×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb ensorrar |
Freqüència total: 875 |
CTILC1 |
també resulta antieconòmic: antisocial. Si tothom fos sant, la societat s' | ensorraria | tan veloçment com si tothom fos un viciós metòdic. L'excés de viciosos | República podrà resistir dos anys i, si els resisteix, guanyarà, perquè s' | ensorrarà | la reraguarda franquista. Però Rieu-Vernet ja es mostrava escèptic quant | la marina de no importa quin pavelló i s'alien amb els europeus per | ensorrar | les tradicions de llur sang i fins per atacar els propis súbdits. Hi ha | gotes de suc de síndria sobre la camisa, perquè, al polinesi, li agrada | ensorrar | les dents i les genives en el moll d'aquestes grans tallades de | hora o altra es deixen caure a pessigar l'ura o el taro o a | ensorrar | els dits en el mitiari de la taula de Madame Tu. De vegades li | refugiar-nos en la feina en el moment de les grans sotragades, quan s' | ensorra | l'edifici de les nostres il·lusions i anem esmaperduts topant per les | la qual cosa és absolutament ben provada. Dels visigots, una vegada | ensorrats | la reialesa i el poder a causa de la invasió musulmana, la idea unitària | pogueren més les tendències disgregadores, i la ideologia imperial s' | ensorrà | definitivament, donant pas al període dels Cinc Regnes. No obstant això, | et torna molt més baixa del que no ets. T'encomana el desig de fer mal, d' | ensorrar | -te per sempre, de vendre't d'un cop al qui et fa més ràbia, d'odiar | les ulleres d'or, i unes galtasses monàstiques i un sotabarba desinflat s' | ensorraven | amb una punta de coqueteria en la fresqueta del mocador que | a casa seva, la idea de l'emigració, de deixar la família abandonada, d' | ensorrar | per a sempre el seu nom il·lustre, cada vegada anava agafant uns colors | verí, repugnant, covard; no mereixia per a ell ni un bri de llàstima. | Ensorrant | moralment un home com el Baró de Falset, escorrent-li els diners igual | Conxa no sabia res, ni va saber mai res de la manera com Guillem estava | ensorrant | el seu marit. Conxa cridà dos o tres metges; potser era un cas de | damunt de la boca. Don Manuel a penes hi veia, aixecava el cap que se li | ensorrava | dintre l'encarcarament de l'esquena, i a través d'unes ulleres d'or | una mena de catàstrofe íntima, i un mallot, pèsol, mantega i quitrà, s' | ensorrava | dintre l'aigua acompanyat d'un xiscle; aleshores unes mans de xicot, | amb tota la força d'una sang de disset anys. Des d'aquell dia, Ferran s' | ensorrà | dintre un misticisme patològic, amb una susceptibilitat nerviosa, amb una | . Hem rigut!... —Oh, el fang! —I Pere enveja la bona sort de poder | ensorrar | els peus en les roderes del camí; ja li sembla que s'apuntala en algun | hauría cregut qu' anava á vetllar un malalt. Se ficava al teatro, s' | ensorrava | en la butaca ó 's confonía entre 'l públich y, dins d' aquell | [(Exaltant se al veure á Julia en sos brassos.)] Per Deu. Mal s' | ensorri | aquesta casa; mal tingui de caure 'l cel, jo tinch de salvar sa vida y | Mira si aixís pots salvarlo. Pots buscar una clau falsa: pots també | ensorrar | la porta en fí... ja ho sabs, ab la infamia no 't faltará pas cap medi | hores de plugim, com si la teva ànima, la papallona, es mullés i s' | ensorrés | en la terra. Tornen a l'esperit tots els records amargs, soterrats en el | com el retruny d'un tro, es va estremir la muntanya, la galeria s' | ensorrà | . —Pietat, Senyor! —borbollejaren els obrers, persignant-se. —Heu deixat | Qui ho haguera dit! Alibou Vinguin les saques de sorra. L' | ensorrarem | . L'estossarem. Guiomar, ajuda'ns a carregar la sorra. Guiomar | Nas Tort Vessa-li sorra, Alibou. Alibou Allà va! Ja s' | ensorra | . Ara jau. Nas Tort Hala! Hala! Au! Au! Papagai Déu sap | les línies mateixes o del punt, l'edifici lògic bastit amb aquesta base s' | ensorraria | ; però com que aquests dubtes no existeixen, perquè tothom admet | que s'han encès, les batalles que s'han perdut, els imperis que s'han | ensorrat | , perquè els llamps i la pedra han caigut avui i no una altra hora. De la | pertot Europa: en 1918, revolucions austríaca i alemanya, que | ensorraren | dos imperis, revolució obrera a Finlàndia; en 1919, insurrecció | del president Wilson és cada dia més evident, i, amb aquesta evidència, s' | ensorra | una il·lusió més. Però no fou solament el desencís produït per la | una mena de vida idíl·lica, de llibertat i democràcia, i que, tot d'una s' | ensorressin | les il·lusions, i els règims de democràcia fossin substituïts pels de | al llosat per descarregarlo de glas tant com podía, a fi de que no se'ns | ensorrés | , y, després, lo qu'era pitjor encara, anar obrintse rech per baxar a la | descontent entre el poble. Era el seu propòsit deliberat, des del començ, | ensorrar | el govern; però no cal dir que s'ho reservà per a ell durant algun temps. | que s'havia apoderat de mi? Figureu-vos un cataclisme imminent, que ha d' | ensorrar | -ho tot i del qual no és possible escapar. Quin avorriment del treball, | llarga, llarga... Però, què en trauria d'això, si venia un daltabaix, que | ensorrava | tota la rellotgeria? I heu-vos aquí que aquesta protesta mateixa m'era | amb un grapat de terrissalla al puny i dubtava si destinaria el tret a | ensorrar | algun dels antipàtics botornons d'en Vatualmón o algun dels embafadors | d'ell nèixen per refer la nostra personalitat mixtificada i en perill d' | ensorrar | -se del tot. No us interessen, artista, les idees del xiprer? —Digau el que | per les formigues termites; l'altre és cremat per l'incendi i a punt d' | ensorrar | -se; l'altre és tot punxós; un massa baix, que un lleó us hi esgarraparia | presó, i el dia que feia tres mesos i divuit semblà que aquell edifici s' | ensorrava | , és a dir, s'esbatanava, s'obria per la clau de volta i el cel i els | Ella havia estat forta, i era jove encara, però les penes i el treball li | ensorraren | el pit, i en les pujades se l'oïa respirar amb una ranera d'ofec que | amb fusta d'embalatge. El Locomotora, d'un cop d'espatlla, l' | ensorrà | del tot. En això sonà el lladruc d'un gos peter. Lladrava intensament amb | Vacil·lava, desfeta, lassa. Al davant seu, el turó de Santa Tecla s' | ensorrava | del xerric i monotonia dels grills. Passà la fondalada dels Garrofers i | en la penombra, com un acompanyament de viàtic. Topaven amb la boira. S' | ensorraven | de peus en els tolls innombrables. Ja en l'església, Quelot i els seus | saltava pels abims incomptables. Cruixien les fustes. Per un moment s' | ensorrava | i reapareixia montada en una gropa d'escuma. Ressonava la veu del capità | esguard! Arrencava el seguici. Ara venia la Crucifixió. Pas grotesc, | ensorrat | pel nombre d'imatges: Tres creus, dos soldats baratant-se unes | y prou. Me descuydava del catafal dels soldats, que algun any se havía | ensorrat | pel gran pes de la tropa que s'hi enfilava. Lo bestiar era del pays, y | conjunt, en el que depèn de tu? O és que et sembla que pot subsistir i no | ensorrar | -se un Estat, on les decisions judicials no tenen cap força, ans els | canvi, contra la pàtria i les lleis, t'és permès que si nosaltres volem | ensorrar | -te perquè ho tenim per just, tu, al teu torn, pretens en la mesura de les | tenim per just, tu, al teu torn, pretens en la mesura de les teves forces | ensorrar | -nos a nosaltres, les lleis i la pàtria, i dius que això és obrar bé, tu | de les coses agradables als déus és impietat, i això és el que ho | ensorra | i ho destrueix tot. S. —Molt més breument em podies haver | Donar set voltes fent sonar les trompetes i esperar que les muralles s' | ensorrin | , com ens conta un dels profetes de l'Antic Testament, o portar el ritual | oir missa, es posava a renegar d'una manera que tenies la sensació que s' | ensorrava | la religió. A l'església deia parenostres per al seu home, per al Xic, |
|