×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb enfondir |
Freqüència total: 246 |
CTILC1 |
| I de seguida, tots a cor, repetien l'últim vers, com si volguessin | enfondir | -lo ben bé, gravar-lo indeleblement a la seva ànima: y no | | sensibilitat, si hagués estat afavorida d'una penetració tan aguda per a | enfondir | en la consciència dels altres i copsar-ne les impulsions, potser hauria | | llegeix l'amargor i l'orgull reprimit per entre els sécs cruels que | enfondeixen | la boca i la vora dels ulls d'aquella persona de divuit anys, que té | | Lo rostre de la despesera s' inflá de joya, rebotentli 'ls muscles y | enfondínt | seli las cisuras com á un cap de goma oprimit de testa; expressió | | una curiositat maligna i punyent que té quelcom de masoquisme l'empeny a | enfondir | més endins en l'exploració de les seves tares. Jo m'hi veia sencer en | | i llum i l'haixix. Era la màgia que jo havia creat dintre meu de tant d' | enfondir | la realitat. La màgia a ple dia. Lió era net i fred. Hi havia una llum | | ull avesat a espiar, a malfiar-se; usat en la inquietud o la cobdícia, | enfondint | , de tan feixuc, el solc del lacrimal. Experimentà una sincera compassió | | capitalitat política, i ara mateix és una ciutat ben flòrida. Un canal ha | enfondit | les aigües somes del llac, el dragatge ha fet un bon port, i les naus més | | ni cristià, i si algú s'estranya de que En Ramon Llull s'empenyés en | enfondir | aquestes qüestions, direm que si va ésser el primer i l'únic de volguer | | admesa la concepció de la divinitat d'aquests tres mestres, el que li | enfondeix | més la naturalesa és el que sap conciliar més punts dels que se li | | de les últimes promocions i els deixebles dels deixebles, eixamplen i | enfondeixen | el camp de l'estudi. Ells multipliquen les edicions, l'estudi dels | | els seus patriarques són pastors que parlen el llenguatge pirinenc. | Enfondint | en les rels del poble hebraic, arribà allà on convergeixen les rels de | | després gradualment un to d'ironia i de sarcasme, i això serví per a | enfondir | més el dubte de si calia o no foragitar la totalitat de les preocupacions | | en mirar-la? Això eren coses que en cap manera no valíen la pena d' | enfondir | -s'hi; i els meus ulls caigueren a la fí sobre les planes obertes d'un | | sens brill. El seu cos adquireix un gest de fadiga i defalliment i va | enfondint | -se poc a poc en l'ombra com desitjant amagar aquell secret del que n'és | | ara —descomptant les marrades— no ha pogut ésser més que desbrossar i | enfondir | . Hi ha sempre, al començament de totes les obres col·lectives, una | | En Felipet Mauri anava adquirint més personalitat a mesura que | enfondia | el meu estudi. D'una deducció en venia una altra. M'hauria jugat una | | pams d'alt per dos d'amplada, seguit de grosses esquerdes que anaven a | enfondir | -se en els fonaments. En Blai la examinà per tots cantons, i agafant amb | | en el qual, poc donat a cavil·lacions de cap mena, no es preocupava en | enfondir | -hi el pensament. I així, en tan abonançat viure, aquest rar model de | | per a guanyar-se la vida; i si bé la seva natural honradesa no la deixava | enfondir | per aquells viaranys, l'esgarrifança del perill acabava d'augmentar la | | per ella, semblava que, com ganivets d'afilades puntes, es clavaven i | enfondíen | en el séu. El constructor d'obres podía haver pensat que, amb la manera | | enigma que planava sobre d'ella, i anorreada per la impressió rebuda, s' | enfondí | encara més en l'angle de la otomana en que seia; mes tot seguit, | | punt, la ferida del dolor present, ungit amb la baixesa de l'afront, s' | enfondí | amb tanta força en l'altiva dignitat d'aquella pobre dòna, que es desféu | | no tan solament quan pensam en la plèiade dels homes genials que més han | enfondit | en els pregons misteris de la naturalesa, sinó àdhuc en girar-nos envers | | amb tota amor la seva ciència, i més tard, com convé a l'edat viril, s'ha | enfondit | en l'estudi fonamental dels clàssics, pot assegurar-vos que cap ciència | | suau delectació, tot imaginant, com un empordanès de pura sang, si podria | enfondar | -se prou el jas del riu per a fer-lo navegable fins a més enllà de | | que havia trobat en el matrimoni. I a cada any que venia també se li | enfondia | en l'ànima la por de l'esdevenidor, pel que faria en Joan. Aquell fill | | per la pau esvanida, per aquella pau tan dolça que en tocar les deu s' | enfondia | en la tenebra, perquè s'apagaven els llums i bategava el silenci amb el | | se li descloïen de tant en tant, lluint-li la blancor forta de les dents. | Enfondia | els dits en la forra de cabells que li cobrien una banda del front, i | | amb els anuncis d'espectacles, l'arruga que tenia en mig del front se li | enfondia | una mica. De vegades, però, no podia estar-se de recordar aquell temps en | | per l'orella amb una coïssor dolorosa. I el batec de la llum se li | enfondia | en el cervell com un filaberquí. V Sense adonar-se del que fa ni | | galta, i dones velles d'un pentinat lluent i polit i una doble barballera | enfondida | per un plàcid somriure. Hi havia senyors amb vestit negre, que recolzaven | | imaginària. A poc a poc esdevenia pàl·lid, i les arrugues del front se li | enfondien | . Després, s'anava acolorint i acabava vermell com una maduixa. De sobte, | | havia donat als focs artificials una relativa importància... La nit anava | enfondint | -se, i a les tres encara semblava que la festa guardava equilibrada la | | agermanar aqueixos tres mots: Bondat, Bellesa, Veritat, certament había | enfondit | en les coses. Perque, quant més se tracta de determinar la natura d'un | | La llengua, flor i sement, motllo i substancia, és una afirmació que va | enfondint | -se més i més a mesura que els oratges de la rivalitat, la incomprensió, | | banc rústec que basculava en el sòl de greda pura els sots del qual eren | enfondits | quotidianament per l'escombra de bruc de la Dolors, en tanta manera que | | Veiérem amb els nostres propis ulls com aquest gran pintor ha anat | enfondint | cada vegada més en les entranyes vives de la terra, compenetrant-se amb | | en Boi anava clavant cops de picot damunt de la terra i el sot s'anava | enfondint | . —Traieu aquesta terra d'ací —indicà en Boi als dos pirates que també | | aquell cantó és terraplenat i per trobar bon fonament s'hauria hagut d' | enfondir | fins qui sap a on. Les dues afegidures de l'obra nova són senyalades per | | terç del camí era d'allò més gronxador per mor de les roderes que havien | enfondit | els carros traginant vi tota la setmana, i s'acabava a la creueta, | | El fang s'anava pastant amb el pas dels carros, les roderes s'anaven | enfondint | i en més d'una ocasió els botons arribaren a tocar terra i diguem encara | | cap a llevant. Els noctàmbuls han vist la llanterna verda del bergantí | enfondant | -se mar endins, treient de tant en tant un llampec. A mig matí hem hagut | | amable, per una ironia massa fàcil, heus ací que poden adonar-se de com s' | enfondeix | en la seva obra, sense arribar a fer-se dolorosa, la inquietud davant | | sa mare sortí cap a Reus, amb el primer tren del matí. Tenia els ulls | enfondits | per la pena i la vetlla. Després de molta lluita, s'havia convençut que | | no has trobat de tan profundament com passa —li digué—. No et cansis d' | enfondir | fins a descobrir-la. I no la trobaràs mai sinó t'acostumes a meditar molt | | com una besera entorn de la boca. Però la gent, amb el respecte, no s'hi | enfondia | ; i ell entrava als seus llibres, i no se'n recordava més. Fins que, un dia | | cadascú. I ho dic així, ben rodó, per avançar tot d'una i no donar lloc d' | enfondir | -nos escatint si és o no és en realitat tan extraordinari com això, que un | | terrible sensació del temps perdut hauria trastornat, endebades ara l' | enfondia | sense experimentar ni una ombra d'emoció. Altre sentiment li furgava per | | era no separar-se d'ella, baldament cada minut de presència hagués d' | enfondir | la seva desesperació. L'aventura aniria continuant. II. De |
|