×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb encofurnat |
Freqüència total: 44 |
CTILC1 |
descobrir una finestra de primer invisible. —Sí —concedeix—. Una mica | encofurnada | . —Jo tinc palpitacions i tot... Potser s'hi afegeix que parlo massa de | gent, a la porta del dispensari, feia aquella cara vulgar, esgrogueïda i | encofurnada | que fa el públic de Barcelona quan assassinen un home al mig del carrer. | altres. Aleshores, en lloc d'encaminar-me a l'estable on tenia la meva | encofurnada | couchette, travessava la carretera, que era allí a dues passes, i | la negror dels camps. Allí fora hi havia el món real, ple d'amenaces. | Encofurnat | sota terra, havia viscut, un temps infinit, en un país i un clima que no | de biaix pel balcó. La compadeix, sent una gran pietat per la seva vida, | encofurnada | fa qui-sap-els anys en aquell immens casal encadenat a la vida de la | trontoll de la diligència; per una criatura era pesat tantes hores d'anar | encofurnat | dintre d'aquells cotxes que sortien de darrera la Catedral. En Maragall | en geomètrica proporció, amb els anys, li llegia aquella il·lusió | encofurnada | i li deia, brandant el cap escèpticament: —Ah, Maria Pia, Maria Pia! Per | que atribuïa els mals humors del matrimoni nou a la dèria de viure | encofurnats | , com si a còpia de sentir l'olor de les roses no s'acabés per marejar-se | dalt de quatre esglaons que separaven la botiga, de les fosques i | encofurnades | habitacions. Luz era més baixa que la seva germana: seca, raquítica, | confosa; per un quelcom remot, però misteriosament inquietant, | encofurnat | en els replecs de l'instint i que, en aquella hora sinistrament | fora. Què? Voldràs durar així? La vida s'ha d'orejar, i si la vas portant | encofurnada | t'apagaràs com un ble curt, sense pena ni glòria. I riu amb un posat | solqui el palmell amb tot de senyals rosats. L'Alícia haurà de quedar-se | encofurnada | entre la pols nauseabunda de la mort!, no respirarà mai més l'aire de les | tant en tant, dedicar-se a un exercici benigne. La gent d'aquests pobles, | encofurnada | en el nucli urbà i acostumada a un ritme de vida, sent poc la curiositat | més que comercial, fenícia, els cabarets de Sao Paulo, raquítics i | encofurnats | , són, d'entre tots els que hem conegut, els més tristos; tristesa només | d'un treball remunerador. Jo em vaig fer policia; aquells homes severs | encofurnats | dins de llurs uniformes nets, que imposaven l'ordre pels carrers, em | vital, de la disbauxa del cos i de l'ànima, el meu passat era trist i | encofurnat | com una masmorra, comprimit com la carn robusta d'una dona massa | tornava en mi. I era plaent, llavors, deixar la cambra on restí | encofurnada | ; pel carrer la posta ja escampava claror d'ambre i | trast de la casa. Era un pis primer, gris a l'estiu i fosc a l'hivern, | encofurnat | dins aquell carrer estret que no coneixia l'alegria del sol: gran | venia a ésser una alliberació per a les famílies que tot l'any s'estaven | encofurnades | en els carrers estrets de la ciutat, sobretot per a les famílies dels | cambras vehinas á la que deixavan, comensá á pujar una escala petita y | encofornada | . VI. La cambra del mort. —Coronel, deya tot pujant la escala lo | llum y de tanta esplendidesa, hi hagin aquestas escalas tan foscas, tan | encofornadas | y brutas? —saltá la Montserrat fixantse que després del primer tram d' | en élla un recort importú d' home, envolcallat en lo vestit de dona, | encofornat | en aquella inmensa paperina d' indiana enmidonada y en aquell saquet d' | ¿Què en sé d'aquells auguris de nit que hi ha en ma pensa | encofurnats | , secrets? Cal, perquè hi faci coneixença, que em | d'aquells habitatges que visitava i de les vides que hi transcorrien, | encofurnades | i a les fosques, m'omplien de neguit les parts del cos que encara no | en que viuhen la major part dels que en las ciutats están apilats y | encufurnats | , respirant ayre viciat y nutrintse imperfectament á causa de la carestía | de la instal·lació del rètol de les noves oficines, el senyor August, | encofurnat | en la seva butaca de vellut daurat i gastat fins a la trama, | el goig de premiar Josep Pereña, a qui vaig arrencar uns sonets que tenia | encofurnats | en un calaix... El 1953 va acudir-hi, i fou premiat, un jove llargarut, | el d'una Victòria atenesa. Sembla que els barcelonins de la romana vivien | encofurnats | i corrien per carrers on no n'hi passaven tres de costat. Només la | —roques, anfractuositats, espelunques i covasses—, si bé més tenebrista i | encofurnat | . Aquest pintor comunicà a Mir el seu principi segons el qual «no | mentre un home de cabells esborrifats tocava alguna cosa al piano | encofurnat | entre la barra i la sortida d'emergència, amb més afició que encert. Es | ni baixar a Barcelona. Només va haver de sortir del clot on malviviu | encofurnats | . Treballant honradament, la família del Vinyes va treure or de la terra | que s'ho estava passant molt bé. Es va acostar furtivament a una figura | encofurnada | en un llindar fosc i li preguntà en xinès: —Perdoni, ¿em pot dir on hi ha | gent gran que caminava a poc a poc, com l'ombra del rellotge. I un guarda | encofurnat | a l'exigua caseta de vigilància que de tant en tant sortia a estirar les | Just en aquell moment, el pare i els meus germans arribaven d'esporgar | encofurnats | dins el seu hàbit de l'horta. Sense ni pujar a casa, la majoria de dies, | el carrer de l'Església amb un grapat de casetes petites, estretes i | encofurnades | que restaven acoquinades per la magnitud de l'edificació religiosa. En | respecte que li feia imaginar el seu propi enterrament i el fet d'acabar | encofurnada | dins un nínxol petit i fosc, deia mentre aclucava encara més els ulls i | devia agradar als enginyers que el van contractar. De cos atlètic, | encofurnat | en guants i uniforme, el padrí va formar part d'un món que, de joveneta, | vestidet curt, uns mitjons de perlé que em tapaven els peus molsudets i | encofurnats | dins unes sandàlies visiblement petites, que devien ser de l'estiu | era nou va esdevenir propi d'un altre món. Tot el que havia transcorregut | encofurnat | en els carrers estrets i arrecerats a la serra, va escampar-se i en | que jo no ho digui». Detesto els homenatges —conclou el Comas, | encofurnat | al seient davanter del Ford Escort del Garota. La Sol li ha | fi del franquisme —almenys del franquisme declarat, que l'altre continuà, | encofurnat | , influint però invisible—, i Don Conrado ni tan sols el trobava | mort i sepultat per segona vegada, aquest cop en algun racó de les valls | encofurnades | d'Andorra. Així i tot, la renúncia a la casa nova i les notícies que | amb algú i jo estava amb la gent del GELA. Com que estava | encofurnada | i hauria hagut de fer-ne aixecar uns quants, no em vaig acostar a | mil rubles. Afegeixi-hi el malestar per culpa de la gana, d'una habitació | encofurnada | , dels parracs, de la viva consciència de l'atractiu de la seva posició |
|