Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

ells; no podia ja arrabassar-los ni malmetre'ls l'alegria; no podia	envilir	-los amb cap necessitat oprobiosa; no podia ja enlletgir-los amb una
d'ell tot allò que més podia contribuir a destruir-lo, que més podia	envilir	-lo als seus propis ulls. Jeroni potser va saber com li era necessària
els manaments de la llei de Déu als pobres maoris no estaven obligats a	envilir	el paisatge d'una manera tan crua. Seguint la ruta cap a Papeari i cap a
rostoll... Mr. F. G.. —No em podeu negar que, aquest poble, l'hem	envilit	, li hem matat l'alegria... Jo. —Potser exagereu. Els heu
s'altivin servidors insolents, quan els teus homes prínceps,	envilits	per la fam, aprenen amb l'esquena les més subtils raons
Ara això està de moda. Després de la guerra, la gent no sap què fer per	envilir	-se i per ésser original. Aquella mena de respecte que la gent tenia abans
que la meva pròpia confessió, que el meu propi enviliment? Quan un home s'	envileix	fins al punt d'explicar el que jo puc explicar de vostè i de mi, se l'ha
hi ha dos fenòmens d'una força sexual terrible: el primer és el goig d'	envilir	-se, d'ajupir-se com un gos, i de provar la molèstia i el dolor físic
remordiment per tot el que havia fet, per l'extrem al qual havia arribat,	envilint	-se i envilint-la a ella. Conxa no el va comprendre; ella era una barreja
tot el que havia fet, per l'extrem al qual havia arribat, envilint-se i	envilint	-la a ella. Conxa no el va comprendre; ella era una barreja de cinisme i
d'aquests senyors que ara s'ajupen i col·laboren davant de les coses que	envileixen	més el país, han votat la Lliga, han fet de catalanistes i han dut les
s'hi rebel·la més, amb una mena de fruïció sàdica. La voluptuositat d'	envilir	-se i d'humiliar-se, aquella criatura la sentia amb tota la força d'una
vida, no deixaré partir d'aquest palau, anc que per tots els mals sia	envilida	, anc que la mort el Comte faci esclau. Ell és l'únic culpable dels seus
seva vida, no regna mai l'amor en el Castell, i aquesta cort serà sempre	envilida	si no reneix a dins un món novell. [(Dirigint-se a En Bernat)] Ves
separar-te'n: lluitar-hi en contra era lluitar per conservar-la;	envilir	la seva imatge representava una prova de servilisme envers el seu record;
afecte gairebé maternal. El contacte de la carta era roent; l'acusava, l'	envilia	de nou; li portava a la memòria les hores més miserablement felices de la
exempt; de mi, però, no puc pas dir-ho: tant m'ha	envilit	l'Infern, i els infortunis m'han fet distint d'aquell que al
"Llur imatge de Déu —Miquel li feia— se n'apartà llavors que s'	enviliren	servint llurs apetits; des d'aleshores, d'allò servit
no hagués estat sinó un somni; i jo no volia que quedés empresonada,	envilida	, per les paraules. Aquell dia plovia, dolçament, lànguidament. Zorbàs,
les feres al món: a devorar alguns individus com nosaltres, perquè no ens	envilíssim	." Aquí Zorbàs havia dibuixat amb llapis de colors un home gran,
de Zorbàs. De bell antuvi, em vaig indignar. Mentre milions d'homes s'	envilien	i queien de genolls perquè no tenien ni un trist rosegó de pa per a
morir! Ni saber morir bellament, en expiació d'haver enganyat, oprimit i	envilit	el seu poble, d'haver-lo menat a la vergonya i la ruïna, amb excusa de
la testa, doblegar el genoll o vinclar l'esquena. Demoníaca pensada!	Envilir	uns homes, a fi de millor dominar i asservir tots els homes. Quines
al qual no pugui atansar-me jo primer a saludar-lo sense preludi, sense	envilir	-me als seus ulls i sens esdevenir còmplice de la bona opinió que té d'ell
arreu se sent una cançó d'aigua que no s'acaba mai. La seva gràcia no l'	envileixen	els pantalons de color de crema guardadors d'arrogàncies abdominals, ni
en la seva ànima, sense apilar-les en rodanxes iguals, ni mesurar-les, ni	envilir	-les amb l'alenada corrupte de la seva mortal limitació. No és veritat que
i subalterna de la cortisanía palaciana; pecar contra la llengua és	envilir	-la amb el llot de la corrupció. Les qüestions de llenguatge, importants a
aquesta discordancia, per redimir el llenguatge de les xacres que l'	envileixen	com una lepra infecta, s'és fundada la patriòtica "Lliga del Bon Mot".
pols, no parar fins a destruir la imatge d'un món que hem anat embrutant,	envilint	, entre tots... Endavant! Se't contagia l'entusiasme dels teus companys.
—cal remarcar-ho?— I a despit de tot, la contingència l'anava fermant i	envilint	. (S'havia escolat una hora.) Un nus, un nus —això és, un nus
a l'abim. Terra endins d'Espanya, sabres que dominaven, sacerdots que s'	envilien	enllotant el nom de Crist i toreros que aspiraven a governar. La tragèdia
en la insensibilitat, l'Estat s'esmicola i la societat que el tolera s'	envileix	. L'assassinat aïllat d'un patró o d'un obrer, és i serà sempre un crim
de cap excomunió per part dels qui perquè paguen manen, quan ja han	envilit	un home fent-li fer tots els papers de l'auca, en llançar-lo al carrer amb
estranyes a la voluntat del poble català, ni menys encara a rebaixar,	envilint	-la, la dignitat nacional, mercadejant amb els opressors de Catalunya, els
és una protesta violenta contra el pes de la matèria embotidora que	envileix	. La falta d'esperit dels pagesos —per exemple— el treu fora de mare... A
i prohibida la seva exhibició. La llengua és perseguida, menyspreada i	envilida	fins a l'extrem d'imposar l'espanyol, no solament en documents oficials,
i la imposició de mètodes i pràctiques administratives que repugnen i	envileixen	. Se'n necessita d'estoicisme, catalans, per a no alçar-nos contra tanta
mesura, roman inactiva, i soporta estoicament una repressió afrosa que l'	envileix	i l'anihila. I encara més: L'única espurna que ha demostrat al món
cop a la venda d'innumerables inmobles, doná per resultat que'ls preus se	enviliren	extraordinariament i en conseqüencia les entitats propietaries, lluny de
per la nova currutaca. —Estalvia les paraulotes; no hi ha necessitat d'	envilir	les coses. —Tens raó. Déu ja les ha fetes prou vils. Però tornem al
són els boscos i els rius, és tothom, són totes les coses, el que resta	envilit	i desflorat per l'ofensa sense defensa, pel pecat personal i social
a espatlles de la cega caritat, ell, la dona a qui degrada, els fills que	envileix	, el desgraciat esdevenidor dels quals rau en la ignominiosa existència
vostra, bella resposta a tota aquella colla de xavacanes festes que tant	envileixen	i demostren la buidor de cap d'unes pobres noies atretes, com les
de distingir entre allò que enalteix l'home i allò que el degrada, el que	envileix	el llibre usant-lo per a pervertir la moral i per a destruir la societat.
sense elements de reconstitució i com el contuberni la desnaturalitza i	envileix	, és cosa que certament no valdría la pena de tants esforços i tanta
Barrés el nostre contemporani i de la nació francesa (que molts creien	envilida	per la recerca de la felicitat fàcil de la riquesa i del plaer) la
al mateix temps, i integrant aquesta interacció en el procés total. Si	envileixen	l'agent, comprometen també tard o d'hora el resultat. És per això que
als ulls d'aquell home, veya ab rabia y confusió que aquell judici la	envilía	, la enfonsava, la duya a més baix llivell que als lladres declarats de
ciutadana, ell li ha de revelar, d'una manera tràgica, que ell també s'ha	envilit	i ha estat vençut en la seva lluita amb el món. Eva, perduda per la
d'una persona estimable ens guardaria de cometre una acció que ens	envilís	o avergonyís. Més ens guardarà l'adorable presència del Pare celestial.

Pàgina 1 (de 4)

50 següents