×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb ensenyorir |
Freqüència total: 259 |
CTILC1 |
intensament, però que a Catalunya presenta una tal vigoria que ens permet | ensenyorir | -nos d'una part substancial de la seva ànima. Però abans d'esbrinar de | aná animantse, las distancias estrenyentse, una tendresa enervadora | ensenyorint | se d' abdós estimats. Ella s' abandonava sens adonársen, fins á posar son | l' únich amor de la terra; en vuyt dias d' existencia ell s' havía | ensenyorit | de tot lo cor de la mare, ell omplenava tot aquell esperit. Quan la mare | no pogués confondre ab sa mare. Apenas lo fill quedá satisfet, ella se 'n | ensenyorí | altra volta; comensá á desfilar la gent y la calma á imposarse de nou. | de classe amb el cap calent. El desig de conèixer un veritable poeta va | ensenyorir | -se dels meus esperits. No pensava en res més que en el poeta d'Alcover. | com un udol rancuniós. Semblava que amb això la voluntat de morir anava a | ensenyorir | -se de la darrera capa no envaïda de la meva consciència. Amb una crueltat | francesos o continuaran essent "terra d'imperi" alemanya; si Rusia s' | ensenyorirá | de Constantinopla i será mestressa dels Dardanels; si Servia deslliurará | corrien pels carrerons darrera de llurs infants. Un alegre pànic s'havia | ensenyorit | del poble a la caiguda del xàfec. Les dones xisclaven i els reien els | Al vespre estava esgotat; però, n'estava segur, havia avançat, m'havia | ensenyorit | d'algunes altures de l'enemic. Estava impacient de veure arribar Zorbàs, | trobaren un adequat paral·lel a Mallorca. El poble no intentà fer res per | ensenyorir | -se del poder. A partir de l'any 1808, amb la rebuda d'un | col·lectiva, que ens restituïren catalanitat i ciutadania, diríeu que s' | ensenyoreix | sovint de les nostres gents, sobretot d'aquelles que, si no les més | i de la servitud cultural, que se'ns filtrava en la nostra ànima i se n' | ensenyoria | durant molt temps, un considerable sector de la intel·lectualitat | que agudament aquest únic punt de la natura de la meva esposa s'és | ensenyorit | de la meva atenció, només en aquest darrer període! He dit que el saber | sis cambres, sense que el seguís ningú; perquè una terror mortal s'era | ensenyorida | de tot-hom. Duia enlaire un punyal nu, i s'havía atançat impetuosament a | estirar el meu braç esquerre fins aon els lligams m'ho permetíen, i vaig | ensenyorir | -me de la petita romanalla que les rates m'havíen volgut deixar. Quan me'n | i les llàgrimes se li escorrien cara avall fil a fil i l'enyorament se li | ensenyoria | del cor per tota la vida. I cavall i cavaller anaren fent-se més i més | i els que anaren amb ell a la conquesta de Mallorca i després d'haver-lo | ensenyorit | de València, no sabent estar plegats de mans, conqueriren el regne de | decidit a passar-lo a sang i foc, fins a reduir-lo a la seva mercè i | ensenyorir | -se'n. Quan li hagi posat el peu al coll, ¿qui gosarà dir que no val | més i més les de fosca i de basarda. La boira i el núvol s'han | ensenyorit | del cel i de la terra i la penombra del bosc n'ha vingut més misteriosa. | els monstres de l'ombra desfermats, tots els espants i tots els horrors | ensenyorits | del món en les tenebres. Udolen els set pecats capitals en els quatre | viscut en Ramon Llull, i, un cop seva, va treballar pera embellir-la i | ensenyorir | -la. De primer va amoblar el casal, amb els vells mobles de Mallorca, que | l'aspra nit. La crua tempesta seguia tota enfurida: una trista dissort va | ensenyorir | -se insensiblement de mi, i el meu cor es féu atuít, atuít, atuít! El vell | d'un puig; de vegades entra a galop per un coll, i corre victoriosa a | ensenyorir | -se d'una conca, o desapareix enfuretant-se en un tou de bosc amagat. I | —I ara què més fem? Semblava com si el silenci de la sesta s'hagués | ensenyorit | del poble; però així que escoltaren amb més atenció, oïren un soroll de | . I tota la terra feia cap a l'Egipte, a comprar blat a Josep, car la fam | ensenyoría | 's de tota la terra. I Jacob vegé que a Egipte hi havía blat a vendre. I | puix tothom d'Egipte se venía els camps, car la fam s'era d'ells | ensenyorida | . Així és que la terra fou del Faraó i féu esclau el poble, de l'un cap de | branca, sense que ell se'n donés compte. Més tard, s'endinsà amb empenta, | ensenyorint | -lo. Havia rondat al seu entorn, callada, infatigable, esperant el moment | el carro reprenia el seu camí, i les mosques i les gallines s' | ensenyorien | de bell nou de l'espaiosa entrada. Innocenci tractà en aquest hostal per | ha retrocedit. L'arrivisme i la cobejança s'han desfrenat, amenaçant d' | ensenyorir | -se de la ja tan decandida ànima de la nostra terra. Això no pot seguir | pintoresc; el Pireneu, grandiós i èpic. Aquesta muntanyota, de què ara s' | ensenyoreix | Barcelona, és dolça i tràgica, poètica i sinistra. Aspra i rocallosa del | ran de la paret de tanca de l'eixida, gàbies per a conills i gallines. S' | ensenyorí | de les gàbies la germana, per a criar-hi aviram, i del balancí, Claudi, on | seues exigències m'eren difícils, sinó quan els meus esforços s'havien | ensenyorit | de les tals exigències. No vaig esbiaixar la fatiga; esbiaixí el triomf. | ell per burlar-se del meu pretés coneixement i no per recollir-me | ensenyorint | -se, sinó per tal de llançar-me tota la bava servada tants anys. ¿Recordes | més l'angúnia de les soledats, venien els records, una estranya tristor s' | ensenyoria | de la seva ànima i, aleshores sentia més pregonament aquell isolament en | esfondraren la conca marítima. Quan les aigües, que s'havien | ensenyorit | de la Terra, van perdre l'equilibri, no els quedà altre recurs que | l'eslau. Mentre preníem el te i les ombres violetes del crepuscle anaven | ensenyorint | -se de l'oasi i del desert, el caid insistí prop meu a fer-me restar | —Bé, senyor Pip, em penso que com més aviat us n'anireu d'ací, si cal | ensenyorir | -vos, més valdrà. Està en ferm que serà d'ací a vuit dies, i en l' | sota mateix del cel esbatanat, "si en tenint llibertat i diners no | ensenyoreixo | aquell noi!" I ho he fet. Deu-vos, si no, una mirada, benvolgut | a la potència que els atiava, Anglaterra, la qual, tot pretenent d' | ensenyorir | -se del mercat espanyol —sobretot en el ram dels teixits de cotó— aspirava | pot tractar-se d'una simple brisa de muntanya. Però quan el temperi s' | ensenyoreix | de tot l'Empordà, llavors Peralada es troba prop dels llocs de màxima | etc.), carrer (carrera, carreró), senyor (senyora, senyoria, senyoret, | ensenyorir | ), madur (madura, madurar, maduresa), Monòver (monoverins), Petrer | persona anés penetrant en el teu esperit fins que un dia arribés a | ensenyorir | -se'n. És un xoc. No saps per què ni com ha vingut. Per a privar | serietat del que va a jugar-se la vida mancat de la vocació de màrtir s' | ensenyoria | de les cares de tots en petjar els rajols del soterrani. Era un fenomen | llums, si tots respiraven normalment. Temia que la grip no s'hagués | ensenyorit | d'algú de la família. Després corria a ensabonar-se les mans. Li feia | precipitada arribaren fins a sindicar-se, i aleshores sí que s' | ensenyorien | del terrat i es feren fer la llei. Podríem dir, per ésser fins, que | descrèdit dels homes d'Angora els permetrà un dia de fet l'escomesa per | ensenyorir | -se una altra vegada del poder. Entre aquests homes, el principi monàrquic | refús, havia acollit un munt de pensaments rancuniosos. Ara s'havien | ensenyorit | de tota la meva ànima. "Ets un enze, un pobre noi —em deia—: et | al costat d'aquella noia trista que ignorava de quina manera s'havia | ensenyorit | del meu cor. Per què vaig decidir d'apropar-m'hi, quins mots li vaig dir, | prové sens dubte que fins ara siguin tan escasses les temptatives per a | ensenyorir | -se d'un element que exigeix una cambra comparable a l'organització del | progressos de l'anatomia patològica. D'aquesta manera el mecanicisme s' | ensenyorí | de la medicina. Foren temps de grans conquistes parcials, i de curta |
|