×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb entropessar |
Freqüència total: 59 |
CTILC1 |
honrant la memòria del marquès de Collera; i també, com Aina Cohen, | entropessaven | amb dificultats. El marquès havia estat inoportú morint-se a la posada de | Així les coses, perquè les dues entitats es poguessin entendre, s' | entropessava | amb la dificultat del nom o, millor dit, de la seva terminació. Els uns | desespera. El que no té dòna ni bagassa, éll mateix s' apedaça. El que | antropesça | y no cau, alvansa camí. El que té el cul llogat, no 's senta quant vòl. | del tot el compás, uns pegant vencillades i fent reverencies i atres | entropeçant | , se 'n van a ses cases a dormirla. Eus açí la música i el romanç: El vi | vist que, malgrat d'ésser senzilla la funció que s'integra, | entropessarem | amb dificultats molt sovint invencibles. És evident que no vacil·larem a | meu poble, em diguera: —¡Que bé!, ¡ja estàs ací!... I si | entropesse | casualment ab un amic i mirant-me em diu: —¿Vindràs a jugar, Pere? ... | al País Valencià, mentre que els usos corresponents del català hi | entropessen | amb constants restriccions. Fóra més exacte, doncs, parlar de | cas si al llegir que determinada planta s'enlaira a les roques després | entropesseu | altres semblants al pla, a les faldes del tossal. Algunes d'elles fan | y sostenedors, encara ahuí á pesar de les dificultats económiques ab que | entropesen | en la sehua marcha. A mi, senyors, me basta y sobra com á títol de gloria | La idea me feu riurer, y pensant en lo enigmátic lletrero, vach | entropesar | en un llauraor, pero un llauraor de veres, de l' hòrta de Rusafa, que me | de pessebre. En el moment de girar-me per fer-li adéu amb la mà, vaig | entropessar | amb unes cames i vaig caure tan pla com era. XI Els escapularis | de l'aigua entrant i eixint pels espais buits de l'escullera. Gabriel va | entropessar | en les primeres roques i va caure entremig, invisible ja entre la remor | eixir del casal faller agafant-lo dels dos braços. Borratxo dut a casa, | entropessant | , amics fidels acompanyants, que l'aguanten, la gent que mira, calma, Pep, | ab la vida. Los Apóstols, al sortir del Cenácul lo dia de Pentecostes, no | entropessaren | en pallas pera tirar en cara als prínceps y magistrats de Jerusalem lo | sarcasme l'Home, en majúscula i genèricament, però, en girar el cantó i | entropessar | -se amb qualsevol home en minúscula i concret, aquell fàstic universal es | que l'atabalava per dins. ¿Què tenia? Però ¿ho sabia ell? Teixidor se l' | entropessà | un vespre pel carrer i se'n quedà preocupat. Canviaren quatre paraules | per veure com el dia roig passava els cims nevats, es trobava amb Sona | entropessant | i grunyint als seus peus, ficant una pota tafanera sota els troncs | tingués de quedar estabornit. Se ficà pel Portal de Santa Madrona, allí | entropassà | fortament amb un piló que hi ha al mig, i per miracle s'aguantà, fins que | I l'esglaó. I Valerianet fora de si. I la foguera. I Valerianet va | entropessar | . I la gent en silenci. I va caure dins la foguera. I Valerianet va morir | capa el mateix puesto que sá mullér, pero al eixirsen, calent de cáp, | entropesa | de nasos en la tauleta de la solfa, cau el bombo, trenca el peról, y mata | la llum y no tinc fósforos! ¡Pos asó em faltaba! Vorém si á la palpa | entropese | en alguna caixeta. [(S' en entra de nou per la dreta.)] Esena | màrtirs per la fe catòlica. Libori era un al·lot alt, gras, que s' | entropassava | en parlar, sobretot si estava nerviós o era una paraula de mal | que esclafava una llosa a terra amb un peu, mentre l'altra cama alçada | entropessava | arreu. En Joan, que anava capficat en tonades de sarsuela, mentre | buscar recer al comerç de l'Anselm de Rius. L'encegament de la por el féu | entropessar | amb una caixa de tomàquets i el valerós guardià de l'ordre va encastar-se | no, les infermeres s'afaitessin les cames i que els joves terapeutes no | entropessessin | , al llindar de les portes... També que les sirenes de les urgències no | Li havia estat prou i no havia hagut de fer com aquells magistrats que s' | entropessen | amb la toga i, enfurismats, no poden fer el pessic a l'uixer i menys | de vergonya, mentre que les altres dones es donaven a fer xisclets i a | entropessar | -se amb les cadires i els homes, els quals, les conques dels ulls | No hi valien paraules. Amb la Neus, enraonant, tard o d'hora li tocava d' | entropessar | i perdre l'equilibri fins a donar-se una bona morrada. Tant era que fos | li seria del tot necessari quan els niguls tapessin la lluna, per no | entropessar | amb les pedres i esgarrinxar-se la pell amb els albarzers. A mesura que | Arriba a la planta baixa, a la ferreria deserta. Corre cap a la porta, | entropessa | , cau vora l'enclusa. Sent les mans de l'Emília, que l'abraça amb força. | Impossible eixir de casa. I al wàter una altra volta. Quasi em mate. He | entropessat | amb un bonsai. Un bonsai assassí. I a la fi... Una altra font. Una altra | Entra Cleo, excitada i eufòrica. Quasibé | entropessa | amb l'ombra cautament dissimulada del | llarg i enrotllat i britànic, el mateix amb què tres mesos abans havia | entropessat | i caigut en un dia funest o feliç, agafat amb la mateixa mà que sostenia | social i, doncs, els projectes de normalització lingüística ambiental hi | entropessaven | tot sovint amb esculls. Per descomptat, el mateix procés de | amb la domesticació dels gossos. Quan es parla de canvi climàtic i s' | entropessa | amb l'escepticisme sobre la possibilitat del canvi mateix, només cal | les desgràcies que m'envia i amb què l'esperança | entropessa | . Deixa'm anar al pas de la meua pròpia sort. | dues vegades sobre el seu eix i para compte de no | entropessar | amb els precs principals, que miren de lluny com mussols, | xocolata a la boca, el mòbil a la mà i escriu un whatsapp; quasi | entropessa | amb les xiques.) Esther. Ei, Lali. | Passa-me-la, no l'escalfes. (Esther i Marga | entropessen | i s'abracen, les cares queden a tocar. Darrere d'elles arriba | sí. Rubén. A ella no la vaig atraure, vam | entropessar | . Saps què em va dir l'endemà de casar-nos? «Crec que he comès | dida, xop; es relacionen amb el català occidental: tos, novençà, | entropessar | , xic, plegar, torçar, coceguelles, bellota, llegó, tramús, gronsar. | a córrer. Tanta pressa tenia que, en baixar l'escalinata de l'hotel, | entropessà | i sense aturar-se va deixar caure una sabata de vidre. El cap de | puga observar. La lloba Al mercat del Campo dei Fiori m'he | entropessat | amb l'Anna Magnani, anava carregada amb diverses bosses de queviures. | ben igual caminar dreta com un fus com entrebancar-se i anar per terra. | Entropessar | amb el vorell d'una rajola i caure tan llarga com era a la vista de | més que trobar la bellesa, ens trobem amb la bellesa. Ens hi trobem o hi | entropessem | , que tot pot succeir... com un Colom qualsevol... El tema és que ens hi | cada objecte havia d'estar al seu lloc perquè un s'hi poguera moure sense | entropessar | , de tan estret que era. Encara hi havia objectes seus, algun disc, alguna | era un clarivident, Crisòstom sentia que havia tingut una sort immensa d' | entropessar | amb ell i que, malgrat ser un egocèntric incorregible, haguera consentit | d'aquell magatzem humit i polsós, en penombra, movent-se amb cura de no | entropessar | . Eren obres d'aficionat, algunes de tècnica minuciosa però mancades | i la corda que va baixant perquè està mal ajustada i el petit acaba | entropessant | i alguna dent acaba encastada a terra. O quan el teu fill petit encasta | ni vist mai, topava amb construccions sintàctiques que no entenia, m' | entropessava | amb imatges, metàfores, frases fetes. El bon Calders m'era una selva. |
|