Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

l'abnegada Alcestis i jo. Qui sap on para l'ex-hoste nobilíssim, a l'	encalç	dels seus treballs, però no per això l'he d'ofendre, com ocorreria, amb
s'esmuny arran de paret i la taca fosca de les americanes que galopen a l'	encalç	de la bellesa. —Ferms! —crida aleshores el caporal—. Mar... xin! Bada la
d'Amèlia, es sent un crit i aquesta surt corrent i esverada. Va al seu	encalç	Andreu, confús.)] /Andreu\ M'he equivocat. Aquí, abans,
al terme de l'escena, Golferic cerca de besar Rosaura; l'	encalç	però, és sempre gentil; ell no fa sinó breus corregudes àgils, i ella li
bo i corrent desficiada, sense gosar tombar-se, amb por de sentir l'	encalç	, la violència de l'home, tots els pensaments reduïts a un de sol: fugir
-se'n, però els ulls dels veïns de segur que la sotgen, que li aniran a l'	encalç	fins qui sap on! Es prem el front per coordinar la dispersió de les
i no és fàcil de perdre-s'hi ningú. Surt precipitadament; comença l'	encalç	entre la boira... Boira de desembre: boira amable que l'abriga, l'acull,
el rostre amb el coll de l'impermeable. Cosme es llançà al seu	encalç	, redossat sota el paraigua, fent-se remuntar la bufanda fins al nas,
De tan impacient m'oblidava que l'altre, l'orgullós, seguia al meu	encalç	. M'esperaves. Eres la meva dona. T'estimava. Necessitava tendresa,
fugitiu de la lluita ve a eximir-nos de córrer-li a l'	encalç	; la seva fuga no heu de témer; densíssim, com un núvol,
¿per què, si no, aquest espectacle doble, aquest	encalç	per l'aire i per la terra, a un sol costat i a una mateixa
mostra una volta ablanit; encès de còlera corre a l'	encalç	dels seus lliberts, i el pèlag l'engoleix amb la host; amb tot,
Cebes, i girant-se cap a nosaltres: el nostre Cebes —digué— va sempre a l'	encalç	de nous arguments i no està gens disposat a deixar-se convèncer de bones
i encongint-me —vaig esmunyir-me fòra de l'estreta del bandatge i de l'	encalç	de la cimitarra. De moment almenys era lliure. Lliure! —i dins
que ha donat a l'elefant, aquest, que té mala vista, continuarà l'	encalç	en la direcció que seguia i per tendència natural, un cop s'adoni d'haver
la seva host, i entendran els egipcis que jo só Jahvè." I així feren. L'	encalç	[XIV: 5-14] I ja fan noves al rei dels egipcis que el poble
gent provada, esclaus nats a casa —318 hòmens— i els anaren a l'	encalç	fins a Dan. I s'escampà damunt d'ells, de nit, ell i els seus hòmens,
i traspassant el riu, fità l'esguard devés la muntanya de Galaad. L'	encalç	I al cap de tres dies, com missatge fos tramès a Labàn que Jacob era
fugit, prengué amb ell germans séus i, set dies rera d'ell, li anaren a l'	encalç	, assolint-lo a la muntanya de Galaad. Mes a la nit, per somni, va Deu
la salvació! Gad —una turma el fereix, i ell els corre a l'	encalç	. Asser —gras és el séu pa: menjars de rei darà ell. Neftalí
encaboriat, arrabassava maquinalment les petites herbes que tenia a l'	encalç	de la mà. Era sorprès pel cloquejar del perdigot i el piuleig gutural de
d'escoltar un moment l'aldarull agut de la gossada, que reprenia el seu	encalç	amb nova embranzida. Traspassà, saltironant a vint passes d'Innocenci, un
a les serres de can Mallorca, lloc predilecte, a punta de sol. Un	encalç	imprevist els havia entretingut pel camí. D'aquestes altures estant
retard considerable. També s'oïa en Cassanella com udolava, per abrivar l'	encalç	. A voltes un míser lludrigó feia encendre d'estrèpit tota la muntanya, i
estona en una mateixa parada. Variava de lloc segons la direcció de l'	encalç	. Desconeixedor del terrer, es trobava perdut entre brolles impenetrables
es castigaven, si eren de durada, amb la màxima pena. Innocenci presencià	encalços	interminables i violents per sotalades infernals, entreteixides
de pressa que hauríeu jurat veure'l ensems en dos llocs distints. Si l'	encalç	li venia dreturer, restava quiet, amb els seus ulls blaus ben
venia a esparvillar-lo el glapir intermitent d'un gos. Més tard ja era un	encalç	abrivat. La cridòria dels homes retrunyia igualment que la de les
els cans, fins a rebotre el fugitiu a tret d'alguna escopeta. Quan l'	encalç	venia dreturer i s'atansava, vulgues que no, el jove Aspriu, es sentia
avall, sota el ventre, un ventre prim de llebrer després d'un	encalç	aferrissat. Uns s'eixugaven la suor del front amb el dors de la mà
aquest, en donar-se'n compte tornà una mica corda amunt per fugir de l'	encalç	del rem, i cridà: —Pengeu escales, i avall tots, amb armes! En Boi es
infidels l'havien fet presoner i se l'havien emportat captiu lluny de l'	encalç	dels cristians. No he d'explicar-te, Marianneta, el trastorn que tots vam
aquest s'adonava de la maniobra i es posava a tota vela fugint del seu	encalç	. Això enfurismava terriblement els pirates, i tot eren renecs i
cristians ja es donaven compte d'això, perquè, tot procurant fugir de l'	encalç	dels pirates, no per això deixaven de preparar-se a bord per tal de fer
a la presó. Es el pitjor que li pot esdevenir a l'home que va a l'	encalç	d'un nom, poeta o artista, polític o savi, que el confonguin amb un
era que ell els volgués novament al seu entorn, una altra anar-l'hi a l'	encalç	, presentar-se a casa seva a exposar-li llur misèria. A Barcelona, ell
córrer en direcció a La Caleta. Els quatre corregueren ràpidament al seu	encalç	. El primer en arribar-hi fou Saumell, qui l'agafà pel braç i fent-lo girar
a recular. Llavors es presentaren Vilaret i la mosseta que corrien al seu	encalç	. Per la vidriera oberta venien del salonet i del corredor les rialles de
darrera l'amic perdut, no hauria tingut prou coratge per córrer al seu	encalç	. Amb Vilaret al costat, sí que es sentia fort per seguir-lo fos on fos. Un
Saumell—. I concentrat, afegí: —No és pas per amistat que vénen al meu	encalç	—dirà Joan Antoni—. Pensa-hi una mica. Ja veuràs, prova-ho. —No
al nostre cas. Tu em preguntes si m'humilia això que fem ara, d'anar a l'	encalç	de Joan Antoni després del que ha passat. Jo et dic que no. Et responc
vigor intel·lectual que emanava; es confessava que si havia vingut al seu	encalç	fins allí, no era perquè el mantingués i protegís, sinó per necessitat
parlat. Vilaret pensava partir aviat. Estava irritadíssim. Havia anat a l'	encalç	de Joan Antoni amb molta il·lusió i s'havia enganyat en tot. Havia pintat
sortidor de la plaça. En travessar la calçada, pel mateix carrer i al seu	encalç	arriben atropelladament tres policies revólver en mà. L'home mig tomba el
pare... Saps que és inútil córrer però no pots aturar-te: corres no a l'	encalç	del pare sinó dels agents que se l'enduen com a un criminal o un
els barnussos i sense adonar-vos dels peus descalços, correguéreu a llur	encalç	alats pel mal averany. També Isabel us va seguir, llevant-se i llançant
entrat corrents... adelerat, la galta encesa de sol... El gos li ve a l'	encalç	i arriba apressadament, fatigat de córrer pels camins... Ve cridant
les muntanyes. L'home salvatge de les soledats; l'ànima de son pare a l'	encalç	del guarda per dintre del cenillar, revivia en aquestes ràbies
vora del desaigüe amb les escopetes al coll i amb el gos que aniria a l'	encalç	de les ferides... Van internar-se pels canyars; caminaren pels viaranys
més. Un paperet blau —l'etern aucellet de mala nova— que partí al meu	encalç	, gairebé darrera del seu últim sospir, va venir a trobar-me a la plana de

Pàgina 1 (de 5)

50 següents