca el botí! | indirectes y massa platóniques, perque pugan fer algún efecte en cors tan | empedrehits | y en llengues tan mal avesades. Contra la Blasfemia no hi ha més que dos | á llibertíns é impíos renunciar á ses costums y donarse á Déu: á còrs | empedrehits | ferse dócils á les veritats eternes; á impenitents de molts anys, després | que així succehesca, quan aquests pecadors, aquests impíos, llibertíns, | empedrehits | é impenitents van ser caritatíus ab los pobres; donchs es lo cumpliment | dels nostres duptes, y que vostra vara de profetes feresca los cors | empedrehits | , fent brollar á doll les clares aygües que refresquen nostres llavis | nacional combatent de tots els demòcrates anti-franquistes; són els | empedreïts | capituladors de sempre, els traidors a la seva classe, a la seva Pàtria i |
|