Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

que a mi sempre em féu bon paper i fins que la pobreta es morí, quan m'	encontrava	em feia sa mitja... No sé ben bé per què el vaig enviar a pondre... De
cossos, noms, dies, fúria. Tota la vida, amor, fins	encontrar	la forma suprema de l'amor, oh tu que omplis els dies com un
cosa lleugera i sagrada, ja senyors dels senyals que ens	encontressin	, Amor! Vida volguda... olivar que fugint de les Roques baixava
romper lança" (fol. 90). Tirant tornà a muntar a cavall i	encontrà	el seu adversari al guardabraç esquerre, on ja abans l'havia colpit dues
estic esperant. Yo veig qu' este temps ya no s' arrasa. Yo qu' esperaba	encontrar	en lo meu novio cachasa, en lo meu tio quietút y hasta en mi el que
novio cachasa, en lo meu tio quietút y hasta en mi el que descansara, m'	encontre	que res de tót arreplegue. Escena XI. [/Teresa y Pepet\.]
Amalio. Ay, Pio! [Con un periódico.] Pio. Qué, cóm m'	encòntres	? (Ya tenim así à D. Mút.) Amalio. No estás millor ni pichor.
Y ahón has deprés la notisia? No sáps que ya som difunts si s'	encontra	en Alacánt? Amalio. Vamos, eres un estuch. ¿Cóm vóls qu' aplege
inclinado al oficio y por fin hoy le atrapé. Serap· Y no has pogut	encontrar	atre modo mes desent de guañarte l' aliment que t' has tirat á robar?
ni me'n he adonat ni n'he tingut consciencia. No obstant, jo crec que la	encontrí	a la primería i força vegades més, en una vasta i antiga ciutat rònega
insòlita significació ni regular la llur intensitat errívola. Però ens	encontràrem	; i el fat ens uní a l'altar; i jo mai no vaig parlar de passió, ni
un instant la meva natura se'n fonía de pietat, però l'instant vinent jo	encontrava	el llampec dels seus ulls tant plens de sentit, i a-les-hores la meva
dins els meus filats. A la fí, els meus plans essent madurs, vaig	encontrar	-me amb ell (amb l'intenció decidida, que aquest encontre fos final i
en les dones d'altres països; de quines havien sigut ses pensades quan s'	encontrava	sol per la mar sense més companyia que una colla d'homes indiferents; de
teu fill primogènit." Camí enllà, a l'alberg de la nit, passava el fet d'	encontrar	-lo Jahvè, que el cuidava occir. Mes, prengué Sèfora una pedra de tall; i,
Aaró: —"Vés al desert a l'encontre de Moisès." I ell partí, i l'	encontrà	a la muntanya de Déu, i el besà. I recontà Moisès a Aaró totes les
i, prop d'una dèu d'aigües, vora aquella font camí enllà de Sur, si l'	encontra	l'àngel de Jahvè i li diu: —Agar, esclava de Sarai, d'on véns ni a
El somni de Betel Sortí, doncs, Jacob de Bersabee, camí de Aram, i s'	encontrava	ell ésser en el Lloc, i sol post que era, hi féu nit. Prengué, doncs,
I ja li demana: —Què és, digues, tot aquest campament en que m'he	encontrat	? Diu: —És per trobar gracia als ulls de missenyor. I fa Esaú: —Bé prou
de nits, cerc el que la meva ànima estima! El cerquí i no l'	encontrí	! Em llevaré, doncs, daré tombs per vila: per les places i pels
pels vials cercaré a qui la meva ànima estima. El cerquí i no l'	encontrí	. M'encontren els guaites que ronden ciutat, ¿hauríeu vist el
cercaré a qui la meva ànima estima. El cerquí i no l'encontrí. M'	encontren	els guaites que ronden ciutat, ¿hauríeu vist el que la meva
la meva ànima estima? Just passava jo de l'indret d'ells, si n'	encontre	el qui la meva ànima estima: Jo l'he fet pres, i no el deixaré anar,
jo el cerc, i no és trobadís: jo el crit, i no em da resposta! M'	encontren	els guaites que ronden ciutat i ells em colpien, em ferien:
Pierre... Pierre... Pierre! A Montmartre, quan els vianants l'	encontren	, li adrecen invariablement paraules o gestos que expressen un sincer
sentint-me també "glossador". No sap es patró que els homes s'	encontren	i les muntanyes no? Com que Felanitx ja és a la vora, m'assec a dessuar-me
vori del dit del cor, quan vet aquí que els ulls d'ella s'escauen a	encontrar	els ulls d'ell. I els veié resseguint tot el seu cos amb un foc que s'hi
Com dues ones que en la mar alta, comandades pels vents inexorables, s'	encontren	amb bram infinit i els famejants abismes de les aigües es baden amplament
albat. Alina, amb la seva host, avançà plana enfora; a entrada de tarda s'	encontraren	amb els enemics. Fou tanta la seva saviesa i tanta la seva valentia, que
o morta, la rebel Alina. Després trià dos mil cavallers i partí cap a	encontrar	-la, furiós que una dona l'arrenqués del seu sospirar. Quant al poble, si
aclaparat de vergonya i de pena. Dos crits de sorpresa i d'angoixa s'	encontraren	en l'aire: "Papa!" "Fill meu!" El senyor jutge començà un nou
Però amb una condició; tu vindràs al meu castell abans d'un any. Si	encontres	el camí i arribes et deixaré viure i si no et mataré. —Qui eres tú?
entre els profetes hebreus. Cadascun farà el seu propi camí; rarament s'	encontraran	; més encara, molts esperits medievals passaran de l'un a l'altre sense
aixís: L'Igor. Aquest és comparable a Iber.	Encontrem	en Toponímia els noms de lloc Liber i Lliber (població d'Alacant) i
masculins (Ex.: encalç, de encalçar; encontre, de	encontrar	; esguerro, de esguerrar) i augmentat d'una
regany; estripar, estrip; enyorar, enyor; girar, gir; respirar, respir;	encontrar	, encontre; emprar, empre; esguerrar, esguerro; reposar, repòs;
i més a aquelles hores de la nit en que lo veïnat en sa primera sonada s'	encontra	. Les copes van arremullant la coca i les pastes que engaldixen los
gentola roïn i de mala llei... I lo mestre sangrador i los teuladins s'	encontraren	cara a cara, la u rialler, gojós, triomfant; los altres espaordits,
asseciats de llepolies i beguda, a cercar la garrofera per a dinar.	Encontren	amics que els conviden, fan rondes sense parar, rifen al rollo, i a força
Un sospir s'escapà de son pit enamorat, i anà amb ales fantàstiques a	encontrar	-se ab altres sospirs que tal volta venien del poble, cap aquella
i argilagues veu el borrellonet, per a ordir-se el niu, així Maria va	encontrar	en les paraules de son pare l'aliment de la seua ànima, la frescor als
del món, ja era un home dur, i havia perdut la primer volada; però	encontrava	al costat aquella agror de germana, més eixuta que un espart, d'un gènit
, a fer encomandes, qui s'atansava a fer-li avís de funció, mai, mai l'	encontrava	... ¡Sempre a la marjal! En la sastreria no es quedava més que Taviet,
agarrades, sap matinar i seguir per los rastells de les vora-vies fins	encontrar	per al vici. Eixe és Raboseta: el xiquet que mai falta a on hi ha gent; el
el dia, en que el seu coneiximent esclatarà en altres desitjos, s'	encontrarà	quasi un home; les dones del barri ja no li donaran ni coca, ni moniato,
la lligassa de res; les hores les ourà clares, claríssimes, i s'	encontrarà	diferents camins; la torbadina l'envoldrà; i quan les inclinacions
dels grans ulls humits i llustrosos i els dels clars ulls infantils s'	encontraren	i semblà que entaulessin un diàleg sense veu, però ple de mútues
furgar en un munt de cendres... Els esguards, dreturers, intencionats, s'	encontraren	, com si estenguessin a través de l'espai un cable misteriós, vehicle
més dir que era una persona tímida, que per por que els seus ulls no s'	encontressin	amb els dels seus interlocutors, els movia constantment. I que, essent
poal. De tots els tamanys yo soch, y en tots els puestos m'	encontre	, desde la més pòbra casa hasta 'l palacio del Conde,

Pàgina 1 (de 12)

50 següents