Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
encendre M 1 oc.
encendre V 6182 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb encendre Freqüència total:  6183 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

fosc, viscós, inflamable, el petroli, que ha esdevingut un tema que encén guerres i desvetlla les passions i les accions més odioses i abominables
de cop les rialles. Els homes es miraren esverats, convençuts que anava a encendre's la baralla. Randa es redreçà, abrandat: —M'ho has tirat tu? —digué,
al seu seient de paralític, s'estava a la vora del foc —a causa d'ell encenien encara la llar—, i Sileta, la filla, seia al costat del pare. La criada
colònia. Tots els presents corejaren; amb la qual cosa l'alegria s'encengué encara més en els pits. Després ordenà que apartessin la taula i
En la seva ànima, com al cel l'estrella solitària del capvespre, s'havia encès una esperança. En aquest capvespre de març Mila del Santo sabia ja per
i les cançons dels nois, amb tota llur alegria boja i crepitant que encenia la terra i es fonia i es confonia amb la seva sobtada alegria. La cançó
i tampoc sa mare no anà a l'església, acompanyada de la padrina; no encengué les dues candeles rituals a Santa Maria ni s'agenollà davant l'altar per
agitava la seva torxa sinistra; els pits s'inflamaven, i la guerra s'encenia, no ja entre els pobles, sinó entre les famílies; un furor homicida
què obsequiar el seu vell amic. Maria Àgueda tornà a fora. Ell s'assegué, encengué un cigarret i s'enfonsà en un dolç divagar. En el silenci suavíssim que
parlar. Sileta li preguntà per ell en veu baixa, i en fer-ho li encengué la galta una viva rojor. —Treballa. Em penso que fa una figura, però no
dissabte per a Santa Maria fou nit de congoixa i de plor. En fosquejar s'encengué una alta flamarada darrera la "fàbrica" de Borrat. Així anomenaven la
abocà licor en un vas i begué per ocupar-se en alguna cosa; després encengué un cigarret. Una suor lleu li brollava dels polsos, i en el seu pit, quan
estona asseient-se i tornant-se a alçar, sortint a la finestra i tornant; encengué i llençà algunes cigarretes. Tornà a eixugar-se la suor que li rajava pel
es senten, de nits, cançons de taverna i de bordell; sonen crits i s'hi encenen baralles; les prostitutes —les desterrades— pul·lulen a l'ombra com
aquella mateixa nit començà a treballar. A estones s'asseia a descansar; encenia un cigarret, i entre les espirals del fum, amb aire distret contemplava
i despertés així la compassió dels transeünts. Un impuls de còlera li encengué la sang. Amollà un renec. "Maleïda ciutat!" —exclamà gairebé en veu
l'abraçà i, enllaçats tots dos, pujaren l'estreta escala. El desig li encenia la carn com en flames i el feia tremolar; pujava pessigant-la,
el vestit i féu el gest de cobrir-se. Tino Costa tragué un cigarret, l'encengué i s'acomodà en una cadira a la vora del llit. Es digué: "Veurem què
que reflectissin la puresa del cel, la seva ànima— una bella rojor li encengué les galtes i li donà la mà. Ell la va estrènyer amb força... Després posà
el submergissin. En l'obscuritat que els envoltava, ara, allà al lluny, s'encenien de temps en temps reflexos rogencs en els núvols, il·luminant amb
havia sentit un crit, havia sentit la veu del seu fill que la cridava. Encengué el gresol a la llar, es cobrí amb un xal damunt de la camisa i s'apressà
en veu baixa, amb veus temoroses. Cridaren, però no els contestà ningú. Encengueren una teia a la llar, i precedits per la llum anaren endinsant-se cap al
la cridava, i un desig vehement, més vehement que mai d'anar a ell encengué la seva ànima. Mila després ja sabia que no podia desobeir la seva crida,
i els pensaments, Senyor, vós que sabeu com és el meu amor, perquè el vau encendre en el meu pit, castigueu-me, Senyor, però doneu-me si us plau el meu
a reconèixer que, en última instància, tot és tècnica: fer un nus, encendre foc fregant dues estelles o filar amb filosa, tant com la feina del més
d'una, que se sent un avió. Efectivament: roncava lluny, molt enlaire. Encenem l'electricitat per comprovar si hi ha bombardeig. Persisteix el roncar
trista, s'amuntegava en els llòbrecs vagons de càrrega. En un d'ells han encès una espelma. En un altre, cantaven. /¡Salud, camarada!\, ha
sota els arbres del parc. El sol escalfa massa; al matí no ens ha calgut encendre l'estufa. Llegeixo un article del suplement literari del /Times\
intrigats, hem anat a la baga amb el fanal. Les franges s'apagaven, s'encenien en la roja resplendor difusa. Algú parlava d'un incendi al Pirineu, però
la Josefina. El Pirineu és blau pàl·lid, no pas morat com a l'hivern; s'encenen els llums dispersos del poble; al fons, tènue, refila delicadament un
neu primaveral, breu i indecisa. A mitja tarda torna a sortir el sol, que encén el verd daurat de les pollancredes, i sento un cucut llunyà. Als recs
es treuen les corbates, es descorden les americanes, un d'ells fins i tot encén una cigarreta. Aleshores veu que ja hi ha dues infermeres, la rosseta
i allà, al llarg i a l'ample del quiròfan, alguns dels espectadors han encès lots de butxaca que arrosseguen el feix lluminós de rostre en rostre, de
de beure, s'hi frega el bescoll i les espatlles i tot seguit, satisfet, encén una pipa. Ara ja fuma molta gent, arreu brillen les puntes de les
un cendrer i una capsa de llumins i s'alça a recollir-ho. —Quan ha encès la cigarreta pregunta al noi: —Me'n donaràs una còpia? Però l'infant, que
—És estrany —repeteix l'individu. S'inclina, agafa el cabàs i, sense encendre la cigarreta ni preocupar-se de recollir els grans escampats, s'arrossega
a pujar cap a la fossa on treballen els dos funcionaris que ara han encès una llanterna perquè a baix ja és gairebé totalment fosc. —No pleguen?
però resseca que espetega sota el seu pes. —On sou? —pregunta. —Aquí. Encendré la llanterna. La flama resplendeix, minsa i pàl·lida, dibuixant un ròdol
a la sala-estable on les conferències han tingut lloc. Sense aturar-se, encén el llum i es precipita als peus de la plataforma, on les dues dones
la noia que, en tornar, li somriu. El xicot fa petar un llumí, encén el ble que fa una llum somorta i vacil·lant. —Aguanta. Lliga un cap de
terra? —No, mai —diu l'individu, que sembla trobar la pregunta natural. Encén la cigarreta i repeteix—: Mai. —Com ho sabeu? —Perquè mai no els ho he
en un vestíbul obscur com una carbonera. —Al... to! —ordena el caporal. Encén una llanterna elèctrica que s'ha tret de la butxaca i avança cap al fons,
del vestíbul, més profund que no pensaven cap a la dreta, car tot d'una s'encenen unes llums somortes i breus, minúscules i de colors, que es passegen
el vidre... L'altre somriu, satisfet; precisa: —Aquests parlaments els encenen. Ja tinc ganes d'haver acabat el meu curset. —El següent —crida el
L'home assenteix, es treu un paquet de tabac, el convida i tots dos encenen lentament mentre es miren amb ullades parpellejants per culpa de la
de treure'n una—. Fumeu-ne un —ofereix. La dona també accepta, encenen, però aleshores a ell se li acudeix: —No és perillós, amb tants
contrallum. —Aquest. És molt sec. Ell mateix l'hi posa a la boca, l'hi encén, i la dona inicia una llarga inhalació que li enfonsa les galtes fins a
troba a la butxaca pistolera, se la posa als llavis i tracta inútilment d'encendre el residu de cendra atapeïda a la cassoleta. —Molt bé —diu a la fi. Torna
paquet de tabac i els llumins. —Les heu trobades? —pregunta ella. —Sí. —Enceneu-ne una per a mi, que ja vinc... Torna amb un somrís i, en passar pel
i sobre la qual penja un fanal apagat que, quan ell se li reuneix, s'encén dues vegades en un ràpid parpelleig. —Ara ja te'n podràs anar —li diu

  Pàgina 1 (de 124) 50 següents »