×
 Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb enfastidir |
Freqüència total: 15 |
CTILC1 |
| després de canviar sovint de propòsit, sense trobar lloc a la novetat: s' | enfastidiren | de la vida i del món, i els eixí aquella exclamació de les delícies | | de ximpleries d'un cap de dia a l'altre! Com infleu les coses! Per no | enfastidir | -se massa s'ha de treure partit de tot, ho comprenc... I ara, el comiat. | | guanyat en dos anys... /Joana\. —Quina calamitat! Oh, com m' | enfastidiré | !... Seran uns dies de desolació... Jo que m'havia promès un idil·li | | exèrcit que, assetjant Aquileia i trobant l'assalt ple de dificultats, | enfastidit | per la seva crueltat i tement-lo menys en veure que tenia tants enemics, | | només pensaven a fugir i no a defensar-se, i van esperar que el poble, | enfastidit | per la insolència dels vencedors, els tornés a cridar. Aquest partit és | | maror; i tu ni cas. Incrèdul! El senyor Julià Rigau estava profundament | enfastidit | pel to de la conversa; sabia que en arribar a casa la Mercè li cantaria | | la vida. ¿Però què hi podem fer si viure ens cansa i, | enfastidits | , no sabem mirar enrera ni projectar ombres de mar en calma | | comès un error en fer-me sacerdot, ja que les monòtones obligacions m' | enfastidien | mortalment. Jo em delia per una vida més activa, per una emocionant | | una serietat que contrasta clarament amb la desimboltura i el caràcter | enfastidit | dels postmoderns. A més, és evident que no intenta refregar les paraules | | Marcel Pagnol amb Raimu, Fernandel i Pierre Fresnay. La lectura també l' | enfastidia | . No arribava a concentrar-se. Havia llegit Les faules de | | al club, que componia versets melosos a l'estil de Grécourt i després va | enfastidir | l'Assemblea del 1789 amb la seva vèrbola. Fouché no s'ha adonat mai, o | | en Ramon, trasbalsat. —T'exaltes i et poses sentimental... —va respondre, | enfastidida | —, i així, no hi ha manera de follar com Déu mana. La Rut, estirada, | | altra escena llarga com la nit d'amor a Toledo de Robert Brasillach sense | enfastidir | el lector? Podria tornar a fer malabarismes amb metàfores, comparacions | | viscut moments màgics seguits de dies de desesperança. No puc més. M'has | enfastidit | amb el teu nyic-nyic. Torno de l'infern viet, saps, i ja no vull jugar | | va acceptar aquella objecció. Al contrari, a cada paraula s'irritava i s' | enfastidia | més, com si hi anés trobant un delit. —L'amor cap al futur company de |
|
