×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb encasquetar |
Freqüència total: 50 |
CTILC1 |
orgull punyidor de quan m'havia cregut un geni! Rellegia, repassava i m' | encasquetava | a la memòria els preceptes de la tàctica a seguir "per a quan bramola la | "Et volia confiar un secret. No em pots acompanyar uns moments?" Nasi s' | encasquetà | la gorra. Van sortir al carrer. A poques passes, Josep el deturà; no li | un home petitó y guerxolí al Plà de la Boquería y en plè mitxdía, vaig | encasquetar | me'l feltre per córrer a la presó, ahont, segons el ferit, havía ja sigut | una mica apartadet. En Bonosi es llevà la gorra un instant, tornà a | encasquetar | -se-la de gairell, escoltà atentament la proposició, i, després d'una | envolt per una bufada, humida i freda, de vent de mar. Maquinalment, s' | encasquetà | l'ample barret contra la tofa dels seus cabells llargs, i s'aixecà el | classe arriben a donar a les senyores un aire estàtic i immòbil. | Encasquetat | el cap a dins d'aquestes impressionants i majestuoses baluernes, les | torta posava de la ràbia que li donava. S'enràbia per no res i quan s' | encasqueta | para el joc i vol que juguem a un atra cosa. També pega fortes sabatades | facilitat y sans façon que, 's cubrían ab lo barret de copa s' | encasquetavan | la payola; ab igual indiferencia 's calsavan las botinas que 's cordavan | mosso que no sap parlar de res més que de Madrid, qu' en Baró 'ns | encasquetá | en /Lo secret del nunci\, tots han més volgut ab poch estudi un | aqui trobi prossélits. Mes fácil será que quan arribi l' hora tothom s' | encasqueti | 'l gorro frigi, qu' es una prenda mès cómoda y mès honrada. P. K.. * | àngel custodi. Sovint el teu neguit principis m' | encasqueta | , com si fos el poeta una mena de faune sense Codi. | axís. S'abotona la levita, se fa cusir un galó d'or al pantalon negre y s' | encasqueta | un fès. Si fossis cònsul de Turquía bé aniríes axís.— Don Ròmul se | anèmlo a veure," m'havía dit a mi mateix. Y cenyintme la levita, y | encasquetant | me la trona, ab tot y l'esforç que sempre'm costa plantarme aquest trast | —Donchs, ja'm permetràn, perque jo sóch mólt calvo,— digué, a la fi, | encasquetant | se més aquella prenda patibularia. Y'ns obrí pas cap a la sala, que | ganga per a tu! També va ser-ho per a aquell intrús que mai havia somniat | encasquetar | -se la d'Espanya. Qui mal no fa mal no pensa, però aqueix Pérez s'encastà | .)] Ara, un misto. [(En Federic l'encén i cala l'espelma. Després | encasqueta | el capell a l'espantall, amb les borres que imiten els cabells. Els | d'en Marcial. Aquest se caragolà'l bigoti maquinalment, pagà les flors, s' | encasquetà | 'l barret de palla y abandonà'l teatre. Axís qu'entrà a la cambra del | novas, don Joaquím —feu lo Tremendo arronsantse d' espatllas y tornant á | encasquetar | se fins á las orellas la gorra que feya pochs moments s' havia tret.— ¿Qué | En Jordi s'aixugá'ls ulls, se ficá'ls bitllets al infern del pardessús, s' | encasquetá | altra volta aquell barret plè de trenchs y comensá á guanyar la porta, | aquella funció tan interessant y abandonar aquell moment d'alsa?" S' | encasquetá | 'l barret y eixí de casa. Però día de trángul, tant al despaig com al | digueren. Y com un donés ab lo barret del baró, s'hi divertiren d'un á un, | encasquetánt | sel devant del mirall, fent ganyotas estrafalarias. Mentrestant, moltas | Y la Delfineta, llesta y aixerida com may estava devant del pintor, s' | encasquetá | aquell trasto ridícul mitx posat de gayrell, pera preguntar: —¿Què tal? | del dormitori d'en Foix y'n sortí ab lo panamá á las mans que li | encasquetá | al cap, dihent: —Lo únich qu'has de substituhir es el clach: això va | , mitj condormit encare, y penjantse 'l vit-de-bou al puny, lo bolet ben | encasquetat | , y assegurat á la mascerada sella, eixí á cumplir sa missió. Los carrers | 'l coll de sa levita color de pansa, s' assegurá las ulleras blavas y | encasquetá | bé 'l barret d' copa: l' Olaguer, d' un blinco, s' ficá tercera vegada á | regatejar, ab l' alicient de las doblas, y una vegada fet lo tracte, | encasquetavan | una gorra de quartel al cap del tentat, y ¡Viva el Rey de Espanya! | com el llim del fons, i omplia el capell d'aigua verdosa per tornar a | encasquetar | -se'l, rient com un fillet, Blau li va prendre uns quants apunts sense que | havia mamat cosa de no dir, omplia de vi el capell de dona Joana i l'hi | encasquetava | tot seguit d'una manotada, petant una riallada brutal, i la damisel·la | tètrica ganyota de la mort. La marquesa va entrar dins la gàbia i es va | encasquetar | la calavera al cap, com si fos una màscara horripilant. S'havia embolicat | i Basoa hi consentí sense sospitar el que li esperava. Llavors Blau li | encasquetà | una perruca fora mida, tan recargolada que semblava un be amb qualque | de bat a bat, plens de convidats egregis. Els reis duien corones d'or | encasquetades | dalt el cap i llargs vels transparents a manera de capes, uns amb copes, | per exemple—, o qui no tinga parents en un poble on porten boina | encasquetada | , que proteste. Constate que els anglòfons atlàntics fan esforços per tal | els escocesos, Astèrix, etcètera, i la meua conclusió és que no. La boina | encasquetada | no falla. O deu ser que hi ha moltes maneres de ser celta i de ser | Per això no em quadra que, a l'hora de disparar, la llengua se m' | encasqueti | . Intranquil, apago la tele just quan la meva dona m'anuncia que el seu | a possible misèria si arribés un dia infaust, se li | encasquetà | la dèria de convertir-se en un Faust. Enllaminida en platxèria | plantofes, i amb una jaqueta vella damunt la camisa de dormir i el gorro | encasquetat | fins a les orelles. Com cada dia, gira l'interruptor per encendre la llum | se'n cap a casa. Hi va passar, i el senyor Link va tancar la botiga, va | encasquetar | -se el barret al cap i va acompanyar la Helen a casa seva. L'hi va | després un plor que quedaria penjat per sempre a la nuvolada negra que | encasquetava | el cel, i encara l'esgarrifament i el goig per la trobada, els cants | ni que només sigui pel damunt, i ens fa l'efecte que ens firem. Ens podem | encasquetar | un barret antic o recuperar alguna bufanda, però sempre ens ho passem bé. | Ja no anava vestit de festa, però tampoc d'estar per casa. Duia una gorra | encasquetada | fins a les celles que gairebé li tapava els ulls. Vam anar amb tren i | deure és impedir-ho. I per a conferir més èmfasi a la seva bravata, va | encasquetar | -se la gorra. Te'n guardaràs de fer-ho, va advertir-lo el Català. | feia una temporada que, quan no tenia cap més remei que sortir de casa, s' | encasquetava | un enorme barret fins a les celles, ensorrava el cap dins la jupa, les | d'aquella topada no va fer que el seu besnét, Pere el Cerimoniós, s' | encasquetés | l'elm de drac alat que encara llueix l'escut de la Generalitat | l'hi traspassés. Merda! I que no s'hi valien raons, naturalment. Només d' | encasquetar | -se-la ja havia sentit a la galta la humitat que procedia dels regalims | els pinyols a terra amb molta de precisió i força, com si els volgués | encasquetar | a terra d'una escopinada. Anava una mica bruta, però els va servir per | i amb aquella sensació que donava al principi de portar un perruquí mal | encasquetar | —sense que això fos cert— i un bigoti descentrat, aportava una imatge | també han sortit per veure'ns marxar —va dir—, potser estaria bé que ens | encasquetéssim | els bacinets i, aprofitant que portem plomalls ben vistosos, féssim una | nos cap mal. —Em sembla molt bé —va respondre Tirant. Dit i fet, es van | encasquetar | els bacinets i van trotar amb els seus cavalls sicilians, que eren molt | de pontifical, amb casulla tancada de plecs fins, amb tiara calada, quasi | encasquetada | , amb les ínfules que cauen paral·leles al pit. Simetria i frontalitat la | va aparèixer un gànguil amb un fulard al voltant del coll i una gorra | encasquetada | la visera de la qual li tapava mitja cara. Tot i això el vam reconèixer |
|