Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

la bondadosa però endreçadíssima reina, que esdevenia, per pur	enuig	i sense adonar-se'n, estúpidament irònica i alhora cruel, uns termes que
procedien gairebé tots de poblets de mar, i Tino Costa s'estalvià l'	enuig	de les preguntes. Saludà el barquer, li donà una moneda i s'allunyà cap
en el corrent del món i calma en ell la teva inquietud. Quan l'	enuig	farà presa en tu, quan et sentiràs fatigat de tot, torna aquí, dedica't a
i la tornada a posta de sol... Tino Costa començà a experimentar l'	enuig	i, amb l'enuig, a sentir enyor de la seva mare. Estaven asseguts a taula
a posta de sol... Tino Costa començà a experimentar l'enuig i, amb l'	enuig	, a sentir enyor de la seva mare. Estaven asseguts a taula esperant el
anticipar-se la monotonia, la repetició constant; podia anticipar-se ja l'	enuig	. Per altra banda, aquesta felicitat de veure-la i esperar-la, de tornar-la
el temor que tot no es malmetés en la continuació i no sobrevisqués a l'	enuig	o a la fatiga. Però cada vegada ho havia rebutjat com una estèril
tendresa; però a l'ànima portava ja la sensació anticipada del terrible	enuig	, de la tristesa infinita de la seva vida, que havia infal·liblement
guanyava també l'esperit; ell tornava amb l'ànima malalta de tristesa, d'	enuig	, de desil·lusions. Només una cosa el menava: l'esperança d'una mica
darrera dels "Surroca, Fills i Companyia". [(Víctor fa un moviment d'	enuig	.)] Víctor, no el molesti el que li dic. Si vostè i la seva adorable
[(Intentant desfer-se dels braços d'en Pepe, però sense gens d'	enuig	.)] Que estranys són vostès! Pepe. [(Estrenyent-la
més val que adveris que era un rebuig. I així l'	enuig	tos jorns no agreja puix que l'enveja sense
com Quevedo diu amb tota sinceritat i tota conseqüència, "fa riure amb	enuig	i desesperació". Però, a l'ensems que refusa aquesta ironia amarga,
buidor; la ironia merament intel·lectual no fa riure amb desesperació i	enuig	ni incita a pietat i a misericòrdia. És una ironia una mica estranya a la
Ermità L'oració de cada nit comenci lluny de la malvestat i de l'	enuig	: Escoltau-me, Déu meu, dins el silenci i l'elevada soledat del puig. Tot
ni en la tempesta implor el teu sopluig. Solament una estona sense	enuig	, un amorós esguard sense amargura, un instant de
—No vull pas saber cap més misèria de ningú —imposa ella amb un començ d'	enuig	que fa acovardir l'home.— Voldria viure en repòs, tal com em figurava en
què la música, si tampoc ningú no ha d'escoltar-la?; potser serviria d'	enuig	als altres. Almenys que Tomàs es pogués salvar! Cert que fóra com tenir
més. Coincidí aquesta pertorbació del seu esperit amb un sentiment, d'	enuig	a la primeria, de repugnància després, i més tard d'horror físic per
dissimular la reticència. Pere i Laura es tomben i miren amb el mateix	enuig	aquella intrusa, que els dilueix l'encís del diàleg sense paraules, que
descloure á una distancia despreciativa, y l' hauría llansada per allí ab	enuig	á no sentirse dominat per certs dubtes que li aixecava la lletra. No era
una certa atenció, però seguia llegint, i de vegades no ocultava el meu	enuig	deixant de respondre a les coses que em deia. "Sí" o "no" eren les
a ésser conegudes de la gent del poble. Ara, doncs, a les hores d'	enuig	, de depressió o d'enyorament, ja que trobava llarguíssimes les tardes de
m'havia aturat moltes vegades. Era el mateix grinyol trist, el mateix	enuig	, la mateixa lassitud. El nostre professor tenia l'aspecte d'un gegant. En
tarda de caminar tots suats sota el sol d'agost, no sentíem fatiga ni	enuig	, ans al contrari, un gran contentament, una mena d'il·lusió, excitats pel
del qual sovint és filla de la tristesa, del cansament de la vida i l'	enuig	, segregació de l'ànima desencantada, desesperada i solitària evasió. Així
cansadament, mig d'esma i una mica poca-soltes, per tal de matar l'	enuig	que ens enervava tots dos, de manera que, parléssim del que fos, quan
Josep estava enfastidit, feia petar la llengua constantment, en senyal d'	enuig	. Em va pegar un cop al llibre, que va caure a terra, i se n'anà.
no ens volíem dir allò que pensàvem. Jo em sentia ple de rancúnia i d'	enuig	. Si aquest brètol no hagués jugat, ara no ens trobaríem així: aquest era
Afrancesat. Roch· Prou. No vull que parlis més. [(ab	enuitx	)] Sabs cuant gran es mon amor per dubtar tant de ton pare: si ets
la seva dona. La veu en la seva imaginació: enfurida, dramatitzant el seu	enuig	, fent-lo objecte a ell, treballador indefallent, fidel, submís, dels més
bàrbara i trista alhora. M'afanyava a trobar en el teu rostre senyals d'	enuig	, de nostàlgia, de descoratjament, de fàstic; desitjava que els teus
preguntat mai, el que pensen de tu? Cosme no va poder reprimir un gest d'	enuig	. En lloc de plànyer-lo, Gaspar semblava censurar-lo. D'ençà que havia
—ara només en sents una part mínima—, quan ni tan sols el meu	enuig	suportes. Si pogués canviar amb les meves súpliques
Així s'aplacarà, no hi ha cap dubte, oblidat de l'	enuig	; quan va semblar-nos més sever i irritat, ¿no resplendien,
navegava, tranquil·la, pel cel asserenat. —Dones! —va fer Zorbàs amb	enuig	—. Uf! Però la culpa no és vostra, en tenim la culpa nosaltres, els
davallada llur els límits de l'il·limitat, i s'aturessin a reposar de l'	enuig	de la llur feina. Després d'això, la meva ànima es retreu una sensació de
fust llay en la mar, Absent de vos, lunyat d'esta encontrada?@ En l'	enuig	de la navegació velera, en el tedi del campament, el poeta enyora Na
espanyola de la Universitat de Madrid...; tot això no l'afectava. El seu	enuig	era per altres ocasions, com aquella en què a un amic, per lloar-lo, se li
aquesta disparitat fonamental. Escoltem, d'antuvi, Gregori: "Quin	enuig	! Quina tristesa! Les hores i els dies s'escolen monòtons i sempre iguals.
i agradable a Déu, ajudava amb la intenció. Sols experimentava un cert	enuig	de mestressa activa i diligent contrariada, en mig d'un tràfec casolà,
romandre algunes hores perdut en l'ombra i oblidar així la humitat i l'	enuig	que corcaven la llar. Però si encara açò no fos prou atractívol heu's
escapava desconegut. Embolcallats entre drapets i murs que la dolor i l'	enuig	corcava, era agradós romandre una estona —després que el dia ha fugit com
senyor batlle i els més alts empleats de la Casa comunal són a passeig. L'	enuig	del jove anglès esclata violentament: —Cal una reparació: telefonem al
formigues veieren la destrucció de les ambaixadores, fou més irat llur	enuig	. I, arribada la nit, sortiren a miríades de llurs caus, i mentre els
a començar la història..." I resignat a no desfer de seguida l'	enuig	de l'Agneta, va pel passadís. Sent la veu de la Caterina, com trenca una
L'Amèlia somrigué satisfeta. En Víctor no pogué dissimular el seu	enuig	. En Manelic! De manera que ell no era un home que s'acabava de casar,
no hi hauria pensat més; però no, l'infeliç no havia mostrat cap	enuig	, ni sos ulls havien expressat la més petita reconvenció; no havien parlat
fraudulenta una partida de diners i l'irascible pagès cuidà ofegar-se d'	enuig	. Eixí de la casa del fallit arrabassant-se els cabells a grapats i
Però quan la cosa se li féu més indigesta fou en adonant-se, pel gest d'	enuig	i de disciplència dels transeünts, que, així com ell els llucava de

Pàgina 1 (de 14)

50 següents