×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb envilir |
Freqüència total: 176 |
CTILC1 |
ells; no podia ja arrabassar-los ni malmetre'ls l'alegria; no podia | envilir | -los amb cap necessitat oprobiosa; no podia ja enlletgir-los amb una | d'ell tot allò que més podia contribuir a destruir-lo, que més podia | envilir | -lo als seus propis ulls. Jeroni potser va saber com li era necessària | els manaments de la llei de Déu als pobres maoris no estaven obligats a | envilir | el paisatge d'una manera tan crua. Seguint la ruta cap a Papeari i cap a | rostoll... Mr. F. G.. —No em podeu negar que, aquest poble, l'hem | envilit | , li hem matat l'alegria... Jo. —Potser exagereu. Els heu | s'altivin servidors insolents, quan els teus homes prínceps, | envilits | per la fam, aprenen amb l'esquena les més subtils raons | Ara això està de moda. Després de la guerra, la gent no sap què fer per | envilir | -se i per ésser original. Aquella mena de respecte que la gent tenia abans | que la meva pròpia confessió, que el meu propi enviliment? Quan un home s' | envileix | fins al punt d'explicar el que jo puc explicar de vostè i de mi, se l'ha | hi ha dos fenòmens d'una força sexual terrible: el primer és el goig d' | envilir | -se, d'ajupir-se com un gos, i de provar la molèstia i el dolor físic | remordiment per tot el que havia fet, per l'extrem al qual havia arribat, | envilint | -se i envilint-la a ella. Conxa no el va comprendre; ella era una barreja | tot el que havia fet, per l'extrem al qual havia arribat, envilint-se i | envilint | -la a ella. Conxa no el va comprendre; ella era una barreja de cinisme i | d'aquests senyors que ara s'ajupen i col·laboren davant de les coses que | envileixen | més el país, han votat la Lliga, han fet de catalanistes i han dut les | s'hi rebel·la més, amb una mena de fruïció sàdica. La voluptuositat d' | envilir | -se i d'humiliar-se, aquella criatura la sentia amb tota la força d'una | vida, no deixaré partir d'aquest palau, anc que per tots els mals sia | envilida | , anc que la mort el Comte faci esclau. Ell és l'únic culpable dels seus | seva vida, no regna mai l'amor en el Castell, i aquesta cort serà sempre | envilida | si no reneix a dins un món novell. [(Dirigint-se a En Bernat)] Ves | separar-te'n: lluitar-hi en contra era lluitar per conservar-la; | envilir | la seva imatge representava una prova de servilisme envers el seu record; | afecte gairebé maternal. El contacte de la carta era roent; l'acusava, l' | envilia | de nou; li portava a la memòria les hores més miserablement felices de la | exempt; de mi, però, no puc pas dir-ho: tant m'ha | envilit | l'Infern, i els infortunis m'han fet distint d'aquell que al | "Llur imatge de Déu —Miquel li feia— se n'apartà llavors que s' | enviliren | servint llurs apetits; des d'aleshores, d'allò servit | no hagués estat sinó un somni; i jo no volia que quedés empresonada, | envilida | , per les paraules. Aquell dia plovia, dolçament, lànguidament. Zorbàs, | les feres al món: a devorar alguns individus com nosaltres, perquè no ens | envilíssim | ." Aquí Zorbàs havia dibuixat amb llapis de colors un home gran, | de Zorbàs. De bell antuvi, em vaig indignar. Mentre milions d'homes s' | envilien | i queien de genolls perquè no tenien ni un trist rosegó de pa per a | morir! Ni saber morir bellament, en expiació d'haver enganyat, oprimit i | envilit | el seu poble, d'haver-lo menat a la vergonya i la ruïna, amb excusa de | la testa, doblegar el genoll o vinclar l'esquena. Demoníaca pensada! | Envilir | uns homes, a fi de millor dominar i asservir tots els homes. Quines | al qual no pugui atansar-me jo primer a saludar-lo sense preludi, sense | envilir | -me als seus ulls i sens esdevenir còmplice de la bona opinió que té d'ell | arreu se sent una cançó d'aigua que no s'acaba mai. La seva gràcia no l' | envileixen | els pantalons de color de crema guardadors d'arrogàncies abdominals, ni | en la seva ànima, sense apilar-les en rodanxes iguals, ni mesurar-les, ni | envilir | -les amb l'alenada corrupte de la seva mortal limitació. No és veritat que | i subalterna de la cortisanía palaciana; pecar contra la llengua és | envilir | -la amb el llot de la corrupció. Les qüestions de llenguatge, importants a | aquesta discordancia, per redimir el llenguatge de les xacres que l' | envileixen | com una lepra infecta, s'és fundada la patriòtica "Lliga del Bon Mot". | pols, no parar fins a destruir la imatge d'un món que hem anat embrutant, | envilint | , entre tots... Endavant! Se't contagia l'entusiasme dels teus companys. | —cal remarcar-ho?— I a despit de tot, la contingència l'anava fermant i | envilint | . (S'havia escolat una hora.) Un nus, un nus —això és, un nus | a l'abim. Terra endins d'Espanya, sabres que dominaven, sacerdots que s' | envilien | enllotant el nom de Crist i toreros que aspiraven a governar. La tragèdia | en la insensibilitat, l'Estat s'esmicola i la societat que el tolera s' | envileix | . L'assassinat aïllat d'un patró o d'un obrer, és i serà sempre un crim | de cap excomunió per part dels qui perquè paguen manen, quan ja han | envilit | un home fent-li fer tots els papers de l'auca, en llançar-lo al carrer amb | estranyes a la voluntat del poble català, ni menys encara a rebaixar, | envilint | -la, la dignitat nacional, mercadejant amb els opressors de Catalunya, els | és una protesta violenta contra el pes de la matèria embotidora que | envileix | . La falta d'esperit dels pagesos —per exemple— el treu fora de mare... A | i prohibida la seva exhibició. La llengua és perseguida, menyspreada i | envilida | fins a l'extrem d'imposar l'espanyol, no solament en documents oficials, | i la imposició de mètodes i pràctiques administratives que repugnen i | envileixen | . Se'n necessita d'estoicisme, catalans, per a no alçar-nos contra tanta | mesura, roman inactiva, i soporta estoicament una repressió afrosa que l' | envileix | i l'anihila. I encara més: L'única espurna que ha demostrat al món | cop a la venda d'innumerables inmobles, doná per resultat que'ls preus se | enviliren | extraordinariament i en conseqüencia les entitats propietaries, lluny de | per la nova currutaca. —Estalvia les paraulotes; no hi ha necessitat d' | envilir | les coses. —Tens raó. Déu ja les ha fetes prou vils. Però tornem al | són els boscos i els rius, és tothom, són totes les coses, el que resta | envilit | i desflorat per l'ofensa sense defensa, pel pecat personal i social | a espatlles de la cega caritat, ell, la dona a qui degrada, els fills que | envileix | , el desgraciat esdevenidor dels quals rau en la ignominiosa existència | vostra, bella resposta a tota aquella colla de xavacanes festes que tant | envileixen | i demostren la buidor de cap d'unes pobres noies atretes, com les | de distingir entre allò que enalteix l'home i allò que el degrada, el que | envileix | el llibre usant-lo per a pervertir la moral i per a destruir la societat. | sense elements de reconstitució i com el contuberni la desnaturalitza i | envileix | , és cosa que certament no valdría la pena de tants esforços i tanta | Barrés el nostre contemporani i de la nació francesa (que molts creien | envilida | per la recerca de la felicitat fàcil de la riquesa i del plaer) la | al mateix temps, i integrant aquesta interacció en el procés total. Si | envileixen | l'agent, comprometen també tard o d'hora el resultat. És per això que | als ulls d'aquell home, veya ab rabia y confusió que aquell judici la | envilía | , la enfonsava, la duya a més baix llivell que als lladres declarats de | ciutadana, ell li ha de revelar, d'una manera tràgica, que ell també s'ha | envilit | i ha estat vençut en la seva lluita amb el món. Eva, perduda per la | d'una persona estimable ens guardaria de cometre una acció que ens | envilís | o avergonyís. Més ens guardarà l'adorable presència del Pare celestial. |
|