Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

també resulta antieconòmic: antisocial. Si tothom fos sant, la societat s'	ensorraria	tan veloçment com si tothom fos un viciós metòdic. L'excés de viciosos
República podrà resistir dos anys i, si els resisteix, guanyarà, perquè s'	ensorrarà	la reraguarda franquista. Però Rieu-Vernet ja es mostrava escèptic quant
la marina de no importa quin pavelló i s'alien amb els europeus per	ensorrar	les tradicions de llur sang i fins per atacar els propis súbdits. Hi ha
gotes de suc de síndria sobre la camisa, perquè, al polinesi, li agrada	ensorrar	les dents i les genives en el moll d'aquestes grans tallades de
hora o altra es deixen caure a pessigar l'ura o el taro o a	ensorrar	els dits en el mitiari de la taula de Madame Tu. De vegades li
refugiar-nos en la feina en el moment de les grans sotragades, quan s'	ensorra	l'edifici de les nostres il·lusions i anem esmaperduts topant per les
la qual cosa és absolutament ben provada. Dels visigots, una vegada	ensorrats	la reialesa i el poder a causa de la invasió musulmana, la idea unitària
pogueren més les tendències disgregadores, i la ideologia imperial s'	ensorrà	definitivament, donant pas al període dels Cinc Regnes. No obstant això,
et torna molt més baixa del que no ets. T'encomana el desig de fer mal, d'	ensorrar	-te per sempre, de vendre't d'un cop al qui et fa més ràbia, d'odiar
les ulleres d'or, i unes galtasses monàstiques i un sotabarba desinflat s'	ensorraven	amb una punta de coqueteria en la fresqueta del mocador que
a casa seva, la idea de l'emigració, de deixar la família abandonada, d'	ensorrar	per a sempre el seu nom il·lustre, cada vegada anava agafant uns colors
verí, repugnant, covard; no mereixia per a ell ni un bri de llàstima.	Ensorrant	moralment un home com el Baró de Falset, escorrent-li els diners igual
Conxa no sabia res, ni va saber mai res de la manera com Guillem estava	ensorrant	el seu marit. Conxa cridà dos o tres metges; potser era un cas de
damunt de la boca. Don Manuel a penes hi veia, aixecava el cap que se li	ensorrava	dintre l'encarcarament de l'esquena, i a través d'unes ulleres d'or
una mena de catàstrofe íntima, i un mallot, pèsol, mantega i quitrà, s'	ensorrava	dintre l'aigua acompanyat d'un xiscle; aleshores unes mans de xicot,
amb tota la força d'una sang de disset anys. Des d'aquell dia, Ferran s'	ensorrà	dintre un misticisme patològic, amb una susceptibilitat nerviosa, amb una
. Hem rigut!... —Oh, el fang! —I Pere enveja la bona sort de poder	ensorrar	els peus en les roderes del camí; ja li sembla que s'apuntala en algun
hauría cregut qu' anava á vetllar un malalt. Se ficava al teatro, s'	ensorrava	en la butaca ó 's confonía entre 'l públich y, dins d' aquell
[(Exaltant se al veure á Julia en sos brassos.)] Per Deu. Mal s'	ensorri	aquesta casa; mal tingui de caure 'l cel, jo tinch de salvar sa vida y
Mira si aixís pots salvarlo. Pots buscar una clau falsa: pots també	ensorrar	la porta en fí... ja ho sabs, ab la infamia no 't faltará pas cap medi
hores de plugim, com si la teva ànima, la papallona, es mullés i s'	ensorrés	en la terra. Tornen a l'esperit tots els records amargs, soterrats en el
com el retruny d'un tro, es va estremir la muntanya, la galeria s'	ensorrà	. —Pietat, Senyor! —borbollejaren els obrers, persignant-se. —Heu deixat
Qui ho haguera dit! Alibou Vinguin les saques de sorra. L'	ensorrarem	. L'estossarem. Guiomar, ajuda'ns a carregar la sorra. Guiomar
Nas Tort Vessa-li sorra, Alibou. Alibou Allà va! Ja s'	ensorra	. Ara jau. Nas Tort Hala! Hala! Au! Au! Papagai Déu sap
les línies mateixes o del punt, l'edifici lògic bastit amb aquesta base s'	ensorraria	; però com que aquests dubtes no existeixen, perquè tothom admet
que s'han encès, les batalles que s'han perdut, els imperis que s'han	ensorrat	, perquè els llamps i la pedra han caigut avui i no una altra hora. De la
pertot Europa: en 1918, revolucions austríaca i alemanya, que	ensorraren	dos imperis, revolució obrera a Finlàndia; en 1919, insurrecció
del president Wilson és cada dia més evident, i, amb aquesta evidència, s'	ensorra	una il·lusió més. Però no fou solament el desencís produït per la
una mena de vida idíl·lica, de llibertat i democràcia, i que, tot d'una s'	ensorressin	les il·lusions, i els règims de democràcia fossin substituïts pels de
al llosat per descarregarlo de glas tant com podía, a fi de que no se'ns	ensorrés	, y, després, lo qu'era pitjor encara, anar obrintse rech per baxar a la
descontent entre el poble. Era el seu propòsit deliberat, des del començ,	ensorrar	el govern; però no cal dir que s'ho reservà per a ell durant algun temps.
que s'havia apoderat de mi? Figureu-vos un cataclisme imminent, que ha d'	ensorrar	-ho tot i del qual no és possible escapar. Quin avorriment del treball,
llarga, llarga... Però, què en trauria d'això, si venia un daltabaix, que	ensorrava	tota la rellotgeria? I heu-vos aquí que aquesta protesta mateixa m'era
amb un grapat de terrissalla al puny i dubtava si destinaria el tret a	ensorrar	algun dels antipàtics botornons d'en Vatualmón o algun dels embafadors
d'ell nèixen per refer la nostra personalitat mixtificada i en perill d'	ensorrar	-se del tot. No us interessen, artista, les idees del xiprer? —Digau el que
per les formigues termites; l'altre és cremat per l'incendi i a punt d'	ensorrar	-se; l'altre és tot punxós; un massa baix, que un lleó us hi esgarraparia
presó, i el dia que feia tres mesos i divuit semblà que aquell edifici s'	ensorrava	, és a dir, s'esbatanava, s'obria per la clau de volta i el cel i els
Ella havia estat forta, i era jove encara, però les penes i el treball li	ensorraren	el pit, i en les pujades se l'oïa respirar amb una ranera d'ofec que
amb fusta d'embalatge. El Locomotora, d'un cop d'espatlla, l'	ensorrà	del tot. En això sonà el lladruc d'un gos peter. Lladrava intensament amb
Vacil·lava, desfeta, lassa. Al davant seu, el turó de Santa Tecla s'	ensorrava	del xerric i monotonia dels grills. Passà la fondalada dels Garrofers i
en la penombra, com un acompanyament de viàtic. Topaven amb la boira. S'	ensorraven	de peus en els tolls innombrables. Ja en l'església, Quelot i els seus
saltava pels abims incomptables. Cruixien les fustes. Per un moment s'	ensorrava	i reapareixia montada en una gropa d'escuma. Ressonava la veu del capità
esguard! Arrencava el seguici. Ara venia la Crucifixió. Pas grotesc,	ensorrat	pel nombre d'imatges: Tres creus, dos soldats baratant-se unes
y prou. Me descuydava del catafal dels soldats, que algun any se havía	ensorrat	pel gran pes de la tropa que s'hi enfilava. Lo bestiar era del pays, y
conjunt, en el que depèn de tu? O és que et sembla que pot subsistir i no	ensorrar	-se un Estat, on les decisions judicials no tenen cap força, ans els
canvi, contra la pàtria i les lleis, t'és permès que si nosaltres volem	ensorrar	-te perquè ho tenim per just, tu, al teu torn, pretens en la mesura de les
tenim per just, tu, al teu torn, pretens en la mesura de les teves forces	ensorrar	-nos a nosaltres, les lleis i la pàtria, i dius que això és obrar bé, tu
de les coses agradables als déus és impietat, i això és el que ho	ensorra	i ho destrueix tot. S. —Molt més breument em podies haver
Donar set voltes fent sonar les trompetes i esperar que les muralles s'	ensorrin	, com ens conta un dels profetes de l'Antic Testament, o portar el ritual
oir missa, es posava a renegar d'una manera que tenies la sensació que s'	ensorrava	la religió. A l'església deia parenostres per al seu home, per al Xic,

Pàgina 1 (de 18)

50 següents