Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Però la voluptat de la sang i de la pólvora és vivíssima entre els joves,	enardits	per prop de nou mesos de sorelisme desfermat. Certament, hi ha "perill a
de l'any 1898 a Castella. Els seus membres foren capaços d'	enardir	i mobilitzar la gent de bé, de formar un front solidari en què imperaven,
endavant les nits ja no se li poblaran sols d'imatges angunioses que	enardeixen	la sang. Una nova imatge, terrible, dominarà les altres: la venjança,
hauran fet córrer això que tot Comarquinal ens retreu —reprèn el marit,	enardint	-se més.— Que fem morir de gana la Laura i que la tenim tancada amb pany i
Pere, el Pere de carn i ossos; no el Pere de les Aulines. I el veu,	enardit	per la passió, que no és pas aquell que venia cada tarda a la sala i li
molsuts y elástichs, eran los més destres esclaus de son esperit. Quan s'	enardía	li flamejavan, quan suplicava se li omplían de suau dolcesa. No mirava ni
per medi de respostas intencionadas, anava arrancant novas confessions y	enardint	poch á poquet al destre galant, portantlo més enllá de lo qu' ell se
se mitj reya fins de las peripecias passadas, mes al bo de la lluyta, s'	enardía	com noy qu' era, l' afany de triomf l' embriagava y una delicadesa del
quan l' estudiant se presentá sotmés y enamorat, quan ella vejé que s'	enardía	y arrebatava fins á desafiarla á exigirli probas heróicas, quan li semblá
feyna cayguda á la falda, sos ulls atenent ab expressió adoradora; ell s'	enardía	proferint juraments, suposantse més estimador qu' ella, més anyoradís qu'
calma, y ningú lograva aconortar aquella mare que veya á son fill	enardir	se y amoratarse ab lo plor nerviós d' una criatura que sent aixut en sos
rebenta vers la Rambla, 's fongué quí sab ahont. Aquesta endiastradura	enardí	l' interés del estudiant. No hi havía dubte; duya un tráfech entre mans;
a col·legi. Per animar-me vaig demanar cafè i conyac. De vegades això m'	enardia	fins a la irresponsabilitat. Vaig esperar, impacient. Els nois varen
carrer, guturalment. —Ju-juiii! Ju-juiii!— Les respostes, guturals també,	enardixen	més i més els fadrins, i els trons de les escopetades es repetixen una,
parelles que es posen a ballar, braços caiguts primerament, per anar	enardint	-se a poc a poc, enviscats pel rum-rum de les guitarres, el raspeig dels
pedra collida a l'atzar, Nasi, enfurit, li va ratllar la cara. Josep s'	enardí	i es redreçà amb furor en tastar la seva pròpia sang. En un ràpid
rèplica: temia, circumspecte, que alguns Nobles,	enardits	pels seus mots, no li oferissin, certs del refús, allò que adés
al ball; Zorbàs em corregia, seriós, pacient, amb tendresa; jo m'	enardia	, em sentia sortir ales als feixucs peus. —Bravo, ets un as! —cridà Zorbàs,
d'Armènia per retrobar o fer renàixer aquell paradís de delícies...	Enardit	per aquesta reflexió i trescant de ferm per valls i comes, ara te
del veïnat. Jo també, en la meva adolescència, vaig tenir ideals que m'	enardiren	la sang, com els que professeu i enardeixen la vostra. No us diré pas com
vaig tenir ideals que m'enardiren la sang, com els que professeu i	enardeixen	la vostra. No us diré pas com eren; perquè amb prou feines en servo un
valgué. En lloc de quedar-ne la bèstia estemordida, semblà que encara l'	enardís	el rebombori. I avançava envers la host més de pressa i bravament que mai
que l'emparaven. ¿I qui no recorda com la vostra veu confortava i	enardia	els nostres avis, en la defensa d'aquella Barcelona, baluard darrer dels
valls i pendissos. Lladra un gos: la massa joventut i la calor l'	enardeixen	i empaita per divertiment les vaques que pasturen. Tota la vacada
vegeren aquesta acció, creyent que's tractava d'assessinàlshi l'ídol, s'	enardiren	més y més, s'agarbonaren, s'abalansaren sobre'l qui brandía l'arma, el
arguments severs; en venia de mena. Robava per esport. Les dificultats l'	enardien	. Així en ocasions es feia l'orni quan trobava massa senzill apropiar-se
es meu germà? Havia començat el seu parlament amb to humil; però s'havia	enardit	per graus, i acabà alzinant el cap i afermant la paraula amb un alè de
per les escales. El primer que posà el peu a la barca fou Erbok tot	enardint	els seus amb crits de fera que els dos amics no podien compendre. Amb
s'ho han pres tant a sangs calentes i ataquen amb tal bell braó que fan	enardir	de joia tots els espectadors imparcials; però, com que, a la fi, aquells
devoradors com cavalls després d'haverse espaliat com tritons	enardits	per invisibles sirenes, vivien en perpètua exultació, mentre ell
Antoni—. Obra de Déu és la intel·ligència! Vilaret s'hi anava picant, s'	enardia	en la discussió. Amb els principis no hi ha perill, pensava. La qüestió
li féu decantar els ulls envers el vol giravoltadís d'un papelló; ell,	enardint	-se, trobà camí obert per a dissertar sobre el destí ulterior de
mascle, però molt casolà. M'hi trobo bé, veliaquí. Rejovenit tot d'una, s'	enardeix	, fa tercerilles i giravolts com un adolescent. Poc a poquet va prenent
d'aquests plans que freguen el cel, tenen uns miratges fantasiosos que us	enardeixen	el cervell amb una estranya abrivança. És el mateix fenomen que hom
dels tons decoratius, la sensualitat pastosa de l'ambient, la calda que	enardeix	la terra, les fileres de pollancres, albes i moreres, altes i esveltes,
Calia acabar amb els polítics d'aquí i de Madrid i preparar un alçament.	Enardit	per aquesta idea pensava aquella tarda: "Ja vindrà, ja; ja arribarà el
a la presó per idees! —exclamà Fe, la qual el plany de la dispesera	enardí	sobtadament.— Pensi que Claudi, als ulls de tota la gent de cor i
nostres idealitats. Claudi, mentre pensava així caminava de pressa i s'	enardia	. Ja havia arribat al carrer de Salmeron; ja les emprenia voravia avall.
parla de la seva passió, o potser de la nostra. Perquè no fou sinó per a	enardir	-nos d'amor i omplir-nos de coratge per tal de lluitar i sofrir per Ell,
de rocs, i cridaven: —Óstima!, riba-riba-riba! El llur exèrcit s'	enardia	i, de tant en tant, brunzia i petava un mandró, i la pedra volava rabent
el soroll de la campana tornava en Vicentó a la realitat, i aleshores s'	enardia	i com si volgués expressar amb soroll quelcom que li rautés per dins,
Però la bestiola es deixà fer amb una submissió exemplar. En Joan s'anà	enardint	de mica en mica. Fins li donà una patacadeta en una anca: l'aset bramà i
que és tan d'església..." I s'allunyà tot displicent. Les rates s'	enardiren	; una li pegà mos a l'orella. En Joan xisclà. "Òliba!" cridà. "
trist cabaret, escàs de clients i d'entusiasme, no és pas fet per a	enardir	els xeüls. Les mirades encuriosides, però glaçades, dels nostres ulls
la tragèdia. Així és que quan em vaig haver compromès a reconfortar i	enardir	Herbert en el seu afer sentimental per tots els mitjans practicables i
Natura. Amor, art, llibertat, esdevenen paraules sagrades. Goethe mateix,	enardit	per Herder, no ha brindat amb ell dalt la catedral de Strassburg
material no hi pot res en contra, perquè no la domina, sinó que l'	enardeix	. És una de les causes que els nostres dies siguin d'aquesta guerra
al tipus mediterrani. No gesticulava per enraonar; però, quan el tema l'	enardia	, se li avivaven, les faccions i fulgurava la seva mirada aguda i
embolcall de formes naturals. Les enlluernadores troballes gaudinianes	enardiren	un tercer grup d'arquitectes que, embafats de tanta copisteria del
altívola conducta, el menyspreu amb què rebia les capcioses proposicions,	enardiren	els adversaris. I la seva vida ja feia temps que estava en perill. En el

Pàgina 1 (de 6)

50 següents