×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb enardir |
Freqüència total: 270 |
CTILC1 |
Però la voluptat de la sang i de la pólvora és vivíssima entre els joves, | enardits | per prop de nou mesos de sorelisme desfermat. Certament, hi ha "perill a | de l'any 1898 a Castella. Els seus membres foren capaços d' | enardir | i mobilitzar la gent de bé, de formar un front solidari en què imperaven, | endavant les nits ja no se li poblaran sols d'imatges angunioses que | enardeixen | la sang. Una nova imatge, terrible, dominarà les altres: la venjança, | hauran fet córrer això que tot Comarquinal ens retreu —reprèn el marit, | enardint | -se més.— Que fem morir de gana la Laura i que la tenim tancada amb pany i | Pere, el Pere de carn i ossos; no el Pere de les Aulines. I el veu, | enardit | per la passió, que no és pas aquell que venia cada tarda a la sala i li | molsuts y elástichs, eran los més destres esclaus de son esperit. Quan s' | enardía | li flamejavan, quan suplicava se li omplían de suau dolcesa. No mirava ni | per medi de respostas intencionadas, anava arrancant novas confessions y | enardint | poch á poquet al destre galant, portantlo més enllá de lo qu' ell se | se mitj reya fins de las peripecias passadas, mes al bo de la lluyta, s' | enardía | com noy qu' era, l' afany de triomf l' embriagava y una delicadesa del | quan l' estudiant se presentá sotmés y enamorat, quan ella vejé que s' | enardía | y arrebatava fins á desafiarla á exigirli probas heróicas, quan li semblá | feyna cayguda á la falda, sos ulls atenent ab expressió adoradora; ell s' | enardía | proferint juraments, suposantse més estimador qu' ella, més anyoradís qu' | calma, y ningú lograva aconortar aquella mare que veya á son fill | enardir | se y amoratarse ab lo plor nerviós d' una criatura que sent aixut en sos | rebenta vers la Rambla, 's fongué quí sab ahont. Aquesta endiastradura | enardí | l' interés del estudiant. No hi havía dubte; duya un tráfech entre mans; | a col·legi. Per animar-me vaig demanar cafè i conyac. De vegades això m' | enardia | fins a la irresponsabilitat. Vaig esperar, impacient. Els nois varen | carrer, guturalment. —Ju-juiii! Ju-juiii!— Les respostes, guturals també, | enardixen | més i més els fadrins, i els trons de les escopetades es repetixen una, | parelles que es posen a ballar, braços caiguts primerament, per anar | enardint | -se a poc a poc, enviscats pel rum-rum de les guitarres, el raspeig dels | pedra collida a l'atzar, Nasi, enfurit, li va ratllar la cara. Josep s' | enardí | i es redreçà amb furor en tastar la seva pròpia sang. En un ràpid | rèplica: temia, circumspecte, que alguns Nobles, | enardits | pels seus mots, no li oferissin, certs del refús, allò que adés | al ball; Zorbàs em corregia, seriós, pacient, amb tendresa; jo m' | enardia | , em sentia sortir ales als feixucs peus. —Bravo, ets un as! —cridà Zorbàs, | d'Armènia per retrobar o fer renàixer aquell paradís de delícies... | Enardit | per aquesta reflexió i trescant de ferm per valls i comes, ara te | del veïnat. Jo també, en la meva adolescència, vaig tenir ideals que m' | enardiren | la sang, com els que professeu i enardeixen la vostra. No us diré pas com | vaig tenir ideals que m'enardiren la sang, com els que professeu i | enardeixen | la vostra. No us diré pas com eren; perquè amb prou feines en servo un | valgué. En lloc de quedar-ne la bèstia estemordida, semblà que encara l' | enardís | el rebombori. I avançava envers la host més de pressa i bravament que mai | que l'emparaven. ¿I qui no recorda com la vostra veu confortava i | enardia | els nostres avis, en la defensa d'aquella Barcelona, baluard darrer dels | valls i pendissos. Lladra un gos: la massa joventut i la calor l' | enardeixen | i empaita per divertiment les vaques que pasturen. Tota la vacada | vegeren aquesta acció, creyent que's tractava d'assessinàlshi l'ídol, s' | enardiren | més y més, s'agarbonaren, s'abalansaren sobre'l qui brandía l'arma, el | arguments severs; en venia de mena. Robava per esport. Les dificultats l' | enardien | . Així en ocasions es feia l'orni quan trobava massa senzill apropiar-se | es meu germà? Havia començat el seu parlament amb to humil; però s'havia | enardit | per graus, i acabà alzinant el cap i afermant la paraula amb un alè de | per les escales. El primer que posà el peu a la barca fou Erbok tot | enardint | els seus amb crits de fera que els dos amics no podien compendre. Amb | s'ho han pres tant a sangs calentes i ataquen amb tal bell braó que fan | enardir | de joia tots els espectadors imparcials; però, com que, a la fi, aquells | devoradors com cavalls després d'haverse espaliat com tritons | enardits | per invisibles sirenes, vivien en perpètua exultació, mentre ell | Antoni—. Obra de Déu és la intel·ligència! Vilaret s'hi anava picant, s' | enardia | en la discussió. Amb els principis no hi ha perill, pensava. La qüestió | li féu decantar els ulls envers el vol giravoltadís d'un papelló; ell, | enardint | -se, trobà camí obert per a dissertar sobre el destí ulterior de | mascle, però molt casolà. M'hi trobo bé, veliaquí. Rejovenit tot d'una, s' | enardeix | , fa tercerilles i giravolts com un adolescent. Poc a poquet va prenent | d'aquests plans que freguen el cel, tenen uns miratges fantasiosos que us | enardeixen | el cervell amb una estranya abrivança. És el mateix fenomen que hom | dels tons decoratius, la sensualitat pastosa de l'ambient, la calda que | enardeix | la terra, les fileres de pollancres, albes i moreres, altes i esveltes, | Calia acabar amb els polítics d'aquí i de Madrid i preparar un alçament. | Enardit | per aquesta idea pensava aquella tarda: "Ja vindrà, ja; ja arribarà el | a la presó per idees! —exclamà Fe, la qual el plany de la dispesera | enardí | sobtadament.— Pensi que Claudi, als ulls de tota la gent de cor i | nostres idealitats. Claudi, mentre pensava així caminava de pressa i s' | enardia | . Ja havia arribat al carrer de Salmeron; ja les emprenia voravia avall. | parla de la seva passió, o potser de la nostra. Perquè no fou sinó per a | enardir | -nos d'amor i omplir-nos de coratge per tal de lluitar i sofrir per Ell, | de rocs, i cridaven: —Óstima!, riba-riba-riba! El llur exèrcit s' | enardia | i, de tant en tant, brunzia i petava un mandró, i la pedra volava rabent | el soroll de la campana tornava en Vicentó a la realitat, i aleshores s' | enardia | i com si volgués expressar amb soroll quelcom que li rautés per dins, | Però la bestiola es deixà fer amb una submissió exemplar. En Joan s'anà | enardint | de mica en mica. Fins li donà una patacadeta en una anca: l'aset bramà i | que és tan d'església..." I s'allunyà tot displicent. Les rates s' | enardiren | ; una li pegà mos a l'orella. En Joan xisclà. "Òliba!" cridà. " | trist cabaret, escàs de clients i d'entusiasme, no és pas fet per a | enardir | els xeüls. Les mirades encuriosides, però glaçades, dels nostres ulls | la tragèdia. Així és que quan em vaig haver compromès a reconfortar i | enardir | Herbert en el seu afer sentimental per tots els mitjans practicables i | Natura. Amor, art, llibertat, esdevenen paraules sagrades. Goethe mateix, | enardit | per Herder, no ha brindat amb ell dalt la catedral de Strassburg | material no hi pot res en contra, perquè no la domina, sinó que l' | enardeix | . És una de les causes que els nostres dies siguin d'aquesta guerra | al tipus mediterrani. No gesticulava per enraonar; però, quan el tema l' | enardia | , se li avivaven, les faccions i fulgurava la seva mirada aguda i | embolcall de formes naturals. Les enlluernadores troballes gaudinianes | enardiren | un tercer grup d'arquitectes que, embafats de tanta copisteria del | altívola conducta, el menyspreu amb què rebia les capcioses proposicions, | enardiren | els adversaris. I la seva vida ja feia temps que estava en perill. En el |
|