Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
ensenyorir V 244 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb ensenyorir Freqüència total:  244 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

intensament, però que a Catalunya presenta una tal vigoria que ens permet ensenyorir-nos d'una part substancial de la seva ànima. Però abans d'esbrinar de
aná animantse, las distancias estrenyentse, una tendresa enervadora ensenyorintse d' abdós estimats. Ella s' abandonava sens adonársen, fins á posar son
l' únich amor de la terra; en vuyt dias d' existencia ell s' havía ensenyorit de tot lo cor de la mare, ell omplenava tot aquell esperit. Quan la mare
no pogués confondre ab sa mare. Apenas lo fill quedá satisfet, ella se 'n ensenyorí altra volta; comensá á desfilar la gent y la calma á imposarse de nou.
de classe amb el cap calent. El desig de conèixer un veritable poeta va ensenyorir-se dels meus esperits. No pensava en res més que en el poeta d'Alcover.
com un udol rancuniós. Semblava que amb això la voluntat de morir anava a ensenyorir-se de la darrera capa no envaïda de la meva consciència. Amb una crueltat
francesos o continuaran essent "terra d'imperi" alemanya; si Rusia s'ensenyorirá de Constantinopla i será mestressa dels Dardanels; si Servia deslliurará
corrien pels carrerons darrera de llurs infants. Un alegre pànic s'havia ensenyorit del poble a la caiguda del xàfec. Les dones xisclaven i els reien els
Al vespre estava esgotat; però, n'estava segur, havia avançat, m'havia ensenyorit d'algunes altures de l'enemic. Estava impacient de veure arribar Zorbàs,
trobaren un adequat paral·lel a Mallorca. El poble no intentà fer res per ensenyorir-se del poder. A partir de l'any 18O8, amb la rebuda d'un
col·lectiva, que ens restituïren catalanitat i ciutadania, diríeu que s'ensenyoreix sovint de les nostres gents, sobretot d'aquelles que, si no les més
i de la servitud cultural, que se'ns filtrava en la nostra ànima i se n'ensenyoria durant molt temps, un considerable sector de la intel·lectualitat
que agudament aquest únic punt de la natura de la meva esposa s'és ensenyorit de la meva atenció, només en aquest darrer període! He dit que el saber
sis cambres, sense que el seguís ningú; perquè una terror mortal s'era ensenyorida de tot-hom. Duia enlaire un punyal nu, i s'havía atançat impetuosament a
estirar el meu braç esquerre fins aon els lligams m'ho permetíen, i vaig ensenyorir-me de la petita romanalla que les rates m'havíen volgut deixar. Quan me'n
i les llàgrimes se li escorrien cara avall fil a fil i l'enyorament se li ensenyoria del cor per tota la vida. I cavall i cavaller anaren fent-se més i més
i els que anaren amb ell a la conquesta de Mallorca i després d'haver-lo ensenyorit de València, no sabent estar plegats de mans, conqueriren el regne de
decidit a passar-lo a sang i foc, fins a reduir-lo a la seva mercè i ensenyorir-se'n. quan li hagi posat el peu al coll, ¿qui gosarà dir que no val
més i més les de fosca i de basarda. La boira i el núvol s'han ensenyorit del cel i de la terra i la penombra del bosc n'ha vingut més misteriosa.
els monstres de l'ombra desfermats, tots els espants i tots els horrors ensenyorits del món en les tenebres. Udolen els set pecats capitals en els quatre
viscut en Ramon Llull, i, un cop seva, va treballar pera embellir-la i ensenyorir-la. De primer va amoblar el casal, amb els vells mobles de Mallorca, que
l'aspra nit. La crua tempesta seguia tota enfurida: una trista dissort va ensenyorir-se insensiblement de mi, i el meu cor es féu atuít, atuít, atuít! El vell
d'un puig; de vegades entra a galop per un coll, i corre victoriosa a ensenyorir-se d'una conca, o desapareix enfuretant-se en un tou de bosc amagat. I
—I ara què més fem? Semblava com si el silenci de la sesta s'hagués ensenyorit del poble; però així que escoltaren amb més atenció, oïren un soroll de
. I tota la terra feia cap a l'Egipte, a comprar blat a Josep, car la fam ensenyoría's de tota la terra. I Jacob vegé que a Egipte hi havía blat a vendre. I
puix tothom d'Egipte se venía els camps, car la fam s'era d'ells ensenyorida. Així és que la terra fou del Faraó i féu esclau el poble, de l'un cap de
branca, sense que ell se'n donés compte. Més tard, s'endinsà amb empenta, ensenyorint-lo. Havia rondat al seu entorn, callada, infatigable, esperant el moment
el carro reprenia el seu camí, i les mosques i les gallines s'ensenyorien de bell nou de l'espaiosa entrada. Innocenci tractà en aquest hostal per
ha retrocedit. L'arrivisme i la cobejança s'han desfrenat, amenaçant d'ensenyorir-se de la ja tan decandida ànima de la nostra terra. Això no pot seguir
pintoresc; el Pireneu, grandiós i èpic. Aquesta muntanyota, de què ara s'ensenyoreix Barcelona, és dolça i tràgica, poètica i sinistra. Aspra i rocallosa del
ran de la paret de tanca de l'eixida, gàbies per a conills i gallines. S'ensenyorí de les gàbies la germana, per a criar-hi aviram, i del balancí, Claudi, on
seues exigències m'eren difícils, sinó quan els meus esforços s'havien ensenyorit de les tals exigències. No vaig esbiaixar la fatiga; esbiaixí el triomf.
ell per burlar-se del meu pretés coneixement i no per recollir-me ensenyorint-se, sinó per tal de llançar-me tota la bava servada tants anys. ¿Recordes
més l'angúnia de les soledats, venien els records, una estranya tristor s'ensenyoria de la seva ànima i, aleshores sentia més pregonament aquell isolament en
esfondraren la conca marítima. Quan les aigües, que s'havien ensenyorit de la Terra, van perdre l'equilibri, no els quedà altre recurs que
l'eslau. Mentre preníem el te i les ombres violetes del crepuscle anaven ensenyorint-se de l'oasi i del desert, el caid insistí prop meu a fer-me restar
—Bé, senyor Pip, em penso que com més aviat us n'anireu d'ací, si cal ensenyorir-vos, més valdrà. Està en ferm que serà d'ací a vuit dies, i en l'
sota mateix del cel esbatanat, "si en tenint llibertat i diners no ensenyoreixo aquell noi!" I ho he fet. Deu-vos, si no, una mirada, benvolgut
a la potència que els atiava, Anglaterra, la qual, tot pretenent d'ensenyorir-se del mercat espanyol —sobretot en el ram dels teixits de cotó— aspirava
pot tractar-se d'una simple brisa de muntanya. Però quan el temperi s'ensenyoreix de tot l'Empordà, llavors Peralada es troba prop dels llocs de màxima
etc.), carrer (carrera, carreró), senyor (senyora, senyoria, senyoret, ensenyorir), madur (madura, madurar, maduresa), Monòver (monoverins), Petrer
persona anés penetrant en el teu esperit fins que un dia arribés a ensenyorir-se'n. És un xoc. No saps per què ni com ha vingut. Per a privar
serietat del que va a jugar-se la vida mancat de la vocació de màrtir s'ensenyoria de les cares de tots en petjar els rajols del soterrani. Era un fenomen
llums, si tots respiraven normalment. Temia que la grip no s'hagués ensenyorit d'algú de la família. Després corria a ensabonar-se les mans. Li feia
precipitada arribaren fins a sindicar-se, i aleshores sí que s'ensenyorien del terrat i es feren fer la llei. Podríem dir, per ésser fins, que
descrèdit dels homes d'Angora els permetrà un dia de fet l'escomesa per ensenyorir-se una altra vegada del poder. Entre aquests homes, el principi monàrquic
refús, havia acollit un munt de pensaments rancuniosos. Ara s'havien ensenyorit de tota la meva ànima. "Ets un enze, un pobre noi —em deia—: et
al costat d'aquella noia trista que ignorava de quina manera s'havia ensenyorit del meu cor. Per què vaig decidir d'apropar-m'hi, quins mots li vaig dir,
prové sens dubte que fins ara siguin tan escasses les temptatives per a ensenyorir-se d'un element que exigeix una cambra comparable a l'organització del
progressos de l'anatomia patològica. D'aquesta manera el mecanicisme s'ensenyorí de la medicina. Foren temps de grans conquistes parcials, i de curta

  Pàgina 1 (de 5) 50 següents »