Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

per la calma de la fosca, mentre el sacerdot i l'ajudanta, baixada de l'	escambell	, oblidaven a l'instant l'episodi, verificaven, per arrelats principis,
la tarde jugant á la bescambrilla, assegudas en cadiretas al entorn d' un	escambell	cobert ab un mocador de llana, la fustera, la Madrona, sas fillas y la
de l'enfardador, i Gaspar, darrera el pupitre de l'encarregat, en l'	escambell	, llegiria dramàticament la carta pòstuma, com si fos el fiscal i ell
—I aquestes, no? —El sopar ja està a punt. Josep es va asseure en un	escambell	ran del foc. Mirà de cua d'ull els seus germans. Gaspar sempre llegia:
que una ventosa. Es col·locà darrera el pupitre de l'encarregat, en l'	escambell	, des d'on dominava tota la bodega. Estava nerviós, emocionat. Era com si
d'acord amb la vostra, trieu, ara, vosaltres. Cosme baixà de l'	escambell	sense dir res a ningú i va creuar decidit la quadra entre dues fileres
Eren més pobres que les rates. A la cuina hi havia només uns quants	escambells	, una taula malmesa i una olla fumosa penjada als cremallers." "Un dia
Fed· —T'ho diré. Jo em trobava assegut a la seva dreta en un	escambell	a l'espona del llit, i ell una mica més alt que jo. Mentre m'acaronava el
la bellesa de la qual el meu cor inconstant cedí tot-d'una— davant l'	escambell	de la qual jo m'ajeguí sense lluita, en la més ardent, en la més retuda
i divertir-se: —Equèhe!... La mare tindrà un nen petit i tu cauràs de l'	escambell	!... Equèhe! An ell li donaran sopetes i a tu te petaran les xurriaques si
és pubilla; car sa mare no ha tingut cap més hereu que la fes caure de l'	escambell	. Ella és una bona minyona, dolça i tranquileta; mes entre ella i sa mare
vora el foc i cridà els fills a son entorn. Aquests s'assegueren en els	escambells	i cadires baixes, deixant un passadís per on pogués transitar de la llar
més grans, posant-nos entremig de la gent de la casa; l'amo va seure en un	escambell	prop del foc. A la mestressa se la sentia trastejar darrera nostre, les
que estava plena de fum de l'un cap a l'altre: la Duquessa seia en un	escambell	de tres peus, al mig, amb una criatura als braços; la cuinera es
i d'esprémer-la com una taronja, menyspreen l'art que els serví d'	escambell	i fingeixen d'ignorar-lo o realment l'ignoren. La taronja és moltes
anat a sarau de nit! El gat, ajagut en actitud d'esfinx sobre un	escambell	, amb les potes arronçades sota el pit, els esguardava amb una admiració
Posaven la vianda damunt d'una cadira alta i ells s'asseien en un	escambell	o en una altra cadira mitjana, i menjaven en un mateix plat i bevien en
naltros rai, no tenim pressa —respon oficiosament en Martí, seient en un	escambell	. Tanmateix, a mi no em ve res de nou de tot això. Aquesta escena d'un
llavis amb desvari rabiós. Quina dona més descarada. S'hi podia posar un	escambell	! Pugnant per deseixir-me'n, caiguérem, bo i agafats, damunt un talús de
encís, no ho hauria dit. Així el nostre Tomàs de Bajalta, enfilat en l'	escambell	de la seva filantropia s'exaltava el desventurat amb el ressò humanitari
perquè els meus calçotets passaven d'alguns centímetres de la vora de l'	escambell	sobre el qual cadascun de nosaltres havia de col·locar la roba. Al meu
cobrellits de quadros, els vostres armaris alts i estrets i els vostres	escambells	al davant! Fins i tot vosaltres podeu arribar a ésser l'objecte dels
Si ells són els qui donen el mal exemple, home! Catalunya?...	Escambell	, n'haurien de dir. Al pa, pa; i al vi, vi! Mala negada se
de la rectoria em semblava una flor molt més dolça, asseguda en son	escambell	, sota la bardissa ensalvatgida, tot besant les galtes masegades de la
—Mira! Si et vols mantenir tan enlaire i no baixes una mica de l'	escambell	, tindràs molts disgustos en la vida. La justícia, vista de prop, és com
moresc, tenia una paret, de dos metres, que ens privava la vista. Sense l'	escambell	no hauríem vist sinó l'espai. Aquella melodia, que adés ens ha fet
miler de Gargerys. —No he estat sinó al cementiri —vaig dir des del meu	escambell	, tot plorant i fent-me la fregatel·la. —Al cementiri! —repetí la meva
m'agradaria de dir-vos una cosa. —Sí, Pip? —digué Joe, portant l'	escambell	de ferrar prop de la forja.— Doncs, parleu. Què hi ha, Pip? —Joe
a tornar-los a llur amo. Mentre ell era fora jo em vaig asseure al meu	escambell	acostumat, i vaig mirar vagament la meva germana, ben segur que aquell
tenir-me al seu davant —com si m'hagués d'operar— i m'arrabassava del meu	escambell	(pel coll generalment) quan jo estava tot tranquil en un recó, i
la gorra de pell. —Ha vingut Mike —digué el passant, tot baixant del seu	escambell	i atansant-se confidencialment al senyor Jaggers. —Oh! —féu el senyor
una caixa de carbó, una capsa de cordills, un almanac, un escriptori, un	escambell	i un regle; i no recordo que mai l'hagués vist fent altra cosa si no era
sentor especial. És un dia clar. Tot és bell des d'aquest alt mirador,	escambell	de la glòria del nostre gran Déu. Cantem el Glòria de la Missa
el que veritablement és, la nostra llar, la nostra joguina, el nostre	escambell	per a caçar estels i apropiar-nos les llunyanies del cosmos i els temps
tot el cos, símbol de la intenció; el cel soli de Déu, i la terra,	escambell	dels seus peus (Mt., © s.). I les paràboles ¿què són sinó la
(fig. 13) i voris, el Crist descansa els peus en un	escambell	dintre un cercle, mentre seu en l'arc del cel; aquesta disposició respon
que el sostre d'una cambra de mals endreços servís perfectament d'	escambell	. I si un cop a la galeria, s'ensopega amb un finestró obert que permetés,
ha mogut a parlar de l'escola única. El que no podem acceptar és que de l'	escambell	de la sociologia o de la política o, si es vol, de la mateixa filosofia,
parla eslava conquerí el domini dels dominadors, convertint-los en base i	escambell	de la seva potència. Amb tot i això que acabem d'establir, no seria pas
menjant, finí la dominació musulmana escrostonant-se fins a servir d'	escambell	als pobles occidentals llevats de les desferres de l'Imperi romà. De la
robades; les imatges del Crist i dels Sants eren fetes servir d'	escambell	! Això feren els creuats, i moltíssim més encara... Una política semblant
ser portats al Casal Tenebrós. La porta era negra i negres els murs, els	escambells	, el sostre i l'aire que s'hi respirava. Cap mena de llum. Només
perquè aguanti la seva insolència." El mosso ara estava irat; saltà de l'	escambell	eixugant-se les mans al tovalló de la cintura i es dirigí a unes caixes
alguns i rics domassos) vorejant les llars; es construeixen armaris,	escambells	i bancs-caixes; els llits es fan amb pavelló, i, entre la gent més
tot tatxonat de peces d'or i de perles. Més avall, i en proporcionats	escambells	que ocupaven els costats de la carrossa, hom veia la Teologia, la
d'inclinar, completaran el mobiliari. Nosaltres preferim les cadires als	escambells	, perquè a més d'ésser molt còmode poder recolzar d'esquena quan un se
incrustacions de nacre i amb filigranes de metall daurat, que servia d'	escambell	a un famós grup escultòric d'adolorida i fervorosa eloqüència: el tema de
on, a més del que era natural que hi fos, s'havia posat una mena d'	escambell	perquè els petits s'hi poguessin enfilar i aconseguir l'alçada
han aparegut noves substàncies antibacterianes que l'han fet caure de l'	escambell	. Creiem, malgrat tot, que, llevat del petit nodrissó, pot administrar-se
el fer criminal de qui provoca la caiguda dels altres per fer-se'n un	escambell	de glòria, o es rebaixa fins al llot per extreure'n l'objectiu de les

Pàgina 1 (de 6)

50 següents