Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

intensament, però que a Catalunya presenta una tal vigoria que ens permet	ensenyorir	-nos d'una part substancial de la seva ànima. Però abans d'esbrinar de
aná animantse, las distancias estrenyentse, una tendresa enervadora	ensenyorint	se d' abdós estimats. Ella s' abandonava sens adonársen, fins á posar son
l' únich amor de la terra; en vuyt dias d' existencia ell s' havía	ensenyorit	de tot lo cor de la mare, ell omplenava tot aquell esperit. Quan la mare
no pogués confondre ab sa mare. Apenas lo fill quedá satisfet, ella se 'n	ensenyorí	altra volta; comensá á desfilar la gent y la calma á imposarse de nou.
de classe amb el cap calent. El desig de conèixer un veritable poeta va	ensenyorir	-se dels meus esperits. No pensava en res més que en el poeta d'Alcover.
com un udol rancuniós. Semblava que amb això la voluntat de morir anava a	ensenyorir	-se de la darrera capa no envaïda de la meva consciència. Amb una crueltat
francesos o continuaran essent "terra d'imperi" alemanya; si Rusia s'	ensenyorirá	de Constantinopla i será mestressa dels Dardanels; si Servia deslliurará
corrien pels carrerons darrera de llurs infants. Un alegre pànic s'havia	ensenyorit	del poble a la caiguda del xàfec. Les dones xisclaven i els reien els
Al vespre estava esgotat; però, n'estava segur, havia avançat, m'havia	ensenyorit	d'algunes altures de l'enemic. Estava impacient de veure arribar Zorbàs,
trobaren un adequat paral·lel a Mallorca. El poble no intentà fer res per	ensenyorir	-se del poder. A partir de l'any 1808, amb la rebuda d'un
col·lectiva, que ens restituïren catalanitat i ciutadania, diríeu que s'	ensenyoreix	sovint de les nostres gents, sobretot d'aquelles que, si no les més
i de la servitud cultural, que se'ns filtrava en la nostra ànima i se n'	ensenyoria	durant molt temps, un considerable sector de la intel·lectualitat
que agudament aquest únic punt de la natura de la meva esposa s'és	ensenyorit	de la meva atenció, només en aquest darrer període! He dit que el saber
sis cambres, sense que el seguís ningú; perquè una terror mortal s'era	ensenyorida	de tot-hom. Duia enlaire un punyal nu, i s'havía atançat impetuosament a
estirar el meu braç esquerre fins aon els lligams m'ho permetíen, i vaig	ensenyorir	-me de la petita romanalla que les rates m'havíen volgut deixar. Quan me'n
i les llàgrimes se li escorrien cara avall fil a fil i l'enyorament se li	ensenyoria	del cor per tota la vida. I cavall i cavaller anaren fent-se més i més
i els que anaren amb ell a la conquesta de Mallorca i després d'haver-lo	ensenyorit	de València, no sabent estar plegats de mans, conqueriren el regne de
decidit a passar-lo a sang i foc, fins a reduir-lo a la seva mercè i	ensenyorir	-se'n. Quan li hagi posat el peu al coll, ¿qui gosarà dir que no val
més i més les de fosca i de basarda. La boira i el núvol s'han	ensenyorit	del cel i de la terra i la penombra del bosc n'ha vingut més misteriosa.
els monstres de l'ombra desfermats, tots els espants i tots els horrors	ensenyorits	del món en les tenebres. Udolen els set pecats capitals en els quatre
viscut en Ramon Llull, i, un cop seva, va treballar pera embellir-la i	ensenyorir	-la. De primer va amoblar el casal, amb els vells mobles de Mallorca, que
l'aspra nit. La crua tempesta seguia tota enfurida: una trista dissort va	ensenyorir	-se insensiblement de mi, i el meu cor es féu atuít, atuít, atuít! El vell
d'un puig; de vegades entra a galop per un coll, i corre victoriosa a	ensenyorir	-se d'una conca, o desapareix enfuretant-se en un tou de bosc amagat. I
—I ara què més fem? Semblava com si el silenci de la sesta s'hagués	ensenyorit	del poble; però així que escoltaren amb més atenció, oïren un soroll de
. I tota la terra feia cap a l'Egipte, a comprar blat a Josep, car la fam	ensenyoría	's de tota la terra. I Jacob vegé que a Egipte hi havía blat a vendre. I
puix tothom d'Egipte se venía els camps, car la fam s'era d'ells	ensenyorida	. Així és que la terra fou del Faraó i féu esclau el poble, de l'un cap de
branca, sense que ell se'n donés compte. Més tard, s'endinsà amb empenta,	ensenyorint	-lo. Havia rondat al seu entorn, callada, infatigable, esperant el moment
el carro reprenia el seu camí, i les mosques i les gallines s'	ensenyorien	de bell nou de l'espaiosa entrada. Innocenci tractà en aquest hostal per
ha retrocedit. L'arrivisme i la cobejança s'han desfrenat, amenaçant d'	ensenyorir	-se de la ja tan decandida ànima de la nostra terra. Això no pot seguir
pintoresc; el Pireneu, grandiós i èpic. Aquesta muntanyota, de què ara s'	ensenyoreix	Barcelona, és dolça i tràgica, poètica i sinistra. Aspra i rocallosa del
ran de la paret de tanca de l'eixida, gàbies per a conills i gallines. S'	ensenyorí	de les gàbies la germana, per a criar-hi aviram, i del balancí, Claudi, on
seues exigències m'eren difícils, sinó quan els meus esforços s'havien	ensenyorit	de les tals exigències. No vaig esbiaixar la fatiga; esbiaixí el triomf.
ell per burlar-se del meu pretés coneixement i no per recollir-me	ensenyorint	-se, sinó per tal de llançar-me tota la bava servada tants anys. ¿Recordes
més l'angúnia de les soledats, venien els records, una estranya tristor s'	ensenyoria	de la seva ànima i, aleshores sentia més pregonament aquell isolament en
esfondraren la conca marítima. Quan les aigües, que s'havien	ensenyorit	de la Terra, van perdre l'equilibri, no els quedà altre recurs que
l'eslau. Mentre preníem el te i les ombres violetes del crepuscle anaven	ensenyorint	-se de l'oasi i del desert, el caid insistí prop meu a fer-me restar
—Bé, senyor Pip, em penso que com més aviat us n'anireu d'ací, si cal	ensenyorir	-vos, més valdrà. Està en ferm que serà d'ací a vuit dies, i en l'
sota mateix del cel esbatanat, "si en tenint llibertat i diners no	ensenyoreixo	aquell noi!" I ho he fet. Deu-vos, si no, una mirada, benvolgut
a la potència que els atiava, Anglaterra, la qual, tot pretenent d'	ensenyorir	-se del mercat espanyol —sobretot en el ram dels teixits de cotó— aspirava
pot tractar-se d'una simple brisa de muntanya. Però quan el temperi s'	ensenyoreix	de tot l'Empordà, llavors Peralada es troba prop dels llocs de màxima
etc.), carrer (carrera, carreró), senyor (senyora, senyoria, senyoret,	ensenyorir	), madur (madura, madurar, maduresa), Monòver (monoverins), Petrer
persona anés penetrant en el teu esperit fins que un dia arribés a	ensenyorir	-se'n. És un xoc. No saps per què ni com ha vingut. Per a privar
serietat del que va a jugar-se la vida mancat de la vocació de màrtir s'	ensenyoria	de les cares de tots en petjar els rajols del soterrani. Era un fenomen
llums, si tots respiraven normalment. Temia que la grip no s'hagués	ensenyorit	d'algú de la família. Després corria a ensabonar-se les mans. Li feia
precipitada arribaren fins a sindicar-se, i aleshores sí que s'	ensenyorien	del terrat i es feren fer la llei. Podríem dir, per ésser fins, que
descrèdit dels homes d'Angora els permetrà un dia de fet l'escomesa per	ensenyorir	-se una altra vegada del poder. Entre aquests homes, el principi monàrquic
refús, havia acollit un munt de pensaments rancuniosos. Ara s'havien	ensenyorit	de tota la meva ànima. "Ets un enze, un pobre noi —em deia—: et
al costat d'aquella noia trista que ignorava de quina manera s'havia	ensenyorit	del meu cor. Per què vaig decidir d'apropar-m'hi, quins mots li vaig dir,
prové sens dubte que fins ara siguin tan escasses les temptatives per a	ensenyorir	-se d'un element que exigeix una cambra comparable a l'organització del
progressos de l'anatomia patològica. D'aquesta manera el mecanicisme s'	ensenyorí	de la medicina. Foren temps de grans conquistes parcials, i de curta

Pàgina 1 (de 6)

50 següents