×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb esca |
Freqüència total: 278 |
CTILC1 |
Repiquen ràpides amb una constància inacabable. Són, sembla mentida, l' | esca | del ball. Sense les postisses, que canten tan finament a les mans dels | de color. O bé la filla de la tavernera és de bona planta i servix d' | esca | i parany, i l'èxit de la taverna no és precisament el bon vi, ans la | dels dos desafiats, mentres senyalaba á l' Esparver,— deu ser l' | esca | del pecat; deu ser la causa ignocenta del disgust que vostés acaban de | en hora són engendrats i d'hora en hora neixen, | esca | feroç d'indefallent tortura per a mi: quan els plau, cap aquest | de la meva categoria i de la meva... idiosincràcia. L'higiene és l' | esca | del pecat pels pecadors i pels confessors, és un pegat pels malalts i un | "El fi justifica els medis". Podia fer-li algún càrrec éssent jo l' | esca | dels seus pecats? Era pecar el tenir dos fills, encara que de dues | Quan no amaguen, sota màscara hipòcrita, un cor més eixut que bolet d' | esca | . 28-I-42 Festa De les coses d'aquest món no n'hi ha pas una que | i Riu, secretari del "Cau Ferrat", l'oncle del secretari i el guia, | esca | del pecat d'aquet fet. Varen sortir oncle i nevot, esperançats i contents | de presó y tortura. Hi havía qui s'atrevía ja a encendre ab un misto d' | esca | algun cigarret afanat al pare, ò fet de mochs de noguer, que, al dir de | l'amara. És com un petit sector de mirall ustori d'aquells que encenen l' | esca | a cinc metres de l'espelma situada en els focus del seu bessó. En | zast!... gurrama de panxes en l'aire. Es peix menut ès es que s'enduu ses | esques | dets hams grossos sense embocar-los. Cal saber-lo filar i no donar-li | com la jodriola, ni el serrà com el llobarro; i el peix que embocava l' | esca | produïa una sensació tota diferent a la del que només l'envestia i | a ses Amèriques vestit com un milord. Es llustro dóna importància i ès s' | esca | de sa fortuna. Ja ho hai pensat: ara ès s'hora de fer un vaitot, i el | per què servia, i s'ès engrescada a voler que hi pesqués. No teníem | esques | ; però corrien pes banc de popa alguns cargolins escadussers: els hai | plau per força, i... ès clar... ets estudiants ens han polides totes ses | esques | . I vet-e-la aquí de mala lluna; i d'ençà de llavors no em deixa de | roja", coronada d'incendis i de follía, i es retrèu la blasfemia com una | esca | del foc revolucionari; doctrina perillosa i no del tot exacta, perquè si | amb tapador de llautó i broc de canya. L'encenia esgratinyant un llumí d' | esca | amb l'ungla del dit gros, una ungla terrible, gruixuda com la cornamenta | i garlaires. Després encenien les pipes i les cigarretes. L'olor de l' | esca | encesa es ficava nas amunt. Els torterols de fumera blavissa es | de camisa, es cobria amb un mal barret, duia unes polaines de color d' | esca | amb la meitat de les civelles i del corretjam arrabassat i s'abrigava amb | feix de fustes i algues seques per a fer foc, i allí mateix un bon bocí d' | esca | i un parell de pedres de pedernal per a encendre'l. Com que, de moment, | al seu estimat amic. Al cap d'un moment comparegué amb el bocí d' | esca | i les dues pedres de pedernal. Al primer cop l'espurna ja va agafar-se a | les dues pedres de pedernal. Al primer cop l'espurna ja va agafar-se a l' | esca | , i al cap d'un curt moment, el feix de llenya s'inflamava alegrement i | extraordinàriament quan li arriba l'hora. No dubto que tot preparant l' | esca | del pecat anava refent en la seva memòria el cas que estava contant i | per la cuina que les dones, i segons quines més que les altres, són l' | esca | del pecat. Però la Madalena, quan sorprenia la Lluïsa eixugant-se les | més rancúnia en la sedasseria eren les dones, com si la Lluïsa fos l' | esca | del pecat o, com deia la fideuera, posant un nom al pensament de totes, | Enric Frigola analitza frases. Diu: Per exemple, la frase: Paquita fou l' | esca | del pecat és d'un anacronisme total. L'esca s'ha acabat; de llumins | la frase: Paquita fou l'esca del pecat és d'un anacronisme total. L' | esca | s'ha acabat; de llumins d'esca, que feien aquella olor sulfúrica tan | del pecat és d'un anacronisme total. L'esca s'ha acabat; de llumins d' | esca | , que feien aquella olor sulfúrica tan desagradable, ja no n'hi ha. Per a | el disbarat de la ploma i tot. Al fons del pati, que, per tal d'encendre | esca | i donar matadura al pare, mai no oblido de dir "senyorial", hi ha una | adonar-me que érem per terra vora la gran taula, i que volaven per l'aire | esques | inflamades que un moment abans foren el seu vestit de núvia esgrogueït. | ni que les flames eren extingides fins que vaig veure aquelles peces d' | esca | que havien estat el seu vestit ja apagades i caient en negra pluja al | foc nou, segons el venerable ritu primitiu: de la pedra foguera a l' | esca | ; de l'esca a una candela furtada, i... —¡La Mare-de-Déu morta | segons el venerable ritu primitiu: de la pedra foguera a l'esca; de l' | esca | a una candela furtada, i... —¡La Mare-de-Déu morta! s'exclama el | passió, sobretot si s'esqueia haver-hi militars estrangers, que eren l' | esca | del pecat. Heus aquí una jugada del dia 19 de setembre del | 141. ès, esa: 146. esa: 141. esc, | esca | : 146. essa: 32. et (eda): 140. et: | hongarès; muntanya, muntanyès; mar, marès. esc, fem. | esca | . Ex.: advocat, advocadesc; canceller, cancelleresc; cavaller, | Mentrestant, Lleonard, el director, no havia deixat de cua d'ull aquella | esca | de rialles. I un propòsit, cada cop més ferm, li anà fiblant la | de tota una anyada, prengué ràpidament i abans de res cremava com l' | esca | , en aquella migdiada d'infern i el dorment no s'adonà de res fins que el | per sempre més. Les simples paraules "Hostal de la Corda" foren l' | esca | d'escàndols innombrables. La referència dels fets, no l'he trobada en cap | romans era substituït, en les cerimònies religioses druídiques, per l' | esca | , vegetal sagrat que els sacerdots tallaven al bosc i que hom considerava | passat, el costum de tallar al bosc, la mainada o el jovent, un ram d' | esca | . De casa en casa, a canvi de l'averany del ram, demanaven llaminadures o | llaminadures o fruita seca, tot cridant /l'agui l'an neu\ ("l' | esca | l'any nou"). I aquest nom (que recorda el castellà /aguinaldo\) | guaiaba i les randes. Tabac. No cal dir que aquest producte era l' | esca | dels contrabandistes. Els navegants compraven el tabac a Cuba en forma de | d'aquell rostre, mai no vist com ara. Fou talment el fregadís de l' | esca | ; la flama va propagar-se i, de sobte, dins l'ombra quieta de la sala, | El qu' es queda últim es el que para, i escomença el jòc de nòu. | Esca | (Pascua) Agenollat en tèrra el que para, es pòsa al costat u per a | volgués desfer l'espiral. Resulta també eficaç això mateix practicat ab | esca | , i més encare l'aplicació de un tapet de cotó hidròfil empapat ab | d'una o dugues hores, ab molt de cuidado se pot treure lo tap de boata o | esca | o d'acelina si ha parat l'hemorragia. En los vòmits de | dolses, id. de camamilla, glicerina, vaselina neutra i boricada, | esca | , etcètera. Revolsius: (De necessitat): Farina de lli, mostassa, | la suposició que aquests accidents eren la principal font d'inspiració o | esca | del pecat del vocabulari coent i virolat emprat pels carreters i | les quals anava la gent amb vestits de colors: els homes, amb gecs grocs, | esca | , verds, ratllats... rets de seda o capells, verds, blaus o carmesí; les |
|